Fuentes del Derecho Internacional Público: Convenciones, Principios y Jurisprudencia - Pro, Apuntes de Derecho Internacional

¡Descarga Fuentes del Derecho Internacional Público: Convenciones, Principios y Jurisprudencia - Pro y más Apuntes en PDF de Derecho Internacional solo en Docsity! TEMA 4. ALTRES FONTS DEL DRET INTERNANCIONAL PÚBLIC L'article 38.1 Estatut de la Cort Internacional de Justícia és aquell que enumera les fonts del dret internacional públic: aquest article parla de les Convencions internacionals, els principis generals del dret, la costum internacional i la jurisprudència com a fonts del dret internacional públic. S'han reconegut altres fonts del dret però que en el fons deriven d'aquestes quatre de l'article 38.1 de l'Estatut, com per exemple: • Les resolucions de les organitzacions internacionals: són creades per els tractats, perquè són els estats a través dels tractats constitutius els que adopten la competència per dictar resolucions. Tradicionalment quan es començen a crear les primeres orgaanitzacions internacionals la idea d'aquestes és que són merament instruments al servei dels estats, quan se'n crea una es crea un instrument sense voluntat autònoma a la dels estats que les creen, no es creu que es creés una voluntat jurídica autònoma, però ara es creu que sí ho són i que són diferents dels subjectes de dret internacional, els estats. Una vegada creada una organització internacional aquesta té una voluntat jurídica i normativa pròpia, no són merament instruments al servei de l'estat. No obstant, sí que el que poden fer depèn de la voluntat dels estats que les creen, la voluntat dels tractats constitutiu. Generalment poden adoptar resolucions 1. La funció normativa pot ser directa o indirecta: • Indirecta: les pròpies organitzacinos internacionals poden servir de fòrum i que no s'adoptin normes de dret internacional. No s'adopta directament la organització internacional sinó que les instal·lacions i els mitjans de la organització internacional han servit com a lloc, com a fòrum per a adoptar una norma internacional. • Directa: la organització internacional aprova resolucions, que poden ser de caràcter intern i també extern, quan adopten resolucions que tenen eficàcia jurídica fora de la organització internacional, són resolucions que pretenen crear drets i obligacions per els seus estats membres, i en alguns casos fins i tot obligacions per estats no membres de la organització. Respecte la obligatorietat de les resolucions de les organitzacions internacionals hem de tenir en compte que no sempre han de ser obligatòries, dependrà en funció del què els estats han volgut quan les han creat, del que diuen els propis tractats constitutius. Però la gran majoria de les resolucions no són obligatòries, que no significa que no tinguin valor jurídic. Fins i tot a vegades està previst que un estat pugui no quedar obligat per una resolució, fins i tot en els casos de resolucions obligatòries, és el sistema d'opting out system. • Actes unilaterals: podem entendre que deriven d'una font que són els principis generals del dret, en concret del principi de bona fe i del principi conforme el qual ningú pot anar en contra dels seus propis actes. Els actes unilaterals són una plasmació de la doctrina alemanya civilista, que també els considera com a font. En alguns casos el simple acte d'un estat pot donar lloc a obligacions, com el reconeixement de determinats fets, la protesta, la renúncia, la notificació i la promesa. Tot això són exemples d'actes unilaterals. Per tant, són declaracions de voluntat del subjecte jurídic del qual emanen que, sobre la base de principis i normes de dret internacional, produeixen efectes jurídics per sí mateixes i no com a element que forma part d'un acte multilateral. És un acte o declaració pública formal i expressa que realitza un estat amb la voluntat de vincular-se internacionalment. El fonament que aquest tipus d'actes duts a terme per un estat creein obligacions en l'àmbit internacoinal és el principi de bona fe, una de les seves possibles formulacions és que ningú pot anar en contra dels seus propis actes perquè s'han generat unes expectatives en l'àmbit internacional i han de complir-se. Exemple: un estat que renuncia a la seva immunitat no pot llavors tirar enrere, a no ser que concorri alguna circumstància que ho permeti. A més no 2 1 Resolucions: podem estar fent referència a directives, reglaments, dictàmens... però solem parlar de resolucions perquè no es prejutja el caràcter vinculant o no, si parlessim de decisió estaríem ja donant per fet que són vinculants.