Demografía y migración: Desigualdades sociales y la formación de comunidades étnicas - Pro, Apuntes de Psicología

¡Descarga Demografía y migración: Desigualdades sociales y la formación de comunidades étnicas - Pro y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity! Tema 4 – Demografia i migracions Països emissors de migracions al tercer món Europa com a receptor • Caiguda en xifres absolutes de les taxes d’immigració però hi ha un increment de distàncies culturals i religioses. • Demografia: Taxa de Reposició, però amb comportaments diferents segons la quota de la població autòctona o integrada i la quota de població ‘ètnica’. • Inversió de la Piràmide de la població • Desequilibri impositiu → Crisi de l’estat del benestar i crisi global • Necessitat de població marginal i economia submergida L’hàbitat occidental o Hi ha segregació social i funcional de les ciutats o El Disseny i la Globalització provoquen la diferenciació d’estatus, la uniformització social i cultural i una inhibició de la participació popular o Inducció de nous hàbits relacionals, més restringits a grups d’iguals o Increment dels desequilibris territorials en Macrourbes o Reaparició del gueto i la por a la diferència o Reforçament dels signes d’identitat grupal com a forma de crear i mantenir la identitat personal i social o Conflicte entre el ‘Dret de la Terra’ i el ‘Dret de les Comunitats’ Nombre de població migrant (Bierbrauer i Pedersen, 1996).  Oscil·la entre 25 i 30 milions de treballadors legals  Es dobla amb els familiars  És molt més gran si es consideren els il·legals (Castles i Miller, 1993; Potts, 1990) que arriba fins els 100 milions  Els refugiats, segons la definició o l’agència que ho valori: oscil·la entre 20 i 500 milions de persones i el nombre pot créixer més si es consideren les segones generacions Les segones generacions en les legislacions d’alguns països es consideren ciutadans nacionals, però viuen en les mateixes condicions d’indefensió, dependència i referents culturals, religiosos i lingüístics que els seus progenitors constituint autèntics guetos ètnics (Berry, 1990). Això planteja una situació que no és nova, però si que té uns paràmetres diferents de situacions similars prèvies. Tot això comporta una sèrie de conseqüències...  Dispersió a la ciutat (però amb un cert reagrupament per països d’origen segons el barri)  Migració de població ‘més antiga‘ en el lloc, vers nous barris de cases unifamiliars a la perifèria metropolitana  Alts preus de l’habitatge al centre-ciutat que fa que només es puguin llogar els pisos si s’està disposat a viure ‘molt densificats’ en un habitatge compartit  Tot això canvia el paisatge i la utilització de l’espai públic  En alguns barris antics dels centres urbans la immigració arriba al 47%, amb el risc d’esdevenir un ghetto ètnic, malgrat les fortes inversions públiques per millorar l’espai urbà.  La situació actual no és obertament conflictual però es pot intuir una certa tensió i rebuig vers el risc de ghetto.  La onada de migració 1996-2007 ha canviat l’estatus i l’autopercepció dels immigrants dels 50-60, que ja no es veuen a si mateixos com a immigrants i s’han convertit en ‘autòctons’ que desconfien dels nous immigrants. L’homogeneïtat del barri permet una millor construcció del ‘chez-sois’ en un primer estadi (a la casa, al carrer, al comerç ètnic), però comporta l’exclusió social i la no-adaptació a la societat de recepció, ni la possibilitat de mestissatge. El ghetto com a espai social homogeni deixa de funcionar per a la integració quan s’hi barreja la dimensió d’etnicitat. El que esdevé més important en la construcció del ‘chez-sois’, alhora que el més obertament conflictual, són els centres de culte (els oratoris i les mesquites) o els centres de reunió en general. També influiria el comerç  d’ assimilació  i d’'antropoèmia', racisme diferencialista/mixòfob o d’exclusió Des de la psicologia dels pobles, hem de saltar fins els noranta per a tornar a trobar cert interès sobre els països d’origen de les migracions.  Bierbrauer i Pedersen (1996): les causes d’emigració sempre han de ser vistes en una perspectiva històrica.  Krau (1991): la perspectiva psicosocial aporta:  Dimensions o mecanismes ocults aparentment il·lògics,  Conductes contradictòries i discriminatòries  I la seva contribució a una actitud poc adaptativa.  Smith i Bond (1993): Els immigrants que valoren molt positivament la seva pròpia tradició són més resistents a conformar-se a la cultura de recepció. 2- Problemes, formes d’adaptació i processos vinculats a l’immigrant i el seu grup. Teoria de les Relacions Cícliques de Park i Burgess, Escola de Xicago. Tres etapes o processos: 1. El conflicte, 2. L’acomodació i 3. L’assimilació. El prejudici no és atribut de l’individu sinó de la relació entre grups, per tal de preservar distàncies socials en l’acomodació. Els territoris ètnics faciliten l’adaptació dels immigrants a la nova societat, aspecte qüestionat i/o matisat en els plantejaments actuals. Amir (1969) Teoria de les 'hipòtesis del contacte cultural':  El conflicte, en condicions favorables, tendeix a l’harmonia, en condicions desfavorables tendeix a augmentar la disharmonia. Condicions que redueixen l’hostilitat:  Contacte d’igual status  Contacte entre representants de majories i minories d’alt status  Clima social positiu pel contacte  Contacte íntim més que casual  Contacte agradable i valuós  Resultats funcionalment importants Condicions que incrementen l’hostilitat:  Contacte que produeix competició entre grups  Contacte involuntari o desagradable  Contacte que degrada el prestigi d’un o ambdós grups  Contacte que porta a la frustració o a trobar caps de turc  Quan els estàndards morals i ètics d’una o ambdues parts són violats Teoria Ecològica de Berry (1990) Amplia el concepte de migració al de 'Grups ètnics', que inclouen a persones de segona o de tercera generació que s’identifiquen amb una herència comú vinculada al lloc d’origen dels progenitors. En el model ecològic d’aculturació de Berry (1990, 1994) individu i context són interactius. L’adaptació a un nou context esdevé una nova identitat. Desenvolupa un model bidimensional d’aculturació centrat en la desitjabilitat de mantenir-se en la cultura heretada i en la desitjabilitat de mantenir un contacte positiu amb la nova cultura. En resulten 4 situacions:  Assimilació: la persona rebutja la cultura original i tracta de ser un membre de la nova cultura.  Integració: la persona vol mantenir la cultura d’origen i alhora aprendre la nova  Separació: vol mantenir la cultura d’origen i evita la nova  Marginació: rebutja ambdues cultures Orientació cultural i Self: El tercer món és més col·lectivisticament orientat. Occident és més individualista. En migracions internacionals hi ha un xoc de cultures. Diversos estudis mostren que: o Els que estan al nivell d’INTEGRACIÓ presenten major nivell de benestar general que els altres o Les dones, menor nivell de salut mental que els homes o La distància entre cultures és important o Alt nivell d’estudis i coneixement de la llengua i la cultura són factors de bona adaptació o La bonança econòmica és un facilitador, les situacions de crisi són un element de conflicte i encriptació Teoria de Markus i Kitayama (1991): Si el Self de les persones es forma a partir del seu entorn social, hem de focalitzar-nos en com les relacions socials, valors i normes varien a través de les cultures. Quan una persona es percep a sí mateixa com algú la qual identitat i self no té res que veure amb el grup o la comunitat, es considera menys implicat amb els vincles i els factors contextuals. Quan perceb la seva identitat o self com definit per relacions i obligacions socials properes, està més disposat a implicar-se o a dependre dels factors del marc contextual. Model ortogonal d’identificació cultural de Beauvais (1991): Incrementar la identificació amb una cultura no requereix disminuir la identificació amb altres → multiciplitat d’identitats. Hi ha plantejaments que patologitzen la migració i el xoc cultural. La migració està inclosa en el DSM III com a un estressant que ajuda a les patologies com el Síndrome d’Ulisses. 3- Processos psicosocials de les comunitats de recepció. Abordatge tradicional: des dels prejudicis i els estereotips en relació a la conceptualització del racisme, freqüentment sense considerar que es tracta de processos històricament causats, dinàmics i canviants. Perspectives actuals: Tendeixen a enfocar el tema com a col·lectius en contacte i en conflicte, en el que els prejudicis juguen un paper en els processos categorials etnocentrats. Tajfel (1984) ‘Els prejudicis són una expressió individual i una expressió de propietats estructurals de la societat en els processos de categorització.’ Tajfel i Turner (1986) ‘La mera percepció de pertinència a un grup és suficient per sí sola per produir una actitud positiva vers l’endogrup i discriminar l’exogrup.’ Friedman (1994) ‘Tendència de tots els grups a veure als altres com a competidors pels mateixos recursos limitat.’ Per Triandis (1990) la gent: o La gent tendeix a definir la seva forma de fer, sentir o pensar com la natural, i les altres com a no naturals i incorrectes. o La gent tendeix a creure que les normes, valors i rols de l’endogrup són absolutament correctes i a comportar-se de manera que afavoreixi el seu endogrup, a sentir-se orgullós del seu grup i a actuar de manera hostil vers els membres d’altres grups. o Alguns nivells d’etnocentrisme semblen ser universals o En els processos migratoris hi ha etnocentrisme tant en els immigrants com en els receptors. Fisher (1990) relació entre etnocentrisme i conflicte: o Les característiques percebudes, reals o falses, causen etnocentrisme o L’etnocentrisme redueix la confiança i contribueix a l’escalada de conflictes o El conflicte incrementa la comunicació inefectiva i la ineficàcia de les tàctiques de contenció o El conflicte incrementa la distorsió perceptual i els biaixos cognitius que contribueixen a l’escalada conflictual. o Alhora redueix la competència de resolució de problemes degut a que regidifica i restringeix les normes en relació a l’exogrup. Consideracions sobre les formes d’abordatge dels fenòmens migratoris Balibar y Wallerstein (1991) o Les relacions cal entendre-les en el context de formacions socials concretes. o Raça, ètnia i nació són modus històrics de construcció social que es