¡Descarga Demografía y migración: Desigualdades sociales y la formación de comunidades étnicas y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity! Descargado en: patatabrava.com SOCIETAT, SALUT I BENESTAR (UB) TEMA 4. MIGRACIONS POL, ENRIC 16-17 Tema 4 – Demografia i migracions Països emissors de migracions al tercer món Europa com a receptor • Caiguda en xifres absolutes de les taxes d’immigració però hi ha un increment de distàncies culturals i religioses. • Demografia: Taxa de Reposició, però amb comportaments diferents segons la quota de la població autòctona o integrada i la quota de població ‘ètnica’. • Inversió de la Piràmide de la població • Desequilibri impositiu → Crisi de l’estat del benestar i crisi global • Necessitat de població marginal i economia submergida L’hàbitat occidental o Hi ha segregació social i funcional de les ciutats o El Disseny i la Globalització provoquen la diferenciació d’estatus, la uniformització social i cultural i una inhibició de la participació popular o Inducció de nous hàbits relacionals, més restringits a grups d’iguals o Increment dels desequilibris territorials en Macrourbes o Reaparició del gueto i la por a la diferència o Reforçament dels signes d’identitat grupal com a forma de crear i mantenir la identitat personal i social o Conflicte entre el ‘Dret de la Terra’ i el ‘Dret de les Comunitats’ En els estadis inicials d’aquesta onada migratòria, les diferències eren realment fortes a nivell de la cultura, les tradicions, els hàbits de la vida quotidiana i sobre la qualitat, l’estètica i l’emplaçament de l’habitatge L’hàbitat: Malgrat una certa ‘mixité’ (barreja) a la ciutat, l’emplaçament dominant era l’autoconstrucció en barris perifèrics, més o menys de barraques, i la construcció de nous barris. La població provinent d’un mateix origen tendia a concentrar-se en un mateix emplaçament. Construcció d’un Chez-soi: La màxima expressió d’apropiació de l’espai (El bar de Paco) urbà era la proliferació de bars amb noms geogràfics que actuaven de centre de retrobament informal de les persones d’origen comú. No es van convertir en ghettos però hi van estar molt a prop. Les polítiques urbanes i socials dels darrers 30 anys han ‘catalitzat’ la ‘mixité’ i les diferències s’han minimitzat. Tractament del tema des de la psicologia Rogler, (1994), articles publicats entre 1974-1993 a les 21 principals revistes de psicologia: Només el 1% dels més de 30.000 articles tenia alguna relació amb el tema de les migracions. La dada no deixa de ser sorprenent, donat que el fenomen migratori és una constant en la història de la humanitat. Punts de focalització en els processos migratoris des d’ una perspectiva psicosocial: Els orígens, les causes i els processos psicosocials. Aquests estan relacionats amb: 1. El país d’origen. 2. Els problemes, formes d’adaptació i processos vinculats a l’ immigrant i el seu grup. 3. Els processos psicosocials de les comunitats de recepció. Tradicionalment la psicologia s’ha centrat: més en el tercer, algo en el segon, bastant en els punts de fricció, i poc en el primer. En els noranta aquesta tendència sembla canviar. 1- Orígens, causes i processos psicosocials relacionats amb el país d’origen. Per Bergere (1996) cal remuntar-nos a conceptes vinculats als processos colonitzadors, com el darwinismo social, o la 'mixofòbia' de Gobineau (1854) i de Le Bon: cal evitar l’homogeneïtzació social de classe, raça i sexes que porta a la degeneració de la civilització i valors 'pròpis'. Això es referia als conceptes utilitzats per Lévi-Strauss: d’Antropofàgia, referits al racisme imperialista/ colonialista d’ assimilació i d’'antropoèmia', racisme diferencialista/mixòfob o d’exclusió Des de la psicologia dels pobles, hem de saltar fins els noranta per a tornar a trobar cert interès sobre els països d’origen de les migracions. Bierbrauer i Pedersen (1996): les causes d’emigració sempre han de ser vistes en una perspectiva històrica. Krau (1991): la perspectiva psicosocial aporta: Dimensions o mecanismes ocults aparentment il·lògics, Conductes contradictòries i discriminatòries I la seva contribució a una actitud poc adaptativa. Smith i Bond (1993): Els immigrants que valoren molt positivament la seva pròpia tradició són més resistents a conformar-se a la cultura de recepció. 2- Problemes, formes d’adaptació i processos vinculats a l’immigrant i el seu grup. Teoria de les Relacions Cícliques de Park i Burgess, Escola de Xicago. Tres etapes o processos: 1. El conflicte, 2. L’acomodació i 3. L’assimilació. El prejudici no és atribut de l’individu sinó de la relació entre grups, per tal de preservar distàncies socials en l’acomodació. Els territoris ètnics faciliten l’adaptació dels immigrants a la nova societat, aspecte qüestionat i/o matisat en els plantejaments actuals. Amir (1969) Teoria de les 'hipòtesis del contacte cultural': El conflicte, en condicions favorables, tendeix a l’harmonia, en condicions desfavorables tendeix a augmentar la disharmonia. Condicions que redueixen l’hostilitat: Contacte d’igual status Contacte entre representants de majories i minories d’alt status Clima social positiu pel contacte Contacte íntim més que casual Contacte agradable i valuós Resultats funcionalment importants Condicions que incrementen l’hostilitat: Contacte que produeix competició entre grups Contacte involuntari o desagradable Contacte que degrada el prestigi d’un o ambdós grups Contacte que porta a la frustració o a trobar caps de turc Quan els estàndards morals i ètics d’una o ambdues parts són violats Teoria Ecològica de Berry (1990) Amplia el concepte de migració al de 'Grups ètnics', que inclouen a persones de segona o de tercera generació que s’identifiquen amb una herència comú vinculada al lloc d’origen dels progenitors. En el model ecològic d’aculturació de Berry (1990, 1994) individu i context són interactius. L’adaptació a un nou context esdevé una nova identitat. Desenvolupa un model bidimensional d’aculturació centrat en la desitjabilitat de mantenir-se en la cultura heretada i en la desitjabilitat de mantenir un contacte positiu amb la nova cultura. En resulten 4 situacions: Assimilació: la persona rebutja la cultura original i tracta de ser un membre de la nova cultura. Integració: la persona vol mantenir la cultura d’origen i alhora aprendre la nova Separació: vol mantenir la cultura d’origen i evita la nova Marginació: rebutja ambdues cultures Orientació cultural i Self: El tercer món és més col·lectivisticament orientat. Occident és més individualista. En migracions internacionals hi ha un xoc de cultures. Diversos estudis mostren que: o Els que estan al nivell d’INTEGRACIÓ presenten major nivell de benestar general que els altres o Les dones, menor nivell de salut mental que els homes o La distància entre cultures és important o Alt nivell d’estudis i coneixement de la llengua i la cultura són factors de bona adaptació o La bonança econòmica és un facilitador, les situacions de crisi són un element de conflicte i encriptació Teoria de Markus i Kitayama (1991): Si el Self de les persones es forma a partir del seu entorn social, hem de focalitzar-nos en com les relacions socials, valors i normes varien a través de les cultures. Quan una persona es percep a sí mateixa com algú la qual identitat i self no té res que veure amb el grup o la comunitat, es considera menys implicat amb els vincles i els factors contextuals. Quan perceb la seva identitat o self com definit per relacions i obligacions socials properes, està més disposat a implicar-se o a dependre dels factors del marc contextual. Model ortogonal d’identificació cultural de Beauvais (1991): Incrementar la identificació amb una cultura no requereix disminuir la identificació amb altres → multiciplitat d’identitats. Hi ha plantejaments que patologitzen la migració i el xoc cultural. La migració està inclosa en el DSM III com a un estressant que ajuda a les patologies com el Síndrome d’Ulisses. 3- Processos psicosocials de les comunitats de recepció.
