tema 4: filosofia de 1r de bachillerato, Apuntes de Filosofía

¡Descarga tema 4: filosofia de 1r de bachillerato y más Apuntes en PDF de Filosofía solo en Docsity! TEMA 4: FILOSOFIA | CRISTIANISME. AGUSTI D'HIPONA 1. EL PENSAMENT AL MÓN ROMA 1.1. La influencia de Grécia La historia del món mediterrani després de l'hel-lenisme está marcada per l'ascens de Roma. Després de dominar tota la conca del Mediterrani, els romans van crear un gran imperi el poder del qual es basava en la forca de l'exerciti en l'eficácia de l'administració. En el terreny del pensament, els romans no van ser gaire originals. A Roma, la major part de la població estava més interessada en els afers práctics que en l'especulació filosófica. Els romans, que no disposaven d'un pensament elaborat, van quedar molt impressionats en conéixer la filosofia grega. Així va ser com les diferents escoles de pensament procedents de Grécia van anar estenent-se ¡ arrelant a Roma. 1.2. Les escoles filosófiques a l'Imperi roma Els romans van tenir algunes dificultats per traduir els conceptes de la filosofia grega al llatí, pero l'obra d'autors com ara Ciceró va permetre anar adaptant el vocabulari filosófic a la llengua llatina. Lepicureisme (Lucreci), l'estoicisme (escola de pensament més influent) ¡ l'escepticisme (Sext Empíric) van ser especialment importants en aquesta época pel nombre de seguidors que van tenir ¡ per la repercussió que van assolir les seves propostes. Les escoles filosófiques sorgides en el període hel-lenístic van mantenir el vigor en temps de l'imperi romá. 2. EL NEOPLATONISME 2.1. Una revisió del pensament de Plató També van sorgir propostes filosófiques més innovadores ¡ originals. La més important de totes va ser el neoplatonisme, en el qual la filosofia de Plató es combina amb la mística ¡ amb la religió. Autors més importants: - Filó d'Alexandria: intenta unificar el platonisme amb les propostes principals de la religió jueva. Filó creia en l'existéncia d'un Déu únic, transcendent i creador de tot el que existeix. - Plotí 2.2. Lafilosofia de Plotí Lautor neoplatónic més destacat és Plotí. El neoplatonisme de Plotí, afirma que tot el que existeix procedeix d'una realitat originaria anomenada I'U, de la qual emanen hipóstasis o manifestacions diferents. 3. EL CRISTIANISME | LA FILOSOFIA 3.1. Els orígens de la religió cristiana El cristianisme va sorgir a Palestina, al segle | d.C. Els primers cristians acceptaven la religió jueva, peró es distingien pel fet de seguir els ensenyaments de Jesús de Natzaret, que havia predicat a Galilea l'arribada imminent del Regne de Déu. Els cristians creien que Jesús era fill de Déu, i que per aixó havia vencut a la mort ¡ havia ressuscitat Aquesta doctrina de salvació es va estendre més enllá de Palestina ¡ va comencar a trobar seguidors a molts altres llocs. 3.2. L'expansió del cristianisme En molt poc temps el cristianisme va passar de ser una creenca minoritaria a esdevenir una religió cada vegada més influent i important. Durant un temps es va creure que el cristianisme era el causant de la decadencia de Roma, així que els cristians van ser perseguits ¡ obligats a elegir entre renunciar a la seva fe o perdre la vida. Les persecucions peró, no van aconseguir afeblir la forca del cristianisme. Al segle IV d.C el cristianisme va esdevenir la religió oficial de l'imperi. 3.3. El contingut de la fe cristiana L'ambit de la religió es basa en la fe, en la revelació ¡ en les creences personals sobre Déu, la transcendéncia ¡ el més enllá. La filosofia, en canvi, descansa sobre la raó, de manera que sotmet a crítica ¡ a revisió totes les opinions, ¡ accepta només aquelles posicions que es poden sostenir per mitja d'arguments racionals. Els cristians, igual com els jueus, creuen en l'existéncia d'un sol Déu, que és un ésser totpoderós, omniscient ¡ infinitament bo. Per als cristians, Déu és un ésser transcendent que está més enllá del món sensible ¡ que ha creat tot el que existeix a partir del no-res. Aixó suposa afirmar que Déu no solament ha produtt ex nihilo la matéria que ens envolta, sinó que també ha creat l'espai ¡ el temps, perque Déu mateix és més enllá de la matéria, del temps ii de l'espai. A més, també és un ésser personal, algú amb qui poder relacionar-se ¡ que es comporta com el pare provident que es preocupa per la seva creació. 3.4. Una doctrina innovadora Totes aquestes creences, que formen el nucli fonamental del cristianisme, resulten molt estranyes quan s'analitzen segons els plantejaments de la filosofia grega de l'época clássica. Davant d'aquest plantejament, el cristianisme proposa una concepció lineal del temps segons la qual tot alló que existeix va tenir un comencament amb la creació divina i tindrá acabament quan es produeixi el judici final. El concepte de pecat és una altra idea cristiana estranya al pensament clássic grec. Per a un cristiá, el pecat es produeix quan l'ésser huma decideix conscientment actuar de manera contrária a l'ordenament diví. Per als cristians, la voluntat és la clau que permet entendre quines accions són bones ¡ quines són dolentes. En canvi, els grecs, creien que en l'ética alló decisiu era més aviat la intel -ligéncia, essencial per decidir com comportar-se en cada situació. 6. ELPECAT!ILA LLIBERTAT HUMANA 6.1. Cosiánima El dualisme antropológic agustinia distingeix dos elements diferents en l'ésser huma. El cos, que és material ¡ imperfecte, no és més que un instrument de qué es serveix l'ánima, la nostra part espiritual que aspira a la salvació etema. Agustí considera que l'ánima ha estat creada per Déu de manera individual. Agustí suposa que ha d'existir una correspondencia entre les tres persones de la Trinitat ¡ les tres facultats de l'ánima humana: la memoria, l'enteniment ¡ la voluntat. Segons Agustí, en Déu Pare s'hi manifesta 'Ésser en tota la seva plenitud, ¡ aixó té el seu reflex en la memoria humana. En el Fill hi apareix la máxima saviesa, que es vincula amb lPenteniment huma. Finalment, l'Esperit Sant és la culminació de l'amor, que es correspon amb la voluntat. Llamor és una forca que ens pot apropar a Déu si posem en aquest anhel tota la nostra voluntat, encara que per tenir exit en aquesta empresa ens cal comptar amb l'ajut diví. La imperfecció ¡ la limitació humana fan indispensable l'ajuda de la grácia de Déu perque la nostra ánima aconsegueixi salvar-se. 6.2. El pecat original Els pelegians consideraven que el pecat original només havia afectat Adam ¡ Eva, que van ser els únics responsables de desobeir Déu al jardí de l'Edén. Segons la doctrina pelagiana, aixó vol dir que el pecat original no es transmet a la resta dels éssers humans, de manera que no hi ha a l'ánima humana cap taca procedent d'aquesta culpa. Aquesta doctrina va ser no obstant durament condemnada per l'Església, perque si s'acceptava, hauria fet difícil de comprendre el sentit de la passió i la mort de Jesús: si en lPánima humana no hi ha cap pecat original, aleshores no queda clar quin és el motiu pel qual Déu ha d'enviar el seu fill al món a patir en la creu per redimir-nos. Agustí es va apropar a una teoria alternativa, el traducianisme. Aquesta defensa la idea que en lánima humana individual hi ha alguna cosa que prové dels nostres pares. D'aquesta manera seria possible explicar com el pecat original pot passar de generació en generació, ¡ es justificaria així la necessitat de la redempció per poder quedar lliures d'aquesta taca. 6.3. El lliure albir Segons Agustí, l'ésser huma disposa de lliure albir, perque és capac d'elegir entre el bé ¡ el mal. Aquesta capacitat és un do preciós que Déu ens ha atorgat, ¡ del qual no disposa cap altra criatura. Grácies al lliure albir podem optar voluntáariament per seguir els preceptes ordenats per Déu per aconseguir la salvació. Pero el lliure albir també fa possible el pecat, si decidim utilitzar la nostra capacitat d'elegir per satisfer els nostres interessos egoistes ¡ materials ¡ oblidar Déu. Cal distingir entre el lliure albir ¡ la llibertat. El lliure albir és la possibilitat d'elegir, mentre que la llibertat és el resultat d'haver fet un bon ús d'aquest lliure albir. Segons Agustí, només som lliures si emprem el nostre lliure albir per seguir Déu ¡ salvar la nostra ánima. 6.4. El problema del mal Els maniqueus creien en l'existéncia de dues forces enfrontades, que identificaven amb el bé ¡ el mal. Per al maniqueisme, tota la realitat que veiem al nostra voltant és l'escenari d'un combat interminable entre la llum ¡les tenebres. Aquesta lluita eterna no només es lliura al món, sinó que també está present al cor huma, que a cada moment es veu esquincat per aquesta tensió entre el bé ¡ el mal. Agustí en un principi estava a favor del maniqueisme, pero després els va atacar durament, els quals va acusar de caure en l'heretgia pel fet de defensar l'existéncia de dos déus diferents, quan per als cristians només hi pot haver un únic Déu. Segons Agustí hi ha dues classes de mal diferents que cal diferenciar. D'una banda, hi ha el mal físic, consistent en el dolor, la malaltia, la mort o les catástrofes naturals; per altra banda, hi ha el mal moral, que és el que exerceixen uns éssers humans sobre uns altres. No es pot, peró, acusar Déu de cap d'aquests dos tipus de mal. El mal físic segons Agustí no té existencia real, sinó que és més aviat una manca o abséncia del bé. A més, si Déu consenteix aquesta manca de bé és, per obtenir-ne un benefici encara més gran. De fet, tot alló que Déu ha creat és bo, de manera que Déu no pot ser responsable de cap mal. 7. LACIUTAT DE DÉU 7.1. Lafilosofia de la historia Agustí ocupa un lloc preeminent entre els pensadors pel fet d'haver estat el primer autor capac d'elaborar una interpretació filosófica de la historia. En realitat els esdeveniments de la historia responen a un sentit intern que Déu ha disposat sáviament. Segons Agustí, la história de la humanitat és el desenvolupament en el temps del pla privident que Déu ha establert per a nosaltres. Per entendre en qué consisteix aquest sentit intern de la história establer per la saviesa provident de Déu, Agustí ens proposa distingir entre: - Ciutat Celeste o de Déu, formada per tots aquells que anteposen l'amor de Déu als seus interessos personals ¡ egoistes. (amor pur ¡ sagrat envers la divinitat) - Ciutat Terrenal, en la qual s'haurien d'incloure els qui només sinteressen a satisfer el seu benestar material individual sense ocupar-se de Déu. (orgullosos i només estimen de manera impura ¡ egoista) 7.2. Una visió escatolóogica Segons Agustí, tota la história de la humanitat es pot entendre com un combat entre la Ciutat de Déu ¡ la Terrenal. Quan sacosti la fi de la humanitat es produirá el triomf definitiu de la Ciutat de Déu. Aleshores es revelará el sentit intem de la história, que només apareixerá clarament a la fi del món. Aquesta visió escatológica de la historia, oferia una lectura cristiana dels esdeveniments trágics que el món estava vivint en temps d'Agustí. 7.3. L'Església i Estat La distinció entre la Ciutat de Déu ¡ la Terrenal no ha de fer-nos pensar que Agustí estigués intentant de simbolitzar amb aquesta distinció 'Església ¡ l'Estat.