Tema 4. La guerra civil espanyola, Apuntes de Historia de España

¡Descarga Tema 4. La guerra civil espanyola y más Apuntes en PDF de Historia de España solo en Docsity! TEMA 4: LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939) A alas a setembre, Fels dema + oir eb Eo Mare ER A O ns a ns e Ene ua Pte E Eufero pas AAN a Catalunya Barcelona cels nacionals a Madrid «31003 Conse! d'Ezonorm'a de Catalunya LS] +20, ¿obre + 1840 ge ea . . Labio jefensa * Frarco eeralisim Unificació creado, co designa — Aprovació del Aboliciode Estatut Últimcomuniat de Nacional larano [Edel Scsmarleta CC FETVOISIÓNS elscupemenaonón — Floranelmatajo. Dáamenoma de Cala Guerra, Burgos 1. LA INSURRECCIÓ El cop d'estat va ser planejat principalment pels generals Mola ¡ Sanjurjo (Franco s'hi va afegir en el darrer moment). Aquesta insurrecció va comengar al nord d'África (el 17 de juliol del 1936), dirigida per Franco. Lendema (18 de juliol) es va produir a la Península. Va triomfar a la franja nord de Galicia, a Aragó ¡ a algunes zones d'Andalusia. Dominaren Sevilla, Saragossa ¡ Oviedo. També les Balears, Canáries ¡ el Marroc espanyol (van dominar 1/3 del territori a l'inici de la guerra). Perú va fracassar a les principals ciutats ¡ árees industrials: Barcelona, Madrid, País Basc, Llevant mediterrani. La resistencia popular, alguns cossos policials (com els Guárdies d'Assalt) ¡una part de l'exércit, van impedir el triomf dels sublevats. Els obrers dels sindicats ¡ els partits polítics 'esquerres (comunistes, socialistes, anarquistes) van respondre rápidament formant milícies armades, persones que no volien que guanyessin els militars ¡ demanaven agafar les armes per lluitar ¡fer resistencia. Per aixó el cop no va triomfar ¡va desembocar en una guerra. 1.2. Els colpistes Els colpistes van ser: José Sanjurjo Lisboa Cap Emilio Mola Pamplona Coordinador Juan Yagúe África Gonzalo Queipo de Lano Sevilla Manuel Goded Mallorca Francisco Franco Canaries Sanjurjo estava a Lisboa, ¡ quan havia de tornar a Espanya (Sevilla) va tenir un accident d'avió ¡va morir. 1.3. El govern republica En el moment del cop d'estat, el president de la república era Manuel Azaña ¡ el president del govern era Casares Quiroga. Quiroga no va saber fer front a 'algament militar (no li va donar la importáncia que mereixia) ¡ va dimitir. El seu lloc el va ocupar José Giralt. Lexércit estava dividit en partidaris dels sublevats ¡ fidels a la República. Per aquesta raó, Giralt va decidir donar armes als Obrers, ja que volien defensar la República. Aquells que van agafar les armes es van organitzar de forma no professional en les anomenades milícies. Espanya va quedar dividida en dos blocs o bándols: els nacionals ¡ els republicans. A Catalunya el cop va fracassar, les dretes tenien poc suport a Catalunya. La Lliga no va donar suport complet al cop, peró alguns membres es van unir al régim franquista (com Cambó, que va finangar la propaganda de Franco). El govern ¡ els obrers es van mobilitzar contra les forces de Goded (havia passat de les Balears a Barcelona per fer la insurrecció). Peró aquest no va obtenir el suport de la societat; es va trobar una forta resisténcia ¡ es va acabar rendint. Van empresonar a Goded i posteriorment va acabar sent afusellat. La victória es va veure com un triomf popular i va servir com a estímul moral per a la resistencia espanyola. 2. ELS BÁNDOLS DE LA GUERRA 2.1. Els insurrectes o nacionals Defensaven la unitat d'Espanya. Consideraven al govern republica com il-legítim ¡ culpable de les tensions socials (assassinat del tinent Castillo). Tenien el suport de les classes altes, dels grans propietaris, de la Falange, dels monárquics ¡ dels carlins. Eren els grups que S'havien oposat a les reformes. D'aquesta manera, tenien més diners, és a dir, estaven millor finangats ¡ estaven dirigits per militars professionals. També van tenir el suport descarat del feixisme italiá ¡ el nazisme. A Europa hi havia hagut un auge de les dictadures pel fracás europeu de posar fi al Crac del 29. Volien instaurar una dictadura militar, per restablir 'ordre social ¡ acabar amb qualsevol possible revolta. Van anomenar “rojos” als republicans de forma despectiva. Aquest sobrenom ve de la bandera comunista, que és vermella. 2.2. Els republicans Estava format pel govern oficial, que es va mantenir durant la guerra, fins al 1939, primer des de Madrid i després des de Valéncia. Quan Franco es va apropar a Madrid, es va traslladar a Valencia, ¡ quan Catalunya es va intentar independitzar a partir dels fets de maig del 1937, es va moure a Barcelona. Quan els nacionals van ocupar Catalunya, el govern republica es va exiliar a Franga. Tenien el suport de les classes populars (obrers ¡ pagesos), de la petita burgesia, dels intel-lectuals, dels artistes. Defensaven l'aplicació de les reformes republicanes. Tot ¡ aixó, estaven dividits internament, amb els més radicals volien fer una revolució, al mateix temps que lluitaven per guanyar la guerra per una banda. Els altres, volien primer guanyar la guerra ¡ després fer les reformes profundes o la revolució. No van rebre diners (per la neutralitat dels paísos democrátics) ¡ van presentar un col-lapse económic. 4.3. La política A les darreries de 1936 quedava clar que els milicians no aconseguien detenir l'avang dels insurrectes. Les forces republicanes eren conscients de la necessitat de la formació d'un govern capas d'unir esforgos per guanyar la guerra. Els polítics republicans veien que calia un govern fort per acabar la guerra, calia organitzar les col-lectivitzacions, el front ¡ controlar el corrent revolucionari, ja que hi havia alguns que volien anar massa lluny. El setembre del 1936 Largo Caballero (socialista) va formar un govern de concentració (de més d'un partit) amb republicans, socialistesi comunistes. També va introduir ministres anarquistes per crear una gran alianga de forces antifeixistes i guanyar la guerra. Lobjectiu d'aquest govern de concentració de Largo Caballero era el d'organitzar 'exércit; es van militaritzar les milícies, i d'aquesta manera es va formar l'exércit popular republica (ERP), substituint les milícies, que era un exércit millor organitzat i una millor instrucció (més entrenats). 4.3.1. A Catalunya A Catalunya es va dissoldre el comité de milícies antifeixistes ¡ es va formar un govern d'unitat amb el president de la generalitat Lluís Companys ¡ el president del parlament Tarradelles, ¡ que aplegava a Esquerra Republicana de Catalunya, Acció Catalana Republicana, el POUM, el PSUC ¡la CNT. També es va crear l'exércit popular catala. 4.4. Els Fets de maig de 1937 La República havia tingut molts fracassos militars, coses que va provocar una ns dins del bándol republica: 3 Els comunistes, republicans ¡ socialistes volien posar ordre a la rereguarda, instruir millor 'exércit (les brigades internacionals no estaven ben formats), organitzar millor les col-lectivitzacions i formar un govern republica fort. Primer volien guanyar la guerra per després fer la revolució > Els anarquistes (POUM i FAI) volien més autogestió popular ¡avangar més en la revolució obrera. Volien primer la revolució, ja que aixó guanyaria al feixisme i com a conseqúiencia, la guerra. Les tensions entre aquests dos corrents van esclatar a Barcelona. Els anarquistes van ocupar la seu de telefónica, ja que així controlaven les comunicacions. La Generalitat els va demanar que la desallotgessin, peró ells s'hi van negar, provocant un confrontament que va durar una setmana a placa Catalunya. Van formar barricades i es van confrontar aquests dos bándols. La generalitat no va poder aturar aquest conflicte i va venir el govern central amb la guardia d'assalt, que era 'exércit del govern republica central. Finalment, els anarquistes (CNT), la FAL ¡ el POUM van ser derrocats. Aquests fets van suposar una gran crisi al bándol republica, que ja perdia la guerra contra els nacionals. També es van veure les diferéncies entre el govern catalá ¡ el govern central. El govern central creia que el govern de Catalunya no feia prou per guanyar la guerra ¡ que no va ser capas de mantenir 'ordre en la seva propia zona. A partir d'aquest fet, els anarquistes van perdre molt poder en favor dels comunistes (que també tenien el suport de T'URSS) i dels socialistes (que tenien el govern de Largo Caballero). En definitiva, les conseqúéncies van ser molts ferits i morts, la derrota de l'anarcosindicalisme ¡ la forta crisi del govern republica. El govern central, que Largo Caballero havia traslladat el novembre del 1936 de Madrid a Valencia, va ser traslladat a Barcelona arran dels fets de maig, amb Negrín com a president. El govern central havia vist que el govern de la Generalitat havia quedat afeblit amb aquests fets. 4.5. El govern de Negrín Arran dels fets de maig del 1937, Largo Caballero no va estar d'acord amb el govern central de la república que ell mateix presidia, ja que volien ¡l-legalitzar el POUM (tot i ser socialista, ell era una mica radical i Soposar a la prohibició). Per posar fi a aquestes tensions, Manuel Azaña, president de la república, va encarregar la formació de govern a Negrín, ¡ aquest, que era un socialista del PSOE, va assolir el cárrec de l'últim president democrátic del govern fins al final de la guerra, el marg de 1939. Amb el govern de Negrín, el POUM es va il-legalitzar ¡ el seu dirigent principal, Andreu Nin, va ser empresonat i assassinat. Lobjectiu principal de Negrín era el de guanyar la guerra, per després poder fer la revolució social. Per fer aixó, per guanyar la guerra, va aplicar les segúents mesures: 3 Concentració de la política i militar > Reforcar l'exércit popular. 23 Establir més control económic sobre la producció agraria i industrial. Després dels fets de maig, a causa de lafebliment de la Generalitat de Catalunya ¡ la seva postura sobre la centralització, Negrín va traslladar el govern central de Valéncia a Barcelona el maig del 1937. Lany 1938 els nacionals havien conquerit molts territoris, ¡ Negrín va buscar negociar amb Franco, ja que veia que anaven a perdre. Per fer aixd, va fer el programa dels tretze punts, que proposava la finalització de la guerra ¡ la continuitat de la república, no una dictadura. Negrín confiava que si la república resistia, podrien guanyar la guerra, ja que a Europa la Segona Guerra Mundial era imminent ¡ pensava que aquesta seria la fi dels diferents sistemes feixistes que havien sorgit a Europa (el moviment dels nacionals i de Franco inclós), ja que creia que Franca ¡ Gran Bretanya, que eren unes grans poténcies, 'havien mantingut neutrals a la Guerra Civil Espanyola, peró en una guerra mundial intervindrien contra el feixisme. Per aquesta raó, Negrín va formular el lema “Resistir és véncer”. Tot ¡ aix0, cap d'aquestes dues poténcies van fer res enfront de l'expansionisme de Hitler, com per exemple, a l'ocupació del Sudest per part dels Nazis. Com que Franco no havia acceptat el programa dels tretze punts, Negrín els va reduir a tres punts, que eren: 3 Levacuació de les brigades internacionals. 3 Abséncia de represálies dels vencedors. 3 Lestabliment d'un régim democrátic Aix0 S'ho va tornar a proposar, peró Franco tampoc ho va aceptar, ja que només acceptaria la rendició incondicional. Lany 1939 els nacionals van entrar a Catalunya, ¡ el govern de la república, que estava a Barcelona, es va haver V'exiliar a Franga. Per consegúlent, Gran Bretanya ¡ Franca van reconéixer el govern de Franco; Manuel Azaña, que era el president de la república en aquell moment, va dimitir. Es va formar un nou govern republica amb el coronel Casado, que va fer un cop d'estat, és a dir, no va ser escollit, ja que va veure que el govern sexiliava ¡ es va posar a ell mateix com a president del govern. Lobjectiu de Casado era el de pactar una pau honrosa amb Franco, peró aquest no va acceptar. El 28 de mars del 1939 les tropes feixistes van entrar a Madrid, que era l'última ciutat que resistia; ¡ 1'1 d'abril del 1939 Franco va comunicar que la guerra havia acabat (havia acabat la guerra, peró no havia arribat la pau). 5. LA ZONA INSURRECTE O NACIONAL Sanjurjo, que havia estat empresonat durant el bienni reformista per fer 'intent de cop d'estat (Sanjurjada) ¡ que havia estat posat en llibertat durant el bienni negre, havia de ser el líder de la insurrecció, peró va morir en un accident d'avió quan venia des de Praga. Aleshores, el lideratge va quedar buit ¡ es va crear una Junta de Defensa Nacional a Burgos l'any 1936 per dirigir la insurrecció. Aquesta estava dirigida per Cabanelllas, peró no per altre motiu de qué fos el més vell i amb més experiencia. Quan els nacionals ocupaven una zona, suspenien la Constitució, abolien els partits polítics i¡suspenien totes les reformes republicanes com la reforma agrária (es tornaven les terres als terratinents). Franco es desplagava amb les seves tropes cap a Madrid avangant des del sud, al comengament de la guerra, peró abans es va desviar ¡ va passar per Toledo. Alla, el general Moscardó havia fracassat a dirigirla insurrecció des de Toledo ¡ es trobava refugiat a lalcásser de Toledo amb les seves tropes, familiars i rehens republicans. Aquesta fortalesa estava assetjada pels republicans, que anaven en contra de Moscardó. Latac a Madrid va ser endarrerit per Franco per ajudar al general Moscardó, tot ¡ que es pensa que ho va fer per allargar la guerra i “netejar” Espanya de republicans durant aquesta. Franco necessitava guanyar popularitat per poder consolidar-se com a líder ¡imposar-se a altres generals que li feien competéncia; aixó li va anar molt bé. Després d'aquest fet, Mussolini ¡ Hitler van reconéixer a Franco com a interlocutor, com a persona de referéncia, i la Junta de Defensa Nacional el va nomenar cap de l'algament, substituint a Cabanellas. Aquesta darrera decisió es va fer oficial en un decret pel qual es nomenava a Franco com a cap de l'estati generalíssim de 'exércit 'octubre del 1936. La Junta de Defensa Nacional es va trasladar a Salamanca, ¡ es basava en el feixisme ¡ el nazisme per formar el seu sistema. Lany 1937 va fer el decret d'unificació, amb el qual es creava un partit únic anomenat la Falange Espanyola Tradicionalista i de les JONS (FET ¡ de les JONS), que incloia a tots els partits nacionalistes espanyols i carlins. Va adoptar 'uniforme de les camises blaves ¡ una boina vermella (pels carlins), a més de la salutació a la romana. Les persones contráries a aquest partit van ser perseguides, ¡ moltes d'elles, executades. Les mesures que va prendre aquest estat van ser: 3. Suprimir la llibertat religiosa (només hi havia la católica, un estat confesional) Es destina un pressupost pel manteniment de l'església (a la Segona República hi havien tret) Es torna a instaurar l'educació religiosa (era laica a la república) No hi ha llibertat de premsa, s'imposa la censura Se suprimeixen els estatuts d'autonomia (el catalá ¡ el basc) S'aboleix el matrimoni civil i el divorci yy yyJyy Es crea “El Fuero del trabajo”, una llei que instaurava un sindicat vertical (agrupa empresaris ¡ treballadors) ¡ prohibia les vagues i altres tipus de reivindicacions obreres. Els republicans van atacar ¡ocupar la ciutat de Terol. Peró poc després Franco va contraatacar ¡ la va ocupar definitivament. Aquí es veu com el bándol republica esta debilitant ¡ la gent está cansada de la guerra (manquen productes básics a la població). Labril del 1939 va caure Lleida. Els nacionals aconsegueixen el control de les centrals hidroeléctriques. Franco va ocupar Vinarós. D'aquesta forma arriba a la Mediterránia ¡ divideix la zona republicana en dos. Catalunya va quedar aillada ¡ els nacionals van ocupar Valéncia. 6.4. Catalunya (juliol de 1938 - febrer 1939) Va tindre lloc una batalla decisiv: : la Batalla de PEbre. Els republicans van rebre Vordre de recuperar el control del riu Ebre per fer retrocedir als franquistes. Alla franquistes i republicans van lluitar durant quatre mesos. Va ser la batalla més llarga ¡ cruenta de la guerra. Aquí es va produir les lleves de la “Quinta del Biberó”. El fet que durés tant era un desgast, on els republicans van utilitzar molts recursos, peró va arribar un moment que es van quedar sense militars adults, ¡ aixó va fer que haguessin d'enviar a lluitar a joves sense formació, d'aquí el nom que se'ls va donar. Aquests havien de lluitar contra militars molt ben preparats del bándol nacional. Finalment, donat l'ajut dels alemanys i italians, els nacionals van acabar guanyant. A partir d'aquí, els insurrectes van ocupar Tarragona ¡ van fer un rápid avenc cap a Barcelona, que cau el gener del 1939. Les tropes franquistes arribaren també fins a la frontera francesa. El govern de Barcelona i el central (el de Negrín), que S'havia traslladat a Barcelona, van marxar a l'exili, acompanyat de desenes de milers de refugiats ¡ restes de l'exércit republica. El bándol perdedor tenia por a la repressió posterior o que no volien viure en una dictadura. Tot ¡ aixo, a Franca es van fer camps de concentració (com camps de refugiats, no d'extermini), ja que els francesos no volien que es barregessin amb ells. Allá no se'ls exterminava, perú les condicions eren molt dolentes i van morir moltes persones. Quan Hitler va envair Franca a la Segona Guerra Mundial, molts d'aquests catalans van acabar anant a parar als camps de concentració nazis. 6.5. La caiguda de Madrid (finals de marc del 1939) Negrín continuava sent el president del govern de la república a 'exili El govern republica estava dividit entre els partidaris de resistir a tota costa o de negociar la rendi El coronel Casado (després de Rojo) s'encarregava de la defensa de Madrid. Veu que l'ocupació de la capital pot ser imminent després de la pérdua de Catalunya. Per aixó Casado és partidari de negociar amb Franco ¡ ho va intentar, peró aquest no va voler pactar. Casado va fer un cop d'estat dins de la mateixa república per acabar de desestabilitzar el seu bándol i que deixés de lluitar inútilment, Negrín volia que la guerra continués, peró ell estava en lexili, ¡ Casado que estava a Espanya, va fer un cop d'estat per accelerar la fi de la guerra. Finalment Franco va entrar a Madrid sense cap resistencia el 29 de marc del 1939 i 1'1 d'abril del 1939 comunica que la guerra ha finalitzat de forma ofi 7. IMPACTE DE LA GUERRA CIVIL SOBRE LA POBLACIÓ La guerra va comportar moltes pérdues humanes (morts, ferits ¡ exiliats), pérdues económiques i conseqúéncies ideológiques (repressió) i polítiques (dictadura). Hi havia una escassetat de menjar, que va provocar fam ¡ malalties. De la mateixa manera, es va produir el racionament (una quantitat o ració d'aliments per a cada familia). Es van crear les cartilles de racionament que indicaven la quantitat d'aliments que corresponia a cada família. Paral-lelament, va sorgir un mercat negre en el qual es podien comprar aliments. Hi havia una escassetat de blat, carn ¡ carbó (que era la font d'energia principal en aquella época). També s'havien destruit moltes infraestructures, habitatges ¡ fábriques. A més, hi havia molt poca producció industrial, ja que tot s' havia adaptat a les necessitats de la guerra. La població femenina, sobretot la del bándol republica, es va dedicar a la producció d'armament ¡a l'aviament dels militars (van passar a treballar a fábriques i camps). Els serveis de sanitat ¡ educació no cobrien a tota la població. Moltes ciutats havien estat bombardejades per desmoralitzar a la població, ¡ a Barcelona es van crear molts refugis antiaeris per protegir a la població en cas de bombardeig. Es van produir molts desplacaments forgats de la població civil (refugiats); els nacionals que vivien al bándol republica fugien cap al seu bándol, ¡ viceversa. Quan va acabar la guerra molts republicans van marxar a l'estranger, sobretot a Franga (a Rússia també...). Peró els francesos volien evitar que els refugiats tinguessin contacte amb la població dallá. Per tant, van confinar als republicans en camps de concentració, on les condicions eren molt dolentes ¡ la mortalitat era molt alta. A la rereguarda (espai que resta darrere del front de guerra, en el qual es duu a terme les operacions d'abastament ¡ evacuació) hi havia els Quintacolumnistes, que eren opositors organitzats a la República, infiltrats. És per aixó que es va crear el Servei d'Intel-ligéncia Militar, que Sencarregava d'identificar els opositors (infiltrats); i també el tribunal d'alta traició i espionatge, on es portaven als infiltrats per ser jutjats. A la rereguarda també vivien els emboscats, que eren persones que donaven suport a la república, peró no volien anar a lluitar i samagaven als boscos (eren perseguits tant per la república com pel franquisme).