tema 4 recursos energetics, Resúmenes de Geografía

¡Descarga tema 4 recursos energetics y más Resúmenes en PDF de Geografía solo en Docsity! TEMA 4: ELS RECURSOS I L'ENERGIA 1. ELS RECURSOS HÍDRICS Els recursos hídrics son gestionats per les confederacions hidrògràfiques, que són entitats adscrites al Ministeri d'agricultura, alimentació i Medi ambient. La divisió de les confederacions no és correspon amb les comunitats sinó que en uns casos, les confederacions abracen grans conques fluvials ( Ebre, Guadalquivir o duero) i en altres situacions les entitats resulten de l'agrupació de conques menors ( Xuquer o la del sud). 2. L'AIGUA, UN RESCURS ESCÀS 2.1 L'AIGUA PER A ÚS AGRICOLA I RAMADER Del total d'aigua a Espanya, l'ús que més en gasta són per usos agrícoles, i aquesta demanda s'incrementa a causa del regediu. El regediu fa augmentar la productivitat, diversificar els conrreus i millora el nivell de vida d'agricultors per l'augment de renda. L'ús de l'agua en l'agricultura i la remaderia planteja problemes per la sostenibilitat dels recursos hídrics ja que és contamina per l'us d'adobs químics, pesticides i purins. Actualment, s'ha prohibit l'ús de productes molt contaminants, es controla l'abocació de purins i per frenar el consum d'aigua els agricultors reben ajudes per poder canviar a reg per aspersió o de degoteig. I també es podria evitar la perdua d'aigua mantenint en bon estat els canals de reg i evitant regar a ple sol. 2.2 L'AIGUA PER A ÚS URBÀ I INDUSTRIAL El consum d'aigua en usos urbans i industrials solen tenir una demanda inferior als agricoles ja que en les industries que s'utiltza com la fabricació del paper o la industria de cuir només es sol necessitar en el proces de refrigeració o per netejar i eliminar residus. La previsió d'aigua per a usos domestics és prioritaria i presenta exigencias de qualitat que es garanteixin la potabilitat. A Europa la despesa mitjana són 200 litres al dia, amb elevades pujades a l'estiu. A Espanya, els subministraments domèstics i urbans és combinen aigües fluvials amb aigua dels aqüifers. El principal problema és l'insuficient subministrament per moltes ciutats provocan restriccions greus en epoques de sequera. El creixement d'urbanitzacions i complexos turistics al mediterrani és un greu problema per l'increment del consum a l'estiu. El problema de la contaminació amb abocaments d'aigües residuals que converteixen rius en clavageres s'ha corregit gracies a un control més estricte i l'obligació de les depuradores. I també es tendeix a promoure processos de reprofitament d'aigües. 2.3 LES POLÌTIQUES HÍDRIQUES Trasvasaments: La desigual distribució dels recusos hidircs obliga a una politica de trasvassements. L'abastiment de grans ciutats depèn de petits transvassements i complexos sistemes de distribució. Necessitats de grans iversions, Espanya compte amb el Tajo-Suero. Els trasvassements provoquen una forta oposició de la població. El Pla Hidrològic Nacional plantejava el transvassament de l'Ebre a terres del llevant. Dessalinització: La primera planta va ser a Lanzarote al 1964, a Espanya hi han 360 plantes per només 64 son eficients, hi han plantes a les illes Canaries i Almeria, Catalunya conta amb una al Prat. Les plantes son una solució per àrees deficitàries encara que es una solució cara i que consumeix molta energia però s'obtè aigua de bona qualitat. Aqüifers: Les aigües subterrànies s'obtenen mitjançant perforació de pous i bombeig d'aigua. S'utilitza molt a la costa meditterània i s'utilitza per regar horts i terres àrides. Extreure aigua dels aqüifers a provocat dessecació d'àrees lacustres i palustres. Algunes zones el risc és la salinització de l'aigua per la pressiò de les aigües del mar. La úrbanització creixent, l'agricultura i la ramederia provoquen la contaminació dels aqüifers. Sanejament rius: El Plan Nacional de Calidad de las Aguas te com objactiu el senajament de les aigües fluvials portan a terme controls dels abocaments industrials i urbans, i la instal·lació de plantes depuradores com per expemple Besòs a Catalunya. 3. ELS RECURSOS ENERGÈTICS 3.1 ESPANYA, UN PAÍS AMB DÈFICIT DE RECURSOS ENERGÈTICS Espanya, és un exemple de creixement econòmic però no te fonts d'energia suficients i per això és un pais dependent. Els derrers plans nacionals han volgut reforçar les energies tradicionals, disminuir el patroli, augmentar el gas natural i intensificar l introducció d'energia renovables. Però no és pot donar a terme si no han sigut pactades amb les directrius comunitaries de la UE. 3.2 L'AIGUA COM A RECURS ENERGÈTIC Es tracta d'aprofitar la força de l'aigua per a la producció d'electricitat per això l'energia es genera en una central hidroelèctrica a causa de la transformació de l'energia mecànica d'un salt d'aigua en energia. L'energia hidroelèctrica proporciona només una petita part del total d'energia que es consumeix ja que actualment contribueixen en un 7,3% del conjunt total d'energia profuida. A nivell mundial Noruega i Xina, Espanya també és important i nomes és superada per paìsos extensos o amb molta aigua. L'energia que aconseguim és neta i renovable i l'aigua és pot reaprofitar però pot inundar xones de muntanyes, afecta el règim hidròlogic dels rius al modificar artificialment el cabal, pot provocar sequeres i les centrals hidroelèctriques son cares i complexes de construir. 6.2 L'ENERGIA DE BIOMASSA La biomassa és el resultat de la transformació de materia organica per generar subproductes que poden utilitzarse com combustible.En funció de la seva procedencio pot ser biomassa natural, seca, humida o cultius energetics. Un kilo de biomassa equival a 3500 calories i es pot utilitzar per cremar i generar energia tèrmica, moure turbines i generar energia electrica o mecànica. La biomassa és un balanç neutre en emissions de CO2 ja que la quantitat que emet forma part d'un fluix de circulció natural entre l'atmosfera i la vegetació pel que no suposa un increment del gas hivernacle, no produeix emissions nitrogenades i el seu aprofitament energetic suposa convertir un residu en un recurs. I també a ajudat sociaeconomicament a disminuir la dependencia, afavorir el desenvolupament del món rural i al desenvolupament tecnològic, en canvi el transport d'aquesta energia és car i inaficient econòmicament i serà renovable sempre que replantem arbres i plantes en la mateixa proporció dels que utilitzem. 6.3 L'ENERGIA SOLAR L'energia solar és pot dividir en dos; la tèrmica que té usos com l'escalfament de l'aigua, la calefacció o d'altres i la fotoboltaica que transforma la llum en electricitat. Els avantatges d'aquesta energia són que les instal·lacions són silencioses, el manteniment és mínim i sencill i no emeten CO2 a l'atmosfera. Dos dels inconvenients són que és necessiten grans espais per les plantes solars i que dies enuvolats redueixen la producció. El potencial de l'energia solar és el més elevat d'Europa a causa de la situació i climatologia privilegiades. 6.4 L'ENERGIA EOLICA El sol en escalfar la terra origina un vent que l'home ha aprofitat des de l'antiguitat fins ara, s'utilitza per la producció d'electricitat la qual cosa requereix la presencia d'un generador eolic. Aquesta energia no contamina l'atmosfera ni l'aigua i no afecta les caracteristiques fisiologiques del sol, però és necessita un vent constant i amb poques variacions en la velocitat i direcció i per això no es pot colocar a tots els llocs i les aus és poden xocar contra les aspes del generador i per això han considerat pintar les aspes de colors llamatius i fer un estudi perquè els generadors no es coloquin en la ruta migratoria de las aus. 7. ELS RECURSOS MINERS Els minerals procedeixen de jaciments del subsol, els minerals és consumeixen més a paisos desenvolupats com Europa i Japò que són dependents i són els que controlen l'extracció, distribució i fixen preus. La politica minera espanyola te com objectiu incrementar la competitivitat de la mineria i millorar el medi ambient i fomentar la recerca del desenvolipament tecnològic. Aquesta polìtica a obligat a tencar moltes mines i com a contrapunt el creixement de les roques industrials. La MINERIA METAL·LICA a Espanya trobem ferro, pirita, zinc i mercuri, aquests minerals s'utilitzen per a la industria de base i les de transformació. Aquest recurs ha patit un retrocés per el tancament de grans explotacions. La MINERIA NO METAL·LICA a Espanya manté una alta producció de sal, tant de sal gemma com de sal marina. La sal gemma s'aconseguiex a Cantàbria i la marina més cap al litoral mediterrani i la regió sud-atlàntica. La sal potassica s'utilitza per fer fertilitzants i en la industria química i aquestes s'aconseguiexen des de Catalunya fins a Navarra encara que algunes mines han tancat per no ser rendibles. Les ROQUES INDUSTRIALS; ha augmentat la producció de les pedreres per l'extracció de roques industrials com la pissarra i també augmenta l'extracció de roques ornamentals com granit. Catalunya és un pais pobre de recursos miners, els recursos energetics hi han hagut alguna mina de lignit (Figols) molt lligada a la tèrmica de Cercs i actalment tencada. Les mines de potassa i la de sal gemma han perdut pes, algunes han tencat però encara hi han problemes per la sanilització d'aqüifers i els residus generals.