TEMA 4: TRASTORNS DE LA PSICOMOTRICITAT4.1. Dimensions de la, Apuntes de Psicopatología

¡Descarga TEMA 4: TRASTORNS DE LA PSICOMOTRICITAT4.1. Dimensions de la y más Apuntes en PDF de Psicopatología solo en Docsity! TEMA 4: TRASTORNS DE LA PSICOMOTRICITAT 4.1. Dimensions de la psicomotricitat En l’avaluació de cada alteració motora s’haurà de considerar els dos components principals de la psicomotricitat: a. La dimensió expressiva Inclou els aspectes culturals i psicològics de caràcter simbòlic i que abarca des dels patrons bàsics de l’expressió humana comuns a totes les cultures (alegria, tristesa, por, sorpresa..) fins als aspectes més elaborats de l’expressió no verbal de cada cultura. b. La dimensió estructural Inclou els signes motors lligats a la neurofisiologia i considerats més específicament neurològics per ser la expressió directa d’una alteració en les estructures nervioses. Els trastorns de la psicomotricitat poden estar dins d’una dimensió o dins de les dos. 4.2. Bases biològiques Hi ha tres nivells neurobiològics implicats amb els trastorns motors. Entre les àrees cerebrals implicades, destaquen els ganglis basals i el còrtex cerebral. Els ganglis de la base i els circuits funcionals en els que participen (cortico-espinals i estriats-límbics) es troben implicats en quasi tots els trastorns del moviment, però també desenvolupen un paper important en funcions cognitives i de la regulació de l’afectivitat. Això explica, la comorbiditat entre trastorns neurològics i els psiquiàtrics. (Ex: pacient amb parkinson i depressió). • Nivell neuroanatòmic Tàlem, nuclis estriats, substància negra, nucli pàl·lid i subtalàmic, àrea motora i premotora, cerebel • Nivell funcional Sistema piramidal (moviment voluntari) i sistema extrapiramidal (moviment involuntari) • Nivell neuroquímica dopamina, acetilcolina, glutamat, àcid gamma-aminobutíric (GABA), neuropèpitds. 4.3. Model explicatiu • Hi ha consciència i inconsciència • Suposa un nivell d’integració motor simple des de les plaques neurals fins un nivell complexa en les àrees d’integració motores • Es creu que el pensament i el moviment es desenvolupen de forma simultània • És millor parlar del “desenvolupament de les accions” • Hi ha un paral·lelisme entre bradipsíquia/bradicinèsia, hipercinèsia/fuga d’idees.. • La neurobiologia de l’acció compren: la voluntat d’actuar, el pla motor i el programa motor (implantació) • S’utilitza el sistema piramidal i extrapiramidal pel control del moviment • El sistema pot aprendre fragments d’accions (memòria no declarativa) • El sistema té una regulació cortical motora: parietal posterior • Els assajos mentals del moviment es donen en les àrees motores suplementaries • El cerebel, el tàlem i els ganglis basals s’encarreguen de la coordinació • Catatònia descoordinació piramidal – extrapiramidal + mal funcionament dels sistemes extrapiramidals de finalització de l’acció • Perseveració Disfunció del component piramidal Manté la inèrcia de l’acció • Les àrees cerebrals motores tenen una àmplia distribució en el SNC, i modulen funcions cognitives i afectives. • El cerebel i els ganglis basals tenen funcions emocionals • La alteració dels circuits de la coordinació és la que determina la disfunció dels moviments. 4.4. Patologies de la psicomotricitat AUGMENT DE L’ACTIVITAT MOTORA (Hipercinèsia) DISMINUCIÓ DE L’ACTIVITAT MOTORA (Hipocinèsia) Tremolor Corea Atetosis Bal·lisme Mioclònies Tics Agitació Estupor (acinèsia) Paràlisis Mutisme Catatonia 4.4.2.2. PARÀLISIS La paràlisis és una pèrdua de movilitat a causa de la contractilitat de varis músculs. Si és parcial s’anomena paresia. Pot ser a causa de lesions a les víes nervioses o als propis musculs. Algunes malalties metabòliques del sistema muscular poden ser responsables sense lesió nerviosa o muscular, com per exemple, la miastenia. 4.4.2.3. MUTISME El pacient està callat i no emet res verbalment. Pot ser voluntari o no. L’individu segueix els objectes amb els ulls. Quan se li ordena qualsevol cosa no s’hi nega, simplement es postra pasiu. Pot ser per varies causes orgàniques com lesions al SNC (diencèfal, tronc cerebral, lòbul frontal, cerebel..) 4.4.2.4. SÍNDROME CATATÒNIC És un síndrome psicomotor que compren una gran varietat d’alteracions de moviments voluntaris o involuntaris que inclouen trastorns de la postura i el to muscular, de la parla, trastorns del moviments espontànis (manierismes i estereotipies) i certes anomalies dels moviments induits. Pot apareixer en l’esquizofrènia o en trastorns afectius greus. Es pot produir per lesions als ganglis basals, sistema límbic, diencèfal o per alteracións metabòliques, fàrmacs… Un dels símptomes més característics és la catalepisa que és una perseveració de la postura o mantenir una postura permanent durant grans periodes de temps o actituts fixes antigravitatories d’una extremitat o del cap. Aquesta posició pot adquirir-se espontàniament o pot estar induida per l’observador. Ex: Un pacient es troba en un llit mante el cap cap a munt durant uns segons al retirar-li el coixí on s’hi recolzava. Si intentessim moure persones amb síndrome catatònic veuriem que els seus músculs estan rígids, com si el pacient estiques fet de cera, això s’anomena: flexibilitat cérea. L’obediència automàtica, consisteix en una cooperació exagerada a les instruccions de l’avaluador (o d’alguna persona). Ex: si l’avaluador li demana al pacient que aixequi un dit, aques aixecarà tot el braç. Els ecosímptomes consisteixen en la repetició automàtica de moviments (ecopràxia), paraules (ecolàlia, verbigeració: repetició sense sentit de paraules o frases) o gestos (ecomimia), realitzats previament per l’avaluador. El negativisme es manifesta per actituds d’oposició que poden afectar als moviments o al llenguatge i que no té una motivació aparent. Es tracta de la resistència a col.laborar en qualsevol intervenció, sense que existeixi ua explicació lògica. En alguns casos es produeix amb mutisme. A vegades el pacient permaneix immòbil (estupor negativista), a rebutjar aliments (sitofòbia), perdre el control voluntari de la micció i la defecació (gatisme). El negativisme pot ser actiu (execucions d’accions oposades a les indicades per l’avaluador) o passiu (falta de resposta a demandes). 4.4.3. ALTRES PATOLOGIES 4.4.3.1. IATROGÈNIA És una alteració del moviment induides per diversos psicofàrmacs que actuen de forma no selectiva sobre el sistema motor extrapiramidal. Els fàrmacs més frequents que provoquen aquests efectes secundaris són: • Antipsicòtics (neurolèptics) indueixen un síndrome parkinsonià, mitjançant el bloqueig del sistema dopaminèrgic negra-estriat. No tots ells però produeixen iatrogènia, ja que els antipsicòtics atípics o de segona generació s’ha vist que no produeix efectes secundaris d’aquest tipus Aquests efectes dels fàrmacs poden condicionar un deteriorament social, alteracions cròniques i reversibles, etc. Els trastorns iatrogènics del moviment induit per fàrmacs es classifiquen segons la seva gravetat: 1. Trastorns aguts • Parkinsonisme • Acatisa aguda • Distonia aguda • Tremolor postural 2. Trastorns crònics • Discinesia tardana • Acatisia crònica • Distonia tardana 3. Síndrome neurolèptic maligne 4.4.3.1.1. Parkinsonisme El parkinsonisme induit per fàrmacs acostuma a iniciar-se als pocs dies del tractament. Es caracteritza per rigidesa muscular, acinesia (incapacitat per produir un moviment precís) i tremolors. La rigidesa muscular és del tipus extrapiramidal i es veu clarament quan el pacient intenta aixecar les extremitats i mantenir-les en repòs perquè hi ha una resistència per l’augment muscular i el moviment no és fluid (bradicinesia: lentitud en els moviments que provoca que el pacient d’hagi d’esforçar més per realtizar-los) El tremolor és postural (no de repòs com en el Parkinson iodopàtic: sense causa) que s’observa quan el pacient exten els braços. Tots aquests símptomes afecten al caminar (serà lent), a la parla i a la postura. El pacient presenta unes facies hipomímiques (cara de màscara) i li augmenta la salivació que el dificultarà empassar. 4.4.3.1.2. Acatisia Es presenta de forma molt ràpida fins i tot des de la primera dòsi de tractament. Es tracta d’una sensació d’inquietud psicomotriu que es viu com un dessassosec (intranquilitat) motor localitzat a les cames i que provoca que el subjecte no pugui estar immòbil o sentat. No s’ha de confondre amb l’agitació psicòtica ja que tenen intervencions molt diferents. 4.4.3.1.3. Distonia La distonia aguda és una contractura involuntaria d’un grup de musculs que provoca una postura forçada sostinguda. Són contractures intermitents i transitories,però apareixen de forma brusca. Acostuma a afectar a la cara, coll,boca, llengua i als ulls. Ex: Un pacient amb un quadre delirant agut rep un tractament antipsicòtic (haloperidol) i al cap de poc temps experimenta una contractura involuntaria de la musculatura del copp (tortículis) i una desviació de la mirada cap a munt per contracció de la musculatura ocular extraorbitària. La cura per la distonia aguda són els anticolinèrgics (biperdieno). Quan es converteix irreversible i cronica, aleshores paralrem de la distonia tardana. 4.4.3.1.4. Disinesia tardana La disinesia tardana apareix amb tractaments llargs de neurolèptics incisius en persones psicòtiques d’edat avançada. Afecta a la musculatura facial, bucal, lingual, masticatoria, als moviments del tronc, del cap i de les extremitats que poden dificultar caminar. Desapareix amb el son. Ex: Una senyora de 67 anys ha rebut tractament am flufenzina depot durant 20 anys per una esquizofrènia residual, presenta moviments crònics facials, fa gestos i guinys tancant els ulls de forma aleatoria. La seva voca sembla mastegar continuament i la llengua es recargola i li surt de la boca. 4.4.3.1.5. Síndrome neurolèptic maligne És una complicació molt greu associada a l’administració de fàrmacs antipsicòtics que posa en risc la vida del pacient. Pot passar en qualsevol moment del tractament. Els símptomes són similars al del síndrome catatònic, és a dir, l’individu pot tenir rigidesa muscular severa extrapiramidal, acinesia, mutisme, agitació, però aquest cas amb febre elevada i en ocasions es presenta amb suduració, hipertensió, taquicàrdia... La rigidesa muscular és tant extrema que provoca la destrucció de cèl.lules musculars. Per curar-ho s’ha de retirar el fàrmac que ho causa i instaurar un tractament mèdic apropiat. 4.4.4. ALTRES PATOLOGIES 4.4.4.1. MANIERISMES AUTOAVALUACIÓN 1. Señala la asociación incorrecta: a. Corea de Hungtinton - depresión b. Enfermedad de Parkinson – demencia subcortical c. Síndrome de la Gilles de la Tourette – Trastorno de pánico 2. En la relación con los componentes de análisis de la psicomotricidad, señala la proposición incorrecta: a. La dimensión expresiva hace referencia a los aspectos culturales y simbólicos utilizados en la comunicación b. La dimensión estructural incluye los signos motores más ligados a la neurofisiología y considerados neurológicos c. Los trastornos de psicomotricidad generalmente comprometen una única dimensión. 3. No es un trastorno del movimiento: a. Anosognosia b. Balismo c. Parálisis 4. Indique la asociación incorrecta: a. Esquizofrenia – ateosis b. Depresión – catatonía c. Trastorno conversivo – parálisis motora 5. Entre las alteraciones del movimiento iatrogénicas, consideradas efectos indeseables del tratamiento con psicofármacos encontramos: a. Corea b. Manierismos c. Discinesia tardía 6. LA acatisia es: a. Un tipo de manierismo motor de acatamiento o reverencia b. Un tipo de inquietud psicomotora intensa producida por neurolépticos c. Un movimiento involuntario reptante y sinuoso de las extremidades 7. El síndrome que con más frecuencia produce agitación psicomotora en los hospitales es: a. Síndrome psicótico b. Síndrome catatónico c. Síndrome confusional o delirium 8. Señale la asociación clínico-patológica incorrecta sombre el temblor: a. Temblor de reposo – temblor esencial b. Temblor postural lento – enfermedad de Wilson c. Temblor intencional – lesión cerebelosa 9. Los movimientos anormales involuntarios, espasmódicos, rápidos y repetitivos son: a. Temblores b. Tics c. Convulsiones 10. Entre los tics verbales complejos no figura: a. Palilalia b. Carraspeos c. Coprolalia 11. Las siguientes alteraciones del movimiento se producen con un nivel de consciencia vigil excepto: a. Crisis convulsivas b. Atetosis c. Estereotipias complejas 12. El tipo de temblor más característico del Parkinson es: a. Temblor de acción b. Temblor postural c. Temblor de reposo 13. En uno de los siguientes trastornos del movimiento puede producirse un control voluntario parcial que permite retrasar su aparición: a. Tics b. Temblor de reposo c. Corea 14. Entre las alteraciones de la postura y el tono muscular del síndrome catatónico no encontramos: a. Catalepsia b. Flexibilidad cérea c. Rigidez en rueda dentada 15. Entre las posibles manifestaciones del negativismo observado en el síndrome catatónico encontramos: a. Gatismo b. Flexibilidad cérea c. Mitmachen y mitgehen 16. Los soft- sings son: a. Síntomas de obediencia automática b. Síntomas de focalidad neurológica c. Síntomas neurológicos inespecíficos 17. En relación con los trastornos del movimiento iatrogénicos producidos por psicofármacos, señale la definición correcta: a. Parkinsonismo: rigidez, acinesia y temblor de reposo b. Acatisia: agitación psicomotora c. Discinesia tardía: movimientos repetitivos involuntarios buco-linguales 18. El síndrome neuroléptico maligno se caracteriza por: a. Rigidez extrapiramidal, acinesia, hipertermia b. Cataplejía, Hipertímia, temblor c. Rigidez cérea, Discinesia, Hipertímia 19. Como se define el temblor? a. Movimiento anormal involuntario, espasmódico, repetitivo y rápido b. Movimiento oscilatorio, involuntario, rítmico y regular c. Movimiento involuntario irregular, arrítmico y brusco 20. Señala la asociación incorrecta: a. Estereotipias: tocarse el cabello, dar vueltas, balancearse b. Manierismos: movimientos o posturas extravagantes y exageradas c. Tics: parpadeos ecolalia, balismo 1)c, 2)c, 3)a, 4)a, 5)c, 6)b, 7)c, 8)a, )b, 10)b, 11)A, 12)c, 13)a 14)c, 15)a, 16)c, 17)c, 18)a, 19)b, 20)c