¡Descarga La Primera Guerra Mundial: Orígenes, Alianzas y Consecuencias y más Apuntes en PDF de Historia solo en Docsity! I Guerra Mundial (1914-1918) 17 M persones - Més impacte demogràfic de morts +50 M persones - Menys impacte demogràfic de morts Al 1882 els diferents imperis mobilitzen les seves colònies, tropes i recursos. També hi haurà combats entre les colònies, per exemple a Àfrica. S’enfronten Alemanya i l’imperi austrohongarès (la triple aliança). Itàlia inicialment també era de la triple aliança però quan comença la guerra Itàlia es considera neutre i un any desprès entra a la guerra amb l’altre bàndol. Al 1905 es posa en funcionament la triple entesa (frança, rússia i gran bretanya). La política d’aliances pot convertir conflictes entre dos països en conflictes a nivell mundial. Alemanya considera que té un imperi massa petit i per això intentarà fer nous repartiments provocant dues crisis al marroc. Al 1905 l’emperador alemany visita Tanger i allà fa un discurs a favor de la independència del marroc. L’objectiu es que França agafi por i deixi algunes colònies africanes. Al 1911 passejen un vaixell de guerra per la costa del marroc per tornar a provocarlos. El missatge dels alemanys als francesos era que volien un nou repartiment d’Àfrica. A Alemanya no li interesa el marroc, li interesa el congo francès per d’aquesta manera poder arribar al congo belga. França acaba cedint una part del congo francès que Alemanya considera insuficient. Finalment tots dos països acaben descontents i les crisis marroquines no acaben servint de res, solament per augmentar la tensió entre els dos països. La cursa entre les potències imperials genera tensions i conflictes. Lligat també amb les tensions imperialistes també estan les tensions als balcans. Les flotes ruses no tenen sortida a aigües càlides i per això Rússia vol conquistar Estambul, per poder llençar la seva flota a través del mar negre. Tot aixó portarà a les guerres balcàniques. Darrere les guerres balcàniques hi ha la pugna entre l’imperi rus i l’imperi austrohongarès. Les principals potències europees destinen bona part del seu pressupost en l’indústria de guerra degut a la cursa armamentística per estar preparats per la possible guerra que vindria. La cursa d’armes augmenta molt la tensió entre imperis. El nacionalisme serà un factor de mobilització d’anar a la guerra superant d’aquesta forma al socialisme. El moviment obrer era internacionalista. La gran guerra comença després de l’atemptat de Sarajevo. Sarajevo és l’espurna. Hi ha tensions entre Sèrbia i l’imperi austrohongarès per Bòsnia. Enmig d’aquestes tensions l’arxiduc Francesc Ferran (hereu de la corona austrohongaresa) i la seva dona visiten Sarajevo i ‘’la mano negra’’ i ‘’la jove Bòsnia’’ organitzen un atemptat a Francesc Ferran. ‘’La jove Bòsnia’’ és una organització nacionalista en contra de l’imperi austrohongarès i ‘’la mano negra’’ és una organització terrorista infiltrada pels agents secrets serbis. Els serveis secrets serbis actuen a part del govern serbi. L’imperi austrohongarès considera que Sèrbia té la culpa de l’atemptat i li dóna un temps a Sèrbia per que els deixin entrar les tropes a Sèrbia i detenir a qui vulguin. Sèrbia s’hi nega i l’imperi austrohongarès li declara la guerra a Sèrbia que antigament es aliada de Rússia. Acte seguit Rússia mobilitza les seves tropes. Desprès Alemanya li declara la guerra a Rússia i a França. Més tard Gran Bretanya també entrarà al joc. Bulgària i l’imperi turc es fiquen del bàndol de ‘’la triple aliança’’ mentre que Itàlia cambia de bàndol i es fica del costat de ‘’la triple entesa’’. La política d’aliances fa que els països es vagin declarant la guerra entre ells. Al 1889 es posa en marxa una segona internacional que té els mateixos objectius: que els treballadors conquereixen el poder polític i evidentment és internacionalista. El lema de la internacional és ‘’proletaris del món uniu-vos’’. El missatge de la segona internacional és ‘’no aneu’’. Els partits polítics es deixen arrossegar per l’entusiasme patriòtic i nacionalista de la guerra. Com a conseqüència d’això mor la segona internacional perquè els partits marxistes i socialistes consideren que el més important és defensar el seu país i per això no fan cas a la segona internacional. Tothom pensa que serà una guerra ràpida i que la guanyaran ells. A les aules es trasllada el sentiment nacionalista i patriòtic explicant que el seu país ha tingut un passat gloriós. Qualsevol país és una societat complexa i la nació engloba totes les classes socials. La gent va a combatre al camp de batalla pel seu país i per la mare pàtria. Els alemanys abans de la guerra ja tenien previst un pla militar perquè ja es pensaven que haurien de combatir a Rússia i a França a la vegada. Schliffen creu que Rússia és un gegant molt lent i per aixó s’han de deixar al front rus la cantitat mínima de tropes perqùe els russos tardaran molt a mobilitzar-se. L’objectiu d’Alemanya era ocupar Bèlgica i desprès París d’una forma ràpida per obligar França a rendir-se. Un cop que França està fora de joc l’objectiu és desplaçar les tropes a la frontera en Rússia per acabar en ells. El pla no és efectiu perquè Anglaterra enviarà tropes a França i París resistirà. Els taxis de París es van dedicar a enviar tropes al front. Va fracasar la guerra llampec i la guerra va passar a ser una guerra llarga de trinxeres/posicions i desgast on no s’avansaran km durant tres anys. Els sistemes i les armes defensives s’imposaran als sistemes i armes ofensives. Serà més fàcil defensar les posicions que prendreles. Qui es defensa porta ventatja. Del terror al camp de batalla en sortirà el feixisme entenent que la vida humana no val res i que al enemic se l’ha d’exterminar. Treba de nadal - Els soldats paraven la guerra perque empatitzaven amb l’enemic. Zimmermann li envia un telegrama a Mèxic, proposantli atacar Estats Units. El telegrama Zimmermann es la excusa dels Estats Units per entrar en guerra. La entrada dels Estats Units és decisiva en el transcurs de la guerra ja que suposa un
