¡Descarga Etología: Ecosistemas y Niveles de Organizacion en la Naturaleza y más Ejercicios en PDF de Etología solo en Docsity! TEMA 5: ETOECOLOGIA Ecosistema (biòtop) • Entorn abiòtic (físic) • Productors (autòtrofs): fan la síntesis de matèria inorgànica en orgànica • Consumidors (heteròtrofs): s’alimenta de la matèria orgànica produïda per els productors o d’altres heteròtrofs. • Descomponedors ( bacteris): transformen la metria orgànica en inorgànica. Nínxol ecològic: Determinada posició dintre de l’ecosistema Cada població d’organismes ocupa un determinat nínxol ecològic. Un mateix nínxol té diferents tipus d’organismes. Observació naturalista: Hi ha una mínima intervenció, i s’observa la conducta manifesta ( motricitat, gesticulació i transmissió de sons) Nivells d’organismes: • Població: s’observa pràcticament tota l’espècie. Macacs japonesos en els banys termals. • Grup: ús d’eines en un grup de mones caputxines. • Diada: relació maternofilial. • Individu. Nivell de conducta: • Molecular: descripció d’accions molt concretes. Agafar una fulla amb l’índex i el polze. • Molar: grups de conductes, formades per unitats moleculars. Agressió. Segmentació del flux de conducta: El criteri és el canvi en la dinàmica conductual. S’identifiquen unitats de conducta. Unitats de conducta: • Unitats estructurals: fan una descripció del fenomen. Es correspon a nivells moleculars. Agafar: prendre un objecte mb la flexió de mans i dits. • Unitat funcional: s’observa la funció de la conducta, es a dir, les seves conseqüències. Es correspon a nivells molars. Fer niu: conjunts de desplaçaments i interaccions amb l’entorn i altres individus que tenen com a resultat la fabricació d’un niu. • Unitats causals: intenten inferir el perque de la conducta, són les menys utilitzades perque es fa una inferència. Nomès es poden fer quan tenim definides les untats estructurals i les funcionals. Cara agressiva: expressió generada suposadament per un estat emocional d’agressivitat o ira, i que es produeix en contextos agressius. ·Han de ser Elements observables: flexiona el braç cap d’alt mentre agafa l’objecte ·Cal evitar Elements interpretatius o ambigus: l’individu te la intenció d’apropar-se a l’altre de manera amistosa. Descripció entre unitats: es pot definir en positiu, dient el que és, o en negatiu, dient el que no és, però mai nomès negativament. Etograma i catàleg de conducta: Etograma: repertori de totes les conductes que fa una determinada espècie. Catàleg de conducta: registre d’un conjunt de conductes que hem pogut observar en una determinada sessió d’observació. Forma una part de l’etograma. Completesa d’un catàleg de conducta: estimació del grau en què s’aproxima a un etograma ideal. Probabilitat que les conductes que s’observin ja estiguin encloses al catàleg Tipus d’etogrames: Individual: • Postura • Locomoció • Conducta exploratòria • Conducta d’ingesta (o tròfica) • Conducta d’eliminació • Conducta sexual • Conducta lúdica Social: • Conducta sexual • Conducta lúdica • Conducta agonística • Conducta anagonística (o apaivagament) • Conducta epigenètica i et-epigenètica • Conducta alelomimètica • Cooperació Interespecífic: • Predació • Competència tròfica • Comensalisme: ■ Foresi: un individu utilitza a un altre com a medi de transport. ■ Inquilinisme: un individu s’aprofita de l’altre per viure. ·La taxa de reproducció de les preses fos constant i més gran que la taxa de mortalitat Però... ·Els depredadors maten les preses: augmenta la taxa de mortalitat de les preses ·L’única font d’aliment dels depredadors fossin les preses ·No hi hagués preses Però... Els depredadors mengen les preses: augmenta la taxa de natalitat dels depredadors La mida de la població de preses depèn de la quantitat de depredadors, si els depredadors augmenten, les preses disminueixen. La mida de la població de depredadors depèn de la quantitat de preses, si les preses augmenten, els depredadors augmenten si les preses disminueixen els depredadors disminueixen. Si les taxes de natalitat, mortalitat i captura mantenen determinada relació el sistema es troba en equilibri dinàmic. Linx-llebres Els màxims de les preses sempre es superior al dels depredadors. Els mínims dels depredadors són superiors als mínims de les preses. Sempre hi h un desfase entre preses i depredadors. Adaptacions dels depredadors: ·Perseguir: aquells animals que controlen l’homeòstasi ·Esperar: aquells animals que no controlen l’homeòstasi (rèptils) ·Ús d’esquers: una formiga es menja una altre formiga i es recobreix amb el seu exosquelet, per atreure d’altres. ·Modificació de l’entorn: el peix escup aigua per fer caure als insectes. Adaptacions de les preses: ·Camuflatge ·Immobilitat ·Estructures protectores ·Eliminació de pistes: els pollets estan amagats al niu, però les closques poden delatar la posició dels pollets, per això els pares els tiren. ·Senyals d’advertència: serps de cascavell ·Mimetisme: • Mimetisme batesià: una espècie imita la forma externa d’una altre espècie que no es inofensiva per el depredador. • Mimetisme mülleria: una espècie no consumible imita una que tampoc ho es.
