Tema 6 i 7 - Evolucio de les Societats humanes, Apuntes de Historia del Arte

¡Descarga Tema 6 i 7 - Evolucio de les Societats humanes y más Apuntes en PDF de Historia del Arte solo en Docsity! Maria Carreras Oliva 7. ELS SISTEMES SOCIALS 1) SISTEMA SOCIAL. CONCEPTE I TIPUS. L’ESTRATIFICACIÓ SOCIAL COM A EXPRESSIÓ DE LA DESIGUALTAT En societat, l’ésser humà és capaç de superar les seves limitacions que tindria individualment, i això li permet coses tan rellevants com evolucionar, progressar. En realitat la societat no és la suma simple dels individus, la societat és més que la suma. Té un valor afegit en relació a la suma dels individus i té com a finalitat resoldre alguns dels problemes de la societat. Els sentits usuals que se li donen al terme​ societat: 1. La societat humana (o “humanitat socialitzada”) fa referència a les persones que interactuen en un espai definit i comparteixen una cultura. 2. Els tipus històrics de la societat (per exemple, la societat feudal o capitalista). 3. Qualsevol societat concreta (l’antiga Roma, la França moderna, la societat europea actual...) La ​societat és un conjunt de construccions institucionals per garantir un mínim ordre que permeti el vincle social. És una associació que genera unes normes, unes institucions que generen per regular la societat (col·lectiu institucional). La finalitat d’aquesta és resoldre els ​problemes estratègics​. Fa mil·lennis enrere teniem el problema de la supervivència. A mesura que la societat evoluciona i es torna més complexa els problemes estratègics també es tornen més complexos. La societat ha de resoldre un problema, de quina manera els individus s’incorporen a la societat, és a dir, una societat establerta com resol el problema de la socialització (una de les qüestions fonamentals que han de resoldre per la seva supervivència). Els problemes estratègics són​: g​arantir la reproducció del grup, satisfer necessitats individuals i col·lectives, mantenir el conflicte dins dels límits tolerables i socialitzar als membres del grup. 1 COM ANALITZEM LA SOCIETAT? Els components analítics per a la societat són: - Població (quina és, característiques) - Producció (com es guanya la vida, com s’organitza) - Poder (qui mana, en quina legitimitat) - Cultura (valors) Aquesta societat sol tenir ​3 conceptes bàsics​: 1. Diferència social 2. Distribució desigual de recursos: quins nivells de desigualtat i en base a què 3. Estratificació social: quan un model de desigualtat s’ha fet llei; la desigualtat institucionalitzada SISTEMA SOCIAL La realitat la traduïm en un sistema, encara que un sistema no és la realitat, però ens cal per poder gestionar un fet real que és complex, molt ample. Ens permet fer teories, com les que van fer Max Weber, Karl Marx, Emile Durkheim, els grans teòrics que han intentat d’alguna manera analitzar els sistemes socials. TRETS BÀSICS DE LA HISTÒRIA HUMANA DES DEL PALEOLÍTIC FINS L’ACTUALITAT En general se’ns ha explicat que la societat humana té com una de les seves característiques el fet de progressar. Un progrés que es mesura en què ha millorat la seva supervivència, ha millorat la capacitat de superar les seves limitacions físiques i socials. Model Neoevolucionista​ - 1970 - Creixement continu de la població humana - La residència de l’home en hàbitats cada vegada més variats - L’avenç continu en la tecnologia - Una producció cada vegada major de béns durables - Una creixent acumulació de capital - Uns sistemes socials que generalment es tornen més complexos, més diferenciats a mida que passa el temps, i amb distribució desigual del poder i dels recursos. Les societat tenen més desigualtats en relació als poders i en la possessió de béns, en l’accés a recursos. Aquests trets s’haurien plasmat en pautes històriques que travessarien les societats a través de la seva història (perspectiva NEOEVOLUCIONISTA: G. Lenski i P. Nolan, ​Human Societies​), donant diferents tipus de societats en conseqüència de la seva evolució sociocultural. 2 FACTORS PER LA CLASSIFICACIÓ DELS SISTEMES D’ESTRATIFICACIÓ Per identificar formes d’estratificació (o alguns diuen per identificar diferents models socials), utilitzem 4 factors: 1. RANG​: veure fins a quin punt hi ha apertura o tancament de la societat. Grau d’apertura o tancament normatiu entre uns grups i altres; ​possibilitats de mobilitat social​. a. Mobilitat horitzontal: entre posicions del mateix rang b. Mobilitat vertical: des d’un rang a altre (sentit ascendent o descendent) c. Mobilitat intergeneracional: quan la posició en el rang de la generació dels fills canvia respecte a la generació dels pares d. Mobilitat intrageneracional: quan la posició en el rang d’una determinada generació canvia al llarg del temps e. 2. UBICACIÓ​: com se situa la gent en un determinat rang. De quina manera un individu està en un grup o un altre. 1. Adscripció: tu has nascut en aquest grup i per tant és el que et toca. Quan la ubicació d’un grup, classe o estrat és heretada 2. Mèrit: quan la ubicació en un grup depèn de factors que els individus poden, en certa mesura, controlar i modificar 2. FORMES DE LEGITIMACIÓ: arguments i motivacions, creences i ideologies, que fan que es consideri adequat i correcte (‘normal’ i/o ‘natural’) que un determinat grup social es situï en un rang i no en un altre 1. Tradició, costum 2. Ideologia religiosa o laica 3. Sanció social 3. FONAMENTS DE LA DESIGUALTAT: dimensions en les que es fonamenta la desigualtat entre uns rangs i altres; hi ha interdependència, però sol predominar un factor. 1. Econòmic (renta, riquesa...) 2. Honor, estatus, prestigi 3. Poder (polític, militar, burocràtic) ELS DIFERENTS SISTEMES D’ESTRETIFICACIÓ SOCIAL - Societats comunals primitives ​- Primeres formes d’organització social basades en la recol·lecció i la caça. Sistema obert que permet a tothom accedir a qualsevol estatus social, mitjançant determinats 5 assoliments, indicats per la tradició. En aquest cas, no veiem una desigualtat en la riquesa o en l’adscripció, si no que la veiem en l’estatus assolit per la persona. - Sistema esclavista - ​Sistema on els esclaus són “propietat” dels altres. Sol basar-se en l'adscripció, tot i que no sempre és així, com els grans imperis agraris i la Grècia clàssica on hi havia cert grau d'obertura – especialment Roma. És en l'època colonial dels s. XVIII i XIX on es basa en l'adscripció, basada en l'etnocentrisme dels colons. La legitimació veu la seva justificació en la ideologia (humà-bèstia), en la política (vençuts) o en la justificació racial (inferioritat de races). - Sistema de castes - Sistema tancat, basat en l'adscripció. El veiem a l'Índia, tot i que també al Japó Feudal. Veiem 4 castes principals: Sacerdots i intel·lectuals, guerrers i reis, comerciants i camperols i treballador). A sota de tot veuríem els esclaus. La casta de qualsevol individu és inalienable i no pot ser suprimida ni modificada. A més, existeixen regles estrictes d'endogàmia i normes concretes de comportament per cada casta. Aquest sistema té un elevat grau de desigualtat, amb una forta institucionalització de prohibicions i prescripcions. Finalment, la seva legitimació és la ideologia religiosa, vinculada a la reencarnació. - Sistema feudal-estamental - Sistema basat en els estaments, grups socials amb situacions jurídiques, obligacions i privilegis especials acord amb l'estament que et trobis. És un sistema més o menys tancat i basat en l'adscripció, però que permet certes possibilitats de mobilitat social (matrimoni, ingrés en el clergat, compra o donació de títols nobiliaris...). Aquests estaments estan legitimats a partir d'una ideologia religiosa, on la desigualtat es vista com un fenomen natural derivat de l'ordre diví. - Sistema de classes ​- Grups socials definits a partir de la posició socioeconòmica que ocupen en l'estructura social. És un sistema obert, producte de la revolució industrial, de tipus obert, que combina adscripció i assoliment. És el sistema més obert de tots i està legitimat a partir d'una justificació ideològica (els rics tenen poder) i legal – principis de llibertat i igualtat. Pertànyer a una classe social no depèn de la tradició o normes; aquesta és una adquisició, no quelcom vinculat a l'adscripció. En aquest cas, es generen diferències de tipus econòmic, exercit per una autoritat burocràtica. Es posa en dubte que aquests tipus de sistema siguin correctes per definir exactament les societats del passat. Podem intentar comprendre com es legitimaven i com estaven les societats des d'un punt de 6 vista èmic, a partir dels protagonistes, així com també podem intentar establir un coneixement, a partir del nostre punt de vista. SISTEMA DE CLASSES ➔ Estaments grups socials amb situacions jurídiques, obligacions i privilegis especials. ➔ Tipus característic: Alta Edat Mitjana d’Europa Occidental ◆ Basat en l’adscripció, però amb certes possibilitats de mobilitat social (matrimoni, ingrés en el clergat, compra o donació de títols nobiliaris...) ◆ Vassallatge: diferents obligacions i drets 1. Aristocràcia i nobles 2. Clergat 3. Tercer estat (plebeus, serf, jornalers lliures, mercaders i artesans) ➔ Legitimació ◆ Ideologia religiosa: la desigualtat com a fenomen natural derivat de l’ordre diví. ◆ Legal: fonamentada en els principis del vassallatge entre ‘senyor’ i ‘serf’, sanciona diferents obligacions i drets dins de cada estament. SISTEMA ESTAMENTAL ➔ Grups socials definits a partir de la posició socioeconòmica que ocupen en l’estructura social ➔ Vinculat al procés d’industrialització ➔ Revolució industrial i raó natural burgesa ◆ Igualtat política – contracte social (exclou a dones i esclaus) ◆ Desigualtat econòmica i llibertat ◆ La igualtat política pot coexistir amb la desigualtat material perquè la producció de recursos, intercanvis i distribució no es planteja com una qüestió política, sinó econòmica, vinculada al creixement de la ‘riquesa de les nacions’, al progrés de la Humanitat ➔ Combina adscripció i mèrit; més apertura que altres sistemes d’estratificació ➔ Legitimació ◆ Justificació ideològica (meritocràcia, igualtat d’oportunitats) ◆ Legal: principis de llibertat i igualtat en front a la llei del ‘ciutadà’ DIFERÈNCIA DEL SISTEMA DE CLASSES RESPECTE A ALTRES SISTEMES D’ESTRATIFICACIÓ SOCIAL En altres sistemes les desigualtats s’expressen a través de relacions personalitzades (drets i obligacions) entre senyor i serf, amo i esclau... El sistema de classes opera principalment mitjançant relacions impersonals i abstractes a gran escala (relacions de producció i consum, tendències macroeconòmiques, complexos 7 Una societat, de quines parts està feta. Fins a quin punt nosaltres estem condicionats o no per l’existència de les estructures socials que d’alguna manera organitzen. TEÒRICS FUNCIONALS I TEÒRICS DEL CONFLICTE Teòrics funcionals​: afirmen que la societat es manté unida per l’existència d’un consens al voltant dels principals valors i normes de la societat. Les persones obeeixen perquè, després d’un llarg procés de socialització, arriben a acceptar aquestes regles i viuen d’acord amb elles. Una societat es manté, aguanta, està legitimada perquè es comparteixen uns valors bàsics, uns principis fonamentals, malgrat que estiguem en unes classes socials diferents acceptem aquestes regles. Teòrics del conflicte​: se centra en les pautes del canvi i com aquella societat divideix als individus segons gènere, raça, ètnia o classe social. La societat es manté unida perquè: - Un dels grups de la societat té el poder de fer complir les regles que serveixen als seus interessos. - Hi ha tants grups d’interès amagats i dividits que els individus o grups han d’aprendre a cooperar. Se centra amb allò que promou la transformació social, els interessa allò que porta a un canvi social. En aquest cas, perquè una societat es manté unida i cohesionada? Perquè, dins d’aquesta societat, hi ha uns grups determinats que tenen el poder i la capacitat d’imposar normes i valors. Teòrics funcionals: tenen una visió de la societat de manera que la societat és una cosa que està per damunt dels individus, que és més important que els individus. Els individus es poden sacrificar per aquesta societat; la societat és un bé superior. Visió conservadora de la societat. Teòrics del conflicte: la societat és una cosa formada precisament pels individus, pels diferents grups socials i per les relacions conflictives que hi ha entre ells. Visió evolutiva, més viva de la societat. ELS SUPOSATS VALORATIUS DELS PARADIGMES CLÀSSICS DE LES CIÈNCIES SOCIALS - TEÒRICS FUNCIONALS - ​Creuen que l’individu per naturalesa tendeix a ser egoista, prioritzar benefici personal pel benefici col·lectiu. Creu que moralment l’ésser humà cal que se l’imposin unes normes, uns valors, per poder viure en societat. En aquest sentit, hi ha una visió pessimista de l’individu. Això no millorarà, perquè la naturalesa humana és la que és. 10 Els teòrics del conflicte es solen dividir en dos grups: - TEÒRICS DEL CONFLICTE SOCIAL (MARXISTA) - ​Pensa que a l’ésser humà si se’l deixa en llibertat i en condicions d’igualtat és un ésser humà que tendeix a ser una ​bona persona​. És l’individu que entén que viu en societat, que té uns deures en relació al que l’envolta. - TEÒRICS DE L’ACCIÓ SOCIAL - ​Comparteix visió pessimista i negativa de l’ésser humà. La desigualtat és inevitable, perquè és conseqüència de la naturalesa humana; la desigualtat és inevitable. Els teòrics del conflicte pensen que la desigualtat és superable, perquè la desigualtat és conseqüència d’un determinat model social que genera desigualtats. ​ Paradigma teòric FUNCIONALISME (Durkheim) CONFLICTE SOCIAL (Marx) ACCIÓ SOCIAL I SIMBÒLICA (Weber) Orientació Nivell-macro Nivell-macro Nivell-micro Imatge de la societat Un sistema de parts interrelacionades que és relativament estable basat en el consens generalitzat del que és desitjable moralment; cada part té conseqüències funcionals pel funcionament de la societat com un tot. Un sistema que es caracteritza per la desigualtat social; cada part de la societat beneficia a unes categories de persones més que a altres; el conflicte basat en la desigualtat social fomenta el canvi social. Un procés continu d’interacció social en escenaris específics basats en comunicacions simbòliques; les percepcions individuals de la realitat són variables i estan sotmeses a canvis. 11 Qüestions centrals - Com s’integra la societat? - Quines són les parts més importants de la societat? - Com s’interrelacionen aquestes parts? - Quines són les conseqüències de l’actuació de cadascú sobre el funcionament de la societat? - De quina manera es divideix la societat? - Quines són les pautes principals de la desigualtat social? - De quin mode intenten algunes categories de persones protegir els seus privilegis? - De quina manera altres categories de persones desafien l’​status quo​? - Com s’experimenta la societat? Com interactuen els humans per crear, mantenir i canviar els rols socials? - Com intenten els individus donar forma a la realitat que perceben els altres? - Com canvia el comportament individual d’una situació a una altra? LES TEORIES CLÀSSIQUES DEL CONFLICTE LA TEORIA DE MARX SOBRE LA SOCIETAT Com a teòric social hi ha dos objectius en la seva obra: - Formular els principis que estructuren les societats humanes - Comprendre l’arrel fonamental dels conflictes socials, i que proporciona la força motriu pel canvi. En la seva obra conflueixen en estret vincle la teoria i la praxis: ​“els filòsofs no han fet més que interpretar de diverses maneres el món, però del que es tracta és de transformar-lo”. ​La seva concepció de la història és capital per entendre la seva aportació. Elabora el denominat “Materialisme històric” com a eina analítica: La centralitat com a subjecte històric es troba en el progrés històric de les condicions materials de l’existència humana (nivell de tecnologia, fonts d’energia, espai geogràfic, etc.), en particular de la producció, y com aquestes han donat forma a la societat: “...​el mode de producció de la vida material condiciona el procés de la vida social, política i espiritual en general​”. Les societats al llarg de la història es diferencien per la manera com han produït i repartit la riquesa. Cada fase es 12 ○ Augmenta la complexitat per la seva gran divisió del treball. Els llaços socials estan basats en l’especialització (​“solidaritat orgànica”​). ○ Les desigualtats predominants (​“desigualtat interna”​) estan basades en el talent individual, o sigui el denominat ​status adquirit ​(meritocràcia). ○ Els canvis socials en les societats industrials són resultat del creixement demogràfic i de la seva conseqüent creixent divisió del treball. LA TEORIA DE L’ACCIÓ SOCIAL I LA PERSPECTIVA MULTIDIMENSIONAL DE MAX WEBER ● Pluricausalitat i multidimensionalitat de l’estratificació social. ● Una ciència social lliure de valors. ● Les societats difereixen principalment en les diverses maneres en què els seus membres pensen sobre el món. Les idees, creences i valors posseeixen poder de transformació, y veu la societat moderna com el producte, no només de les noves tecnologies i del capitalisme, sinó d’una nova forma de pensar. ● Els “tipus ideals”: instrument conceptual per aprehendre els trets essencials de certs fenòmens socials, contrastant l’ideal “protestant” amb l’ideal “jueu” o “budista”. ● Èmfasi en les relacions de dominació i poder ○ Tipus ideals de poder: ■ Tradicional ■ Carismàtic ■ Racional-legal: normes, jerarquia, eficiència ○ La modernitat expansió de la dominació burocràtica LA PERSPECTIVA MULTIDIMENSIONAL ➔ Destaca les diferències en les maneres en què les persones veuen el món. Segons Weber les persones de les societats preindustrials s’aferren a la ​tradició​, mentre que els de les societats industrials-capitalistes recolzen la ​racionalitat​. ◆ Tradició​: sentiments i creences passen de generació en generació, les societats tradicionals estan guiades pel passat. ◆ Racionalitat​: els individus realitzen un deliberat càlcul dels mitjans més eficients per aconseguir un objectiu determinat. Pensar i actuar en les conseqüències presents i la previsió de les futures. ➔ Calvinisme i capitalisme (​L’ètica protestant i l’esperit del capitalisme​) ◆ Racionalitat​, disciplina, treball dur. 15 ◆ Després del fervor religiós l’ètica protestant es va anar debilitant substituïda per l’ètica laboral. ◆ El capitalisme industrial com a “religió desencantada” ➔ Trets de l’organització social racional (societat industrial) ◆ Institucions socials característiques ◆ Organització a gran escala ◆ Feines especialitzades ◆ Disciplina personal ◆ Consciència del temps ◆ Competència tècnica ◆ Impersonalitat WEBER: LES CLASSES SOCIALS EN LES SOCIETATS MODERNES La multidimensionalitat de l’estratificació social: ● Classe social: la propietat o no dels mitjans de producció i la relació amb el mercat (credencials). ➔ Grup social que comparteix un component causal específic en les seves oportunitats vitals, en la mida en què ◆ Dits components tenen a veure exclusivament amb interessos econòmics relatius a la possessió de béns materials i oportunitats d’ingressos. ◆ I està representat per una situació semblada en relació als mercats de productes o de treball. ● Estatus: estils de vida (dimensió subjectiva) i clausura social. ● Partit polític: l’organització i un personal al servei de la dominació sobre altres grups per aconseguir determinats objectius. 16 Maria Carreras Oliva 8. ÈTNIA I GÈNERE 1.1 - IDENTITAT És la part esencial del jo. És un prcocés mitjançant el qual una persona o grup es reconeix a sí mateix i reconeix els altres com essent del mateix grup, això seria en la dimensió psicològica. En la dimensió social és un principi de cohesio interioritzatper una persona o un grup que permet de reconèixer-se i de ser reconegts. La identitat és un vincle de pertinença dinàmic (que canvia en el temps i l’espai), malgrat que dotat de suficient estabilitat (sino seria trencar la societat), que es transmet d’una generació a l’altra (es reprodueix consient i inconsientment), amb la consegüent assumpció de valors, normes (lleis) i represetancacions, així com d’ideologies i símbols. El repte major que es presenta en la pretensió cosntruir coneixement sobre la diversitat humana radica en saber pendre en consideració simultànement les dues característiques essencials de la humanitat: - La seva unitat (la de l’espècie humana) - La seva diversitat (la de les cultures, les societats, els individus) Som molt iguals però alhora diferents. Les bases filosòfiques per pensar la unitat i la diversitat humana estan en les dues concepcions del que és la Cultura: - Una concepció ​universalista ​, associada a l’anàlisi compartiva i evolucionista (des d’un inici fins a l’actualitat). - Una concepció ​particularista​, associada a les perspectives holista (veure tot en el seu conjunt) i humanista (veure l’home com a ésser humà). UNIVERSALISME L’universalisme neix amb la Il·lustració que es considera a la cultura per oposició a la naturalesa, alhora de ser un caràcter distintiu de l’espècie humana i com un conjunt de coneixements adquirits per les societats al llarg del seu desenvolupament històric. Per la Il·lustracií la soceitat s’organitxa mitjançant el contracte social (J.J. Rouseau). PARTICULARISME El particularisme té el seu origen en el romanticisme del segle XIX, i defineix la cultura com una configuració particular de creences tradicionals, de formes socials, i trets materials d’un grup específic (social, religiós o racial). Pel Romanticisme la societat es defineix mitjançant suposades essències (no científics, fets sense els quals la societat no es poden definir). 1 especialment, en deixar de construir valoracions jerarquitzades sobre la base d’aquestes percepcions que provenen o desemboquen en el ​racisme​. La raça no té valor per a categoria social. 2.2 - PROCESSOS D’ADSCRIPCIÓ I IDENTITAT ÈTNICA Eixisteixen tres possibles perspectives teòriques per explicar aquest fenomen: 01. PRIMORDIALISME Des d’aquesta perspectiva el grup ètnic és considera com essent una unitat cultural caracteritzada per un cert nombre de trets objectius: llengua, territori, fenotip, certes formes d’organització política, religiosa, econòmica, conductal, etc. Aquests trets objectius s’anomenen ​marcadors ètnics​. El primordialisme cau sovint en l’essencialisme en no detenir-se en la cultura i arribar a la biologia per definir la identitat. Un exmple seria els europeus. 02. REDUCCIONISME Des d’aquesta perspectiva, l’etnicitat es redueix a un aspecte de l’estructura de classes o de l’estratificació social. Totes le desigualtats socials són reduïdes (o resumideds) a desigualtats de classe. Les diferències ètniques solament són significatives entre grups dominants i s’utilitzen per defirn-os i manternir-los. La seva màxia sol ser “allò ètnic és una dimensió fonamental de la conformació classista de la societat”. 03. SITUACIONISME El grup i la identitat ètnica queden definides pel propi grup (auto-definició), no pel coningut cultural, sinó mitjançant l’establiment d’uns limits, unes fronteres que serveixen per construir l’oposició entre el nosaltres i els altres. Per exemple, una típica definició situcionista d’un grup ètnic la trobem en l’afirmació: ​catalans són els que viuen i treballem a Catalunya​ . Des de la perspectiva situcionista els grups poden canviar de sistema polític, econòmic, de religó o de llengua sense que per això hagin de perdre la seva identitat ètnica. ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------ Minories racials o ètniques són grups de persones que comparteixen uns mateixos trets físics o una cultura i, per aquesta raó, ocupen una posició desigual a la societat. 3.1 - IDENTITAT, PREJUDICIS I DISCRIMINACIÓ 4 La definició d’una minoria ètnica o racial és el producte tant de la creació d’una identitat col·lectiva com d’una imatge construïda per la majoria a partir de prejudicis i d’estereotips a partir dels quals es produeix la discriminació. - Prejudicis - ​Generalitzacions rígides vers un grup social. Disposició, construïda socialment i cultural que prejutja a altres persones independentment dels seus comportaments concrets. - Estereotips ​- Imatges socials carregades de prejudicis vers una categoria de persones. - Discriminació ​- Tractar a les persones o grups ètnics en funció de la categoria a la que pertanyen. Discriminació com a concepte ​negatiu (equivalent a desigualtat i estratificació) o ​positius (lleis per promoure la integració de minories.) 3.2 - PAUTES D’INTERACCIÓ ENTRE MAJORIES I MINORIES - Pluralisme - Quan conviuen en una mateixa societat diversos grups ètnics o racials que conserven la seva pròpia identitat, tot comportanint amb major o menor grau els recursos socials. - Assimiliació ​- Procés pel qual una minoria adopta o fa seus els trets culturals de la majoria (els seus valors, la llengua, la religió, etc) - Segregació - ​Procés pel qual els grups ètnics o racials viuen seperats físicament o socialment. - Genocidi - Aniquilació sistemàtica d’un grup ètnic o racial en bas a discriminació religiosa, política, cultural, ideològic, estratègic... 3.3 - ELS CONFLICTES ÈTNICS Els models clàssics de la sociologia moderna (Durkheim, Marx, Weber, etc.) preveien la desaprició dels factors ètnics com a generadors d’idenditats i conflictes. Els motius, segos aquests autors, son diversos: 1. Projecte de la Modernitat. L’universalimse modern anul·laria les identitats ètniques. 2. Teoria de la construcció de nacions i estats. Aquests generarien identitats (pàtries) a partir de bases noves, diferents i superadores de les ètniques premodernes. 3. Teories socials del conflicte. L’única identitat rellevant en la Modernitat seria la classe. - Les interpretacions psicològiques - La teoria del “bosc expiatori” (John Dollard) - La teoria de la personalitat autoritària (Theodor Adorno) 5 - Les interpretacions sociològiques - La teoria cultural del conflicte - Les teories de la sociologia del conflicte - El nou racisme, la globalització i la identitat nacional. A les darreres dècades del segle XX, sota els impulsos homogeneïtzadors dels processos econòmics, polítics, culturals de la globalització es tornà a plantejar la superació de les identitats ètniques. La realitat dels fets i de les idees demostra que els factors ètnics i conflictes que se’n deriven continuen snet ben presentats en el món Contemporani. Els conflictes ètnics (com a moto o pretext) continuen ben presentats en el món contemporani. No es tracta només dels que caracteritzaven àrees del Tercer Món com a conseqüència de la deslocalització. Altres orígens s’han afegit, amb diferents nivells i tipus de violència: - Conflictes associats al domini de recursos naturals estratègics (miners, aigua...) - Conflictes associats a les reaccions a la multiculturalitat de societats (sovint benestants) fins fa poc molt homogènies ètnicament. Hi ha autors que sostenen (M. Castells), que la globalització paradoxalment, ha reforçat les identitats particulars (com les petniques). ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------ --- 4.1 - DIFERÈNCIA DE SEXE I DESIGUALTAT DE GÈNERE - El terme sexe: diferències biològiques entre mascles i femelles. - Composició cromosmàtica. - Els òrgans reproductors. - Genitals interns. - Genitals externs. - Component hormonal. - Característiques sexuals secundàries. El terme gènere es refereix als aspectes socials adscrits a les diferènies sexuals. Socialment s’imposa una determinació a la diferenciació biològica aplicant a cada sexe un gènere. És una construcció que defineix, en cada contet, sociocultural, el que 6 Els principals processos de legitimació de l’estratificació de sexe-gènere: - Sexisme - ​Tipus de prejudici intens basat en la creença que les dones són congènitament o naturalment inferiors als homes. - Androcentrisme científic - ​Designa l’exercici de pràctiques científiques (establiment d’hipòtesis, elaboració de teories, realització d’experiments, etc.) acrítiques davant el que comporta considerar només l’experiència dels homes. 4.3 - EL FEMINISME El primer feminisme - Mary Wollstonecraft, ​Vindicació dels drets de la dona ​ (1792) - John Stuart Mill i Harriet Taylor Mill, ​El sometiment de la dona​ (1869) El nou feminisme - Simone de Beauvoir, ​El segon sexe​ (1949) i Betty Friedan, ​La mística de la feminitat ​ (1963) - Components bàscis del feminisme: - La importància del canvi - És necessari ampliar el que s’estén per desenvolupament humà. - L’eliminació de l’estratificació per gènere. - La fi de la violència de gènere. - Avenços en la llibertat i l’autonomia sexual. EL FEMINISME DE LA IGUALTAT És el perfil de subversió i reivindicació femenina que caracteriza el pensament “modern” i que dona lloc a l’anomenat feminisme polític o femenisme de la igualtat. Es configura en els debats de la Il·lustració, en torn a la igualtat de drets i culmina en el moviment sufragista, amb la reivindicació de la condició de subjecte polític en peu d’igualtat amb els homes. Segueix avui en dia en la reivindicació d’igualtat de drets i d’oportunitats. EL FEMINISME DE LA DIFERÈNCIA El feminisme de la diferència (FdD) emergeix els setants del segle XX i ve seguit d’una polèmica encara via amb el feminisme de la igualtat (FdI). L’ideari de la diferència femenina rebutja que el femisnime (de la igualtat) té dependència (en la conceptualització i en la lluita) de la manera que els homes (l’ordre patriarcal, a través del poder ideològic i simbòlic masculí) han definit el món. Cerca altres referents per a conceptualitzar l’ésser dona i l’interacturar, com a dona, en el món. 9 En un primer nivell, o en les seves versions menys radicals, tracta de reinterpretar i posivitzar o posar en valor, tot allò que la ideologia patriarcal ha menystingut en tan que “femeni”. EL DEBAT ENTRE EL FEMINISME DE LA IGUALTAT I EL DE LA DIFERÈNCIA Sovint el FdD tendeix a infravalorar les aportacions del FdI i de l’enfocament de gènere i àdhuc a depreciar-les, entent-les com un servei fet per les dones més lúcides i combatives a la supervivència. Al seu torn, el FdI i, encara que menys, l’enfocament de gèner retreuen al FdD posar en risc tots els avenços de la mà d’un cert retorn a una “feminitat” essencialista, de base biològica, implícit en els plantejaments més radicals, basats en el “pensament de la diferència sexual” que per molt femení que sigui, tornariem al Patriarcat. LA “IDENTITAT SEXUAL” I LA “IDEOLOGIA DE GÈNERE” Especialment a la darrera dècada, i sobretot al món occidental, la confrontació d’actituds i idees a l’entorn de la identitat de gènere, s’ha centrat en arguments que han transcendit el debat del femininsme/masclisme. La multipicitat de la identitat sexual i de gèner ha emergit com a nova reivindicació, sote les sigle LGTB, sumant-se a la feminista. Front a aquestes posicionaments, un corrent (per exeple de la jerarquia catòlica) en sentit crontari denuncia que per mitjà d’una “ideologia de gènere”, sovint assumida institucionalment, s’estan destruint principis bàsics de la civilització (i de l’ordre natural i de la moral de la humanitat) com la família, la funció materna i la paterna... De totes maneres, aquest tipus de debat no han de portar a una idea equivocada de que les situacions de reconeixement i igualtat de gènere són majoritàriament asssumides i assolides arreu. Més aviat al contrari. 10