¡Descarga Plasticidad Cerebral: Adaptación Neuronal y Desarrollo - Prof. vendrell y más Apuntes en PDF de Psicología Fisiológica solo en Docsity! TEMA 7: PLASTICITAT CEREBRAL Plasticitat cerebral es refereix a l'adaptació que experimenta el sistema nerviós davant de canvis en el seu medi extern i intern, a més pot reflectir una funcio adaptativa del cervell per minimitzar els efectes de les lesions estructurals i funcionals. Es dona en qualsevol momento de la vida, però en els periodes crítics és accentuada (desenvolupament prenatal, primers anys de vida, etc). En l’etapa adulta servirá, sobretot, per mantenir la capacitat d’aprenentatge que hem adquirit durant la infancia. Una altre avantatge és que la plasticitat pot fer-se servir per curar algún tipus de patología, sobretot en edats poc avançades, degut als constants canvis que es produeixen. Quan l’ambient interactua amb el cervell i es produeix la reorganitzacio de les estructures cerebrals, hi ha canvis a nivel genetic, neuroquimic… Hi ha 3 processos en el desenvolupament del cervell (plasticitat): • Genèticament dirigits: intervenen en el desenvolupament basic del cervell. Es gairebé insensible a l’ambient. Això es molt util perquè podem atenuar qualsevol efecte ambiental perjudicial. Pero també pot ser dolent si tenim algun tipus de malaltia genètica que incideixi sobre el desenvolupament prenatal del SN. Hi ha 3 3 fases: - Migracio de les neurones cap a zones corticals mitjançant cèl·lules de la glia - processos pre-sinàptics (s’estableixen connexions neuronals. - Especialització de les neurones. • Relacionats amb l’experiencia habitual: correspon als períodes crítics també. En aquesta etapa de desenvolupament les neurones seleccionen el seu repertori de sinapsi i connexions entre una gamma de possibilitats. Hi ha una abundància de connexions neuronals i posteriorment es fa una selccio de les necessàries. Els estímuls ambientals actuen fent “pruding” (reduir les sinapsis i deixar les més eficients). Aixo serà el resultat d’interaccions competitives (les que reben mes estímuls es queden. Les inactives s’eliminen. Aquest procés requereix la presencia d’algun estímul determinat en un moment concret per poder fer el patro de connexions neuronals esperats en un individu. En cas de no estar present, aquestes connexions i estructures cerebrals canviaran. Ex: estudi de privació sensorial parcial. Si mirem un objecte amb un ull tapat durant un període critica tindrem canvis gairebé irreversibles en l’escorça occipital importants, però si ho fem despres del període crític NO. • Depenent d’experiencies novedoses: més enllà dels períodes crítics no es produiran canvis massa importants, per tant dependrà de cada individu i dels episodis d’aprenentatge. Pot passar en qualsevol moment de la vida i ens ajuda a aprendre coses noves o a mantenir aquelles que teníem, i a mantenir actiu el cervell a edats avançades. En resum, treure el màxim potencial cerebral. Tambe es important per si el cervell te algun lesio, ens permetrà intervenir però de forma pal·liativa (reduir) i NO definitiva. Existeixen dos canvis per la plasticitat, els estructurals i els funcionals. Ara veurem els canvis estructurals, que acabaran amb l’estudi dels malabaristes. 7.1 CANVIS ESTRUCTURALS (neurones, cèl·lules glials i sang) ESTUDIS AMB ANIMALS Comencem parlant de les neurones. Estudi amb ratolins en gàbies (entorns enriquits i pobres). Els entorns enriquits son gàbies amb molts estímuls, amb els que els ratolins interactuen. Els entorns empobrits son gàbies mes petites amb menys estímuls. Els resultats mostren que els ratolins que havien estat en entorns enriquits tenien mes sinapsis que els altres. Per tant, xarxes mes complexes i mes capacitat comunicativa que serà de forma persistent al llarg del temps Més concretament, aquest increment de sinapsi es donava sobretot a l’escorça motora i al cerebel, i aiixò provoca que hi hagi patrons mes complexes de ramificacions, més oportunitats de fer mes sinapsis, més receptors, més processos de potenciació, etc En altes estudis, s’ha vist que en individus adults pot existir neurogenesi en algunes estructures determinades i en determinades experiències. Per exemple, hi ha neurogenesis en cèl·lules granulars d’una circumvolució de l’hipocamp davant de determinades influencies dambientals (experiències noves en aprenentatge). Aquest descobriment es molt important perquè ja no parlem només que al llarg de la vida perdem neurones. Tot i que això no vol dir que es facin segur de noves, podria ser que simplemt aumentesin la capacitat de supervivència. La informació NO s’emmagatzema a l’hipocamp (hi ha poca neurogenesis però de molta qualitat) perquè s’emmagatzema a les arees corticals, però allà és on es reté i es consolida la memòria. Ex: perdem memòria per un fet traumàtic. Es perd memòria recent perquè es la que no s’ha consolidat del tot. Rescat neuronal: noves neurones es mantenen noves gracies a processos d’aprenentatge. En estudis amb primats, es diu que hi pot haver neurogenesis a l’escorça parietal, temporal inferior i prefrontal. Deixem les neurones i parlem de canvis estructurals relacionats amb les cèl·lules glials. Celules glials : Astocits i oligodentrocits. La majoria del SN NO son neurones. Els oligodentrocits fan capes de mielina pels axons de neurones del SNC per protegir el SNC. En rates adultes s’ha vist que el seu cos callós (grup d’axons que connecta els dos hemisferis) té més axons mielinitzats en entorns enriquits, i aquesta mielinització seguiré present mínim un mes despres d’haver-los tret de l’entorn. Que farà això: més rapidesa en transmissió de senyals més respostes ràpides afavoreix les comunicacions a llarga distancia (entre circumvolucions adjacents). La mielinització també te influencia en la maduració d’algunes estructures, sobretot en aquelles que maduren de forma primerenca.
