El Reformismo Dinástico: El Fracaso del Primer Gobierno Regeneracionista (1899-1924), Resúmenes de Historia

¡Descarga El Reformismo Dinástico: El Fracaso del Primer Gobierno Regeneracionista (1899-1924) y más Resúmenes en PDF de Historia solo en Docsity! IV – LA CRISI DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ (1898 – 1931) 1. EL REFORMISME DINÀSTIC el fracàs del primer govern regeneracionista - 1899 Maria Cristina proposa a Francisco Silvela la creació d’un nou govern que incorpora figures com Polavieja o Duran i Bas - Projecte:  Descentralització administrativa  Augment tributs productes de primera necessitat  Creació de nous impostos tancament de caixes - 1899 crida a Francisco Silvela dona una imatge de renovació amb la inclusió de Duran i Bas i del General Polavieja - El ministre Villaverde fa una reforma fiscal per fer front al deute de guerra - Generarà una forta protesta a Catalunya i el setembre de 1899 els comerciants de Barcelona es negaran a pagar els impostos del trimestre. - “Tancament de caixes” adduint que els tipus eren més alts a Barcelona que a Madrid. - El govern decideix embargar als morosos, i el Doctor Robert, alcalde de Barcelona es nega a fer-ho i dimiteix. - Comença una vaga general de comerciants. - Des de Madrid és considerat com un moviment separatista i Barcelona visqué 17 mesos en estat de guerra. - Duran i Bas, i Polavieja dimiteixen. - El tancament de caixes va suposar:  El trencament entre la burgesia catalana i els partits dinàstics  El catalanisme es presenta com una alternativa les reformes de maura i canalejas Canvi generacional als partits dinàstics:  Liberal: José Canalejas  Conservador: Antonio Maura 1907 – 1909: Revolució des de dalt  Incorporar les classes mitjanes a la política “masses neutres”  Controlar el poder dels cacics i de les classes populars 1  reformes  1907 Llei de reforma electoral  Projecte de Reforma de l’administració local  Lleis “socials”  Llei de descans dominical  Instituto Nacional de Previsión - 1912 Eduardo Dato substitueix Maura dins el partit conservador (tensions amb el monarca i setmana tràgica) govern liberal (1910 – 1912)  José Canalejas 1910 llei del candau: limita la influència dels ordes religiosos i en prohibeix la instal·lació de nous  Substitució de l’impost de consums per un progressiu sobre rendes urbanes.  Reforma la llei de lleves:  Servei militar obligatori en temps de guerra  Inicia la negociació de la llei de mancomunitats (possibilitar la unió de les diputacions) 1912 José Canalejas mor assassinat. 2 crear els Sindicats Únics d’indústria defensa l’apoliticisme defensa la negociació directa patró – obrer 1919 comptava amb uns 700.000 afiliats 1919 Vaga de la Canadenca Dura un mes i mig i paralitza Barcelona Enfrontaments i intervenció de l’exèrcit Acord: readmeten els treballadors, s’alliberen els detinguts, augmenten els jornals i jornada de 8 hores. 5 4.3.- Catalanisme i Republicanisme (1901 – 1909) 4.3.1.- La consolidació de la Lliga Regionalista Després de la victòria electoral de 1901, van seguir un seguit de derrotes com les de 1903 i 1905 en mans republicanes. Durant aquest període es van evidents les discrepàncies ideològiques internes. Francesc Cambó serà l’home de la lliga a Madrid i Prat de la Riba a Catalunya. 1904 conflicte arran de la visita del Rei (Cambó no boicoteja) 1906 publicació de “La nacionalitat Catalana” de Prat de la Riba on es defineix l’ideari del catalanisme conservador. Defensa autonomia catalana Defensa la intervenció a la política espanyola 1906 escissió i creació del Centre Nacionalista Republicà Nacionalista, demòcrata, i republicà Jaume carner, Lluís Domènech i Muntaner. Diari El Poble Català 4.3.2.- La Formació de Solidaritat Catalana Política anticatalana feta des dels governs de Madrid 1906 Llei de jurisdiccions: 1905 incidents del Cu-Cut! Publicació de l’acudit de la victòria electoral de la Lliga Ofensa de l’exèrcit Assalt del Cu-Cut! i de la Veu de Catalunya amb tota impunitat El govern suspèn les dues publicacions i comença l’elaboració de la llei de jurisdiccions Llei de jurisdiccions Posa sota jurisdicció militar tota ofensa contra: l’exèrcit, la unitat de la pàtria, els símbols (bandera) 1906 es crea solidaritat Catalana (coalició electoral de totes les forces catalanes, llevat de dinàstics i lerrouxistes) 1907 es presenten a les eleccions programa únic “del Tívoli” derogació de la llei de jurisdiccions òrgans d’autogovern per Catalunya Gran triomf electoral 4.3.2.1 La crisi de solidaritat 6 Coalició de partits amb idees molt diferents. Discrepàncies: Primeres discrepàncies Projecte de llei de l’administració local (promogut per Maura) – Lliga a favor de negociar i esquerra no. 1908 esquerra solidària volia incloure a les escoles l’ajuntament de Barcelona cooficialitat del català, coeducació, neutralitat religiosa – Lliga i partits monàrquics en contra 1909 Setmana tràgica: Lliga a favor de la repressió governamental mentre que els republicans en contra. 4.3.3.- Catalanisme d’esquerres 1906 Centre Nacionalista Republicà 1910 Unió Federal Nacionalista Republicana, bons resultats electorals 1914 Pacte de Sant Gervasi amb el Partit Radical de Lerroux, pèssims resultats electorals. 1916 desapareix la UFNR 4.4.- La Mancomunitat de Catalunya (1914-1925) 4.4.1.- El procés de formació Antecedents als ajuntaments i diputacions governats per catalanistes. 1907 Enric Prat de la Riba, president de la diputació de Barcelona, va promoure 1907 IEC i Biblioteca (de Catalunya) 1913 Consell d’investigació pedagògica 4.4.2.- La Constitució de la Mancomunitat 1911 La diputació de Barcelona sol·licita al govern Canalejas (liberal mancomunar les atribucions de les quatre diputacions. Procediment: El partit liberal estava dividit (Moret hostil al catalanisme) Conservadors no votaven perquè era un projecte liberal 1912 Canalejas assassinat (a trets per una anarquista Manuel Pardiñas ala puerta del Sol mentre mirava una llibreria, moments després es va suicidar algunes fonts diuen tirant-se dos trets amb la mateixa arma ) El Senat de majoria anticatalanista atura el projecte d ellei 7 Governs de poca durada Inestabilitat i feblesa institucional (10 governs en 5 anys) Ús de mesures d’excepció (suspensió de garanties constitucionals i clausura del parlament) 4.6.2.- La campanya per l’autonomia 1918 Campanya a favor de l’autonomia 1919 es presenta a Madrid un Projecte d’Estatut de Catalunya Govern català Parlament per sufragi universal Conseqüències: Rebutjat pel govern El Rei no hi dóna suport Campanya en contra (es veu el principi del separatisme) La Lliga Veu com el seu recolzament al governs de concentració no fan canviar la sensibilitat cap a Catalunya Prioritza l’ordre públic a Catalunya que la defensa de l’autonomia 10 4.6.3.- L’enfortiment del catalanisme d’esquerres Davant la claudicació de la Lliga es configura una alternativa republicana, catalanista i d’esquerres. Apareixen nous partits nacionalistes: 1917 Partit Republicà Català: Francesc Layret i Lluís Companys: catalanisme popular i proper a l’obrerisme 1922 Acció Catalana: escissió de la Lliga: Rovira i Virgili, Bofill i Mates 1922 Estat Català: Francesc Macià: partit independentista 4.6.4.- La conflictivitat social Al camp 1918 – 1921 Trienni Bolxevic a Andalusia 1922 es crea la Unió de rabassaires A la ciutat 1919 Vaga de la Canadenca Els obrers no foren alliberats i la vaga continuà Tancament d’empreses i una forta repressió sindical Catalunya estigué entre 1919 i 1922 sota estat d’excepció i l’exèrcit va fer un fort control. Patrons: Constitueixen la federació patronal Lock out (tancament d’empreses) 1919 en tres mesos 150.000 obrers a l’atur Sindicat lliure (sindicats que lliutava contra la CNT de base Requeté i amb el suport del govern) Contracten bandes de pistoles a Sou General Milans del Bosch fou nomenat capità general de Catalunya, i el general Martínez Anido governador civil de Barcelona Mesures: Protecció dels pistolers de la patronal Repressió contra els sindicats Llei de fugues Obrers: Comencen a atemptar contra les autoritats, els patrons i les forces d’ordre Los Solidarios: Bonaventura Durruti, Joan Garcia Oliver Atemptats: Governador civil de Barcelona (Comte de Salvatierra), Eduardo Dato (1921) 11 1920 Francesc Layret, 1923 Salvador Seguí (el noi de sucre) 4.6.5.- El problema del Marroc: Annual El 21 de juliol de 1921 el cabdill de les cabiles Abd-el-Krim va llançar un atac contra la guarnició d’Annual on van morir uns 10.000 soldats espanyols inclòs el General Silvestre. El govern va dimitir i s’inicià una investigació per depurar responsabilitats. El general Picasso va redactar un informe on destria les responsabilitats. 13 de setembre de 1923 el General Primo de Rivera fa un cop d’estat evitant el procés d’investigació d’Annual. 12 4.7.4.- L’actuació anticatalana 1923 La mancomunitat dirigida per Alfons Sala (anticatalanista). 1925 la Mancomunitat fou desmantellada Es clausuren les institucions catalanistes. Es van prohibir les manifestacions en català, l’ús públic de la senyera, la celebració de l’11 de setembre i dels jocs florals 1928 Va fer enderrocar les 4 columnes de Puig i Cadafalch de la muntanya de Montjuïc que representaven les 4 barres, Posa nom al poble espanyol (enlloc d’iberona), dóna nom a la Plaça d’Espanya a Barcelona. Es va entrar en conflicte amb: Institucions educatives Col·legi advocats Alguns sectors de l’església FC Barcelona 4.7.5.- L’oposició a la dictadura Partits dinàstics critiquen la durada de la dictadura FUE Federación universitària Española, sindicat de caràcter republicà Republicans: Es van agrupar a L’aliança Republicana amb forta propaganda a l’exterior CNT 1924 intent insurreccional de les Drassanes 1927 divisió interna i creació de la FAI (Federació Anarquista Ibèrica) partidaris a la insurrecció popular PSOE Participà de l’estructura de l’estat: Largo caballero nomenat secretari d’estat 1929 passa a l’oposició Catalanisme Radical 1926 Prats de Molló, incursió armada a les ordres de Francesc Macià Gran repercussió mediàtica 1924 Manifiesto de los escritores castellanos en defensa de la lengua catalana (100 intel·lectuals) Unamuno, Ortega, Blasco Ibáñez, Menéndez Pidal 4.7.6.- La caiguda del dictador Gener 1930 General Dámaso Berenguer va substituir a Primo de Ribera, període conegut com la dictablanda Agost 1930: Pacte de Sant Sebastià: Signataris: Republicans, Socialistes i catalanistes d’esquerres 15 Objectius: Constituir un comitè revolucionari per afavorir l’arribada de la República i autonomia de Catalunya, Esuskadi i Galícia. Desembre de 1930 intent d’insurrecció dels capitans Galán i García Hernández (afusellats) Febrer 1931 Almirall Aznar substitueix Berenguer 12 abril 1931 convocatòria d’eleccions municipals i victòria dels republicans. 16