TEMA 9: CANVI I ESTABILITAT TEMPORAL DE LA PERSONALITAT TIPUS I FOR, Ejercicios de Psicología

¡Descarga TEMA 9: CANVI I ESTABILITAT TEMPORAL DE LA PERSONALITAT TIPUS I FOR y más Ejercicios en PDF de Psicología solo en Docsity! TEMA 9: CANVI I ESTABILITAT TEMPORAL DE LA PERSONALITAT 1. TIPUS I FORMES DE CANVI I ESTABILITAT DE LA PERSONALITAT Per tal d’analitzar si canvia la nostra personalitat amb el pas del temps tenim 4 grans preguntes F 0E 0 F 0 2 0 1. Tendim a romandre estables en els nostres trets de personalitat en comparació amb altres per- sones de la nostra cohort? 1.a.Altura 1.b. Percaça de sensacions 2. Existeixen canvis en la mitjana dels trets de personalitat al llarg de la vida? 3. Les nostres característiques individuals i les que destaquen més són les mateixes al llarg de la vida? 4. Tots canviem en la mateixa mesura o ens mantenim estables en la mateixa mesura? Aquestes preguntes es poden respondre de dues formes F 0E 0 1. Mitjançant un estudi longitudinal, avaluem les mitjanes dels trets d’una o més cohorts. 2. Mitjançant un estudi longitudinal, calculem correlacions entre 2 punts temporals en els trets d’interès. Per tant, podem concloure que hi ha 4 tipus de canvi F 0E 0 F 0 2 0 Una metaanàlisi recent intenta mirar si la psicoteràpia provoca canvis en la personalitat (fins a quin punt la psicoteràpia pot modificar els nostres trets de personalitat). Les persones més neuròtiques tenen més tendència a anar a consultes psicològiques o psiquiàtriques. La introversió (persones més introvertides) pot generar males- tar també i provoca una major tendència a aquestes consultes. Aquest estudi ens mostra que la grandària de l’efecte és petit-moderat. En quant a trets de personalitat veiem que les persones que van a psicoteràpies esdevenen més estables emocionalment, més extravertides i més flexibles cognitivament (més disposades a descobrir experiències noves). Per tant, hi ha un canvi. Aquests canvis observats són estables fins a 1 any (significatiu). Llavors, per què canviem? O per què no? Això s’explica mitjançant els mecanismes de transacció persona- ambient-> 1. Atracció. Selecció d’ambients (ens sentim més atrets per uns estímuls que per uns altres). 2. Selecció. Rols consistents (tendim a triar allò que és més congruent amb la nostra manera de ser). 3. Reacció. Atenció selectiva. 4. Evocació. Reaccions-reforçaments (allò que genero en els altres). Per exemple, si sóc una persona més introvertida, la gent acaba allunyant-se de mi perquè vaig a la meva. 5. Manipulació. Adaptació d’ambients. Adapto els ambients més congruents amb la meva personalitat per a fer els ambients més meus. 6. Atrició. Abandonament d’ambients dissonants. Està molt relacionada amb la selecció, la reacció i la evocació. Les persones amb dissonància amb la seva personalitat busquen ser congruents amb la seva personalitat (ser congruent és tenir claredat en la nostra identitat). Les transaccions selecció, reacció i evocació assenten la nostra identitat (claredat en la identitat). Tenim un condicionant (la nostra personalitat), però tenim un paper actiu per tal de modificar-la. 2. ESTABILITAT EN ADOLESCENTS I ADULTS A partir de l’adolescència veiem com els trets de personalitat mostren uns patrons comuns a la població. Els 5 factors (model Big Five) canvien a partir de l’adolescència: alguns trets canvien molt al llarg de la vida i altres no gaire. L’estabilitat emocional als 30 anys canvia molt poc, es manté molt estable, constant. El mateix passa amb l’extraversió relacionada amb la sociabilitat i amb la obertura a la experiència. A partir dels 50 anys l’assertivitat de la extraversió (expressar el que penso i sento davant dels altres) no canvia. Què canvia més? L’agradabilitat i la responsabilitat: van creixent progressivament. Dels 18 als 40 és la franja d’edat on hi ha més canvi en els nostres trets de personalitat (a nivell general, tenint en compte els 5 factors). Els gràfics permet veure que hi ha un procés de maduració, però una maduració diferent a com l’entenem col·loquialment. Un canvi que... 1. No acaba amb l’edat adulta.
 2. La responsabilitat s’incrementa al llarg de tota la vida.
 3. La cordialitat s’incrementa al llarg de tota la vida. 4. Els aspectes assertius de l’extraversió continuen incrementant-se fins als 50.
 5. No sembla existir un patró de “creixement personal”. No existeixen increments en obertura a l’experiència ni ens els aspectes sociables i animats de l’extraversió. 
 5. DIFERÈNCIES DE PERSONALITAT ENTRE SEXES Aquestes diferències que hem vist al llarg de la vida es produeixen/afecten de la mateixa manera en homes i dones? Per a la majoria de trets generals, les diferències obtingudes entre puntuacions mitjanes serien molt petites. Les diferències serien moderadament elevades en estabilitat emocional (neuroticisme) amb l’excepció de la faceta d’agressivitat. També en cordialitat, i menys en extraversió. 6. SIMULACRE PREGUNTES 1. Tria la frase INCORRECTA en relació als models de personalitat vistos: a. El model de 5 factors es basa en l‘ús del vocabulari. b. L’Hexaco és una extensió del model de 5 factors. c. El model de 3 factors és un model únicament descriptiu. 2. Indica la resposta CORRECTA. a. Diversos models de 5 factors (Cattel, Goldberg, Costa i McCrae) plantegen trets de personalitat ben diferents. b. Existeix una continuïtat entre el temperament infantil i la personalitat adulta. c. Els factors de 2n ordre de la personalitat són predictors proximals de la conducta humana. 3. Podem dir que el temperament: 
 2.a. Mostra una gran influència de l’ambient.
 2.b. Constitueix el nucli cognitiu de la personalitat adulta. 2.c. És la base heretable de la personalitat adulta. 4. Els estudis longitudinals sobre temperament i personalitat, indiquen que globalment, als 21 anys, mostren un major risc de tenir més problemes adaptatius: a. Els individus que havien estat classificats com a poc controlats. b. Els individus que havien estat classificats com a inhibits. c. Els individus que havien estat classificats com a ben ajustats. 5. L’Hexaco: a. Permet incloure aspectes de conducta antisocial no recollits per altres models lèxico-factorials. b. És un model biològic-factorial de la personalitat. c. Descriu les personalitats narcisista, psicopàtica i maquiavèl·lica.