Instituciones de Protección de la Persona Física: Tutela y Guarda - Prof. Gete Alonso, Apuntes de Derecho Civil

¡Descarga Instituciones de Protección de la Persona Física: Tutela y Guarda - Prof. Gete Alonso y más Apuntes en PDF de Derecho Civil solo en Docsity! TEMA 9 INSTITUCIONS DE PROTECCIÓ DE LA PERSONA FÍSICA DISPOSICIONS COMUNES A TOTES LES INSTITUCIONS DE PROTECCIÓ En compliment del mandat constitucional i estatutari de protecció als menors ia les persones que estan en situació de minusvalidesa (física o psíquica), les lleis positives preveuen els mitjans específics que procuren la salvaguarda dels drets de menors i incapacitats. Jurídicament aquests suposen obligacions o deures per als poders públics, els organismes de l'Administració que els exerceix a través dels serveis socials als quals encomana aquesta funció. D'una altra impliquen en l'àmbit del dret privat les institucions de tutela i de guarda la regulació es conté en normes de dret civil. De les institucions de tutela i protecció de la persona es prediquen una sèrie de notes comunes: 1. Com a regla totes les institucions ordenades per a la protecció i guarda de qui per la seva minoria d'edat o la incapacitació total o relativa (parcial) o prodigalitat, o situació de desemparament, necessiten que altres persones actuïn per elles o complementin la seva capacitat d'obrar. 2. La protecció es projecta en la persona com en els béns o només a la persona o als béns (art. 221-1CCCat). Abasta l'esfera personal i patrimonial però no tenen per què donar-se conjuntament, es poden separar. La finalitat és actuar en l'àmbit que la persona protegida necessiti. 3. Són institucions de dret privat que atribueixen potestat al seu titular sobre la persona protegida. Les institucions i l'exercici dels seus càrrecs es configuren com una funció. S'ha d'executar sempre en interès del sotmès i conforme a la seva personalitat. Tots els càrrecs estan sota la salvaguarda de l'autoritat judicial i, segons el cas, el ministeri fiscal. 4. Són institucions en què hi ha un control públic, generalment la seva constitució és judicial i té una important intervenció el Ministeri Fiscal (art. 222-9CCCat). L'organisme de l'Administració que té encomanades funcions de protecció, la Direcció General d'atenció a la infància ia l'adolescència (DGAI) i l'Institut Català d'Acolliment i Adopció (ICAA), de la conselleria de Benestar i Família, exerceix una important tasca que es materialitza en determinades institucions que desenvolupen un contingut que és civil. 5. El nostre ordenament comporta una pluralitat d'institucions tutelars. Les institucions de guarda i protecció previstes són: • La tutela ordinària • La curatela • El defensor judicial • La guarda de fet • La tutela administrativa que desemboca en situació de guarda i l'acolliment de menors. • La potestat dels pares, tant l'ordinària com l'prorrogada i rehabilitada es configuren com una funció de protecció vinculada a la relació jurídica de filiació, d'aquí que encara que la potestat (in genere) es pugui incloure entre les institucions de protecció quedi sistemàticament situada en l'àmbit del dret familiar. Les resolucions judicials sobre els càrrecs s'han d'inscriure en el Registre Civil i no són oposables a tercers mentre no s'hagin inscrit. I les tuteles que s'atorguin com a conseqüència de l'exercici de les facultats d'autotutela, s'han d'inscriure al Registre de Nomenaments Tutelars no testamentaris. ELS MENORS EN SITUACIÓ DE DESEMPARAMENT El desemparament és la situació de fet en què el menor no té els elements bàsics per al desenvolupament integral de la seva personalitat perquè falten les persones encarregades de la guarda (pares, tutors) o perquè, tot i existir, aquestes posen en perill el menor degut l'incompliment, l'impossible o l'perjudicial exercici dels deures propis de les potestats (art. 228-1 CCCat i art. 105 LDOIA). La llei atorga al menor que es trobi en una situació de fet que afecti a l'integro i lliure desenvolupament de la seva personalitat el dret a que es posin en marxa determinats mecanismes per procurar l'atenció i protecció que necessita i apartar-lo del perill o risc. L'entitat pública ha de prendre les mesures necessàries per assolir la protecció efectiva dels menors desemparats La característica peculiar dels mitjans i mesures de protecció de menors és que coexisteixen les d'índole privat (les institucions de tutela del dret civil) amb les públiques: aquestes impliquen la intervenció de les entitats públiques encarregades de la protecció de menors, ho fan per cobrir aquells supòsits en què ha fallat la institució privada. La intervenció pública generalment suposa l'adopció de mesures d'índole temporal, perquè està abocada a derivar en una situació permanent que únicament s'aconsegueix mitjançant una institució de dret privat, de manera que l'acció pública té caràcter subsidiari. La principal llei d'aquesta matèria és la 14/2010, de 27 de maig dels drets i oportunitats en la infància i adolescència (LDOIA). LA DECLARACIÓ DE DESEMPARAMENT Tot menor d'edat ha d'estar sota la cura d'algú raó per la qual intervenció de les autoritats públiques, només procedeix quan concorre una causa específica i greu: la constatació que hi ha una situació de desemparament. Les dades legals que es prenen en consideració per apreciar aquesta situació són: a. Que la persona es troba privada dels mitjans materials o morals mínims per assegurar el seu desenvolupament integral. b. Que la situació es deu a una determinada conducta imputable als qui tenen encomanada la funció de protecció (pares, tutors o guardadors), imputabilitat que no implica que necessàriament s'hagi produït l'abandonament. Té cabuda en el desemparament diverses situacions des de l'abandonament fins als maltractaments físics o psíquics, els abusos sexuals, situacions de drogoaddicció, etc. El desemparament provoca la necessària intervenció de l'entitat pública que té funcions de protecció (DGAI), qui (art.125.2LDOIA): La guarda assumida per l'entitat es realitza mitjançant l'acolliment. És la introducció de la persona a la qual es protegeix en un determinat nucli que substitueix al familiar. Es distingeixen diverses modalitats d'acolliment: Acolliment residencial: els centres d'acollida són públics, però també s'admeten privats (convenis de col · laboració) i poden tenir un règim obert o tancat. Quan es fa necessari aquest (en la majoria dels casos perquè és un menor conflictiu o perquè és més gran - adolescent) es procura evitar que l'ingrés en un centre impliqui el desarrelament del menor del seu entorn. Acolliment familiar: és el que s'exerceix per la persona o persones que determini l'entitat pública o pel responsable de la llar funcional. Al seu torn pot tractar-se: • En atenció a la seva durada: acolliment simple o acolliment permanent. • Pel seu caràcter: acolliment preadoptiu. Els acolliments familiar i en centre es constitueixen mitjançant resolució motivada de l'organisme competent, en què ha de constar la forma en què s'han d'exercitar i la durada. Llevat que la guarda l'hagi assumit l'entitat pública a sol · licitud dels pares o tutor, la resolució no requereix que aquests consentin. Algunes regles d'aquests acolliments: 1. Acolliment simple: consisteix en confiar el menor a una persona o família que faci possible el desenvolupament integral de la personalitat. Es configura com una situació transitòria en previsió que un cop solucionades les circumstàncies que van donar lloc a la situació de desemparament, el menor pugui retornar a la seva família, però també escau quan no s'ha pogut constituir un acolliment preadoptiu. En el supòsit que durant l'acolliment es constati que no és possible el retorn a la seva família, aquest acolliment pot derivar a l'adopció. En aquest acolliment es distingeix entre (art. 51.2 i 3 LPMA): 1.a.Acolliment familiar. En aquesta modalitat es confia al menor o incapaç a una persona o família que faci possible el desenvolupament integral de la personalitat, persona que determina l'organisme corresponent (art. 125LDOIA). És personal i té caràcter preferent sobre l'acolliment en centre, i pot fer-se ja en una persona, ja en la família extensa del menor (només cal que hi hagi relació de parentiu) ja en família aliena. S'ha de procurar que els germans siguin confiats a una mateixa família o persona. Per a l'elecció de la família o persona acollidora es té en compte l'edat, l'aptitud educadora, la situació familiar i altres circumstàncies en interès del menor. Es pot diferenciar, per la seva durada, entre (art.126LDOIA): 1.a.i.Acolliment familiar simple: té caràcter transitori i procedeix bé quan es preveu que el menor pot ésser reintegrat a la seva pròpia família, bé mentre es pren la decisió sobre l'adopció d'una mesura de protecció més estable. 1.a.ii.Acolliment familiar permanent: és el que procedeix quan l'edat o altres circumstàncies del menor i de la seva família ho aconsellin i així ho informin els serveis d'atenció al menor. Aquest acolliment és personal i té caràcter preferent sobre l'acolliment en centre, i pot fer-se ja en una persona, ja en la família extensa del menor ia en família aliena. S'ha de procurar que els germans siguin confiats a una mateixa persona o família. Per a la selecció de la família o persona acollidora es té en compte l'edat, l'aptitud educadora, la situació familiar i altres circumstàncies en interès del menor (art .127-130LDOIA) La persona o família acollidora assumeix la guarda i l'exercici ordinari de les funcions tutelars personals, per delegació de l'administració i ha de vetllar pel menor, conviure amb ell, alimentar-lo i procurar-li una formació integral, sota la vigilància, assessorament i ajuda del organisme competent del menor. a. Acolliment en centre o institució. Es poden diferenciar dues situacions: l'atenció en una unitat educativa i l'acolliment en centre en sentit estricte. • L'acolliment en una unitat de convivència amb acció educativa s'exercita a través de persones qualificades professionalment per la seva titulació, formació i experiència a què s'encomana l'acció educativa sobre els menors. S'adopta aquesta mesura per a menors amb diversitat funcional o dificultats educatives especials (art.131 LDOIA). • En l'acolliment en centre la mesura consisteix a ingressar el menor en una institució pública o col · laboradora (institució privada lligada a l'administració mitjançant un conveni de col · laboració) adequada a les seves característiques, perquè rebi l'atenció i educació que siguin necessàries. En general els centres d'acollida han de tenir un règim obert i han d'estar integrats en un barri o comunitat, però és possible que en determinades circumstàncies el règim sigui tancat (art. 136 LDOIA). Aquesta mesura s'ha d'aplicar quan no hagi estat possible o aconsellable l'acolliment per una persona o família que procedint l'acolliment preadoptiu aquest no s'hagi constituït. El director de la institució és qui exerceix els drets i obligacions inherents a la guarda. Pel que fa al contingut, l'acolliment afecta, únicament, a l'àmbit de les relacions personals del menor ja que no s'ha d'oblidar que no s'extingeixen les potestats (dels pares i tutors) sinó que només se suspenen. Els que tenen encomanat l'acolliment han de vetllar pel menor, tenir-lo en la seva companyia, alimentar-lo, educar-lo i procurar-li una formació integral. Però lloa acollidors no necessàriament han d'assumir la càrrega de costejar els aliments del acollit, als que continuen obligats els pares o familiars a qui correspongui. Els pares conserven el dret de visita i relació del menor llevat que s'hagi suspès pel jutge. Aquestes funcions es desenvolupen sempre sota la vigilància, l'assessorament i l'ajuda de l'organisme competent. Sempre que sigui beneficiós per al menor s'ha de facilitar que continuï relacionant-se amb la seva família. Aquest acolliment cessa, sense perjudici que, si escau es torni a constituir un nou acolliment: a. Per decisió judicial que sempre és necessària si s'ha constituït judicialment. b. Per voluntat de les persones acollidores prèvia comunicació a l'entitat pública. c. A petició del tutor o dels pares. d. Per decisió de l'entitat pública quan ho consideri necessari per salvaguardar l'interès del menor. e. Per l'adopció del menor. f. Per a la constitució de la tutela ordinària. g. Per la majoria d'edat de la persona acollida. 2. Acolliment preadoptiu: l'adopció, en la regulació del llibre 2 del Codi civil, és una institució preferentment pensada per a la protecció de les persones menors d'edat, en situació jurídica de desemparament. Això explica l'exigència de l'acolliment preadoptiu que es configura com una fase prèvia a l'adopció i que alhora que permet l'adaptació del menor a la nova família, implica el desarrelament de la seva família per naturalesa. L'acolliment preadoptiu, com a mesura de protecció del menor desemparat procedeix acordar per l'entitat pública competent (art.147 LDOIA): a. Quan no és possible que el menor torni a la seva família biològica i atès el seu interès el millor és que s'integri en una altra família mitjançant l'adopció. S'entén que no és factible el retorn quan, malgrat que hi hagi alguna possibilitat de reintegració del menor en la seva família, el període requerit per a això sigui tal que el seu transcurs pot ocasionar un major deteriorament psicosocial en el desenvolupament. b. A petició dels progenitors o tutors que ho sol · licitin a l'entitat pública, i facin abandó dels drets i deures inherents a la seva funció (potestat parental-tutelar). L'entitat pública acorda l'acolliment a través de l'organisme competent complint els requisits que estableix la LDOIA. Per a la resolució no cal que els progenitors donin el seu consentiment. Cal que s'escolti el menor si té prou coneixement i que a partir dels dotze anys presti el seu consentiment a l'acolliment. L'acolliment es formalitza per escrit en el qual ha de constar el consentiment dels acollidors i del menor major de dotze anys. Els progenitors que no estiguin privats de la potestat, els tutors que no hagin estat remoguts en el cas que no hagin prestat el seu consentiment, o la mare que ha abandonat voluntàriament el menor abans que hagin transcorregut trenta dies del part, es poden oposar judicialment a l'acolliment en el termini de dos mesos a partir de la notificació de la resolució. Pel que fa al contingut, aquest acolliment abasta només l'àmbit personal, en tot cas implica la suspensió de les visites i les relacions amb la família biològica per tal d'aconseguir la integració del menor a la família preadoptiva, si convé a l'interès del acollit . Els acollidors tenen l'obligació de vetllar pel menor, tenir-lo en la seva companyia, alimentar-lo i educar-lo, i procurar-li una formació integral. A aquests efectes assumeixen plenament les responsabilitats parentals i les facultats que aquestes comporten, el que implica que exerceixen jurídicament la mateixa potestat que atribueix als progenitors. Aquestes funcions s'exerciten sota la supervisió de l'entitat competent que ha de facilitar l'assessorament necessari. Aquest acolliment cessa, a més per les causes generals d'extinció de les mesures de protecció (art. 235-36 CCCat): • Per l'adopció de la persona acollida. • Per la mort, incapacitat o voluntat de la persona o persones acollidores. • Per sol · licitud del menor major de 12 anys. • Per decisió de l'entitat pública fundada en un informe de seguiment desfavorable. Excepte en el cas que l'acolliment acabi per l'adopció del menor, en els altres s'haurà d'acordar la mesura de protecció més adequada per al menor. e. Els qui estiguen en situació declarada de concurs i no hagin estat rehabilitats, llevat que la tutela no inclogui l'administració de béns. f. Els que hagin estat condemnats per qualsevol delicte que faci suposar fonamentadament que no exerciran la tutela correctament. g. Els qui per la seva conducta puguin perjudicar la formació del menor o la cura de l'incapacitat. h. Els qui es trobin en impossibilitat de fet per a exercir el càrrec. i. Els que tinguin enemistat manifesta amb el tutelat o tinguin o hagin tingut amb ell plets o importants conflictes d'interessos o els que li deguin per qualsevol concepte. j. Les persones que no tinguin mitjà de vida coneguda. k. Les persones excloses pels pares, llevat que el jutge motivadament consideri una altra cosa en benefici del tutelat. L'exercici de la tutela és excusable, encara que sigui un deure, per a això és necessària la concurrència d'una causa que ha al · legar ja en el termini de 15 dies a comptar de la notificació del nomenament. Les persones jurídiques poden excusar-se quan no tinguin béns suficients per a l'adequat exercici de la tutela o quan les condicions de la persona que s'ha de sotmetre a tutela o no s'adeqüin a les finalitats de la persona jurídica. Durant l'exercici de la tutela, el tutor pot ser remogut pel jutge, d'ofici oa sol · licitud del ministeri fiscal, del tutelat o del consell de la tutela, del tutor o de l'administrador patrimonial quan concorri una de les causes legals d'inhabilitat. CONTINGUT I EXERCICI DE LA TUTELA El contingut de la tutela comprèn els drets, obligacions i facultats que es delimiten per al càrrec. S'han de distingir dos punts temporals: 1) Abans de començar a desenvolupar el càrrec el tutor a de: a) Prestar garantia: el jutge pot exigir al tutor la prestació d'una garantia per tal d'assegurar el compliment de les seves funcions, excepte quan sigui l'entitat pública qui les assumeixi. La quantia i modalitat l'assenyala el jutge qui pot deixar sense efecte o modificar la garantia prestada. b) Fer inventari dels béns del tutelat en el termini de dos mesos des que prengui possessió del càrrec prorrogable pel jutge en resolució motivada si concorre causa. L'inventari s'ha de fer judicial o notarialment, intervé el tutelat major de 12 anys quan es tracta de la tutela del menor, el President del Consell de la tutela i el Ministeri Fiscal. En aquest inventari s'ha de descriure amb detall l'actiu i el passiu del patrimoni. A més el jutge, d'ofici oa instància del ministeri fiscal, de la persona tutelada, del tutor, l'administrador patrimonial, pot acordar quan no hi ha consell de la tutela, les mesures de control que estimi necessàries per vigilar el seu bon desenvolupament. Pel que fa al contingut de la tutela s'ha de distingir entre el general que comprèn a tots els supòsits (menors incapacitats) i l'especial. 2) El contingut comú abasta: • Allò personal: El tutor està obligat a vetllar pel tutelat i en particular a procurar aliments, si els recursos del seu patrimoni no són suficients, ja lo i procurar-li una formació integral i, si escau procurar tot el que sigui necessari per a la recuperació de la capacitat i la seva millor inserció en la societat. En tot cas està obligat a informar de les seves actuacions l'incapacitat i sempre al menor major de 12 anys, o menor si té prou coneixement. • Esfera patrimonial: E l tutor únic i en el seu cas l'administrador patrimonial és l'administrador legal del patrimoni del tutelat i està obligat a exercir l'administració amb la diligència d'un bon administrador. Els fruits dels béns que administra pertanyen a la persona sotmesa a la tutela. Anualment ha de retre comptes de l'administració, que s'han de dipositar en el registre civil en els terminis que estableix la llei i en les que han de constar l'estat detallat dels ingressos i despeses. Per a determinats actes el tutor o administrador patrimonial necessita d'autorització judicial prèvia, són els relacionats a l'article 222-43 CCCat. • La representació legal: El tutor és el representant legal, actua en substitució del menor o incapacitat. La tutela s'exercita sota la vigilància del jutge o del consell de la tutela i té caràcter personalíssim tant per al tutor com per l'administrador patrimonial que només pot atorgar poders especials per a un acte o contracte en concret. La tutela s'exercita per un sol tutor, però és possible l'existència d'una pluralitat de persones, el que passa en els casos següents: • Quan la mateixa persona (autotutelada) o els pares hagin designat dues persones per a l'exercici del càrrec. • Quan la tutela correspongui a una persona casada o en situació de relació estable i es cregui convenient que l'altre cònjuge o parella la exerceixin. • Quan es nomena un administrador patrimonial, a més del tutor. • Quan es nomena un administrador patrimonial, el tutor només exercitarà el contingut personal i el administrador patrimonial, només les decisions que afectin ambdós continguts s'han de prendre conjuntament. A falta d'acord, el jutge després de sentir al tutelat si té seny suficient, decideix el més convenient. EL CONSELL DE LA TUTELA És un òrgan de control, supervisió i vigilància del tutor, d'existència voluntària i col · legiada, que ha de ser nomenat pel jutge en la constitució de la tutela. El seu caràcter voluntari determina que només procedeix quan la seva existència s'hagi previst expressament en la designació que prové de l'autonomia privada. És un òrgan de composició sempre plural: el formen un mínim de tres persones i un màxim de cinc. Té preferència per ser nomenades o excloses, les persones que hagin estat designades per qui ha ordenat la tutela. Si s'assigna més de cinc el jutge decideix a qui excloure. I si no s'han previst persones el jutge decideix tenint en compte l'ordre de preferències que la llei estableix per al supòsit de tutela dativa. Com a mínim s'han de reunir un cop l'any per tal de rebre els informes sobre la situació de la persona i els comptes anuals. EXTINCIÓ La tutela s'extingeix (art. 222-48 CCCat): a. per la majoria d'edat del tutelat llevat que hagués estat incapacitat amb anterioritat. b. Per adopció del tutelat. c. Per l'extinció de la incapacitació o per modificació de la incapacitació en què se substitueixi la tutela per la curatela, llevat que l'autoritat judicial disposi una altra cosa, qui va exercir com a tutor o administrador patrimonial continués com curador. d. Per la mort o la declaració d'absència o de defunció de la persona tutelada. El tutor i l'administrador patrimonial al cessament en les seves funcions han de retre compte general justificat de la seva administració davant l'autoritat judicial en el termini de sis mesos, prorrogables judicialment per causa justa, per un període màxim de tres mesos. L'acció per exigir prescriu als tres anys de l'extinció del termini establert per a la rendició. La rendició de comptes pot ser exigida pel tutelat, el seu representant legal o els seus hereus i pel president del consell de tutela (art. 222-49 CCCat). 4. La curatela És la institució de guarda i protecció de menors i incapacitats, que comporta l'existència d'un òrgan (el curador) la funció és la d'assistir a aquells complementant la seva capacitat d'obrar. És un òrgan estable però no d'intervenció contínua (podria arribar a no constituir mai segons la classe que sigui) A diferència del tutor, un curador no té mai la representació legal, els supòsits de curatela pressuposen capacitat de les persones sotmeses a la mateixa o a una situació temporal de determinats béns (art. 223-4.1 CCCat) Institució subsidiària i substitutiva de la potestat parental. Poden estar sotmesos a curatela: • El menor emancipat • El subjecte a potestat rehabilitada o prorrogada • Incapacitats judicialment de manera parcial • Per causa de prodigalitat S'apliquen a la curatela les mateixes normes que la tutela (art. 223-10 CCCat) Les persones jurídiques també poden ser curadores Les persones obligades a demanar una constitució de tutela també ho estan per sol·licitar una curatela, el jutge acordarà la constitució d'una o d'una altra (art. 223-1 CCCat) Els actes duts a terme sense el curador són anul·lables per aquest o per la persona subjecta a curatela seguint les regles generals (art. 223-8 CCCat) Tipus de curatela: • Dels menors emancipats o que hagin obtingut el benefici de la majoria d'edat • Dels pròdigs • Dels incapacitats Extinció de la curatela: • Majoria d'edat • Entre els sotmesos a tutela o curatela i els càrrecs tutelars • Entre els tutors, curadors o administradors entre si (en el cas de tutela plural o potestat compartida si només hi ha conflicte amb un, correspon a l'altre representar el menor o incapacitat) • Que hi hagi d'haver un suplència en l'exercici del càrrec ja des de l'inici del règim de tutela o curatela ja a posteriori perquè no existeix o ja perquè els titulars no exerceixen o exerceixen malament la seva funció El nomenament d'un defensor no eximeix els pares, tutor o curador de la responsabilitat que haguessin pogut incórrer. El defensor actua temporalment fins que cessi la causa o es produeixi el nou nomenament i les seves facultats. Acabada la gestió el defensor ha de retre comptes al jutge (art. 224-50 CCCat) El defensor judicial se li apliquen les causes d'inhabilitat, excusa i retribució de la tutela (art. 300 CCE, 2224-5 CCCat) 6. El guardador de fet Té lloc quan una persona, sense haver estat nomenada per a l'exercici d'un càrrec tutelar, o designada per a l'exercici de funcions de guarda de la persona, l'assumeix materialment de manera efectiva. El guardador és la persona que acull transitòriament un menor o qualsevol persona que per les seves circumstàncies pugui ser declarada incapaç o sotmesa a curatela. (Art. 225-2 CCCat). S'anomena de fet perquè la persona que l'exerceix no està nomenada per a això, no és el guardador legal. La regulació de la institució persegueix legitimar l'actuació del guardador i determinar la seva legalització a través del seu control judicial. Hi ha obligació de posar en coneixement de l'organisme competent de la situació de guarda perquè adoptin les mesures que estimin convenients i estableixin un defensor judicial mentre es decideix sobre la situació definitiva (art. 225-2 CCCat) Quan es tingui coneixement de la situació s'han de prendre les decisions que corresponguin: • Declarar la situació de desemparament del menor • Iniciar el procés d'incapacitació • Nomenament del tutor (amb privació o remoció de la potestat si existís) o curador El guardador ha d'informar de la situació del menor o el possible incapacitat i en el cas que hi hagi administrat els seus béns, ha de retre comptes de la mateixa (art. 225-2 CCCat) Exerceix la seva activitat en aquells àmbits (personal i patrimonial) en els quals té més necessitat la persona protegida, depèn de cada situació concreta. No hi ha un rígid marc de competències assignades per això és un situació freqüent que s'ha desenvolupat en un sector de la població que no necessàriament ha d'estar sotmès a tutela (persones majors) 225-3 CCCat La situació de guarda és similar a la del tutor i el curador, deu estar presidida pel benefici de la persona que té sota la seva guarda. El guardador, pot percebre una indemnització amb càrrec dels béns de la persona que té sota la seva guarda en el cas que no pugui rescabalar d'una altra manera dels danys i prejudicis que hagi sofert en ocasió de la mateixa, sempre que no siguin imputables 225-4 CCCat Extinció: 225-5 CCCat • Quan desapareix la situació que el va provocar • Per l'acolliment de la persona • Perquè es constitueix tutela o curatela 7.Altres institucions 7.1 Administracions especials Aquelles persones que, designades per qui ha atribuït al menor o incapacitat béns (herència, donacions o llegats) són els encarregats d'aquests determinats béns. S'apliquen les normes relatives a la tutela en allò que es refereixi a l'excusa, remoció, administració i disposició dels béns i responsabilitat dels qui actuen com a administradors. L'administració és eficaç des del moment de l'acceptació de la donació o herència i si no es repudia el llegat 222-41 CCCat L'administració dels béns de les persones discapacitades o dependents té un règim propi. 7.2 Els poders preventius No és necessari el nomenament d'una tutela per una persona major d'edat que tingui una malaltia psíquica o física permanent que li impedeixi autogovernar si aquesta persona ha nomenat un apoderat en escriptura pública perquè es faci càrrec de la gestió dels seus interessos quan es produís la causa (art. 222-2.1 CCCat) La persona que atorga el poder pot preveure el moment en què produeix efectes. La pèrdua sobrevinguda de capacitat no afecta l'extinció del poder. En el poder es poden fixar mecanismes de control del representant i les causes de l'extinció (art. 222-2.2) Si s'arriba a declarar la incapacitat i es nomena una tutela, el tutor pot demanar l'extinció del poder (art. 222-2.3 CCCat) 7.3 L'assistència Regulada en arts. 226-1 a 226-7. Institució que permet de manera permanent i més efectiva, la protecció de persones que concorre una causa d'incapacitació o una deficiència o situació de dependència que els dificulta el desenvolupament de la seva vida corrent, sense necessitat d'acudir al procediment d'incapacitació. El nomenament s'ha de tenir en compte la voluntat de la persona assistida i els criteris com de l'exclusió d'algunes persones (art. 226-1 CCCat) A assistent se li apliquen les normes del CCCat en matèria d'excusa, aptitud i remoció i les de rendició de comptes si se li atribueixen funcions d'administració ordinària del patrimoni de la persona assistida (art. 226 CCCat) El nomenament ha de constar al Registre Civil del domicili de la persona assistida per al que el jutge haurà de comunicar-ho, fins a aquest moment no es pot oposar existència a tercers (art. 226-7 CCCat) Les funcions són les que es delimiten en la resolució judicial i poden afectar tant a l'àmbit personal com el patrimonial tenint el compte els interessos i necessitats de la persona. a) en l'àmbit personal: • vetllar pel seu benestar respectant la seva voluntat i opcions personals • rebre informació i prestar consentiment respecte a intervencions que afecten la seva salut i actes mèdics (art. 212-1 i 212-2 CCCat) si la persona no pot decidir per si i ha atorgat un document de voluntats anticipades b) en l'àmbit patrimonial: l'assistent actua al costat de la persona assistida per a la realització dels actes jurídics a què es refereix l'assistència, si la persona assistida ho sol · licita, el jutge podria conferir facultats d'administració de patrimoni a l'assistent (art . 226-2.3 CCCat) Les funcions es poden modificar per ampliar-les i reduir-les a instàncies de la part, inclosa la persona assistida, s'ha de notificar al jutge les circumstàncies de la modificació Extinció: • Mort, declaració de mort o absència de la persona assistida • Desaparició de les circumstàncies que van donar lloc a ella. A instància de la part ha de determinar i declarar el fet que provoca l'extinció i deixar sense efecte el nomenament de l'assistent • Incapacitació judicial de la persona assistida