¡Descarga Niveles de organización nuclear y somática: Niveles morfológicos de organización - Prof. D y más Apuntes en PDF de Botánica y Agronomía solo en Docsity! TEMA 3: Niveles de organización nuclear y somática. • Nuclear: Cómo está organizado el núcleo. • Somática: Cómo está organizado el citoplasma en los cuales se haya producido una reproducción sexual (células eucariotas). Niveles de organización nuclear. A) Unicelulares. Células independientes. Células agregados. i. Coloniales. Sin diferenciación del trabajo ii. Cenobiales. Alguna conectividad entre las células. B) Pluricelulares. Niveles de organización somática. Dos tendencias: 1. Poiquilohídricas: Ausencia de regulación de contenido hídrico (organismos acuáticos). 2. Homeohídricas: Regulación del contenido hídrico (organismos terrestres). A partir de esta tendencia podemos dividir la organización somática en tres tipos: A. Protófitos: organismos unicelulares o agregados poiquilohídricos y sin especialización entre las células. B. Talófitos: plantas en forma de talos (no se diferencia raíz, tallo y hojas). Pluricelulares y poiquilohídricos con especialización de las células. C. Cormófitos: pluricelulares y homeohídricos con células especializadas y aparición de tejidos (cormo: diferenciado en raíz tallo y hojas). PROTÓFITOS: • Unicelulares: I. Células coccales: sin flagelos o cilios. II. Células monadales: con aparato locomotor y movimiento. • Cenobiales y coloniales: I. Cenobios: mismo numero de células, resultado de la división de la misma célula madre. **SUPERIOR** II. Colonia: numero variable de células. TALÓFITOS: • Filamentosas: crecimiento apical o difuso (en medio de la planta). I. Simples: Unidimensional (uniseriados o uniaxiales). Bidimensional (multiaxiales o multiseriados). **DRCH.** II. Ramificadas: Unidimensional: Ramificación diferenciada. POLÍSTICOS. Ramificación no diferenciada. HAPLÓSTICOS. **IZQ.** Bidimensional. III. Cenocíticas: no hay tabiques entre las células, núcleos mezclados de todas las células con un único citoplasma. Igual que ramificadas. • Pseudoparenquimáticas: A partir de una célula surge toda la estructura única formado por muchos filamentos agregados (setas, algas rojas…). I. Con sinapsis intercelulares. II. Laminar con célula apical piramidal (crece en 6D). III. Laminar polística (mustiseriado). IV. Membranoso: se diferencia de laminar polística por existir dos estructuras diferentes: un disco que sujeta y la lámina en sí. **IZQ.** • Parenquimáticas: Las células crecen en 3D y aparecen tejidos rudimentarios. A modo de raíz (rizoide), a modo de tallo (cauloide) o a modo de hojas (filoide). En la transición de talófitos a cormófitos encontramos los musgos que son organismos poiquilohídricos (siempre están en zonas húmedas), Pluricel·lulars, poiquilohidres, polarització, amb plasmodesma i diferenciació de treball. El cos vegetatiu s’anomena Tal·lus. Filamentosos Tipus: Creixement apical difús Unidimensionals Uniseriats o uniaxials (A-D) Bidimensionals Multiseriats o Multiaxial (E) Filaments simples T3 ͲN iv el ls d’ or ga ni tz ac ió nu cl ea ri s om àt ic a 1 2 3 4 Euglena (Euglenòfits) Chlamydomonas (Cloròfits) Ceratium (Dinòfits) Closterium (Cloròfits) 5 6 7 8 9 Spirogyra (Cloròfits) Eudorina (Cloròfits) Pediastrum (Cloròfits) Scenedesmus (Cloròfits) Volvox (Cloròfits) Tal·lòfits (pluricel·lulars) Unicel·lulars o formats per agregats (Colònies) poc coherents de cèl·lules, sense diferenciació de treball. Cenobials i Colonials Unicel·lulars Protòfits (unicel·lulars) •Cenobi: mateix nº. de cel·lules; resultat de divissió de la mateixa cèl·lula mare • Colònia: nr. variable (indef.) de cèl·lules •Cel·lules coccales: sense flagells o cilis (sense moviment • Cel·lules monadals: amb aparell locomotor (i moviment) T3 ͲN iv el ls d’ or ga ni tz ac ió nu cl ea ri s om àt ic a 1 2 3 4 Euglena (Euglenòfits) Chlamydomonas (Cloròfits) Ceratium (Dinòfits) Closterium (Cloròfits) 5 6 7 8 9 Spirogyra (Cloròfits) Eudorina (Cloròfits) Pediastrum (Cloròfits) Scenedesmus (Cloròfits) Volvox (Cloròfits) Pluricel·lulars, poiquilohidres, polarització, amb plasmodesma i diferenciació de treball. El cos vegetatiu s’anomena Tal·lus. Filamentosos Tipus: Unidimensionals Uniseriats/Uniaxials Ramificac. no diferenciada (haplòstics) (A-C) Ramificac. i eix diferenciats (polístics) (D, F) Bidimensionals Multiseriat/Multiaxial (E) Filaments Filaments ramificats cenocíticsT3 ͲN iv el ls d’ or ga ni tz ac ió nu cl ea ri so m àt ic a 1 2 3 4 Euglena (Euglenòfits) Chlamydomonas (Cloròfits) Ceratium (Dinòfits) Closterium (Cloròfits) 5 6 7 8 9 Spirogyra (Cloròfits) Eudorina (Cloròfits) Pediastrum (Cloròfits) Scenedesmus (Cloròfits) Volvox (Cloròfits) Tal·lòfits (pluricel·lulars) Paret cel·lular compartida; divisió de trevall Pseudoparenquimàtic amb sinapsis intercel·lulars (A) Laminar amb cèl·lula apical piramidal (B) Laminar polístic (multiseriat) (C) Membranoso (filaments polístics/multiseriats agregats) (D) Tal·lòfits (parenquimátics i pseudoparenquimàtics) T3 ͲN iv el ls d’ or ga ni tz ac ió nu cl ea r is om àt ic a 1 2 3 4 Euglena (Euglenòfits) Chlamydomonas (Cloròfits) Ceratium (Dinòfits) Closterium (Cloròfits) 5 6 7 8 9 Spirogyra (Cloròfits) Eudorina (Cloròfits) Pediastrum (Cloròfits) Scenedesmus (Cloròfits) Volvox (Cloròfits) Pseudoparenquimàtics
