Mercados con Información Asimétrica: Riscos, Selección Adversa y Senyalamiento, Apuntes de Microeconomía

¡Descarga Mercados con Información Asimétrica: Riscos, Selección Adversa y Senyalamiento y más Apuntes en PDF de Microeconomía solo en Docsity! Tema 6. Els mercats amb informació asimètrica. 6.1. Conceptes bàsics d'incertesa. 6.2. La selecció adversa i els senyals del mercat. 6.3. El risc moral. 6.4. El problema del principal i l'agent . PR8: Cap.17, pàgs 619– 640, Cap. 5: apart. 5.1 i 5.3 1 6.1. Conceptes bàsics d´incertesa  Els individus prenen moltes de les seues decisions en condicions d'incertesa.  Com hem de tindre en compte la incertesa al prendre decisions? Hem de decidir quant de risc estem disposats a córrer Hem de veure com podem comparar els riscos de distintes opcions arriscades i triar.  Per a això:  Es quantifica el risc  S'analitzen les preferències dels individus pel risc  Es determina com es pot reduir o eliminar el risc.  La variabilitat és el grau en què poden variar els possibles resultats d'un esdeveniment incert. Major variabilitat en els resultats significa major risc. Els individus generalment preferixen una menor variabilitat (menor risc) Mesurem la variabilitat amb la desviació típica. La desviació típica és una mesura del risc. σ = P r [X − E ( X ) ]2 + P r [X − E ( X ) ]2 1 1 2 2 Les preferències pel risc. Exemple: Un individu té dos opcions:  Un treball segur que li proporciona una renda de 20.000 euros amb el 100% de probabilitat.  Un treball la renda del qual és de 30.000 euros amb probabilitat del 50% i de 10.000 euros amb probabilitat del 50% Renda esperada: E(I) =(0,5)(30.000)+(0,5)(10.000) = 20.000  Individu avers al risc: preferix una renda segura a una renda arriscada que tinga el mateix valor esperat. Al mateix valor esperat preferixen menor variabilitat en els resultats.  Individu neutral davant del risc: mostra indiferència entre una renda segura i una renda incerta amb el mateix valor esperat. Al mateix valor esperat, és indiferent davant de la variabilitat dels resultats.  Individu amant del risc: preferix una renda arriscada a una renda segura que tinga el mateix valor esperat. Al mateix valor esperat major variabilitat en els resultats. preferix 7 Exemples:  Els venedors coneixen més la qualitat d’un producte que els compradors.  Els treballadors coneixen més la seua productivitat que els ocupadors.  Els directius de les grans empreses coneixen millor els costos i la posició competitiva de l’empresa que els propietaris o accionistes. La informació asimètrica provoca fallades en el mercat. Un cas és la selecció adversa. Información asimétrica: Situación en la qual un comprador i un venedor tenen informació diferent sobre una transacció. Incertesa sobre la qualitat: el mercat d’automòbils usats (model d’Akerlof)  El comprador sap que en el mercat de segona mà hi ha vehicles de mala i de bona qualitat.  El comprador no té tanta informació sobre el vehicle com el venedor, no té informació veraç sobre la seua qualitat i no pot avaluar l'estat real del vehicle de segona mà fins després de comprar i conduir el cotxe per un temps. Per tant, està disposat a pagar un preu corresponent a la qualitat que en mitjana espera obtindre. 12  Els venedors d'automòbils usats, encara que el seu cotxe siga de bona qualitat saben que n’hi haurà una diferència gran entre el preu que pagaren i el que rebrien en cas de vendre.  Al preu que estan disposats a pagar els consumidors n’hi haurà oferents de qualitat alta que no estan disposats a vendre.  La informació asimètrica acaba per afectar el preu del producte. Pot passar que el preu baixe tant que només es venguen automòbils de mala qualitat. 15 El mercat d’automòbils usats (3) En adonar-se els consumidors que la majoria d’automòbils intercanviats són de baixa qualitat, la seua demanda percebuda es desplaça (DBI) i encara predominaran més els de baixa qualitat, doncs la corba de demanda encara es desplaça més fins l’esquerra. El desplaçament continua fins que no es venen més que automòbils de baixa qualitat. Els béns de mala qualitat expulsen del mercat als de bona qualitat a causa de la informació asimètrica. (a) Mercat d’automòbils d’alta qualitat (b) Mercat d’automòbils de baixa qualitat QA PA DA SA PB QB DBI DB SB 50.000 10.000 50.000 5.000DI DI 25.000 75.000 DBIDB L'existència d'informació asimètrica acaba per afectar el preu del producte. Pot ocórrer que el preu baixe tant que només es venguen automòbils de mala qualitat. Problema dels mercats amb informació asimètrica: els béns de baixa qualitat poden expulsar del mercat als béns de bona qualitat. La selecció adversa: Tipus de fallada del mercat que es produïx quan es venen productes de diferent qualitat a un únic preu degut a la informació asimètrica, pel que es ven una quantitat excessiva del producte de baixa qualitat i una quantitat massa xicoteta del producte de bona qualitat. Vegem dos exemples d'informació asimètrica i selecció adversa: El mercat d'assegurances mèdiques La companyia asseguradora no coneix amb total seguretat l'estat de salut dels seus potencials en el moment d'assegurar-los. clients Les persones que compren un assegurança mèdica coneixen el seu estat de salut millor que les pròpies companyies d'assegurances, inclús encara que els obliguen a realitzar-se una revisió mèdica abans d'acceptar-los com assegurats. Un altre mecanisme per a minimitzar les conseqüències de la selecció adversa l'implementen companyies asseguradores: ofereixen les pròpies pòlisses d'assegurança mèdica a les empreses, acceptant tots els seus treballadors. Amb estes pòlisses conjuntes es reduïx la probabilitat que un elevat nombre de persones amb alt risc de sinistralitat compre l'assegurança i compensen les pèrdues per sinistres amb elevada probabilitat corresponents a persones de major edat amb les assegurances de persones més jóvens amb menor probabilitat d'emmalaltir. El mercat de targetes de crèdit Són els propis bancs o entitats financeres no bancàries, els que efectuen un registre de morosos i de deutes dels clients, per a resoldre la selecció adversa. El problema sorgix perquè els clients poden sol·licitar diverses targetes de crèdit de forma simultània i immediata. Les entitats financeres no disposen de molta informació sobre els prestataris de bona qualitat, que tornaran els crèdits concedits, dels prestataris de mala qualitat. Gràcies a estos registres de morosos i historials crediticis informatitzats és relativament barat demanar crèdits i targetes, inclús per als clients solvents. La importància de la reputació i l'estandardització La informació asimètrica també està present en molts altres mercats. En els exemples que es presenten, els venedors tenen incentius per a convéncer els consumidors que la qualitat és bona. Botigues detallistes: Reparen els productes defectuosos o admeten devolucions? Antiquaris, venedors de segells, monedes, quadros, etc.: Són autèntics o es tracta de falsificacions? Quines característiques pot examinar l'empresa per a aconseguir informació sobre la productivitat de la gent abans de contractar-la? Poden transmetre els treballadors informació sobre la seua productivitat, és a dir, poden emetre senyal2s5? Examinem el mercat de treball: Una empresa desitja contractar treballadors. Els nous treballadors coneixen millor que l'empresa la qualitat del treball que oferixen. L'empresa no podrà esbrinar la qualitat del treballador fins que este porte un cert temps treballant.  Perquè un senyal siga poderós, ha de ser més fàcil de transmetre per a les persones d'elevada productivitat que per a les de baixa productivitat, per la qual cosa és més probable que les transmeten les persones d'elevada productivitat.  L'educació és un poderós senyal que permet a les empreses seleccionar els treballadors d'acord amb la productivitat.  El cost de l'educació és major per a aquelles persones menys productives; per tant, les persones més productives tenen més probabilitats d'aconseguir un elevat nivell d'estudis per a assenyalar la seua productivitat a les empreses i aconseguir així una ocupació millor remunerada. 6.3. El risc moral El risc moral (moral hazard): En general, existeix quan l'agent econòmic que te un comportament i unes accions que no es poden observar pot influir en la probabilitat o en la magnitud d'un pagament relacionat amb un esdeveniment. Exemple: acudiré més al metge si tinc un assegurança mèdica completa en compte d'un de cobertura limitada. 6.3. El risc moral El concepte de risc moral aplicat al mercat de les assegurances implica que una persona risc concretassegurada completament d'un (malaltia, robatori, etc.), pot comportar-se de tal forma que augmente la probabilitat que ocórrega el sinistre contra el qual es va assegurar. La possibilitat que una persona canvie de conducta perquè ha comprat un segur és un exemple de risc moral. 6.4. El problema del principal i l´agent EN la majoria de les empreses es produïx una asimetria de la informació: els propietaris no poden Esta asimetria de la informació problema del principal i l'agent planteja el Hi ha una relació d'agència sempre que hi ha una relació en què el benestar d'una persona (principal) depén del que faça una altra (agent) controlar tot el que fan els directius i la resta d‘empleats (tenen més informació que els propietaris). No obstant això, la capacitat dels directius (agent) per a allunyar-se dels objectius dels propietaris (principal) és limitada Els accionistes poden queixar-se i aconseguir la destitució de la direcció. La mala gestió pot augmentar el risc de compra per una altra empresa. Els directius són substituïbles (hi ha un mercat de directius) Un dels mitjans per a controlar este problema és la remuneració dels directius que ha crescut fantàsticament en les últimes dècades.  El problema del principal i l'agent també es planteja davant d'una conducta oportunista dels treballadors: poden augmentar el seu oci “escaquejant-se”, fent pauses no autoritzades o realitzant un esforç menor de l'acordat.  Els beneficis donen un incentiu a l'empresa (el principal) per a trobar la manera de reduir o eliminar els problemes del principal i l'agent.  Per exemple, vinculant directament la remuneració a la producció o al rendiment, per mitjà de sistemes de remuneració basats en incentius. Els incentius en el model del principal i l'agent Quins adoptar els sistemes d'incentius retributius poden propietaris (principals) perquè els directius i treballadors (agents) de les empreses tracten de complir el objectius? La idea és que quan directament l'esforç, un més possible els seus no és possible mesurar sistema de retribucions que recompense el resultat d'un esforç elevat pot induir els agents a principal. assolir els objectius del