Filosofía antigua: Introducción a la metafísica y la naturaleza del ser, Resúmenes de Filosofía

¡Descarga Filosofía antigua: Introducción a la metafísica y la naturaleza del ser y más Resúmenes en PDF de Filosofía solo en Docsity! Introducció: Explica la realitat del ser i de les entitats. Metafísica creada per Aristòtil. Es dedica a explicar els límits i els fonaments (partícules fonamentals no són divisibles) i és el que hi ha més enllà de la física. Demòcrit va dir que la realitat no és el que veiem. EX- Escombra té extensió i la pots dividir constantment. Si hi ha extensió hi ha capacitat de divisió. És finita, s’acaba. -∞ Existeix en la metafísica. (N, +∞) Ciència que proposa maquetes de la realitat. Cèl·lula descoberta per Holm i també inventa el microscopi. - També és la unitat mínimde vida en aquesta branca. Pregunta: Digues per què canvies totes les cèl·lules i ets el mateix? Les cèl·lules es clonen però el material genètic no i per això els constituents són iguals. Aparença VS el ser: La metafísica es pregunta si som una espècie. Som molt semblants entre nosaltres perquè ens podem reproduir. També, planteja problemes filosòfics, fonamentals, lingüístics… (el llenguatge serveix per etiquetar les coses.) La realitat és tot allò fora del qual no hi ha res. Sinó hi ha temps NO hi ha moviment i el revés. Què va passar al s.20? Al segle 20, se n’adonen que s’han qüestionat coses que no tenen realitat. Aristòtil sobre la teologia (és la 1a filosofia) i és una acció de fe. Filosofia acció de raonament. El problema del ser vs el no-ser: Problema metafísic des de fa molt de temps: el ser és i el no ser no és. També és un problema lingüístic. Intentem donar-li una entitat a una cosa que potser no la té. Això planteja un segon problema que són les entitats imaginàries. Són idees. A una idea per subsistir necessita: existir o està al nostre cervell i no estar a la mateixa categoria del no-ser Foscor no té entitat i és l’absència de llum. Es diferencia del no-ser perquè la no existència del no- ser no existeix. EX- Quan ets nen no ets adult. S. 20 filòsofs no els hi agrada la filosofia. Feien mal ús de l’expressió no-ser. Metafísica: - Pluralistes - Materialistes - Espiritualistes - Monistes Realitat té el seu propi fonament – Divinitat (intel·ligència) Hi ha el mateix problema, no se sap qui és el creador. Metafísica del LEGO: plàstic Principi d’economia: hem d’escollir l’opció més senzilla. La vida es basa en la química del carboni. És possible el coneixement? Què podem conèixer? Quins graus de coneixement hi ha? Llibre a partir de la p 44 Pels grecs és igual ciència i filosofia (explicar la realitat) EX- Atemptat 11-S – es creu també que les van detonar des de sota. Es dubtava del que es veia a la tele en directe. Apareix l’interrogant. De vegades no s’arriba a una conclusió clara. El veredicte no depèn de les persones, sinó de la realitat. El grau del coneixement... EXAMEN Per tenir coneixement... Es necessita percepció, memòria, imaginació i intel·ligència. Epistemologia – Què puc conèixer? És viable el coneixement? A partir de la percepció i la memòria surt l’abstracció. Tabula rasa vs idees innates: Empirisme: tot el que coneixem es basa en l’experiència (sentits) Racionalisme: es basa en la intuïció (Evolució significa canvi, però no necessàriament per a millor) Per agafar fruita d’un hort tens la visió tricromàtica (innata) però necessites l’experiència per saber quan l’has de recollir. Alguns filòsofs diuen que la intuïció la tenim integrada. Nombres al quadrat relació amb el racionalisme. No es necessita l’experiència, es pot arribar pensant. Innatisme quan «aprenem» a caminar. El cervell es desenvolupa. La veritat: Quina va ser la reacció empirista d’aquesta concepció? Plató com hem dit creia en la reencarnació de l’ànima. Com el seu Deixeble, es va mostrar crític contra aquesta idea. Aristòtil interpret que l’ànima és una organització de la matèria que un cos tingui vida. Ell divideix tres tipus d’ànimes: • Vegetativa: Compleix la funció de nutrició, respiració i reproducció. EX: animals. • Sensitiva: Incorpora la capacitat de la sensació. • Racional: Exclusiva de l’ésser humà 1.2. A imatge de la divinitat: El politeisme grecoromà, els deus s’assemblaven als éssers humans i el seu comportament reflectia les maldats i virtuts humanes. Per contra, el cristianisme creia en un Déu espiritual, totpoderós i dotat de perfecció, que havia creat l’home a imatge i semblança seva dotant-lo d’una ànima immortal. El cristianisme incorpora el concepte d’un déu personal, amb qui l’home pot mantenir una relació d’intimitat per mitjà de l’oració. L’ésser humà es compromet a fer un bon ús de la llibertat que déu li ha donat. Existeix un sentiment d’amor universal cap a la resta d’humans que son concebuts com a germans perquè tots són fills de Déu Pare i això incorpora la necessitat de saber perdonar els que ens ofenen. Durant l'edat mitjana grans teòlegs com Sant Agustí d’Hipona o Sant Tomàs d’Aquino van destacar l'elaboració d’una filosofia cristiana. El seu objectiu era fer més comprensible les qüestions controvertides com, per exemple, de uin És evident que tenim necessitat d’organitzar-nos políticament, d’altra forma, la societat no es sostindria. Parlarem sobre perquè ens hem de sotmetre al poder polític, al Estat, és a dir, perquè hem d’obeir. Això ens portarà a parlar sobre ilegibilitat de l’estat, del poder. Tenim diferents teories sobre que és l’estat. La primera cosa que se’ns acudeix per esbrinar que és l’estat és pensar que aquest és poder- Llavors a l’Estat té poder executiu, legislatiu i judicial, és a dir, té la capacitat d’organitzar una país, una societat. La primera reflexió que hem de fer quan parlem d’estat és preguntar-nos sobre que és el poder polític: es pot definir com la capacitat que té una persona o un grup de persones per imposar la seva voluntat sobre la resta, per això el poder es tradueix en una relació en la que tots el elements queden controlats, condicionant o determinats per l’altre component de la relació. Malgrat això, es fàcil adonar-se que tal i com ho hem definit impregna a tots els àmbits. Allà on existeix un grup humà hi ha poder atès que hi ha més d’una voluntat, una d’aquestes té tendència a imposar-se sobre les altres. És erroni confondre la noció de poder amb violència, comprar la teva opinió amb diners o manipulació. Aquesta diferenciació entre poder i violència va popularitzar-la Hannah Arendt. Diu que el moment que en un estat o una persona s’imposa sobre d’altra fent servir la violència o qualsevol tipus de manipulació llavors serà un estat il·legítim. És a dir que aquest estat és un estat tirànic, allò vol dir que aquest no té poder, està fonamentat en la por. La legitimitat d’aquest estat és inexistent. Llavors sembla que el poder és sempre negatiu, atès que és una imposició d’un «ente» sobre l’altre, però Foucault, va senyalar que també tenia una dimensió positiva, productiva perquè sense el poder polític no podríem organitzar- nos socialment. De tots els àmbits que existeixen en la relacions de poder. El que ens interessa, són aquells que s’encarreguen de la organització del funcionament social, de la polis. A l’actualitat, con que aquesta funció organització la du a terme l’Estat, es considera que el poder polític és aquell participa en la seva regulació. Llavors l’Estat no és una organització fixa ni igual a tot arreu ni al llarg de la història. El concepte que tenim d’estat ve de l’Edat Mitjana de Maquiavel. Ara, fem servir un concepte d’estat més restrictiu atès que considerem que es tractat d’un tipus d’organitzacions que tenen data d’aparició relativament tard al segle XVI. Gràcies a Maquiavel la primera utilització d’aquest terme a l’àmbit de la filosofia política, des de llavors l’Estat: forma d’organització política caracteritzada per un poder permanentment i indiscutible en un territori concret. Poder que, malgrat ser exercit des de les diferents institucions, (socials, jurídiques, administratives...) és únic i exclusiu. A més a més és sobirà i és l’encarregat de mantenir l’estabilitat i l’ordre. Per aquest objectiu posseeix el monopoli de la força i la violència. Segons Max Weber el que és específic d’un estat és precisament posseir aquest monopoli del que parlaven. En el nucli de l’estat, sovint trobem grups o individus que no es troben representats o que no tenen la seva autorització. P.EX – Mafies, terroristes,, delinqüents... però que tot i així fan ús els uns dels altres. Característiques: 1. Poder territorial: qualsevol persona o organització actui en el seu territori està sotmesa automàticament a les seves normes. 2. És sobirà: a l’àmbit estatal no existeix una instància superior a la que l’estat s’hagi de sotmetre és a dir, té autoritat suprema. Aquesta concepció, segurament necessiti una redefinició. 3. L’estat és l’encarregat de mantenir l’ordre: tot i que posseeix altres funcions aquesta és la principal, té la obligació de protegir els seus membres de les amenaces interiors i exteriors. Externament cal protegir als ciutadans de incursions. Incursions forànies, (estrangeres) mitjançant les relacions internacionals i la força militar. Dins de la societat, és erroni considerar que l’àmbit públic de la societat coincideix exclusivament amb l’estat. Entre el nivell públic i privat, és entre l’estat i la nostra casa es troba la societat cívil. Aquesta, és el conjunt d’associacions que sense pertànyer a l’estat tenen rellevància pública: ETA, col·legis de metges, ONGs, fundacions de veïns... En una democràcia la defensa i la salut de la societat cívil és fonamental atès que: és portaveu d’allò que la societat vol.