Riscos Naturales y Induidos: Perfil de los riesgos y medidas preventivas, Exámenes selectividad de Ciencias de la Tierra y del Medio Ambiente

¡Descarga Riscos Naturales y Induidos: Perfil de los riesgos y medidas preventivas y más Exámenes selectividad en PDF de Ciencias de la Tierra y del Medio Ambiente solo en Docsity! UNITAT 1:   Sistema obert: entre i surt materia.  Sistema aïllat: no intercanvi de matèria amb l’exterior.   Sistema tancat: no intercanvi pero si extreu.     Característiques d’un sistema:  ● Estan formats per elements relacionats entre si.  ● Cada element element té una funció en el sistema, que pot ser  imprescindible o no. Si un elements no té cap funció, no forma part del  sistema.   ● El canvi en un element afecta a la resta i al funcionament global del  sistema.   ● De la interacció entre els elements sorgeixen les​ propietats emergents.  ● Els sistemes no estan aïllats, els arriben matèria i energia necessàries per al  seu funcionament, i , a més, reben informació de l’exterior del sistema.   ● Els sistemes també produeixen matèria i emeten energia i informació com  a resultat de a informació que desenvolupen.   ● Hi ha ​mecanismes autoreguladors​ que tendeixen a restablir l’equilibri  dins uns límits.      Recursos naturals.  - Béns i serveis que ens proporciona la natura, com a resultat de processos.   - Segons la disponibilitat temps, taxa regeneració/renovació i ritme de  consum:  - Recursos renovables: Es un recurs el qual la producció i el consum estan  equilibrats.  - Recursos no renovables: Es un recurs el qual la producció i el consum no  estan equilibrats.     - Segons el seu ús energètic o no energètics:   - Recursos energètics:   - Recursos no energètics:     Residus.  - Residus sòlids urbans: els que es generen a casa.   - Residus industrials: tot el que generen les industries.   - Altres residus:   - runes i materials de construcció: provenen sobretot al remoure les terres  per edificar.   - purins i fems:   - residus sanitaris: agulles, plaques petri, residus de les analitiques  fenta/sang, apendice, tumor, etc.   - Les 3R: Reduir, reciclar, reutilitzar.         Riscos.   Risc natural: es produeix per la interacció dels processos del medi amb l'ésser  humà o amb els seus béns o recursos.    Risc induït: quan hi ha accions humanes que ajuden a desencadenar un  fenòmen.     L’ocurrència d’una catàstrofe natural és el resultat de la conjunció de nombroses  variables com a perill i la vulnerabilitat:   - *Perillositat​: probabilitat d’ocurrència d’un cert fenomen en un període de  temps determinat i un espai concret.     Relacionat amb aquest concepte:*​Període de retorn​: és una mesura  estadística que ens indica la periodicitat o freqüència en què un fenomen  es repeteix. es basa en dades històriques.     - *Vulnerabilitat​: (= dany) Representa l’expectativa de pèrdua de vides  humanes o danys econòmics, ecològics, etc., com a conseqüència d’un  fenòmen natural. Depèn de la quantitat i el valor de béns exposats.     - *Exposició:​ es refereix al nombre de person es sota la influència d’un cert  risc. Si hi ha més població exposada poden haver-hi més víctimes i danys.     - *Risc​= ​perillositat X vulnerabilitat X exposició. ​Probabilitat que les  conseqüències socioeconòmiques derivades d’un procés natural  determinant, en una zona i un període de temps concrets, superin un cert  límit considerat de normalitat.     Les accions que cal realitzar en l’actuació sobre el risc són:   ❏ Perillositat del risc:​ anticipació precisa de quan, on i com és produirà.   ❏ Previsió del risc: ​elaboració de models de funcionament. Anàlisi i estudi de  les àrees de risc: elaboració de mapes de perillositat i vulnerabilitat.   ❏ Prevenció del risc:​ adopció de mesures per evitar o reduir les situacions de  risc (sistema d’alarma i control, mesures de protecció civil)   ❏ Ordenació territorial:​ adequació de l’ús del sòl a les condicions de risc  existent.     Impactes.   Qualsevol incidència que pugui ocasionar una acció humana sobre el medi  natural.   Poden generar riscos induïts: .              Ozó troposfèric: contamina la respiració.     Estratopausa​= ​límit ​entre estratosfera i mesosfera.     Mesosfera​: Disminueix la temperatura de la capa, té 100 km de gruix.     Mesopausa​: ​límit ​entre homosfera (mesosfera) heterosfera.    HETEROSFERA​:​ Desde 100 km a 10.000 km d’alçada. No O2.     Termosfera​: pot arribar a l 600 km d'alçada, primer trobem N2 una mica més  amunt O2 i una mica més amunt trobem eli (He2). És aquí on es donen les  aurores boreals: apareixen per la ionització ultraviolada de les partícules que  trobem a les capes.   En aquesta capa es on es trenquen o desintegren els meteorits.  De nit pot arribar a 1000ºC i de dia 1800ºC.     Exosfera​: els gasos que la conforman estan en concentracions molt baixes, per  que la Terra no és capaç de retindre-l’s. Trobem O2. He2 i H.     2. Història del clima de la Terra.   Factors que poden generar canvis en el clima.   1. Factors astronòmics​: Canvis en la qualitat d’energia solar incident.   - Alineacions planetàries:​ alteracions òrbita terrestre.   - Cicles d’activitat solar​:​ cicle taques cada 11 anys (petita edar de gel:  1450- 1850).  → ​Causes​:   - Baixa activitat solar.   - Alta activitat volcànica.   - Cicles orbitals terrestres:​ Canvis inclinació eix rotació= canvis data  posició del punt de màxima aproximació Sol.   - Impactes de meteorits:​ Refredaments sobtats i breus.     Vent solar: ionitza la ionosfera.     2. Factors geològics: ​Canvis de quantitat d’energia incident a la superfície  terrestre o distribució.   - Proporció terres emergides:​ Unió 2 vegades en un supercontinent al  llarg de la història. Incrementa les oscil·lacions tèrmiques, l'aridesa i  glaciacions.   - Erupcions volcàniques catastròfiques: ​refredament seguir  escalfament.  - Canvis intensitat i polaritat en el camp magnètic terrestre:​ com més  dèbil és el camp magnètic terrestre, més fred és el clima global  terrestre.       3. Factors antropogènics (origen humà):   - S. XX: Augmenta el CO2, gasos contaminants​= impactes locals i  globals (augmenta temperatura 0’6º/ 1ºC, canvis pluviometria i  increments de les freqüències dels fenòmens meteorològics).     Desastre:   Catàstrofe:     3. Funcions que compleix l'atmosfera:   ❏ Filtrar radiacions solar- capa ozó (estratosfera).   ❏ Impedeix la caiguda de materials còsmics- gasos atmosfèrics.   ❏ CO2- fotosíntesi (proces que utilicen organismos fotosintéticos per obtenir  CO2 per fabricarse la seva matèria orgánica) i quimiosíntesi (= fotosintesi  pero a través de materia inorgaànica).   ❏ O2- respiració.   ❏ Completa cicle de l’aigua- precipitacions.   ❏ Evita contrastos tèrmics- efecte hivernacle.  → L’efecte hivernacle natural, consisteix en la retenció a l’atmosfera d’una  part de la calor que emet la superfície terrestre, després que aquesta s’hagi  escalfat per la radiació solar. Les molècules que s’escalfen son el CO2, metà,  ozó, vapor d’aigua, òxid nitrós- N2O-, ozó troposfèric, hidrofluorocarburos,  trifluoruro de nitrogen -NF3-.   Tres formes de transferència de la calor:   - Conducció: molècules de calor passen per contacte.    - Convecció: L’aire fred va per baix i l’aire calent per dalt (radiador).   - Radiació: a través de l’aire.  → L’increment de l’efecte hivernacle, és l’increment de la temperatura  mitjana del planeta (acabar)    D’on provenen els gasos de l’efecte hivernacle.  - CO2: és natural i antropogènics. La respiració dels éssers vius són naturals i  desprenen CO2. Incendis antropogènics i naturals. Industries, cotxes,  centrals tèrmiques  - Metà CH4: Prové de zonas pantanosas que al fons hi ha fons pantanosos  anaerovics, que produeixen aquestes bombolles de gas metà. Als cultius de  arrossars, també és produeix metà. Ala abocadors i les depuradores, també  produeixen poru metà. Si l’abocador esta en bones condicions hi ha una  línea de gas que portara el meta a un lloc on després es pot reutilitzar.  - N2O: degradació dels compostos nitrogenats que apareixen al Sol, matèria  orgànica que conté el Sol, fems.   - H2O (g): Prové de l'evapotranspiració i l'evaporació de grans oceans o les  combustions.   - O3 troposferic: té un origen com a contaminant secundari (antropogènic)  apareix sobretot com a conseqüència del transport.   - Halocarbons (HPC)  - Perfluorocarbons (PFC)  - Hexafluorur de sofre (SF6)  - Trifluorur de nitrogen (NF3)    SOx: apareixen com a combustió de fòssils. (demanar)   CO2: es troba de manera natural a l’atmosfera però els humans aumentan la  producció. Podem reduir la concentració de CO2 plantant arbres i amb els coralls.   Arbres i ​esculls coralins​= grans ​captadors de CO2.   CO:   Hidrocarburs: el més important es el metà. Són irritants de les vies respiratòries,  però no són gaire tòxics. El problema principal dels hidrocarburs es que quan hi  ha gran rediacio solar, són els responsables del BOIRUM FOTOQUÍMIC (smok  fotoquímic) → es quan els hidrocarburs interaccionen amb l’o de l’aire i produeix la  formació d'ozó troposfèric. Conté partícules de NOx SOX.     Conseqüències de l’efecte hivernacle  - Desgel dels pols (reducció de les neoparpètues)   - S’altera el règim de pluges de moltes zones.    - Augment del nivell del mar i oceans.   - Extinció d’esculls coral·lins.  - Desertització.   - Gana degut a la manca de poder cultivar menjar a la terra.   - Refugiats climàtics.   - Migracions de població humana i lluita per territoris.   - Malalties tropicals.   - Expansió de plagues.   - Inundació dereas costaneres.   - pèrdua de collites  - canvis en les dinàmiques atmosfèriques i els fenòmens meteorològics.     Ozó (O3)  és una molècula triatòmica d’oxigen. En l’atmosfera la 03 en v és del 0-0, 1 ppm.  És l’oxidant fotoquímic més important a la troposfera.   Hem de distingir molt bé entre l’O3 present a l’estratosfera i el de la troposfera.   - Distribució:   Troposfera: Es troba el 10% O3 total.   Estratosfera: es troba el 90% de l’O3 total (la capa d’ozó)     - Tipus d’ozó:   ❏ Ozó estratosfèric: forma la capa d’ozó. Protegeix la vida vegetal i  animal a la Terra mitjançant l’absorció de radiació UV d’altra energia.  Sense la capa d’ozó, la radiació UV intensa del sol seria com  esterilitzar la superfície de la Terra. L’ozó nomé filtra  aproximadament la meitat de la radiació UV-A.   L’augemnt dels nivells dels gasos produïts per l’home , com era els  gasos clorofluorocarbonis​ (CFC)​ han donat lloc a majors taxes de  - Vents locals: per petites diferències de temperatura i pressió a escala  reduïda (ex: marinades a costa i vents entre valls i muntanyes).     Paràmetres mesurables del vent: Direcció (d’on bufa) i velocitat (amb quina  intensitat ho fa). Com el mesurem?   - Escala Beaufort: càlcul aproximat del vent a partir observació dels seus  efectes.   - Penell: direcció del vent.   - Anemòmetre: intensitat  - Globus meteorològics amb sensors: Característiques dels vents a la part  superior de la troposfera  - Radars i satèl·lits meteorològics: teledetecció.     1.2 LA PRESSIÓ ATMOSFÈRICA    1.3 ELS NÚVOLS I LES PRECIPITACIONS  De que estan fets els núvols?   - L’aire conté una quantitat variable de vapor d’aigua. Com més alta és la  temperatura, més vapor d’aigua admet, i al inrevés.   - Hi ha dos magnituds per mesurar la quantitat de vapor d’aigua en una  massa d’aire:   . ​Humitat absoluta:​ ​Massa d’aigua en forma de vapor per volum d’aire  (g/m3).   . ​Humitat relativa:​ % vapor d’aigua que conté l’aire respecte el màxim que  podria contenir a la temperatura que es troba.     La formació dels núvols   Tenim una massa d’aire a 20ºC i una humitat relativa de 60%, si l’aire es refreda, la  seva humitat relativa augmenta progressivament, perquè la temperatura ha  disminuït i la seva capacitat per contenir vapor es dissolució, es cada cop més  petita.   Al cap d’un temps assolirà la humitat relativa del 100% i es produirà la saturació  d’humitat, l’aire ja no admet més vapor i es comença a condensar amb petites  gotes d’aigua, que es mantenen en suspensió: s’ha format un núvol (format per  petites gotes.       Una vegada format el núvol, si el refredament continua, cada cop hi ha més  gotetes dins la massa d’aire. El núvol va creixer i les gotetes xoquen les unes  contra les altres i tendeixen a fusionar-se per coalescència, es formen gotes cada  cop més grosses fins que cauen per gravetat i originen precipitacions.     Causes de la formació de núvols  1. ASCENSIÓ OROGRÀFICA/ EFECTE FÖHN: Una massa d’aire es veu obligada  a ascendir un relleu (per que es troba una muntanya), això fa que es refredi  fins a condensar-se (al pic de la muntanya), generant precipitacions.    2. CONVECCIÓ: Quan el terra és escalfat pel Sol…. jhresdulf jkhwesodzul  3. CONTACTE DE MASSES D’AIRE A TEMPERATURA DIFERENT: hriuwlfhcbn     Les precipitacions  Quan el pes de les gotes d’aigua o cristalls de gel és més alt que la força de  corrents ascendents es generen precipitacions.   - Nuclis de condensació: Petites particules típica de 0’2 upm sobre les quals  poder fer coalescència les gotes dels núvols: fum, pols, cendra, sal o polen.     Tipus de precipitacions:   - Pluja  - Neu  - Pluja engelant: quan les gotes de pluja durant el decens es congelen al  trobar una capa d’aire molt freda.   - Granís= calamarsa (diametre < 1 cm) i pedra (> 1 cm): en núvols de  tempestes pels complexos processos d’ascens i descens d’aire.   - Calabruix: pedres o calamarsa més tova. En núvols de tempesta durant  mesos d’hivern o principis de primavera  - Rosada: condensació gotetes a sobre d’objectes que s’han refredat.   - Gebrada: es igual que la rosada cristalls de gel. a temperatura menor a 0ºC.     Les tempestes  Els núvols de tempestes es formen quan hi ha situacions d’inestabilitat a la  troposfera i els moviments verticals d’aire es veuen afavorits.:   - El núvol de tempesta creix per un corrent ascendent d’aire calent.   - Apareix en el seu interior un segon corrent descendent d’aire fred que  arrossega intenses precipitacions.  - Dins dels núvols, la condensació és molt intensa i es formen milions de  gotes d’aigua de mida considerable.   - A la part superior del núvol (acaba de copiar)     Tipus de núvols (no necessari pels exàmens)       2. RISCOS RELACIONATS AMB LES PRECIPITACIONS  Les sequeres:   - Clima mediterrani: acusada manca pluges estiu, juliol i la primera quinzena  d’agost, temperatura alta i clima sec. Irregularitat de les precipitacions.   - A Catalunya: determinades per domini de l’anticicló de les açores (cinturó  d’altes pressions 30ºN) i produeix:   - Barra el pas de fronts i depressions procedents Atlàntic.   - Impedeix formació baixes pressions al mediterrani.   - Si roman període llarg: sequeres