Teoría y Técnica de la Fotografía: Orígenes y Componentes de una Imagen, Apuntes de Fotografía

¡Descarga Teoría y Técnica de la Fotografía: Orígenes y Componentes de una Imagen y más Apuntes en PDF de Fotografía solo en Docsity! TEORIA I TÈCNICA DE LA FOTOGRAFIA La fotografia 2 Antecedents 2 La càmera fotogràfica 3 Parts d’una càmera fotogràfica 3 Lents 5 L’objectiu 6 Triangle d’exposició 7 Diafragma 7 Obturador 9 ISO 10 Exercicis 11 Profunditat de camp 12 Imatge digital 13 Imatge vectorial Error! Bookmark not defined. Imatge de mapa de bits Error! Bookmark not defined. La fotografia La fotografia és l'art i la tècnica que permet obtenir i guardar de manera permanent imatges gràcies a l’acció de la llum sobre una superfície de material sensible a la llum. Etimològicament parlant, fotografia significa "dibuixar o escriure amb la llum". Antecedents Cambra fosca: És un instrument òptic capaç d'obtenir la projecció plana d'una imatge a la part de la seva superfície interior. Es considera la precursora de la càmera fotogràfica actual. Consisteix en una cambra hermèticament tancada en la qual s’hi fa un forat, i la imatge de l’exterior es projecte temporalment a dins la cambra de manera invertida. Com a resultat, surten imatges invertides verticalment, amb color. La nitidesa de la imatge depèn de la reflectancia de la escena, el diámetre del diafragma i la distància focal. Nièpce. Primera fotografia: Joseph Nicéphore va ser el primer científic francès en enregistrar imatges fotogràfiques a principis del segle XIX. La fotografia més antiga que es conserva és una imatge de 1826 (una heliografia) obtinguda mitjançant la utilització d'una càmera obscura i un suport sensibilitzat amb una emulsió química de sals de plata. Nièpce va necessitant vuit hores d'exposició a plena llum del dia per a obtenir les seves imatges. Daguerre. Daguerrotip: Louis-Jacques Mandé Daguerre realitzà en 1831 les primeres fotografies amb una placa de coure, coberta amb una solució de plata, i així, va rebre la glòria de l'invent. El 1839 Daguerre va fer públic el seu procés per a l'obtenció de fotografies i denominat Daguerrotip, que resolia alguns problemes tècnics del procediment inicial de Nièpce i reduïa el temps d'exposició a mitja hora. Aquest invent, va revolucionar la societat francesa de mitjans del segle XIX. Fox Talbot. Talbotip: William Henry Fox Talbot inventà el procés negatiu-positiu en 1835. Aquest procediment consistia en la creació de múltiples còpies (positives) a partir d'un original fotogràfic (negatiu) realitzat amb la càmera obscura. El procediment conegut com a Talbotip permetia un nombre il·limitat de còpies sobre paper. Fox-Talbot descobrí que el paper recobert amb iodur de plata resultava més sensible a la llum i resultava més econòmic. Les exposicions eren d’uns 30 segons per a aconseguir una imatge adequada en el negatiu. Lents És un sistema òptic format per dues superfícies de vidre no paral·leles amb un eix principal comú. De les lents, almenys una és corba. Els raigs de llum que, procedents d'un objecte, travessen la lent són desviats de llur trajectòria original i donen lloc a una imatge les característiques de la qual depenen del tipus de lent i de la posició relativa de l'objecte i la lent. Els diferents tipus òptiques determinen la distància focal i l’angle de visió. Distància focal: És la distància que hi ha entre el centre òptic i el pla focal (on es troba el sensor). Centre òptic: És un punt, situat normalment a on es troba el centre geomètric de la lent, que té la propietat que els raigs que hi passen no pateixen cap desviació. La mida de la imatge és més gran com més gran és la distància focal i molt aproximadament són proporcionals (quan fas ZOOM amb la càmera). Com més distància focal: ● Menys angle de visió ● Menys profunditat de camp ● Menys distorsió de la realitat L’objectiu L’objectiu és un conjunt de lents i està compost per diferents parts. L’estructura que serveix com a suport de les lents s’anomena Portalents. Anell d’enfocament: Ofereix la possibilitat de decidir quina part de l’escena es pretén enfocar Anell de zoom: Permet regular el camp de visió de la imatge Enfocament M o A: Enfocament manual o automàtic (autofocus) Ull de Peix (4,5 - 17mm: Proporciona un camp de visió màxim, fins a 180º. Genera imatges clarament deformades. Gran Angular (18 - 40mm): El camp de visió és més gran que la visió humana. Té més profunditat de camp. Pot deformar una mica la perspectiva. Normal (50mm): És el que més s’assembla a la visió humana. Són molt útils per a fotografia de retrat perquè la seva obertura màxima de diafragma sol ser molt gran i això ajuda a reduir la profunditat de camp i així donar més importància al retratat Teleobjectiu 85 - 200mm): Són els objectius de distància focal més alta. Permeten tancar molt el pla sense haver d'apropar-se físicament. Són imprescindibles per a la fotografia d'esports i naturalesa. Redueixen el camp de visió. Eliminen la profunditat de camp Simplifica la composició a una relació figura-fons. Macro: Tenen una distància mínima d'enfocament molt baixa. Són els objectius que menys distorsió ofereixen. Triangle d’exposició És l'equilibri entre els tres elements que el componen: l'obertura de diafragma, la velocitat d'obturació i la sensibilitat ISO. Aquest equilibri és el que genera un bon resultat en les fotografies. La raó per la qual es tracta d'un triangle és que a l'alterar un d'aquests paràmetres, s'afecta no només als altres dos paràmetres, sinó també a altres aspectes de la fotografia a part de l'exposició. Aquests tres controls afecten la imatge de manera independent, afectant a diferents atributs d'aquesta de diferents formes. Tot i això, sí que mantenen una relació entre ells, ja que es poden tant afectar com compensar els uns als altres. Diafragma L’obertura del diafragma: El diafragma és un dispositiu que forma part de l'objectiu de la càmera. Aquest està format per unes pales que s'obren i es tanquen, deixant un orifici central que permet el pas de la llum cap al sensor de la càmera. L'obertura del diafragma depèn de la mida d'aquest orifici que generen les pales: quant més obert està el diafragma, més gran és aquest orifici i més llum entra al sensor de la càmera. ● El número f/ és la representació numèrica de l'obertura del diafragma. ○ Com menor sigui el número f, major serà l'obertura del diafragma. (f/3,5) Mètodes per capturar en relació la velocitat d’obturació: ● Efecte Instantani: Velocitat d’obturació molt alta que captura imatges completament congelades. ● Efecte Escombrat: S’utilitza si vols que el subjecte d’interès surti estàtic i nítid, mentres que el fons queda mogut. Transmet moviment i dinamisme ● Efecte Prolongat: Consisteix en deixar un temps prolongat (molt més que allò normal) i així, la càmera capta més llum. ISO La sensibilitat ISO: És la sensibilitat del sensor de la càmera al captar la llum. Aquests valors numèrics oscil·len entre el 100 i el 6400, tot i que depèn del tipus de càmera que usem i de les seves limitacions. Segueixen una escala lineal, és a dir, que en el pas d'una sensibilitat ISO a una altra, com pot ser de 200 a 400, un és el doble de l'altre. Per tant, podem dir que amb el pas, la fotografia necessitarà la meitat o el doble de llum. ● Soroll digital: L'aparició aleatòria de rastres i variacions de la brillantor o del color en les imatges digital. Tot i els seus avantatges, l'augment de la sensibilitat ISO a l'hora de fer una fotografia té com a conseqüència el sorgiment del soroll digital. Això és a causa de la senyal elèctrica que produeix el sensor de la càmera. Si el nivell de llum és baix, aquesta senyal és més feble i el nivell de soroll és cada vegada més apreciable. Per aquest motiu, quan augmentem la ISO al fer una fotografia, permetem l'entrada de més llum en la fotografia, el qual provoca l'augment del soroll. Aquesta és la raó per la qual el soroll digital sigui considerat símbol d'una mala fotografia, ja que amb ell sacrifiquem detall i informació de la imatge. Exercicis 1. 400 ISO f11 v1/30 ○ 100 ISO f¿? v1/60: ○ 200 ISO f16 v¿?: ○ 400 ISO f5,6 v¿?: 2. 100 ISO f4 v1/250 ○ 100 ISO f8 v¿?: ○ 400 ISO f¿? v1/500: ○ 800 ISO f¿? v¿?: 3. 800 ISO f8 v1/250 ○ 400 ISO f8 v?¿: ○ 800 ISO f22 v¿?: ○ 800 ISO f¿? v1/30: 4. 400 ISO f2,8 v1/125 ○ 400 ISO f2 v¿?: ○ 100 ISO f¿? v1/30: ○ 400 ISO f¿? v1/60: Profunditat de camp ¡2 Profundidad de Campo o Zona con nitidez aceptable