¡Descarga Teorías de Piaget y Vygotsky sobre el desarrollo cognitive en la infancia y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity! PIAGET Els infants pertanyen al segon estadi de la seva teoria. 2. Estadi preoperacional o intuïtiu. De 2 a 7 anys En aquest estadi es desenvolupa la capacitat de representació i intel·ligència verbal, l’infant pot actuar mentalment sense la limitació de l’aquí i ara i assaig-error de la intel·ligència sensoriomotriu que es basava en percepcions i moviments. Pot resoldre problemes, però no és capaç d’explicar el mitjà que ha seguit per fer-ho. Cap al final del segon any apareix la funció simbòlica, la capacitat d’evocar objectes absents, no percebuts o no visibles, que fa possible que els esquemes d’acció propis de la intel·ligència sensoriomotriu es puguin convertir en esquemes representatius, és a dir, esquemes d’acció interioritzats. La funció simbòlica és la capacitat per utilitzar símbols –per exemple, imatges i paraules– per representar objectes i experiències. Aquesta capacitat de formar símbols mentals que representen objectes, persones o adveniments absents i que s’anomena funció simbòlica durant el segon any de vida es manifesta per diferents vies: • La imitació diferida: la representació fa possible la capacitat de recordar i reproduir la realitat en absència del model. • Joc simbòlic: és un tipus de joc en el qual els nens simulen, representant activitats quotidianes i imaginàries. Reprodueix la realitat adaptada a les seves necessitats, el que en coneix o en percep. Per aquest motiu es dóna l’engany perceptiu: les coses són tal com les percep o pensa que són. (últim full seminaris 1r parcial etapes) • El llenguatge: aquest sistema de signes arbitraris que no guarden relació amb el que designen dóna al nen la possibilitat d’un coneixement més gran de si mateix i del món. És el mitjà més flexible de representació mental perquè permet separar el pensament de l’acció. Tot i els avenços aconseguits gràcies a la funció simbòlica, el raonament en l’infant és encara intuïtiu i basat en les aparences. Utilitza un tipus de pensament estàtic amb dificultats per comprendre les transformacions. Pot resoldre problemes però de manera intuïtiva, no pot descentrar-se del seu propi punt de vista i tampoc relacionar diferents perspectives entre si. Aquest pensament intuïtiu i prelògic es caracteritza pels següents trets de raonament: Formació • La centració: tot ho refereix a la seva pròpia experiència, veu un aspecte de la qüestió, i no pot fer-se càrrec de la resta, ni contemplar simultàniament els diferents components d’una situació. • La successió de les representacions és irreversible, és incapaç de refer un procés invertint-lo. • La juxtaposició: uneix uns successos darrere d’uns altres, més que trobar implicacions d’uns en altres. Qualsevol tipus de connexió entre dos fets, per casual o eventual que sigui, és bona per relacionar-los sense lògica. • L’egocentrisme: és una de les característiques fonamentals de la intel·ligència d’aquest estadi. És la incapacitat de posar-se en el punt de vista d’un altre. Totes les coses funcionen tal com les percep o pensa que són. Algunes de les característiques de l’egocentrisme són les següents: – L’artificialisme és la creença que les coses han estat construïdes per l’ésser humà: les muntanyes, els mars, els rius. Tots els objectes i fenòmens naturals li són atribuïts. Exemples d’artificialisme La nena que diu a la mare per què el sol l’enlluerna: “Mama, apaga el sol”. El nen que respon a la pregunta de com s’han format les muntanyes i els rius de la manera següent: • Les muntanyes s’han fet perquè les persones han amuntegat la terra. • Els rius els han fet les persones cavant i tirant aigua. – L’animisme és la creença que les coses actuen i es desitgen de la mateixa manera que ell ho fa. Totes les coses tenen vida i a la vegada estan actuant de manera intencionada. No diferencia el seu propi punt de vista del punt de vista de les coses. Exemple d’animisme L’infant pensarà que: • L’automòbil dorm en el garatge. • El cotxe es cansa de pujar carrers. • Una planta pot plorar si està trista. • Si tallem una pota a la cadira, la cadira ho sent perquè cau. (Bloc III apunts) Si l’infant es dóna un cop a la taula, l’acusa de ser dolenta perquè li ha fet mal. Per concloure la visió de Piaget, veurem la relació entre el desenvolupament afectiu, social i intel·lectual, que per a ell són inseparables però diferents. Les relacions que existeixen entre els desenvolupaments afectiu i intel·lectual són funcionals. L’afectivitat es considera el motor de la construcció progressiva del sistema cognitiu, però no és res sense la intel·ligència que li proporciona tots els seus mitjans i il·lumina els seus objectius. El medi social també és un factor que intervé en el desenvolupament intel·lectual perquè l’infant viu en societat i, en raó de la seva intervenció activa, existeix interacció entre ell i el medi social (llenguatge, intercanvi social i socialització). VYGOTSKY Sobre el juego Según Lev Semyónovich Vigotsky (1924), el juego surge como necesidad de reproducir el contacto con lo demás. Naturaleza, origen y fondo del juego son fenómenos de tipo social, y a través del juego se presentan escenas que van más allá de los instintos y pulsaciones internas individuales. Para este teórico, existen dos líneas de cambio evolutivo que confluyen en el ser humano: una más dependiente de la biología (preservación y reproducción de la especie), y otra más de tipo sociocultural (ir integrando la forma de organización propia de una cultura y de un grupo social). Finalmente Vigotsky establece que el juego es una actividad social, en la cual gracias a la cooperación con otros niños, se logran adquirir papeles o roles que son complementarios al propio. También este autor se ocupa principalmente del juego simbólico y señala como el niño transforma algunos objetos y lo convierte en su imaginación en otros que tienen para él un distinto significado, por ejemplo, cuando corre con la escoba como si ésta fuese un caballo, y con este manejo de las cosas se contribuye a la capacidad simbólica del niño.
