Características de una teoria del desarrollo científica: Freud, Piaget y Vygotski - Prof. , Apuntes de Psicología del Desarrollo

¡Descarga Características de una teoria del desarrollo científica: Freud, Piaget y Vygotski - Prof. y más Apuntes en PDF de Psicología del Desarrollo solo en Docsity! 1. Què és el que caracteritza una teoria del desenvolupament per poder qualificar-la de científica? 2. Què vol dir “teories genètiques del desenvolupament”? L’estudi psicològic del nen es pot utilitzar com un mètode per investigar com es formen els processos psicològics. Freud, Piaget i Vygotski utilitzen, sobretot, el mètode genètic. 3. Fes un quadre resum dels trets distintius de les teories de Freud, Piaget i Vygotski. Teories genètiques Freud Piaget Vygotski Importància del passat Importància del present Importància del futur Diferenciació Equilibri Ensenyament / Aprenentatge Principi del plaer i principi de la realitat Principi d’assimilació i principi d’acomodació Principi d’interiorització Què és un nen? Què és un nen? Què és un nen? 4. Etapes de la producció científica de Piaget. 1919 La Sorbona (París) tests d’intel·ligència interès pels errors dels nens 1921 Ginebra primeres recerques sobre intel·ligència infantil 1925 – 1931 Jacqueline, Lucienne i Laurent 1935 – 1955 Tesis centrals de la teoria psicogenètica 5. Títol, any de publicació i importància d’aquesta publicació. 1967 “Biologie et connaissance, essai sur les relations entre les régulations organiques et les processus cognitifs” : El somni de Piaget, “Matemàtiques i Biologia”, vers una epistemologia científica basada en el treball interdisciplinari. observacióT ories del desenvolupament contrastades empíricamentinte venexp im ntaciómètode clínic 6. Títol, any de publicació i contingut d’aquesta publicació. 1964 “Six études de psychologie”: El paper de la noció d’equilibri en l’explicació en psicologia. 7. Títol, any de publicació i importància d’aquesta publicació. 1934 “Myslenie i rec. Pensament i llenguatge”: La importància d’aquesta obra rau en que es parla sobre l’aparició de les estructures de llenguatge i de pensament. 8. Com compara Piaget el creixement orgànic i el desenvolupament mental? 9. Enumera els factors del desenvolupament i explica com es relacionen. 1) Maduració Sistema nerviós + Sistema endocrí 2) Experiències dels objectes Experiència física + Experiència lógico-matemàtica 3) Experiència social Educació + Interacció entre iguals 4) Equilibrament = construcció Tot organisme ha de passar per les tres primeres fases perquè haurà d’arribar a la fase d’equilibri per tal d’estabilitzar-se. 10. Posa un exemple: 2, 4 i 9 anys. 2 anys Estructures que li permeten classificar segons formes i colors. 4 anys La criatura ja té estructures que li permeten contar les peces o classificar-les segons el material. Tot i així, l’esquema és poc estable perquè li falta lògica. 9 anys Ja podrà resoldre més problemes i relacionar-los entre ells, gràcies a que els seus esquemes seran més estables. 11. Quina funció compleix l’organització? Els canvis típics en el desenvolupament provoquen transformacions decisives en el comportament, que és el que percebem. El procés per el qual les estructures passen d’un estat a un altre s’anomena “equilibrament”. 12. Representa gràficament i explica. Desenvolupament mentalCr ixement orgà icEMBRIOGÈNESI (divisió + diferenciació) esqu s de representació conduct s innat s, maduració i d teriorament 17. Formació d’un esquema nou: situació l’aprenentatge... 18. Esquemes (marcs organitzatius): esquema Successió d’accions que tenen una organització i que poden ser aplicades en situacions semblants. 19. Estadi. estadi Etapes o períodes qualitativament diferents que es succeeixen en el desenvolupament de la intel·ligència i que indiquen canvis importants en el repertori d’esquemes. Aquests canvis conformen estructures cognoscitives diferents a cada edat. Piaget descriu una successió de tres grans períodes, etapes o estadis: sensorio-motor, operacions concretes i operacions formals. 20. Representa gràficament i explica com s’ha d’interpretar el model d’escala. formació d’esquemes d’assimilaciól’ ganisme ha d’equilibrar-ses’han d’utilitzar altres esque essituació mpos ibl p r al esquemes modificatcombin tsresoluc ósi ilar a na de ja viscudp ssible no-reso uc ón vdepé el grau d r pànciagueix al d envol p me t • S’ha de veure l’inici i el final de cada estadi. • Quan es passa d’un estadi a un altre hi ha una desestabilització. 21. Explica la idea central de la Teoria de Piaget. L’assimilació i l’acomodació són dos elements realment importants en la interacció del nen amb l’ambient o amb altres persones, ja que és el que intervé en l’autoregulació davant les possibles pertorbacions que els esquemes del nen puguin rebre. 22. El mètode de la doble estimulació. Aquesta és una estratègia que aporta informació sobre el paper de la mediació del cuidador quan el nen és enfrontat a tanques complexes. 23. Idees centrals de la teoria sociogenètica. a) Tesi de la gènesi social del pensament. existència de la societat = existència de la ment humanaformada pels inputs socialsap enent tgdura l’evolució ontogènica del enco strucció de la mentcomença c m na activitat social específica cultura processos psíquics superiors cervell processos psíquics superiors exclusius adult transmissió de la cultura • Els processos psicològics específicament humans són el resultat d’una internalització de les relacions socials, tal i com històricament es donen en una determinada cultura. b) Pel que fa a la naturalesa essencialment mediacional dels processos psíquics... 24. Un nen pensa de la manera que percep i recorda als primers estadis. Desprès, el nen percep i recorda de la manera que pensa. Explica aquest canvi. aporta experiencia socialésser humà + eines i signes tran form n la realitat externag neren nov s possibilitats internes la s va u ó = MEDIACIÓ SEMIÒTICA L re posta és provocada per un estímul extern E - R M diac d l gne E – S – R - Nivell objecte - Nivell indici - Nivell simbòlic - Nivell signe 31. b) Experiment del tub i les boles de diferents colors. intuïció primitiva Basada en la correspondència espacial, però no la fe en ell. intuïció articulada Es modifica la primitiva sense resoldre el problema de les il·lusions visuals, però el canvi és que la criatura pot fer la correspondència. Es guia per elements visuals. - Posem en un tub 3 boles diferents (A, B i C). Les traiem en el mateix ordre en el qual les hem introduït. - Tornem a introduir les boles, però abans de treure-les, girem el tub i surten (C, B i A). - A base de repeticions (experiència), el nen entén que, en funció de com es col·loqui el tub, les boles sortiran en un o altre ordre, però mai sortirà B primera. 32. Defineix “operació”. operació Acte intern que forma part d’un sistema regulat per principis lògics. Piaget identifica com estructures lògiques del pensament operacional al grup, al conjunt i a l’agrupament. 33. a) La mobilitat del pensament operatori El pensament operatori és reversible. b) Enumerar els problemes típics estudiats per Piaget. Conservació Relacions Altres - número - quantitat - pes - volum - classes - comptar - perspectiva de l’acte sobre l’objecte - perspectiva social de l’altre - nivells de líquids - temps - moviment - velocitat reversibilitatinversiósimetriaequi alèncialimin ción gac 34. Hi ha més boles de fusta o més boles negres? Descriu la tasca que proposa la teoria de Piaget per respondre la pregunta formulada i enumera les operacions mentals que cal fer per donar la resposta correcta. A un nen se li mostren 8 boles de fusta (6 blanques i 2 negres) i se li pregunta que si hi ha més boles de fustes o més boles negres. 1) El nen agrupa mentalment les boles blanques i les negres per formar la classe inclusiva de “boles de fusta”. 2) Fa l’operació inversa per separar les boles blanques de les de fusta, creant així la classe “boles blanques”. 3) Conserva la classe “boles de fusta” per poder-la comparar amb la nova classe “boles blanques”. Als 8 anys, aproximadament, els nens ja són capaços de realitzar correctament aquest raonament, arribant a la resposta adequada. 35. Concepte de microgènesi (Werner, Piaget i Vygotski). El experiment evolutiu de Vygotski consisteix en crear artificialment un procés de desenvolupament, com Werner havia proposat. Es tracta per tant, de reconstruir el procés evolutiu de les capacitats superiors que ja s’han automatitzat o fossilitzat, utilitzant el mètode funcional de la doble estimulació. Per als investigadors piagetans, la idea de microgènesi apareix com un desplegament d’esquemes emergents quan el nen intenta resoldre un problema en sessions repetides. Aquesta idea de desplegament també la va formular Werner. 36. Recerca sobre el cardinal numèric. Bermejo (2005) parteix definint 6 nivells de comprensió de la tasca: 1) El nen no entén la tasca i respon a l’atzar. 2) Compte cardinal sense referència als objectes. 3) El nen compta els objectes 4) El nen dóna l’últim numeral utilitzat. 5) El nen dóna el numeral més gran utilitzat. 6) El nen comprèn plenament la tasca. *El pas del nivell 4 al 6 es pot accelerar mitjançant un programa d’aprenentatge (accelerador), el qual va desenvolupar fent un estudi amb 48 nen que es trobaven en el pas 4.