Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad

TERRA BAIXA 2n batxillerat, Ejercicios de Catalán

Preguntes que et pots trobar en un examen de català que parli sobre el llibre de terra baixa.

Tipo: Ejercicios

2019/2020

Subido el 13/11/2020

carla-dv
carla-dv 🇪🇸

5

(1)

1 documento

Vista previa parcial del texto

¡Descarga TERRA BAIXA 2n batxillerat y más Ejercicios en PDF de Catalán solo en Docsity! TERRA BAIXA. COMENTARI DE FRASES SIGNIFICATIVES DE L’OBRA Comenta les frases següents: Digues qui les ha dites, a qui, en quin moment i per què. a) Té, i que li amargui a l’amo (p71) *Model: La diu en Xeixa només de començar l’acte 1. No la diu directament a ningú, la diu com si pensés en veu alta. Xeixa, Pepa i Antònia (les dones de la família Perdigons) estan garbellant blat a la cuina de la casa-molí. És una frase molt significativa, ja que dóna a entendre que Xeixa té una mala relació amb l’amo Sebastià, la qual cosa es veurà confirmada a mesura que l’obra avança. b) Se’n perdrà la mena, dels Perdigons (p73) *Model: Ho diu Xeixa per referir-se al fet que la família Perdigons estan tots per merèixer, és a dir no estan casats, per tant, no tindran descendència. És una expressió catalana que, com moltes d’altres de l’obra, enriqueix la qualitat literària de l’obra guimeraniana. c) “El món de la Terra Baixa prou: que no ho era, no, el de la muntanya. Sinó que potser no ho era perquè allà dalt no hi havia homes!” Aquesta frase li diu en Manelic a la Nuri. Li diu perquè en aquell momento la Nuri li pregunta que si ell creu que el món és dolent. Ell contesta dient que a la terra alta no era dolent, ja que no hi havia homes i hi havia tranquil·litat, soledat i puresa. Li diu en l'escena I de l'acte segon. d) “Vaja, que n’has fet massa de trigar tant temps a venir, Marta!” Aquesta frase li diu en Manelic a la Nuri., quan ella li pregunta si estima força a la Marta i ell li explica que estimava a la Marta fins i tot abans de conèixer-la. Aquí és quan s'esmenta aquesta frase. Li diu en segona l'escena de la segona part. e) “La Marta ve d’una terra encara més baixa que aquesta: de la vora de la mar! Quina desventura! (vegeu p 36 de la introducció) Aquesta frase, la diu en Manelic a la Nuri. Li diu durant el temps que estan parlant de com ell estima a la Marta. Seguidament li comenta a la Nuri que a la Marta ja feia temps que l'esperava i també el que s'imaginava i el que feia. Això vol dir que la marta prové d'una terra encara més pobra. Aquesta frase surt a la segona part de l'escena segona. f) “Doncs no me n’aniré que o m’ho mani el Manelic , que ell és l’home; i mira’t, ell mana!” Aquesta frase la diu la Nuri a la Marta quan la Marta la vol fer fora de casa seva. Aquí podem veure que poder la Marta té una mica de gelós de la relació entre en Manelic i la Nuri. Aquesta frase surt en el diàleg de l’acte segon en l’escena dos. g) “I ara, ja tinc el Manelic que em dona coratge” (P128) Ho diu la Marta m'entres està parlant amb en Tomàs. La Marta li explica sincerament a ell que ella estima en en Manelic i que ell és un bon home, també li diu que li sap greu l'engany pel qual està passant. En aquest moment Tomàs se sent malament per haver dut a la desgràcia un home com en Manelic. La Marta en aquell moment li explica el seu recorregut fins aquelles terres i la seva relació amb en Sebastià. I aquesta frase és quan la Marta li explica en en Tomàs sobre el qual havia fet en Sebastià. Surt en l'escena quatre de l'acte segon. h) “ És que aquella velleta no havia sentit res, ni podia dir res perquè de naixença que era sorda i muda!” *Model: Ho diu en Tomàs a les Perdigones, després d’haver-los explicat la llegenda de Sant Miquel. Aquesta llegenda l’explica per fer-los entendre que les dones “tafaneres, trapasserotes i llengudes” reben el seu càstig i gual que les dones de la llegenda que els dimonis de l’infern els van picar la llengua i encara els la piquen per tota l’eternitat. Aquesta llegenda posada a la meitat de l’obra és una mostra de les característiques del teatre romàntic, que feia ús de les tradicions populars, com ara les llegendes, per posar exemples o ampliar el fil argumental de les obres dramàtiques.
Docsity logo



Copyright © 2024 Ladybird Srl - Via Leonardo da Vinci 16, 10126, Torino, Italy - VAT 10816460017 - All rights reserved