Terra Baixa - Apuntes - Literatura, Apuntes de Literatura Española

¡Descarga Terra Baixa - Apuntes - Literatura y más Apuntes en PDF de Literatura Española solo en Docsity! TERRA BAIXA SIMBOLISMES EL LLOP: En Manelic explica a la Marta que a la terra alta, on ell viu, hi havia un llop que cada nit es menjava una ovella del seu remat. Un dia va decidir muntar guàrdia i va observar com el llop agafava una ovella pel coll i la hi duia. Es va posar enmig del camí i va començar a lluitar amb el llop. Es va llençar al llop ganivet en mà i ambdós van caure rodolant cap avall mossegant−se mútuament com si fossin dos animals salvatges. Al matí següent, els pastors van trobar en Manelic inconscient i malferit en el fons d'un torrent. Al costat d'ell es trobaven els cadàvers del llop i l'ovella. En Manelic el van dur a sanar les seves ferides a una fonda i un dia va aparèixer per allí en Sebestià. Li va donar una moneda que en Manelic va tacar amb les seves mans ensagnades (la moneda tacada de sang és també simbòlica ja que representa dues concepcions oposades: el poder econòmic d'un amo i la labor dels seus treballadors. No obstant això, aquestes dues concepcions tan oposades és requereixen mútuament, ja que el poder econòmic d'un amo es basa en el treball dels seus servents i la supervivència d'aquests és possible gràcies a la protecció d'un senyor). L'amo li va dir: "Per cada llop que matis t'hi va un duro". Des de llavors, en Manelic adora el seu amo. Simbolisme: el llop representa en Sebestià. En certa manera l'amo és una mena de llop que s'aprofita de la seva posició social per abusar dels seus treballadors (les ovelles). També hi ha un altre simbolisme entre la Marta i la moneda (que representa la riquesa, no exclusivament econòmica). L'amo li diu en Manelic que li donarà una moneda per cada llop que mati, i des de llavors en Manelic no ha pogut matar cap llop. Quan al final del llibre en Manelic exclama: "He mort el llop! He mort el llop!" després d'assassinar en Sebestià, es duu amb ell a la Marta, que val més que tots el diners del món. El simbolisme és que la Marta representa el premi que en Manelic rep per matar en Sebestià. TERRA BAIXA I TERRA ALTA: En l'obra es distingeixen dues zones: Terra alta i Terra baixa. L'autor no es refereix a aquestes zones des d'una perspectiva geogràfica, sinó des d'una perspectiva de realitat i comportament humà. Simbolisme: a la terra baixa és on hi ha persones, i per tant corrupció, odi i opressió. A la terra alta, on viu en Manelic, hi ha poques persones i es pot viure tranquil. L'autor no es refereix a paradisos ni inferns per a descriure la realitat humana. Descriu aquesta realitat amb terres. La terra alta no està idealitzada com un paradís, ja que l'absència de població la converteix en un lloc trist i solitari. Des del meu punt de vista l'autor intenta descriure'ns a dues persones submergides en dos mons: en Manelic viu en un món solitari i trist i la Marta viu en un món amb un règim estricte establert, en el qual habita gent que no la comprèn i dóna suport. L'amor que senten mútuament els durà a somiar amb viure en la terra alta, que és un lloc inhòspit i de pau. Aquest somni no és més que una necessitat d'alliberar−se de l'opressió de la terra baixa, ja que a la terra alta no hi ha limitacions pel seu amor. ¿QUINS PERSONATGES PARLEN DE "VOSTÉ" EN SEBESTIÀ I QUINS NO? Parlen de "vosté": Nando, Pepa, Antonia, Josep, Perruca i Manelic (en Manelic tracta de "vosté" en Sebestià al principi, però quan descobreix tota la trama deixa de tractar−lo de "vosté" i acaba assassinant−lo). No parlen de "vosté": Móssen, Tomás, Marta i Xeixa. PROCÉS DE DESCOBRIMENT DE LA VERITAT QUE SEGUEIX EN MANELIC I ELS CANVIS D' 1 ACTITUD QUE VA PRENENT VERS LA MARTA I EN SEBESTIÀ Vers Marta: després de les noces en Manelic estima la Marta amb bogeria però nota que ella no sent el mateix. A la Marta li fa fàstic en Manelic i està amb ell per obligació, no per amor. La Marta creu que en Manelic coneix la trama i al principi el considera un mal home que s'ha aprofitat de la situació, però quan descobreix que no sabia res acudeix en Tomás i ambdós es penedeixen d'haver tractat així a un pobre noi innocent. En Manelic acaba descobrint la veritat i el seu odi es dirigeix llavors cap a dues persones: la Marta i en Sebestià. Però la Marta està molt penedida i li suplica en Manelic que la mati perquè ho mereix. Ell no vol fer−ho perquè l'estima, però finalment la fereix en un braç. La Marta es sent llavors feliç i alliberada. A partir d'aquest "bateig de sang", la Marta pasa a ser la dona d'en Manelic. Ja no existeixen trames ni mentides en el seu amor. En Manelic estima molt la Marta i odia amb més força en Sebestià. Ambdós desitjaran fugir de la terra baixa i iniciar una nova vida. El seu amor és ja autèntic. Vers Sebestià: al principi, en Manelic adora el seu amo i li té un profund respecte. En Sebestià el va anar a veure quan s'estava recuperant de les ferides que li va fer el llop i fins i tot aconsegueix que la Marta es casi amb ell. A causa de això en Manelic només sent gratitud cap al seu amo i es considera un vassall seu. Però més endavant les coses es compliquen i en Manelic comença a dubtar. No vol treballar en el molí, com li ha proposat en Sebestià, ja que la seva llar es troba a la terra alta. A més, comença a sospitar que hi ha alguna cosa extranya en les seves noces perqué al poble es riuen d'ell. Finalment descobreix la trama i el seu odi cap en Sebestià es converteix en una cosa personal. El seu amo l'ha traït i l'ha utilitzat per poder casar−se amb una pubilla rica i saldar els seus deutes. Després d'una baralla amb en Sebestià, en Manelic decideix fugir a la terra alta acompanyat de la Marta, però els germans de la Nuri l'hi impedeixen. Encara havent−lo tret de les hisendes d'en Sebestià i denunciat davant la policia, en Manelic tornarà per alliberar a la Marta i assassinar el seu amo. CONFLICTES ENTRE AMO I TREBALLADOR El primer conflicte el protagonitza en Xeixa. Aquest honrat treballador és l'únic que des del principi planta cara en Sebestià i mostra un clar desacord amb les noces. A més, confessa en Tomàs tota la veritat sense cap tipus de temor al seu amo. La seva fermesa davant la injustícia li costa haver de marxar−se de les hisendes d'en Sebestià. Però en Xeixa no està lligat a cap amo i es marxa decidit. Ja està fart dels abusos d'en Sebestià. S'en va al final de l'acte primer. El segon conflicte és entre en Manelic i en Sebestià. Aquest conflicte el va iniciar en Sebestià aprofitant−se d'en Manelic. En Manelic se sent traït al descobrir tota la veritat i dirigeix el seu odi en Sebestià. En Manelic és valent i no li té por en Sebestià. Arriba a barallar−se amb ell però és tret pels germans de la Nuri fora de la terra baixa. Tornarà més endavant per alliberar a la Marta i quan hi torna és reptat a una lluita pel seu amo. Aquest li demana que lluiti sense armes, així que en Manelic llença el ganivet al terra. Just en aquest moment en Sebestià s'abalançà sobre el ganivet per agafar−lo, però en Manelic l'atrapa a temps i l'escanya amb les seves mans. En Sebestià anava a rebre la visita del pare de la pubilla Salas just el dia en que és assassinat. DEFINICIÓ DEL PERSONATGE DE NURI És la germana petita de les Perdigones. El seu caràcter feble i la seva manera d'ésser suggereixen que és una persona molt sensible i bona. La seva edat deu rondar en els quinze anys. És una noia que estima molt a la Marta perqué li fa com de germana gran. Respecte els seus germans, és la persona que més bé s'ha portat amb la Marta. La seva única meta és que la Marta sigui feliç. No se saben els motius de tanta amistat, però jo suposo que l'autor ens intenta transmetre un personatge que ha estat en contacte amb la dura realitat de la Marta i els abusos que sofreix d'en Sebestià i que per tant desitja que la Marta pugui ser feliç. Quan la Marta comença a viure amb en Manelic, s'enfada amb la Nuri i fins i tot arriba a prohibir−li entrar a casa seva. La Nuri no pot arribar a entendre el motiu pel qual la Marta l'odia. Al final de l'obra el personatge 2