Terra Baixa d'Àngel Guimerà - Apuntes - Literatura, Apuntes de Literatura Española

¡Descarga Terra Baixa d'Àngel Guimerà - Apuntes - Literatura y más Apuntes en PDF de Literatura Española solo en Docsity! TERRA BAIXA d'Àngel Guimerà Àngel Guimerà, algunes dades biogràfiques Va néixer a Santa Cruz de Tenerife 1845 i va morir a Barcelona 1924. Era fill de mare canària i pare català i va viure fins als 8 anys a Canàries. L'any 1853 es traslladà al Vendrell d'on era originària la família paterna, i anys més tard s'instal·là a Barcelona. Tot i que la seva primera formació va ser en castellà de seguida va aprendre la llengua catalana i s'adoptà a la cultura del país. De ben jove va participar en el moviment literari català, i va ser fundador de la revista La Renaixensa. Va començar escrivint poesia i l'any 1877 va ser proclamat Mestre en Gai Saber. Més tard, tot i que no deixà mai de banda la poesía, es dedicà al teatre, en el que assolí un èxit rotund. En el seu vessant polític va ser un aferrissat defensor del catalanisme i un personatge molt popular. Alguns aspectes de la biografia d'Àngel Guimerà han estat sempre motiu de controvèrsia, especialment si tenim en compte la importància que ell mateix els va atorgar i el fet que es veuen reflectits de manera recurrent en les seves obres: − Guimerà va néixer sense que els seus pares estiguessin casats. Aquesta situació el marcà profundament fins a l'extrem d'arribar a falsejar la data del seu naixement. − Guimerà, nascut a les illes Canàries, arribà a Catalunya quan ja tenia 8 anys i sense conèixer−ne la llengua. Una característica de la seva obra és que molts dels seus personatges viuen en llocs que els son estranys, són fills d'altres cultures, d'altres països i, per tant són en part rebutjats i se senten mestissos. − L'experiència amorosa de Guimerà també va influir en la configuració dels seus personatges. Sembla que d'adolescent va experimentar un amor amb una tal Maria Rubió per l'oposició del prometatge dels pares respectius. Amb la seva vida adulta no se li coneix cap relació sentimental. En contrapartida, els personatges femenins de les seves obres son caracteritzats de manera molt subtil i intensament idealitzats. Producció teatral de Guimerà La producció teatral de Guimerà se sol agrupar en tres etapes; en general, a totes tres el dramaturg destaca per la gran capacitat de presentar amb tota la força passions psicològicament complexes. 1ª etapa: Va ser plenament romàntica, en un moment en què, en l'escena catalana, il·luminava la figura de Frederic Soler Pitarra, és a dir, el model de drama melodramàtic amb l'alternança de temes costumistes, rurals o històrics. De les tragèdies històriques de Guimerà, la més important va ser Mar i Cel, escrita l'any 1888. Cal remarcar l'ús que l'autor fa del vers i el fet que la majoria de les seves obres se situen a la edat mitjana com per exemple Gal·la Plàcida (1879). 2ª etapa: Representa la consolidació de Guimerà com autor de teatre. En aquest període, sintetitzà elements procedents del romanticisme i del realisme. Va escriure drames romàntics contemporanis i declinà l'ús del vers a favor de la prosa. És l'època de la seva trilogia més famosa Maria Rosa (1894), Terra Baixa (1897) , La filla del mar (1900). En aquestes obres de plenitud, l'autor va aconseguir definir una dramatologia pròpia d'una força teatral extraordinària, les tres obres presenten una estructura similar. Un triangle amorós que porta a un conflicte i a un desenllaç tràgic. Els seus personatges són pures formes passionals sobre les quals actua un atzar fatal i inexorable. No son personatges psicològics, sinó que, de manera arquetípica, esèncialitzen uns conflictes passionals, representats sobre un fons coral que fa alhora de contrapunt i d'espectador del conflicte. Finalment, en la 3ª etapa l'autor va intentar adaptar−se als nous corrents imperants al naturalisme i al modernisme. Per aquesta voluntat d'adaptació i, al mateix temps, per la necessitat de no perdre el favor del públic, el període es caracteritza per un canvi constant de registres i estils i una gran diversitat: va temptejar des de el drama borgés fins els poemes dramàtics musicals o el teatre històric de militància nacionalista. Un dels aspectes més interessants de la producció literària de Guimerà i de la seva evolució és l'anàlisi del model de llengua. La inseguretat i el dubtes amb què es va enfrontar en escriure en català, el van portar a fixar−se molt en la llengua viva. Se sap que anotava paraules i modismes en petits quadernets quan els sentia 1 en la conversa espontània. Aquesta actitud el distanciava d'altres autors de la Renaixensa que partien dels models lingüístics extrets de la tradició medieval catalana. Guimerà escrivia en una llengua molt més expressiva i menys feixuga. L'evolució en l'obra dramàtica de Guimerà es paral·lela a la evolució de la llengua literària emprada. L'aproximació a un registre realista i en prosa en la segona etapa de la seva producció, va comportar un repte important per al dramaturg. Guimerà va apostar per una llengua flexible i a la diversitat de registres, fins i tot amb dialectalismes i sense descansar expressions col·loquials que enriquien el lèxic. I a partir dels anys 50, la llengua de Guimerà va assolir un grau de personalitat i maduresa que varià molt poc, durant aquests anys va prendre un compromís decidit i militant amb la realitat social del país: com a professional del periodisme al front de la revista Renaixensa; com a dramaturg (autor teatral) acostant la seva obra a la realitat qüetània a través de plantejaments literaris de caire realista i donant−la a conèixer en les dues escenes més importants del país, Madrid i Barcelona; com a membre representatiu del catalanisme literari en prendre part activa i des de plataformes diferents en la reivindicació de les aspiracions diferencials catalanistes. Terra Baixa A− Símbols, motius i mites: El teatre de Guimerà, per sobre la diversitat de temes, té una sèrie de motius recurrents que esdevenen veritables tòpics. Els principals són els següents: − Un desig absolut de justícia universal − Un ideal social representat per un món rural i idealitzat, en el qual els personatges viuen en un ambient de treball, amor i pau, alliberats de la injustícia i dels costums innobles. − Un ideal d'amor veritable entre home i dona La causa representada es que es mouen uns personatges positius, generosos, altruistes i sacrificats. Al costat d'aquests personatges positius però, trobem els que traeixen l'ideal, els de mal cor, Per a Guimerà, l'existència de persones malvades era un misteri, i sovint va intentar donar alguna raó que expliqués aquesta maldat: la passió, els costums desordenats, l'odi, l'enveja, l'amor frustrat, la injustícia social, algun trauma infantil... A Terra Baixa trobem la representació de la majoria de personatges descrits. B− Terra Baixa en front de Terra Alta L'obra Terra Baixa presenta d'una manera evident una simbologia bàsica que consisteix a contrastar i enfrontar una Terra Alta pura amb una Terra Baixa degenerada. És a dir, que la gent de la Terra Alta és generosa, noble i forta, tot naturalesa mentre que la gent de la Terra Baixa és pervertida. C− Terra Baixa el despotisme decadent. A Terra Baixa, Guimerà presenta una Terra Baixa no solament degradada moralment sinó en decadència econòmica i biològica. Cap dels dotze personatges que hi apareixen el seu nom no tenen descendència. La situació sentimental dels personatges també és patètica, per exemple Xeixa que s'hauria volgut casar amb la Marta. La d'en Sebastià que estima a la Marta però la bancarrota econòmica l'obliga a casar−se amb una altre. Terra Baixa és un exemple també de la decadència dels propietaris rurals de finals del segle XIX que pretenien governar les terres com si fossin uns petits senyors feudals, sense tenir en compte els canvis socials i econòmics. A banda d'aquests aspectes n'hi ha d'altres que també són molt importants i que contribuien a crear un ambient opressiu sobre els personatges. Per exemple; al molí que sempre aparegués amb les portes tancades, les 2