Terra baixa exercicis, Ejercicios de Catalán

¡Descarga Terra baixa exercicis y más Ejercicios en PDF de Catalán solo en Docsity! MATERIAL PER IMPRIMIR VersalS — Guies interactiva de lectura www.edu365.cat/batxillerat/lectures/tirant/ O Lluís Rius Oliva - 2008 00365041 VersolS Terr baina / 1 de 29  ABANS DE LLEGIR l'autor e les seves obres context literari el teatre d'A.Guimera Véxit de Terra baixa l'autor Ángel Guimerá va ser un dels millors poetes de la Renaixenga, el creador del teatre catalá modern ¡ un activista cultural en favor del catalanisme. Darrere aquestes tres consideracions, difícilment questionables, hi ha la figura privada d'un home amb alguns punts foscos: el fet de ser fill natural d'un catalá ¡ una canária que no estaven legalment casats el va marcar en molts aspectes en la seva vida ¡també en la creació dels seus personatges, que sovint presenten orígens incerts ¡ amb mestissatges. La seva arribada a Catalunya ¡ la incorporació als grups catalanistes es va fer amb una passió desfermada ¡ potser exagerada, com si no volgués deixar cap dubte de la seva “conversió”. Un desengany amorós va convertir-lo en un home solitari i en solter etern. Tots aquests aspectes biográfics, els veurem traslladats en les seves obres ¡, per tant, és bo de tenir pistes sobre la seva figura ¡ la seva biografia. Llegeix la biografia d'Ángel Guimerá. En trobarás una de molt completa a la página de l'AELC (http://www.escriptors.cat/autors/guimeraa/biografia.html). Busca a la videoteca digital de la XTEC un vídeo sobre la figura d'Angel vimerá. Te'l pots descarregar des d'aquesta adreca (http://www.xtec.es/cgi/digital2F=F8REGISTRE=3090) NAVEGA | (htto://www.auques.cat/augues.php2auca=guimera) Si fas clic aquí, anirás a'La paret de les auques", on podrás llegir els rodolins sobre la vida d'Angel Guimerá. Mira de relacionar cada vinyeta amb les dades biográfiques que coneixes. VersolS : Terro boixo /2 de 29  Rei i monjo Mar i cel La filla del mar La reina vella La santa espina La festa del blat Maria Rosa Gala Placídia ACTIVITAT | Guimera escrigué diverses obres d'éxit. En aquesta activitat, tindrás ocasió de revisar-ne unes quantes. Per comencar, fes clic aquí. Mar i cel Tragédia ambientada en un vaixell de pirates on els dos protagonistes, Blanca ¡ Said, procuraran eliminar les diferéncies que els separen (culturals, religioses, económiques...) per fer triomfar el seu amor. La festa del blat Drama ambientat en una masia rica, on arriba un jove anarquista que s'enamora de la pubilla de la casa el dia de les celebracions de la sega. Per amor, abandona les seves idees i disputará a Vicentó l'amor d'Oriola. La filla del mar Drama ambientat en un poble de pescadors. El triangle amorós té com a protagonistes Mariona, Pere Mártir i Agata, la noia que havia arribat al poble després que la seva família naufragués. Maria Rosa La protagonista d'aquest drama queda vídua ¡ és pretesa per Marcal. Al final de l'obra, descobrirá que Marcal és responsable directe de la mort del seu propi marit ¡ se'n venja. En Pólvora Drama ambientat a la porteria d'una fábrica. L'habitual triangle amorós té en aquesta ocasió un clar toc social, ja que s'hi retraten els conflictes entre obrers i patrons. Guimerá exalta la bondat humana per damunt de les divisions classistes. context literari: Romanticisme i Renaixenca Romanticisme ¡ Renaixenca són dos moviments que sovint es confonen. Dir que la Renaixenca és només la versió catalana del Romanticisme europeu és incomplet ¡i poc rigorós. El que sabem del cert és que el Romanticisme europeu és molt més que un moviment estétic que defensa la llibertat com a motor creatiu ¡ que arribá a la península ibérica a través de Barcelona. Aviat connectá amb els grups que procuraven el redrecament cultural de Catalunya i defensaven els seus trets d'identitat. Es volia recuperar el passat historic (especialment l'esplendor de l'época medieval) per projectar-lo cap a un objectiu futur de progrés. Hi havia VersolS : Terro boixo /'5 de 29 una voluntat de recuperar la llengua i la literatura catalanes a través de múltiples empreses ¡ esforcos: revistes, editorials, Jocs Florals... Algunes de les figures de més relleu de la Renaixencga són J.Verdaguer, A.Guimerá ¡ N.Oller en els camps de la poesia, teatre ¡ narrativa, respectivament. Llegeix a “Lletra” l'article dedicat al Romanticisme (http: //www.uoc.edu/lletra/moviments/romanticisme/index.html). Veurás que defineix el moviment, n”explica els inicis, les idees essencial i la seva implantació a les terres catalanes. Llegeix a “Lletra” l'article dedicat a la Renaixenca (http: //www.uoc.edu/lletra/moviments/renaixenca/index.html), que defineix el moviment ¡ els seus punts programátics. També fa un resum de la história del moviment. ACTIVITAT | Un cop t'hagis llegit els dos articles (especialment el segon), podrás fer aquesta activitat sobre la Renaixenca. Quan vulguis comencar, fes clic aquí. INSTRUCCIONS: digues si aquestes frases sobre la Renaixenca són certes o falses. Amb la Renaixenco es tanca el període contemporani de la literatura catalana. Un dels seus punts essencials és la difusió progressiva de la consciéncia de cultura autónoma F- | Tradicionalment es considera “La patria” d'Angel Guimerá com l'origen del moviment. A mig segle XIX, la Renaixenco s'identifica ja amb el redregament cultural catalá La Renoixenca va prohibir els jocs florals perqué no afavorien la cultura en catalá. La Renoixenca es va consolidar grácies a revistes, editorials ¡ entitats. Tres noms cabdals de la Renaixenca són Jacint Verdaguer, Ángel Guimera ¡ Narcís Oller. Pels volts de 1890, els principis ideológics del moviment van quedar superats ¡ van donar pas al Noucentisme. <|m <|<|mi< = ACTIVITAT | En aquesta activitat, coneixerás altres autors de la renaixenca. Quan estiguis a punt, fes clic aquí. INSTRUCCIONS: Aparella aquests autors catalans de la renaixenga amb el seu retrati amb dades que us oferim. Pots buscar informació a la xarxa (a la página “Lletra”, per exemple) per completar l'activitat. B.C. Aribau Autor de La pátria Frederic Soler El seu pseudónim era Serafí Pitarra Jacint Verdaguer Autor de Canigó VersolS : Terro boixo / 6 de 29  Josep Yxart Crític literari ¡ artístic Narcís Oller Autor de La febre d'or El teatre d'A.Guimera Quan Guimerá comencá a escriure teatre, incorporá les característiques del drama romántic que en aquells moments es feia a Catalunya, amb forca retard respecte altres paisos europeus. Guimerá actualitzá el génere, hi incorporá models estrangers (Víctor Hugo, Schiller, Shakesperare...) i sintetitzá amb encert elements de procedéncies diverses. En un primer moment, escrigué tragédies romántiques en vers, de temática ¡ ambient histórics com Mar ¡ cel (1888). En una segona etapa, incorporá elements més realistes: abandona el vers, actualitzá els temes histórics ¡ se centrá en ambients rurals de la Catalunya d'aquell moment: Maria Rosa (1894), Terra baixa (1897) ¡i La filla del mar (1900) són els punts álgids d'aquesta etapa de plenitud. Amb el canvi de segle, intentá renovar el seu teatre ¡ buscar nous camins formals (prová d'adoptar formes modernistes ¡ incorporá el simbolisme...). Com que no acabá de trobar el camí, va intentar recuperar l'estil d'¿poques passades. Tot i que mantingué fins al final el favor del públic, les obres dels darrers anys anaven quedant anacróniques ¡ foren poc valorades pels crítics. X. Fábregas ACTIVITAT | En aquesta activitat, revisarás l'evolució del teatre de Guimerá. Quan vulguis comencar, fes clic aquí. Busca informació sobre l'evolució del teatre de Guimerá i completa aquest esquema. 1879-1890 | inicia la producció teatral. Tragédies romántiques | Mar ¡ cel 1890-1900 | Epoca de plenitud Drames realistes Terra baixa 1901-1911 | Recerca de noves formes Drames amb elements | Sol solet simbólics 1917-1921 | Recuperació de les formes Voluntat de recuperar | L'ánima és meva d'etapes anteriors el seu exit L'éxit de Terra baixa Terra baixa és l'obra més coneguda de Guimerá i de ben segur, la més traduida i representada dins ¡i fora de Catalunya. Guimerá la VersolS : Terro boixo / 7 de 29  v La Marta té sentiments contradictoris en relació a Sebastiá. F Quan Marta veu Manelic al molí l'abraca afectuosament F Quan els veins es burlen de Manelic, aquest s'ho agafa amb bon humor i no s'enfada Sebastiá despatxa Xeixa perque no vol participar del casament de Marta. F La nit de noces va ser molt felig per al matrimoni. acte Il En el segon acte, un cop presentats tots els personatges, assistim al desplegament del nus de la história en forma de crescendo. Diversos personatges descobreixen l'estratégia de Sebastiá en relació al matrimoni entre Marta ¡ Manelic. Aquest descobriment els fa adonar-se de l'engany ¡ les relacions entre els personatges canvien radicalment. Manelic i Marta, després d'una discussió que acaba violentament, se sinceren, es reconcilien ¡ decideixen fugir de la terra baixa per poder alliberar-se del domini que exerceix l'amo. Sebastiá els interromp ¡ fa fora del mas Manelic, que ara que sap tota la veritat promet tornar per venjar-se. En l'apartat “Fragments” trobarás l'escena IV d'aquest segon acte. Llegeix-te- la amb atenció. En aquest fragment, Marta explica a Tomás el seu passat i així podem entendre el seu carácter esquerp. Llegeix sencer l'acte Il de l'obra. Fixa't especialment en la manera com Guimerá va acumulant la tensió fins que arribem al clímax. ACTIVITAT | En aquesta activitat, repassarem els fets del segon acte. Fes clic aquí per comencar. INSTRUCCIONS: Ordena cronológicament els fets d'aquest segon acte. Per comencar, fes clic aquí. Manelic interroga Nuri sobre les xafarderies que corren sobre ell. Marta fa fora la Nuri del molí. Manelic també se'n va. Tomás acusa Marta de ser una mala dona ¡ no respectar Manelic.. Marta explica la seva vida a Tomás, que acaba plorant de lástima. Arriben les veines. Tomás es burla d'elles ¡ els explica la rondalla de les xafarderes. Manelic sospita que el Xeixa era l'amant de la Marta. Marta discuteix amb Manelic ¡ el provoca. Aquest la fereix. Manelic ¡ Marta es reconcilien ¡ decideixen fugir plegats. Manelic és expulsat del molí, peró promet tornar per revenjar-se. acte lll Verso! Terra boa / 10 de 29  Seguint els esquemes clássics, el darrer acte ens mena al desenllac ¡ al repartiment de la justícia amb l'anunciat retorn de Manelic. Els del poble (que fan de vigilants) es penedeixen d'haver actuat malament, peró no tenen prou coratge per revoltar-se contra l'amo. Marta intenta reunir-se amb el seu marit quan Sebastiá l'atura. En el moment que ell li jura una mor sincer, arriba Manelic (el pastor) que es venja de Sebastiá (identificat amb el llop) matant-lo per protegir l'ovella (la Marta). L'obra acaba amb la fugida de la parella cap a la terra alta, un estadi de puresa superior on no hi ha la maldat dels homes. En l'apartat “Fragments” trobarás l'escena IX d'aquest darrer acte. Llegeix-te- la amb atenció. En aquest fragment, veurás com Sebastiá intenta per tots els mitjans retenir la Marta al seu costat. Llegeix l'acte 11! de l'obra. Cal que et fixis especialment com els personatges s'identifiguen amb els seus símbols. ACTIVITAT | En aquesta activitat, comprovarás si has fet una bona lectura del tercer acte. Fes clic aquí per comencar. INSTRUCCIONS: Sebastia | Quan tot estava arreglat, no faltaria sinó que ara ho hagués embolicat tot aquell pillastre. Nando És que nosaltres no ho havíem de fer alló d'ajudar a treure en Manelic. Nuri Com que la nit és fosca, jo, jugant amb ells, els hi donaré una trompada ¡ els hi apagaré el llum. Manelic | Se creu que encara em mana a mi. Doncs no; que tot s'ha trasmudat, aquí dintre, ¡ ara el que mana sóc jo. Marta Que no t'ho diga, que me |'estimo jo? Que aixo et fa rábia ¡ et desespera? Ai grácies a Déu que m'has donat una alegria. Personatges Els personatges de l'obra de Guimerá segueixen uns esquemes simples ¡ no s'aparten de la concepció esquemática dels bons ¡ els dolents. A Terra baixa trobem repetits aquests patrons, especialment en els protagonistes del triangle principal. Així, Manelic és un home pur, sense coneixement de la malícia, que al llarg de l'obra evolucionará per convertir-se en l'heroi que es rebel:la per amor davant l'amo. Sebastiá és un personatge forga complex, que es troba atrapat entre dues forces antagóniques: l'amor possessiu per Marta ¡ la necessitat egoista de salvar les seves hisendes. Marta és una representant més de la galeria d'heroines guimeranianes ¡ en comparteix els trets essencials: origen incert, incapacitat d'estimar, manca de voluntat... La resta dels personatges ajuden a tensionar aquest triangle amorós. Alguns ho faran des de la innocéncia (Nuri), altres des del 'VersolS : Terra baixa / 11 de 29 desconeixement (Tomás) ¡ altres de la subordinació (Xeixa). Els Perdigons actuen com a cor dramátic que representa les característiques de la societat de la terra baixa. ACTIVITAT | De ben segur que coneixes bé els personatges de l'obra. Per comprovar-ho, fes clic aquí. INSTRUCCIONS: Aparella els personatges principals de l'obra amb les seves descripcions. Personatge bo per naturalesa. No coneix la maldat perqué no ha estat en contacte amb Manelic | els homes i amb les formes de vida socials (burla, malicia, crítica...). Barreja d'innocent i salvatge. Personifica l'engany ¡ el mal. Utilitza la seva posició privilegiada per dominar o Sebastia | enganyar els altres personatges. És el personatge més complex de l'obra ¡ es troba entre la passió per la Marta ¡ la necessitat de salvar el seu patrimoni. Personatge d'origen incert i desvalgut, amb la voluntat ¡ "autoestima sotmeses. Per aixd Marta 4 a . e té un carácter esquerp. Quan en coneixem els antecedents, podem trobar-hi justificació. Per la seva joventut, personifica la joventut, la innocéncia no malmesa per la societat. Té Nuri paral-lelismes amb els dos personatges centrals: per la seva história personal ¡ també per la seva innocéncia. Representa l'home a qui han enganyat ¡ que, de bona fe, ha possibilitat el matrimoni de Tomás Manelic ¡ Marta i, per tant, el conflicte central de l'obra. Vol impedir el casament, pero fa tard. És un personatge secundari que es destaca de la resta per la seva actitud de no Xeixa cia % ; > pr .e í submissió cega a l'amo. La seva revolta li costará l'expulsió del molí. Mossén El gos del seu amo. És qui executa les ordres i no té cap mena de sentiment de culpabilitat. Pubilla — | Personalge que no aporeix en escena, peró que és esmentat ¡ 18 un paper central en el Sala desenvolupament de la trama. És la promesa de Sebastid. Format per un grapat de germans que comparteixen la xafarderia i la covardía. Es El poble | burlen de Manelic, critiquen la Marta ¡ no són capacos d'enfrontar-se amb l'amo, tot i saber que han actuat malament. ACTIVITAT | Qui ha dit qué? En aquesta activitat aparellarás paraules ¡ personatges. Quan estiguis a punt, fes clic aquí. INSTRUCCIONS: Quin personatge de Terra baixa creus que pot haver dit les frases segúents? Escriu-ne el nom. Que me'n vagi! Se creu que encara em mana a mi, al que ho aguanta tot. Doncs, no, Maneli , A - anele que tot s'ha trasmudat, aquí dintre, ara el que mana sóc jo. -. | Eque la sap llarga la meva granoteta de pluja. Doncs que no te'n recordes que et vaig Sebastid Ds as 7h treure d'enmig de l'aiguat, que t'hi ofegaves amb ton pare? Maria Ara ho veig, ara, lo desgraciada que sóc. Sl no sóc ningú, jo, ningú; que em van agafar com una béstia ¡ com un a béstia m'han criat. Nuri Que no tens un germa, tu? Un de petitet i bufó com tu? Que tingués la meva alcada... Sí que la tenia, una filla, ¡ sem va morir quan era petita. | quan te miro em dic content: Tomás que Nostre Senyor me la tinga a la Gloria. Xeixa Lladre a mil Reira! Teniu, doncs, | ara no me n'aniré sense dir-ho al Tomás, ¡ al davant vostre, per confondre-us! Mossén Perd és que no em voleu entendre? Us voleu perdre de totes maneres? Sebastiá, que aquest home parla de desfer el casament amb la seva filla! 'VersolS : Terra baixa / 12 de 29  Saber (de llengua arcaitzant), algun llibre o periódic que desconeixem, i assistint a espectacles teatrals. Com a escriptor, 1"hem de referir al moviment de la Renaixenga. Si parlem de Renaixenga (mot que indica «renéixer»), és perque partim d'una situació de decadencia; de decadencia complexa de la comunitat d'expressió catalana, en la qual ara no ens detindrem. Pel que fa a la llengua, hi ha un fet cert: la majoria de la gent del seu entorn parlava el catalá generalment, perú en canvi quasi ningú no Pescrivia. I aixó és aplicable a les terres que s”estenen de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó (ia l'Alguer) -amb totes les matisacions i excepcions que s”hi vulguin aplicar, que no són poques. Així, en els anys que Guimerá va viure a Catalunya, es va trobar amb una Llengua oral viva, espontánia i rica, peró amb un ús diglóssic. Una llengua que feia segles que estava influida (interferida i minoritzada) pel castellá al sud dels Pirineus i pel francés, al nord. Durant aquests segles, les dues llengúes mencionades -que partien de situacions medievals comparables a la catalana- havien conegut moments d”esplendor en tots els camps, i posseien una tradició cultural sólida i extensa. Tradició que, pel que fa a la llengua catalana, quedava molt Lluny, en les boires medievals, i acusava un gran buit en els anys de época moderna, tan activa i renovadora. Escriure literatura en aquella situació no era fácil. Quan Guimerá va compondre els primers poemes, tot just la llengua culta havia sortit de l'oblit secular. Trenta anys abans, cap intellectual no hauria donat ni un xavo per aquesta llengua «morta per a la república de les lletres». Per circumstáncies difícils d*escatir, el poble i els lletraferits van reaccionar i, al cap d'un segle, la situació idiomática havia assolit una relativa normalitat: es tornava a crear (renaixia) una tradició cultural que enllagava amb 1'esplendor medieval -etapa de recreació en la qual ens trobem encara. Peró, durant la Renaixenga i el Modernisme (contráriament al que succeía amb el francés i l'espanyol), el catalá no posseña cap orientació lingilística que fos alhora culta, prestigiosa i acceptada, i cadascú escrivia com podia. Mentre les académies francesa i espanyola de la llengua feia tres i dos segles respectivament que actuaven, els intents de normativització de la llengua catalana van resultar infructuosos fins a les actuacions de l'Institut d'Estudis Catalans durant el primer terg del segle xx. Per aixó, el que van fer els capdavanters de la Renaixenga es pot qualificar de titánic. I si ens referim als tres puntals, Verdaguer, Oller i Guimerá, la seva activitat literária és realment própia dels genis. Malgrat aquestes pobres bases, la llengua de Guimerá és rica, dúctil i expressiva. Prova d”aixó és que les representacions actuals (en prosa) gairebé no en retoquen el text. De més a més, Guimerá ha destacat més enllá de l'4ambit lingúístic catalá. S”ha dit i s'ha repetit que és l'autor dramátic espanyol més important del final del segle XIX. I un autor dramátic és important pel desplegament de 1'acció, és cert, peró aquest és indestriable de la llengua. JOAN PRATS ACTIVITAT | El vocabulari de l'obra no és massa complicat. Amb aquesta activitat revisarem el léxic més complicat. Per comencar, fes clic aquí. Aconhortar Donar consol a algú. Amistancat Home o dona respecte de la persona amb qui té relacions sexuals VersolS; Terra boixa / 15 de 29  habituals fora del matrimoni. Códol Fragment de roca dura, allisat i arrodonit Engiponar Arranjar de qualsevol manera, a corre-cuita. Clenxinar-se Pentinar-se Moltó Mascle de l'ovella castrat. resclosa, udol, samarra, nostramo, garbellar, esclafir ACTIVITAT | En aquesta ocasió, procurarem fixar-nos en els girs que trobem en la llengua de Terra baixa. Per comencar, fes clic aquí. Refranys i locucions Més net que una patena / el conill ho diu a la llebre onomatopeies La mig dir, tururut.., dormit Us de costellanismes Malandando / embustero Vulgarismes morfológics Amarganta Exclamacions Ah! Vatua! / Apala! Formes verbals arcaiques Estau (=esteu) /_sia (=sigui) Formes pronominals populars Anem-se'n / se va casar Reiteracions Plora, Plora / Una bruixa, una bruixa VersolS : ero boixo /16 de 29  HAVENT LLEGIT Propostes de treball. Que n'ha dit la crítica. Les 25 preguntes forums LLETRA Per saber-ne més (Enllacos i bibliografia) Propostes de treball Una constant en el teatre de Guimerá: el personatge marginat. Analitzeu els personatges marginats de Terra baixa. Busqueu-ne causes de marginació. La figura de la mare. Busqueu a Terra baixa referéncies sobre llamor maternal, sobre relacions pares-fills, especialment en els personatges marginats. Llegeix l'acotació inicial de l'obra, on es descriu l'espai i mira de fer-ne un dibuix. Les relacions amoroses. El triangle amorós a Terra baixa. El bé ¡ el mal. Analitzeu l'evolució de Manelic al llarg de l'obra, especialment en alló que fa referéncia al conceptes de Bé i Mal. En Manelic és un prototipus del bon salvatge de Rousseau. Busqueu informació sobre aquest concepte i caracteritzeu aquest personatge, tot aportant exemples de l'obra que il-lustrin aquest aspecte. Analitza les referéncies religioses que apareguin a l'obra. El mite d'Arcádia. Quina relació creus que té aquest mite amb Terra baixa? Quina seria la solució que proposa Guimerá a aquest conflicte? Caracteritza els personatges secundaris. Com són Els Perdigons? Quina relació tenen amb els tres personatges centrals de llobra? Analitza dos personatges secundaris: la Nuri ¡ l'avi Tomás. Quina relació tenen amb els tres personatges centrals de l'obra? 'VersolS : Terra baixa /17 de 29 Un balang positiu, malgrat tot Avui el nom de Guimerá ocupa un lloc secundari en l'inventari del teatre mundial. Si escorcollem les históries de la literatura dramática de més circulació constatarem que, en forga, el seu nom hi és omés; en d'altres hom el situa com un autor significatiu d'un moment molt determinat del teatre europeu, i li acorda una importáncia que podríem qualificar de limitada. Amb tot, seria exagerat de dir que el nom de Guimerá ha restat esborrat de la historia del teatre; les seves obres més significatives, i en primer lloc Terra baixa, figuren en algunes de les col-leccions literáries més importants i continuen essent objecte de traduccions. Si tenim en compte que Guimerá escriví en un idioma desprotegit, el nostre, que manca d'institucions estatals que el promocionin internacionalment, podem considerar que la contesa lliurada pel nostre dramaturg per a mantenir-se en el mercat internacional ofereix, en conjunt, un balang positiu. Xavier Fábregas Per bé que Guimerá fos contemporani de Baudelaire, Verlaine, Mallarmé, Rimbaud o Rilke, no li podem demanar més del que ens va oferir. El fin de siécle catalá es presenta forga convuls. Hom ha parlat duna cruilla complexa en la qual confluiren les estétiques i les intencions més diverses. I entremig de totes les possibles tendéncies: Guimerá. Un home de la Renaixenga que fa literatura al mateix temps que reconstrueix la seva llengua, que fa política per poder prestigiar el seu idioma. Un home, al capdavall, que inaugura la moderna tradició teatral catalana amb models que ja han caducat quan ell els aplica i, tanmateix, reix en el seu intent i és capag d”oferir al públic la forga passional de la seva singular solució dramática. En vida va gaudir d'un respecte unánime per part de sectors culturals ben diversos: modernistes, noucentistes, avantguardistes i independents. La seva inseguretat personal i dramatúrgica, sumada a la voluntat de conciliar les expectatives del moment amb la seva evolució teatral, van derivar en una praxi camaleónica en la qual ni el seu estil es va veure violentat, ni el favor del públic va abandonar-lo mai. Els espectadors, potser més que una part de la crítica, han sabut apreciar la seva válua i les seves obres continuen essent representades amb exit. Laura Borrás Escriure literatura en aquella situació no era facil. Quan Guimerá va compondre els primers poemes, tot just la llengua culta havia sortit de 1oblit secular. Trenta anys abans, cap intellectual no hauria donat ni un xavo per aquesta llengua «morta per a la república de les lletres». Per circumstáncies difícils d'escatir, el poble i els lletraferits van reaccionar i, al cap d'una segle, la situació idiomática havia assolit una relativa normalitat: es tornava a crear (renaixia) una tradició cultural que enllagava amb 1'esplendor medieval -etapa de recreació en la qual ens trobem encara. Perú, durant la Renaixenga i el Modernisme (contráriament al que succeia amb el francés i l"espanyol), el catala no posseña cap orientació lingúística que fos alhora culta, prestigiosa i acceptada, i cadascú escrivia com podia. Mentre les académies francesa i espanyola de la llengua feia tres i dos segles respectivament que actuaven, els intents de normativització de la llengua catalana van resultar infructuosos fins a les actuacions de l'Institut d'Estudis Catalans durant el primer terg del segle XX. Per aixó, el que van fer els capdavanters de la Renaixenga es pot qualificar VersolS: Terra buixa / 20 de 29 de titánic. 1 si ens referim als tres puntals, Verdaguer, Oller i¡ Guimera, la seva activitat literária és realment própia dels genis. Malgrat aquestes pobres bases, la llengua de Guimerá és rica, dúctil i expressiva. Prova d'aixó és que les representacions actuals (en prosa) gairebé no en retoquen el text. De més a més, Guimerá ha destacat més enllá de 1'4mbit lingúístic catalá. S*ha dit i s'ha repetit que és l'autor dramátic espanyol més important del final del segle XIX. I un autor dramátic és important pel desplegament de 1'acció, és cert, peró aquest és indestriable de la llengua. Joan Prats Les 25 superpreguntes L'acció de Terra baixa transcorre e Enteramenten un molí e Enun estable e En una casa de pagés i a la muntanya de Núria e En diversos espais exteriors ¡ interiors Quina cancó d'arrel popular canta Xeixa en diferents moments del primer acte? e Ala vora de la mar e Rossinyol que vas a Franca e Les fulles seques e Els segadors Quina d'aquestes característiques comparteixen tots els germans Perdigons? e Cap d'ells no té descendencia. e Són tots molt discrets ¡ gens xafarders. e Són ja molt grans, propers a la vellesa. e No els agrada gens xafardejar. Quin tipus de marit ha buscat en Sebastiá per a la Marta? e un que fos ben béstia. e un que fos molt llest. e un que tingués molts diners. e un que fos prou ben plantat. En el primer monóleg de l'obra, la Marta ens transmet... e el seu sentiment de culpa i la seva poca autoestima e la gran alegria que sent per casar-se amb l'home que estima e que está tipa de sentir xerrar els germans Perdigons, inclosa la Nuri e que té molt fred i per aixó s'apropa al foc Com ho feia Manelic per acostumar-se a la Marta quan encara era a les muntanyes? e Tenia una cabra que es deia Marta i hi parlava e Tenia un retrat de la seva promesa i sel mirava a cada moment 'VersolS : Terra baixa / 21 de 29 Li resava un parenostre cada nit Cantava cancons populars que parlaven d'amor pensant en ella. Per quin motiu Sebastiá vol casar-se amb la pubilla Sala? Per motius económics: necessita salvar les seves hisendes. Per motius sentimentals: se l'estima des del dia que la va veure. Per motius morals: li ho va prometre al seu pare abans que morís. Per motius legals: té un paper signat amb el compromís de casar-se. Com reacciona Manelic quan es riuen d'ell vestit de nuvi2 S'enfada i vol pegar els del poble Estripa el vestit per no haver-lo de portar i es casa vestit de pastor. Els diu que les seves burles són producte de l'enveja ¡i no els fa cas. Es casa amb el vestit ¡ després el regala als Perdigons ¡ així els torna la burla. Al final del primer acte hi ha un personatge que vol que el casament no es celebri. Estem parlant de: Tomás Xeixa Manelic Sebastid Com acaba el primer acte? Marta diu a Manelic que dormiran en cambres separades. Marta ¡ Manelic passen junts la nit de noces. Marta diu que se'n va de casa, peró Manelic l'atura. Marta ¡ Manelic es passen la nit vora el foc, explicant-se rondalles i fent plans de futur. Per quin motiu la Marta agafa rábia a la Nuri? Perqué quan la veu amb Manelic li recorda l'inici de la seva relació amb Sebastid Perqué és tafanera com els seus germans ¡ creu que va a espiar-los Perqué es passa del dia amb Manelic ¡ li omple el cap d'históries. Perqué creu que els roba blat per donar-lo als seus germans. Quan Marta explica la seva infantesa a Tomás, li explica que... va ser miserable, amb una mare cega ¡ un pare fugit. va ser molt alegre: van viure al molí fins a la mort de la mare. no se'n recorda gaire els seus pares havien mort en un naufragi i per aixó ella havia anat al molí. Quin fet trenca el mur de silenci que separava Manelic ¡ Marta? Es barallen ¡ ell la fereix amb un ganivet. La Marta li explica tota la veritat i ell, que és molt bo, la perdona, La Nuri els fa d'intermediari i aconsegueix que facin les paus. La Marta amenaca de matar-se ¡ Manelic parla amb ella. 'VersolS : Terra baixa / 22 de 29  FRAGMENTS + ACTE |, ESCENA XII e ACTE Il, ESCENA IV e ACTE lll, ESCENA IX ACTE I, ESCENA XII MARTA: Manelic... Veurás. (Commoguda.) Ja la nit és avangada; i... Acabem. (Amb molta pena.) MANELIC: Doncs pren tot aix0; pren-ho. Són vint-i-tres duros: guarda”ls. (Recollint ell el mocador.) MARTA: No... no... Són teus; guarda”ls al... teu quarto... (Senyalant lo quarto de la dreta. A part.) Déu meu, si sembla un altre aquest home! MANELIC: Al... meu quarto? Al nostre: allá. (Senyalant la porta on hi ha la cortina.) MARTA: Encén un llum, i ja t”ho he dit: vés-te*n, vés-te'n al teu quarto... i bona nit. MANELIC: ¿Que aquest és el meu quarto, i que alla hi ha el teu? Que ho has dit aixo, tu? MARTA, amb pena: Sí! I no en tens prou d”haver-m'ho fet dir, que encara vols que hi torni? Com si tu ja no ho sabessis! (Plorosa i cremada.) Mal home! 1 prou que es veia que ho eres! I ara ho ets més, aturmentant-me, unmal home! MANELIC: Que jo ho sabia? I qué sabia jo? Qué, Marta? Explica*t. Que jo sóc un mal home? Tu ho has dit? I per qué ho sóc, ara, un mal home? Jo vull saber-ho, Marta, per qué m'has dit aquestes coses! (Rabiós i apenat.) MARTA, avergonyida: Perqué a tu ... jat'ho van dir abans. MANELIC: El que? El qué em van dir? Enraona! MARTA: Ah, no! Aixó no ho diré mai jo; mal me matessin! Mes tu, tu vas con- sentir-ho. MANELIC: En qué fossis la meva dona. I sí, Marta. En qué jo t'estimaria més que a tot lo del món; més que al pare i a la mare, més; i en que et faria ditxosa! MARTA: No... No!... MANELIC: Doncs explica*t, per Déu! Que em sembla que ho estic somniant tot aixod, i que tu no ho ets la meva dona! MARTA, a part: Ai, Déu meu, que m'han enganyat a mi! I han enganyat a aquest pobre home!... MANELIC: Marta! Que hi ha, Marta? MARTA: Que ara sóc jo la que em penso que somio! MANELIC: Mes tu has dit coses que jo no les puc entendre i que em fan mal aquí dintre! MARTA, amb por ara de que ell ho comprenga: No, no, jo no t'he dit res. Sinó que estic aquesta nit com si fos boja. Que no sé el que han fet amb mi... Per qué tu, Manelic? MANELIC: El que han fet amb tu?... El que! Digues, digues. (De prompte es veu passar un llum per darrera de la cortina que dóna a 1'interior de la casa.) VersolS: Terra boixo / 25 de 29 MARTA, a part: El... Sebastia! Oh! (Amb horror.) MANELIC, amb gran estranyesa i amb veu baixa: Un llum, Marta! Que no estem sols aquí? MARTA, amb espant que tracta de dissimular: No hi ha ningú! No és veritat. MANELIC: Algú que ha entrat, Marta! (Volent-hi anar amb la ma al pit per l'ar- ma.) MARTA, posant-se-li davant: Ca, deixa-ho. (Fingint serenitat.) El llum ja hi seria. MANELIC: No, et dic que no! (Desapareix lo llum.) Ara V'han apagat, el llum. MARTA: Ves si hi hauria un llum encés! A tu que t”ho haurá semblat! MANELIC: No dius que ja hi era! Si l"he vist jo, i tu també 1'has vist. MARTA: Jo no he vist res. Tu ho deies. MANELIC: Que tu no has vist un llum? (Quedant confós.) MARTA: No, no. MANELIC: Que tu no l'has vist! I doncs... jo no he vist una claror que anava... (Baixet, confós i tristíssim. ) MARTA: Si tampoc tu l'has vista! MANELIC: No? (Queda mirant-se a la Marta fixament. ) MARTA, indignada, a part: Gosar venir avui! El males entranyes. Aixd és temptar Déu. MANELIC, pensatiu. A part: ¿Que no l'he vist, el llum? Que jo no P'he vist? MARTA, asseient-se en una cadira de costat per recolzar-se en lo respatller. A part: Té.Jo aquí passaré la nit: aquí! Com una pedra. (411.) A tuja t('ho he dit... (Senyalant-li el seu quarto. ) MANELIC: Sí, sí; no m'ho tornis a dir... Jo allá dintre. Sinó que no hi aniré encara a dormir al meu... allá dintre. (Se deixa anar a terra, ajaient-se a poc a poc.) MARTA, a part: Tinc de pensar, jo. Perqué el Sebastiá és... (Baixet i amb pena.) és un brétol I, ai Déu meu, que sempre ho ha sigut un brétol, el lladre! Se deu pensar aquest... (Amb pena.) pobre que no el sento! (En Manelic, sempre ajagut a terra, s'hi ha anat acostant fins a alguna distáncia d'ella.) MANELIC: Aquí, a propet d'ella. (Tristíssim, migplorós.) No com el seu marit, no; com si estés sol allá dalt a la jaga de les Punxales. (Baixet.)Ara a dir lo Parenostre pels de casa. Aquell per la muller ja no el puc resar, que ja en tinc, ja, de muller. (Resant.) Pare nostre que estau en lo cel, santificat sia el vostre sant... (Segueix sols movent los llavis o sanglotant. ) MARTA, a part: Ah, quin cástig el meu! (Segueix sanglotant ell. Pausa.) MANELIC, mig adormit i plorant: Tot dorm a la jaga; i el llop no vindrá, no vindrá... no vin... (Va movent los llavis mentres cau lo teló.) ACTE Il, ESCENA IV MARTA, aturant-lo resolta: No us en aneu, que jo vui contar-vos-ho tot; i que em compadiu! TOMAS, plorant dissimulat: No, si no vui saber res; que després lo que m'haurás dit m'ho creuré, i será tot mentida. MARTA, plorant i amb energia: Mentida!... Doncs m'escoltareu, i em creureu; que no ho será, no, mentida! Tomás: Sí, bé, sí. (Asseient-se. A part): Té, si ja me la crec! Si ja ho deia jo que VersolS Terra boixa / 26 de 29 m'enganyaria! MARTA, eixugant-se el plor duna revolada: No he nascut, no, de la terra i des- prés de la pluja, com una bestiola fastigosa, encara que la gent de per aquí ho diga. TOMÁS: Veus?... Aixó de la granoteta sí que no ho he cregut mai. Déu me remati. MARTA, amb indignació, eixugant-se repetidament els ulls: Tampoc ho creureu aixó de que jo era molt pobreta? Veureu: jo tenia una mare que era cega. Ho sentiu? I no he tingut ningú més. (4mb exaltació que anirá desapareixent per a quedar només la tristesa.) Peró una mare sí que la tenia! l ella i jo captávem per ciutat, allá baix a Barcelona. Jo me*n recordo que ens posávem a les escales d'una iglésia que tenia una porta que no s'acabava mai d'alta, i allí ens estávem. Qui havia sigut el meu pare de bo de bo? Jo no ho he sapigut mai. D*engá de quan, captávem? Oh! Potser d'abans de néixer jo, que captávem. Jo a la mare l”havia vist sempre amb la má estesa al portal de la iglésia; i fins dormint ella a la nit, que no sé a on era que ens ajéeiem, jo la veia amb por que sempre la tenia la má estesa. Un dia, jo encara devia ser molt petita, ja no érem ella ijo soletes que captávem: al costat s”hi va asseure a captar un home, que... jo em vaig creure que tampoc hi veia, perque pensava aleshores que era cego y tothom que captava. I no sé com va ser que aquell home mig tolit, tot roig de cara, i de barba blanca, va acabar vivint amb la mare; i ells dos se pegaven, i reien. Mes a mi aquell home ni mai m'havia pegat ni fet una festa; ni me”n recordo que mai m'hagués dit ni una sola paraula. Passaren anys, no gaires serien, i un matí la mare no es va llevar, ¡als peus del seu llit me vaig trobar amb aquell home que plorava. La mare no havia plorat mai, que jo me n'adonés, i m'havia arribat a creure també que els cegos, que no tenien ulls per a veure-hi, tampoc els tenien per a vessar llagrimes; i per aixó vaig congixer que aquell home no era cego de bo de bo, perqué plorava. La mare s'havia mort, ijo em vaig trobar sola. I quina cosa més estranya! Aquell home tan callat i tan fred amb mi es va trobar que m'estimava com un pare, i no es sabia aconsolar de la mort de la pobreta mare meva, que va quedar estirada, amb los ulls més entelats que mai, i amb la má dreta estesa, que semblava que encara anés a captar alguna cosa a laltra vida! TOMÁS: (plorant): Digues, digues. MARTA: Ia Pendemá se l'endugueren al cementiri, a la mare, i jo hi vaig anar al darrera amb aquell home; i quan ja li havien tirada tota la terra a sobre, jo me*n vaig adonar que li havia dit a aquell home: «I ara qué farem, pare?» I que ell m'havia dit plorant: «Vine-te'n amb mi, filla!». TOMÁS, plorant: Conta, conta; i acaba aviat! MARTA: Oh, sí, sí; que no n”hi ha gaire; que pel camí de tothom s”hi pot anar poc a poc; mes quan se cau timba avall se va de pressa. Doncs várem tornar a la porta de la iglésia, i com jo anava espigant-me ¡i veia passar tantes noietes de ma edat amb la robeta bonica de les festes, jo que li vaig dir al pare un dia que no havíem arreplegat gaires dinerons: «Pare; i si treballéssim?». I ell al cap d'una estona em va dir que ja el buscaria el treball per tots dos. I mai aquell treball arribava. Fins que vam saber que als pobres els recollien per a tancar-los, i¡ ens en anárem de Barcelona tot captant, sinó que ell ja mai més va fer el cego. Caminárem molt de temps seguint terres ¡ més terres, que jo vaig anar creixent, fins que un dia que feia una calor molt forta i que ens ficárem per aquestes planures i per aquestos boscos, s”aixecá de cop una forta nuvolada i comengá a caure pedra. Nosaltres fugíem seguint a la gent que deixava les feines dels conreus i ens guarírem a la masia més a prop, que era la del Sebastiá, quedant-nos a l'entrada. Sortiren homes i dones, i, entre ells, un que ens va dir que era amo. 1 tothom reia amb los meus ditxos. I van voler que ballés, i vaig ballar de qualsevol manera perque no ens traguessin, que encara plovia. I quan més ballava 'VersolS : Terra baixa / 27 de 29