TERRA BAIXA LECTURA, Apuntes de Catalán

¡Descarga TERRA BAIXA LECTURA y más Apuntes en PDF de Catalán solo en Docsity! Context històric L'acció es situa en una época històrica contemporània a Guimerà, en la industrialització, fet també característic dels escriptors realistes . Terra alta vs Terra baixa Lluita entre el bé i el mal: Terra alta : món idíl·lic i solitari, bondat, puresa, ruralisme sense explotació (Pirineu verge). [=SANG] = bé Terra baixa: món pagès més urbà amb materialismes i explotació, maldat, pecat. [=DURO] = mal Espai realista vs espai romàntic Espai realista Espai romàntic Diferència de classes socials Estil gradioloqüent Treballadors sotmessos a l'amo Idealisme Contrast món rural i urbà Atzar i misteri Llenguatge Somnis premonitors Vida quotidiana Irracionals Prosa Predomini dels sentiments sobre la raó Espai Divisió de dos espais: ·Terra baixa : on es desenvolupen les accions *Plana extensa on hi ha el poble que pertany a en Sebastià: -Molí -Ermita ·Terra alta: Records *Lloc de procedència d'en Menelic La mort i el riur e : com es representa en l'obra, quan hi apareix, què significa Finalment, veiem que el riure és una acció important al llarg de tota l'obra. Observem que pren diferents sentits i utilitats i és una peça clau. Les escenes en què pren més importància: Xeixa (Escena 1, Acte 1): És un riure sarcàstic, burlesc, se'n riu de les perdigones que volen xafardejar sobre el casament de la Marta però elles encara no s'han casat i estan a una edat avançada, cosa mal vista a l'època. Manelic, Tomàs i els perdigons (Ate 1, Escena 6): En Manelic riu de felicitat, en Tomàs els hi segueix el joc i els perdigons riuen d'en Manelic perquè no sap el veritable motiu del casament: tan sols serveix per encobrir la relació d'en Sebastià amb la Marta, perquè així ell es podrà casar amb una pubilla per no arruïnar-se. Sebastià (Acte 1, Escena 8): S'en riu de la Marta que diu que fugirà o es matarà abans de casar-se, però quan els altres tornen de vestir en Manelic ella busca refugi en en Sebastià. Marta (Acte 2, Escena 8): Riu d'en Manelic per provocar-lo i perquè li clavi el ganivet. Ell diu que l'odia, però ella diu que no s'ho creu i que per demostrar-li li clavi el ganivet. Ell al final li clava (al braç) i s'adona del mal que ha fet i se'n penedeix perquè veu que realment no l'odia. La Marta ho fa perquè ell no se'n vagi ja que hi hauria problemes. Nuri (Acte 3, Escena 8): En Sebastià ha fet fora en Manelic perquè l'ha descobert i ha jurat que el mataria. Aleshores la Marta decideix escapar-se i la Nuri l'ajuda. Ella ha d'apagar el llum de fora la casa perquè els altres es quedin a les fosques, aleshores ha de simular un riure que serà el senyal perquè la Marta s'escapi. Mossèn (Acte 3, Escena 4): Fa un riure sarcàstic per burlar-se d'en Sebastià ja que veu que la situació li ha fugit de les mans i el pare de la pubilla ja ha arribat a la masia. Manelic (Acte 3, Escena 11): És un riure burlesc i de desinhibició per incitar els altres a riure tal i com ho feien al casament, ja que acaba de matar en Sebastià. Personatges PROTAGONISTES (triangle) MARTA (l’ovella o cabra): La Marta es pot també un personatge marginat. Els seus orígens són molt pobres, de demanar caritat amb un pare adoptiu al peu de les escales de les esglésies. Ella i el seu pare adoptiu van a para per casualitat a la Terra Baixa d'en Sebastià, i són acollits pel poble, començant a treballar al molí. La Marta es deixa dur per en Sebastià des de ben petita, quan arriba al poble, i davant d'ell es mostra feble. Sap ser amable i dòcil per una part, i agressiva per l'altre. Primer no aguanta a en Manelic i li fa fàstic, mentre que posteriorment, pel seu caràcter innocent i bondadós comparat al d'en Sebastià, se n'enamora, i vol fugir amb ell a la Terra Alta. SEBASTIÀ (el llop): En Sebastià és l'amo de tot (Terra baixa). El poder el converteix en una persona egoista i que pensa solament per ell mateix. Estima la Marta des de que ella va arribar de nena, però no s'hi pot casar per què està arruïnat i necessita una pubilla que li aporti molts guanys. MANELIC (el pastor): És una persona innocent, amb trets i instints animals. Arriba de la terra alta a la terra baixa per casar−se amb la Marta, la noia amb qui sempre havia somniat. El seu casament, és un engany, i de ser el que més desitjava en aquest món passa a ser una tortura que l'empeny a tornar a la Terra Alta. SECUNDARIS XEIXA -Única persona que planta cara al Sebastià, marxant del poble. NURI Germana petita de les Perdigones. La Marta se l'estima molt i li fa de germana gran. És l'objecte de burles i al mateix temps representa l'única persona decent del poble. TOMÀS Té molta estima a en Manelic, se'l sent com a fill, i per això sent molta ràbia quan s'adona de l’engany i se'n sent part culpable per no haver−se'n adonat abans. MOSSÈN Majordom d'en Sebastià, totalment obedient a ell. POBLE (el ramat) PAGESSOS Són: el Nando, el Pep, la Pepa i l'Antònia. Tots tenen un caràcter semblant, critiquen molt als altres, i no sembla preocupar-los massa mal. La violència: Sebastià i Manelic: home i fera? El llop: l'ovella mata el llop Acte 3 Escena XI: En menelic torna per enfrontar-se a en Sebastià i durant la discurssió el mata i s'endú a Marta a la Terra alta. Llengua – Col·loquial. – Expressions populars. – Dialectalismes. – Possessius àtons. – Formes plenes pronoms davant verbs. – Incorreccions (vulgarismes i castellanismes). – Abundància frases breus de modalitat interrogativa i exclamativa. – Preponderància juxtaposició i coordinació. – Versemblança (Realisme i Naturalisme).