Terra Baixa libro de segundo de bachillerato, Resúmenes de Catalán

¡Descarga Terra Baixa libro de segundo de bachillerato y más Resúmenes en PDF de Catalán solo en Docsity! TERRA BAIXA , Àngel Guimerà 1. Contextualització . Busqueu una breu biografia de l’autor i situeu-lo dins un moviment concret. Àngel Guimerà va ser una de les figures catalanes més importants dins la poesia i sobretot, el teatre de finals del segle XIX. Ferm militant del catalanisme de la seva època, la seva trajectòria literària es basa en gran part en la reivindicació de la llengua i de la literatura catalanes. Se'l relaciona directament amb la consolidació del moviment polític i cultural de la Renaixença. Va néixer l'any 1845 a Santa Cruz de Tenerife i va esdevenir famós anys després de presentar-se per primera vegada als Jocs Florals, al rebre un accèssit per la composició poètica Indíbil i Mandoni l'any 1875. El 1877 es va endur tots els premis ordinaris i va ser nomenat Mestre en Gai Saber. La seva producció poètica quedà recollida en dos llibres; Poesies (1887) i Segon llibre de poesies (1920). Anys abans, el 1871, havia sigut un dels fundadors del setmanari La Renaixença, que, posteriorment va ser convertit en diari i que Guimerà va dirigir fins l'any 1874. Es va iniciar en la literatura teatral, que el va portar a escriure drames en vers com Gala Placídia (1879) i Judith de Welp (1884), obres que se situen dins la tradició del romanticisme històric. Va assolir un punt culminant amb l'estrena de Mar i cel (1888), la qual va ser traduïda a vuit idiomes i que va inaugurar l'etapa de plenitud de Guimerà. En aquesta etapa va estrenar les seves obres més representatives com Maria Rosa (1894), Terra Baixa (1897) i La filla de la mar (1900), obres que recullen amb trets realistes els conflictes i els personatges de la Catalunya d'aquell moment. Les tendències romàntiques s'hi mostren ja més matisades i s'hi fa constància de les inquietuds socials de l'autor. El període dels anys noranta va ser molt important per a Guimerà: l'escriptor es va convertir en un referent del catalanisme polític i cultural amb el discurs que va fer en ser nomenat president de l'Ateneu de Barcelona l'any 1895. Va ser el primer discurs en una sessió acadèmica pronunciat en català. A part d'això, Va deixar el seu anterior estil i va provar amb obres modernistes; naturalistes, amb L'aranya (1906) i simbolistes com La santa espina (1907) o La reina vella (1908), però no va saber amb quin gènere quedar-se i retornà a les formes velles del teatre històric. Va morir el 18 de juliol de 1924 i el seu enterrament va ser multitudinari. A quin gènere teatral pertany l’obra ? Justifiqueu- ho . Al gènere dramàtic, ja que el tema principal és la dificultat dels enamorats de dur a terme el seu amor, fet que els portarà a viure adversitats i moments durs. Podem considerar-ho un drama també perquè els personatges no es presenten idealitzats, sinó que es mostren tal com són, i també perquè planteja situacions que tenen relació amb els problemes socials que afecten les persones d'aquella època. 2. Argument . Escriviu el resum de l’argument en un màxim de 80 paraules . Terra baixa és una història sobre l'amor, el poder i la possessió, on la Marta, una jove sense diners ni recursos es veu obligada a casar-se amb en Manelic, un home vingut de terra alta. Es troba en aquesta situació, ja que en Sebastià, un home amb poder que la té sota control, l’obliga perquè és l'única forma d'esquivar que la gent sàpiga del seu romanç amb ella, i així ell poder casar-se amb una pubilla i aconseguir els diners que necessita. 3. Estructura . Resumiu cada escena en 2-3 línies . Després feu un quadre sinòptic dels tres actes fent atenció a la introducció , el nus i el desenllaç . ACTE 1 Escena I : Es presenten en Xeixa, l'Antònia i la Pepa, que tafanegen i comenten coses sobre el casament de la Marta. Escena II: En aquesta escena la Nuri descobreix l'amor entre la Marta i el Sebastià. Escena III: Els habitants reben la notícia de que en Tomàs, sota les ordres d'en Sebastià, va a buscar un pastor a Terra alta per fer-lo casar amb la Marta. Acaben adonant-se de l'objectiu real d'en Sebastià i veuen com aquest té enganyat a en Tomàs i a en Manelic. Escena III: El pare de la promesa d'en Sebastià està arribant. Escena IV: El Mossèn diu que el pare de la promesa d'en Sebastià ha arribat i que sospita del casament de la Marta. En Sebastià se'n va i fa vigilar el porxo del molí perquè ningú entri ni surti. Escena V: La Nuri arriba i li expliquen el que ha passat Escena VI: La Marta fa reflexionar als homes que la vigilen sobre com l'han tractada. La Marta i la Nuri es queden dins, mentre els altres vigilen el porxo. Escena VII: La Nuri té un pla perquè la Marta pugui marxar. Li explica i el duen a terme. Escena VIII: Aquesta escena és un monòleg de la Marta en quedar-se sola mentre espera el senyal del pla de la Nuri. La Marta sembla que podrà marxar però al final no, Escena IX: Quan la Marta es disposa a sortir arriba en Sebastià i l'atura. La Marta li diu que marxa amb en Manelic i en Sebastià s'enfada molt. Escena X: Arriba en Manelic i atura a en Sebastià que es llançava cap a la Marta. En Manelic i en Sebastià es barallen. Fins que en Manelic el mata. Escena XI: Arriba tothom i veuen el cadàver. El Manelic i la Marta marxen mentre ell crida 'He mort al llop', referint-se a en Sebastià. Quadre sinòptic: Es presenten els personatges ¡es planteja el problema Es prepara el casament — -—————____ Marta descontenta e Z En Xeixa liexplica la veritat ha En Tomás no el creu En Manelic és molt amable ¡ carinyós amb la Marta En Tomás se l'acaba creient E Es desenvolupa el problema Li explica a la Nuri La Marta veu com en Manelic i la Nuri es fan amics 4. Personatges . Descripció física (si és possible) i psicològica dels personatges principals ( Manelic, Marta, Sebastià) . Indiqueu també qui són la resta de personatges secundaris i quina funció tenen dins l’obra . Manelic: En Manelic és el pastor que es trasllada a terra baixa enganyat pel Sebastià, amb la intenció de casar-se amb la Marta. Es caracteritza per la seva innocència i ignorància a l'haver viscut sempre envoltat només pels seus pares i les seves ovelles. La seva figura simbolitza la puresa, la tranquil·litat i la simplicitat de terra alta, que contrasta amb la hipocresia i la maldat de terra baixa. Glever: terreny sense arbres ni arbusts. Tolit: paralitzant Espigar-se: créixer Espanyar: fer malbé un pany Baladrejar: cridar Malla: moneda de poc valor Esbravar-se: satisfent a pler un desig contingut Esgavellar: desconjuntar Monòlegs: El personatge que més monòlegs diu a l'obra és la Marta. Aquests monòlegs representen una lluita constant amb la seva pròpia consciència, marcats per la fluïdesa i pel to antiretòric. Podem veure com la Marta evoluciona a través dels seus monòlegs. El monòleg de l'acte primer, on es lamenta, perquè no es vol casar amb en Manelic. A l'acte segon trobem un altre monòleg on la Marta explica que ja es sent enamorada d'ell i que està molt gelosa de la Nuri. Podem veure doncs, com la seva situació ha canviat i com ha progressat respecte al primer monòleg. Al segon acte també, la Marta explica a en Tomàs tota la seva història. Això ens ajuda a entendre-la i comprendre quant d'influenciada està pel seu origen (com Guimerà). A l'últim acte, la Marta diu un monòleg mentre duen a terme el pla amb la Nuri. Mostra nervis i es mostra espantada, veiem com té ganes de marxar i estar amb en Manelic. Aquest monòleg contrasta clarament amb el primer, on no mostrava ni amor ni esperança. Rondalles: La principal rondalla que s’explica la protagonitza en Tomàs al segon acte. Ens explica la història de Sant Miquel: Sant Miquel cercava una dona que no fos xerraire perquè el dimoni deia que totes ho eren, no trobava ni una fins que un dia la va trobar i la va dur a una cova que era l'infern on picaven les llengües de les dones xerraires. I resulta que la dona no era xerraire perquè era sorda i muda de naixement. Amb aquesta història en Tomàs els hi diu indirectament a la família Perdigons, que no haurien de ser tan xafarders. 6. Símbols de l’obra . Terra Baixa és una obra carregada de símbols, un dels més rellevants és la contraposició de Terra Alta i Terra Baixa, dos espais que es presenten com mons oposats i amb els que Guimerà plasma una situació existent en la seva època. Terra Baixa es presenta com un lloc ple de maldat, insensible, corrupte i com el reflex d'una societat pagesa degradada per l'explotació i el materialisme, que caracteritza els seus personatges com a malvats i mesquins. Terra Alta en canvi se la veu com un lloc pur, ideal, bucòlic, un espai antagònic a Terra Baixa. Un lloc on l'ambició de l'home no ha arribat, i doncs el poder i els diners no tenen cabuda, ja que la naturalesa i la simplicitat ho caracteritzen tot. És on viu el Manelic i, per aquesta raó, ell té les característiques que també pertanyen a la Terra alta. El duro i la sang són dos elements que representen els dos sistemes antagònics que regeixen aquell món, que només s'equilibren per la llei de la propietat. El duro és el símbol de la llei de l'home propi de la Terra Baixa, i la sang, la llei de la Terra Alta. Per aquesta raó, en el moment en què la Marta s'adona de l'amor que sent per en Manelic, ha de sagnar per una ferida que es fa en una escena amb en Manelic. Amb la sang de la ferida trenca el lligam amb en Sebastià i el món de la terra baixa; és un acte de purificació que esborra el pecat i la culpa que l'atrapava. La paraula llop també té gran importància dins l'obra. En Manelic és qui més l'utilitza. En primer lloc l'usa per explicar històries de com ell a la muntanya anava a la caça del llop, perquè aquest se li menjava les ovelles. El llop era vist com un signe dolent. El moment però en el que aquest símbol pren més importància és al final de l'obra quan en Manelic mata en Sebastià tot cridant: "He mort el llop!" D'aquesta manera és com vol dir que ha matat en Sebastià, comparat pel seu comportament amb el llop. De manera simbòlica, en Sebastià era l'autèntic llop que es menjava les seves ovelles, que no deixava que la Marta estimés en Manelic. L'aigua també actua com a símbol. És present tant en l'anunci de l'arribada de la Marta com en la primera vegada que en Manelic veu la seva futura esposa. Finalment, quan la Marta i en Manelic es corresponen en el seu amor, hi apareix altre cop l'aigua; la Marta representa l'«aigua amarganta» de la mar (el lloc d'origen d'on prové) que s'ajunta amb la neu pura de les muntanyes representada per en Manelic. Relacioneu el moviment amb la ideologia de l’autor i els seus condicionants biogràfics . Relació d'Àngel Guimerà amb la Renaixença: La Renaixença va promoure el coneixement i la difusió de la llengua catalana. Va aconseguir fer recuperar el català com a llengua d'ús culte i literari i també va promoure la creació de noves institucions catalanes. Àngel Guimerà es mostra reivindicatiu durant tota la seva trajectòria literària. Reivindica la importància de la llengua catalana participant en els Jocs Florals, certament que naixia del desig de donar una base social i literària a la llengua catalana. Ho fa també sent ell un dels fundadors del setmanari de La Renaixença, fet que ens indica quant d'identificat es sentia ell amb el moviment cultural i literari que estava vivint. És sobretot al període dels anys noranta on l'escriptor va prendre més partit en la revaloració de la llengua i cultura catalanes, convertint-se en un referent important del catalanisme polític i cultural després del seu discurs en català, en ser nomenat president de l'Ateneu Barcelonès. Condicionants biogràfics: Àngel Guimerà sap articular una creació teatral que connecta amb preocupacions i interessos humans d'abast universal i això no seria possible si no fos per fets concrets de la seva vida i el context social i cultural que li va tocar viure. El fet de néixer sense que els seus pares estiguessin casats va ser un fet rellevant que va influenciar les seves obres, això el va angoixar fins al punt de falsejar la seva data de naixement. Per altra banda sempre va tenir un complex de mestissatge, perquè el seu pare era català i la seva mare canària. Aquests dos factors van provocar que en la seva obra tingui un relleu important el personatge marginat per la societat i que alguns dels seus personatges estiguin molt marcats per les circumstàncies dels seus orígens, com la Marta a Terra Baixa. Un altre fet biogràfic que quedarà reflectit a les seves obres és la mort de la mare quan encara era un infant, i també un fracàs amorós en la seva joventut, experiència que marcà profundament Guimerà i que es reflecteix a la seva obra