Terra Baixa Resumen corto, Apuntes de Catalán

¡Descarga Terra Baixa Resumen corto y más Apuntes en PDF de Catalán solo en Docsity! Terra Baixa (Pàg. 28-65) Introducció a l’obra En les primeres pàgines ens fa una introducció de la obra y com va ser originaria. La Terra Baixa és una obra d'Àngel Guimerà publicada a Catalunya l'any 1897. A Madrid abans, al 1896. Guimerà té un estil molt particular que es basa en drames romàntics. En les seves obres solem trobar: plantejaments breus, escenes climàtiques, un desenllaç catàrtic, predomini del diàleg, espais simbòlics, heroïnes amb força passional, la presència de forces malèfiques i la filosofia d’un bon salvatge. En aquestes pàgines descriu els personatges principals (Manelic, Tomàs, Marta i Sebastià) i algunes escenes importants, com el que genera el casament, la sospita de Tomàs cap a Sebastià, el descobriment de la veritat del casament... On presenta principalment el protagonista principal, Manelic, on es la imatge emotiva de l’innocent que toparà amb la malícia i la crueltat del món real. I la seva innocència serà aprofitada per Sebastià, que aquest li proposa casar-se amb la Marta on ell traurà benefici. Aquesta obra és pot considerar que pertany a la tradició literària del Realisme, perquè els seus personatges són de classe social pobra i no pas gent burgesa, ciutadana, així com també hi trobem treballadors sotmesos a les ordres dels seu amo, que és “amo de tot”. És un drama, ja que el casament de Manelic-Marta genera rebuig, burla, alegria innocent i interès malvat. Manelic, com he dit abans és l’innocent de la obra ja que creu que aquest casament es amor verdader i veu la possibilitat somiada d’estimar. Conflictes dramàtics Terra baixa és un drama en tres actes que conté elements estructurals propis de la tradició romàntica de gran força a l’escena, com la creació del mite de la «terra alta» (pura, noble, incontaminada) contraposada a la realitat corrupta de la «terra baixa» (regida per l’egoisme, la manca d’escrúpols i la cobdícia personificada en l’amo Sebastià) o com la forja de l’al·legoria del llop, que comença sent la salvatgina contra la qual lluita Manelic a la muntanya i acaba personificant-se en el lladre Sebastià. També, la mateixa alenada poètica de molts dels monòlegs de Manelic parlant de les seves il·lusions a la Terra Alta o de la lluita èpica contra el llop. Hi ha, però, així mateix, elements de tradició realista com la tria de la prosa (i no pas del vers); la utilització d’un llenguatge genuí, però poc acadèmic («el català que ara es parla»), col·loquial, que fa vius i creïbles els diàlegs; la localització de l’acció «en la terra baixa de Catalunya i en els nostres dies»; la tria de personatges, pertanyents bàsicament a les classes baixes; les tensions extremes del treball al camp sota el domini de Sebastià o l’abús de poder constant de l’amo de tot...