Terra Baixa Resumen de la obra, Apuntes de Lengua y Literatura

¡Descarga Terra Baixa Resumen de la obra y más Apuntes en PDF de Lengua y Literatura solo en Docsity! TERRA BAIXA d’Àngel Guimerà ---- PRESENTACIÓ Terra baixa és la més internacional de les obres de Guimerà i, per extensió, del teatre català. Ha estat convertida en pel·lícula, ha tingut dues versions operístiques i se n’han fet múltiples traduccions (al francès, al rus, al noruec, a l’italià, a l’alemany...). El seu protagonista, el pastor Manelic, ha esdevingut el símbol de valors universals com el desig absolut de justícia universal, la dignitat, la veritat, la innocència, l’amor pur, el sacrifici i representa una certa actitud davant la vida. Quan Àngel Guimerà escriu l’obra el 1896 era ja un home de cinquanta anys i un reconegut poeta, un elogiat dramaturg i una persona compromesa políticament amb el catalanisme de la Renaixença. Moltes de les seves obres havien estat un èxit de públic i ja era considerat el renovador del teatre contemporani. Aquests última dècada del segle XlX va ser la més brillant de la carrera teatral de l’autor. L’estrena de l’obra es va fer a Madrid (en castellà) el 30 de novembre de 1896 i rebé una acollida clamorosa i entusiasta; posteriorment, el 1897, es va estrenar primer a Tortosa i després a Barcelona, al teatre Romea. L’obra va anar conquistant el públic per la seva força, per la seva emotivitat i per la seva natura simbòlica i, a partir d’aquest moment, va entrar dins del circuit de les obres més representades al llarg del temps; per tant, ha esdevingut un clàssic contemporani. Terra baixa s’inscriu dins la segona etapa del teatre de Guimerà, l’anomenat drama realista. El teatre de la segona etapa (1890-1900) esdevé un teatre més realista que abandona el vers i s’expressa en prosa. Aquest nou model rep el nom de drama romàntic de caire realista. És a través d’aquest model que Guimerà desenvolupa més clarament la seva visió negativa i pessimista sobre l’ésser humà i es fa ressò del mite romàntic del bon salvatge de Rousseau segons el qual l’home és bo per naturalesa, però la seva bondat és malmesa i manipulada per la civilització cruel i corrupta. Per tant, l’única solución que li queda a l’home és allunyar-se dels altres homes i viure en solitud. Guimerà contraposa a moltes obres natura enfront civilització. Les obres d’aquesta segona etapa reflecteixen una època plena de conflictes socials i polítics, dones i homes que treballen durament per sobreviure. Trets principals del drama romàntic: -Ambientació real i contemporània que reflecteix de manera realista certs problemes socials (com la relació d’abús de poder entre l’amo i el treballador, el moviment obrer i l’anarquisme que en aquest període van tenir molt protagonisme). -Personatges extrets de la realitat i, normalment, de condició modesta que esdevenen herois amb un caire èpic per la seva humanitat, per la seva innocència i simplesa i que no es deixen contaminar per la maldat de l’entorn (el pastor Manelic). Personatges protagonistes que representen la qualitat de pervingut o d’emigrats a una nova comunitat que no els acaba d’acceptar o que són mestissos. Sovint són personatges solitaris, orfes o desarrelats. Molts crítics relacionen aquest tret fonamental dels personatges amb la situació personal del mateix Guimerà que va arribar a Catalunya des de Canàries quan tenia 8 anys i amb uns pares que no estaven casats. -Personatges secundaris que expressen de manera realista els vicis i defectes de la societat (xafarderia, enveja, egoisme…) i que provoquen en els personatges bons un gran perjudici. -Tema de la possessió amorosa plantejat dins del triangle amorós. Els personatges viuen i pateixen una gran passió que s’ha relacionat amb l’immens amor fracassat que l’autor va sentir per Maria Rubió i que després no va materialitzar amb cap altra dona. -Malgrat el realisme de base encara es manté el tractament romàntic pel que fa a les passions abrandades que viuen els personatges. Les obres més importants d’aquest període són Maria Rosa, Terra baixa i La filla del mar. Terra baixa es considera una obra realista en la mesura que Guimerà vol acostar a l’espectador la realitat objectiva del moment: la realitat crua i dura d’una classe social baixa i pobra, la dels pagesos, pastors i d’altres treballadors sense drets sotmesos a la voluntat sempre partidista dels amos, cacics rurals i la classe dirigent. Sovint aquesta classe social posseïa tot el poder polític i administratiu. A l’obra queda clarament evidenciat que res és possible sense l’amo, l’amo ho és de tot i de tots. L’obra reflecteix una microsocietat rural amb unes relacions de poder gairebé feudals. Per tant, l’obra se situa en una època contemporània, finals dels segle XlX. L’amo Sebastià es creu amb dret de disposar sense cap mena d’escrúpol de les vides d’homes i dones que considera de la seva propietat. D’altra banda, el poble (els pagesos, obrers …) sovint analfabets van assumint i acceptant aquesta situació i es van tornant covards i mesells. L’amo, però, que presenta Guimerà és una amo degradat moralment i en decadència econòmica i biològica. Un amo que no s’ha sabut adaptar als nous temps de canvis tecnològics agraris i mercantils d’una Catalunya que s’industrialitza i que no ha estat capaç de conservar el seu patrimoni a causa de la seva ineptitud individual. És un amo immobilista. Terra baixa exemplaritza la decadència real d’aquells propietaris rurals de finals del s. XlX totalment inadaptats als nous temps i que acaba esdevenint una víctima de si mateix.