Terra Baixa Resumen per escenes, Apuntes de Catalán

¡Descarga Terra Baixa Resumen per escenes y más Apuntes en PDF de Catalán solo en Docsity! (portada) ÍNDEX ● Context històric: pàg. 3 ● Biografia de l’autor: pàg. 3 ● Estudi de l’obra: pàg. 4 ○ Gènere: pàg. 4 ○ Temes: pàg. 4 ○ Estructura: pàg. 4 ○ Personatges: pàg. 10 ○ Espais: pàg. 11 ○ Temporalitat: pàg. 11 ○ Simbologia: pàg. 11 ● Webgrafia: pàg. 11 2 història de com és que els han aparellat. Diu que cada nit ell deia dos Parenostres, i un d’ella era per que Déu li portés una bona dona. Aquella mateixa nit, se li va aparèixer una figura amb braços i faldilles, que no sabia si era una bruixa o la Mare de Déu, però que aquesta li va dir que aviat es casaria. A l’endemà, en Sebastià li va proposar que es casés amb la Marta. Al final, el Manelic diu que aquell vespre ja no diria més el Parenostre, ja que ja havia trobat la seva dona, i va posar-se a plorar d’alegria. Acte 1, Escena 7 Estan presents el Sebastià, el Mossèn, el Xeixa, en Manelic, la Marta, la Nuri, la Pepa, l’Antònia, el Tomàs, en Josep, el Nando, i el Perruca, però els més importants en aquesta escena són els cinc primers. Arriba el Sebastià i mana que vagin a buscar la Marta. Aquesta està molt enrabiada ja que detesta el seu futur marit, però ell no ho vol veure. Més tard, després que l’amo obligués a la marta a parlar amb el seu promès, a ell el fan vestir-se amb la roba nova. Per últim, el Xeixa volia parlar amb el Sebastià sense ningú més, però aquest li va dir que parlés amb el Mossèn ja que tenia coses a fer. Acte 1, Escena 8 En aquesta escena trobem un diàleg entre la Marta i el Sebastià, on aquesta li demana amb molta por que si us plau no la casi amb en Manelic, que li té molt de fàstic. Però en Sebastià gaudeix amb la por i el patiment de la Marta. En canvi, tot aquest casament és una farsa, però el nuvi no ho sap: Ell vol casar-los perquè l’oncle del mas l’ha desheretat per ella, i si la casa tot s’arreglarà. La Marta, finalment, degut a la por que li té a l’amo, accepta casar-se amb en Manelic, encara que de totes formes ja hi estigués obligada a fer-ho. Acte 1, Escena 9 En aquesta escena tornem a trobar tots els personatges tal i com a la 7. Per començar, el Manelic no vol posar-se el vestit que l’han encomanat ja que els demés es riuen d’ell. Per continuar, la Marta i el Sebastià suten d’on eren i ella li intenta deixar clar a ell que el que havia entre ells s’ha acabat, però el Sebastià li respon amb un to irònic i amenaçant que aquella nit tornaria. I, per últim, el Sebastià mana que tohtom vagi a l’ermita que es casin, però en Tomàs li demana que no es casin fins que no hagués parlat amb ell (Sebastià). Acte 1, Escena 10 En aquesta escena, en Xeixa diu que no anirà al casament ja que és conscient que tot allò era una farsa, per tant el Sebastià el fa fora. En Tomàs li explica al Sebastià que es rumoreja que el casament és fals i que ell estima a la Marta, a la qual cosa l’amo li respon que no és veritat i ell li creu. Aquests dos estan en contra del Xeixa, que és qui sap que tot és fals, i en Xeixa explica al Tomàs tot el que sap davant d’en Sebastià. Acte 1, Escena 11 En Tomàs finalment creu al Xeixa, i els dos intenten impedir el 5 casament, però el Mossèn els reté. Després de córrer i intentar-ho, malauradament sonen les campanes i ja no poden fer-hi res. Finalment, pacten que no diran res a en Manelic per no fer-li mal, i en Xeixa es penedeix de no haver-ho dit abans. Acte 1, Escena 12 En aquesta escena, trobem un diàleg entre la Marta i el Manelic. Al principi, ell li explica coses a ella com per exemple com va guanyar la seva pesseta, i li va oferir agafar-la però ella deia que no a tot. Finalment, li va dir que anés a dormir. Allà, la Marta li insulta dient-li mal home per veure si ell sap una mínima part de la farsa del casament, però se n’adona que ell no en sap res. Per últim, es veu una llum encesa, en Manelic s’espanta però la Marta es fa la boja i li diu que no hi ha res, encara que ella sap perfectament que és en Sebastià. Acte 2, Escena 1 Tracta sobre la conversa que tenen la Nuri i el Manelic. Han passat deu dies des del casament, i el Manelic encara diu que vol matar a qui havia encès la llum. La Nuri li confessa que escolta que la gent diu d’el “Pobre Manelic!”. A més, també li diu que el Mossèn ha prohibit l’entrada al molí per fer res més que per moldre. En Manelic se n’adona que, mentre ell va perdent els seus sentiments per la Marta, ella els va guanyant una mica per ell. Acte 2, Escena 2 Apareix la Marta i veu al Manelic i a la Nuri parlant entre ells, cosa que la plena de gels, ja que diu que si ell se l’estimés tant (a ella mateixa, la Marta), tot el que parla amb la Nuri ho parlaria amb ella. Ells dos se n’adonen que ve i intenten fingir, en lo que ella li pregunta a ell que si li estima molt a la Marta, cosa a la qual ell respon que a ella se l’estima més que a res al món. Ell li explica la història de com creu que ha trobat a la seva dona, i aquesta és tirant una pedra, i on caigui vol dir que cap allà es troba. Acaba d’explicar la història i comença a plorar, cosa que li fa molta llàstima de veure a la Nuri, per tant ella intenta fer-lo riure però acaba plorant també. Quan de sobte ve la Marta, a causa d’un atac de gelosia, fa fora a la Nuri per estar-se’n amb en Manelic. Acte 2, Escena 3 Es tracta d’una conversa de la Marta amb si mateixa, lamentant-se per dues raons. La primera, perquè està força gelosa de la Nuri i ja no vol que li torni a parlar a en Manelic. I la segona, per haver conegut a en Sebastià, ja que aquest és un mal home i desitja no haver-lo conegut mai, no com en Manelic que aquest sí que l’estima a ella. Acte 2, Escena 4 En aquesta escena hi ha un diàleg entre la Marta i el Tomàs, on aquest ve a preguntar-li què se suposa que li ha de respondre a en Manelic quan aquest li pregunta qui és l’amant de la seva dona, així que la Marta plora i decideix explicar la seva història. De petita ella només 6 tenia a la seva mare, amb qui s’asseia a la porta d’una església i demanaven diners. Un dia, un senyor va seure amb elles i aquest i la mare de la Marte van acabar junts. Ell mai havia parlat amb la Marta, fins que va arribar el dia de la mort de la mare d’aquesta. Un dia, aquests dos van refugiar-se a la masia d’en Sebastià i aquest va decidir fer de “pare” de la Marta. Acte 2, Escena 5 La Pepa, l’Antònia, el Josep, en Nando i el Perruca pregunten a en Tomàs com ha quedat el casament entre els dos, cosa a la que ell no respon. Al final els explica la història de Sant Miquel (Sant Miquel buscava una dona que no fos xerraire. Un dia la va trobar, i va portar-la a una cova on picaven les llengües de les dones que fossin xerraires. A aquesta dona no li van picar la llengua perquè era sorda i muda). Acte 2, Escena 6 El Manelic arriba al Molí. Les germanes s’estan rient d’ell i això causa una petita baralla ja que està confós: primer li diuen que no rigui, després que sí ha de riure… Realment, elles riuen d’una cosa que no volen explicar a en Manelic, i ell intenta saber què és, però justament arriba la Marta. Acte 2, Escena 7 La Marta ha arribat i ha vist a tota la colla allà. Els pregunta què estan fent i ells els diuen que estan molent, a la qual cosa ella respon que si volen moldre, que vagin a la mola. Acte 2, Escena 8 En aquesta escena, veiem com mentre la Marta para la taula, ella discuteix amb el seu marit, ja que ell pensa que li està sent infidel amb el Xeixa. Ella li demana que ell la fereixi, i ell finalment ho fa: li fa sang al braç amb un ganivet. Després, ella li demana que si us plau acabi amb ella, ja que no pot seguir vivint així ni pot suportar el seu passat, però en Manelic no pot fer-ho, perquè la ama (i li confessa tot el que sent per ella). Ella decideix que vol explicar-li tota la veritat, així que es dirigeixen en camí de dir-la i de saber-la. Acte 2, Escena 9 Quan estaven de camí a marxar, es troben amb el Mossèn, qui els diu que en Sebastià ha tornat. Sentint aquesta notícia, es disposen a marxar encara més ràpid per no trobar-se’l, però ell era a la porta i els va aturar. Tenen una discussió, la parella contra l’amo, ja que en Sebastià és incapaç de sentir a en Manelic dient que la Marta és seva. Aquest (Sebastià) agafa a la Marta del braç i vol emportar-se-la, així que mana al Mossèn i als homes que treguin en Manelic d’allà. 7 PERSONATGES PRINCIPALS ● Marta. És bàsicament la protagonista de l’història i al voltant de la qual gira l’obra. És obligada i maltractada per l’amo, però ella estima a la persona amb qui va ser obligada a casar-se. A ella li pertanyen els únics tres monòlegs que apareixen a l’obra. ● Sebastià. És l’amo de tot el poble i les terres, i té a tothom en una constant temor. Ell estima a la Marta i faria tot el que calgués per ella, però és un amor que a ella li fa mal, ja que la maltracta, l’obliga, etc. ● Manelic. És l’home amb qui van casar a la Marta. Al principi ella l’odia, però més endavant s’enamora d’ell i faria qualsevol cosa per marxar amb el seu estimat sense ningú més. Ell pateix una mentida de la que se n’adora força tarde, però segueix estimant a sa esposa. SECUNDARIS ● Nuri. No se n’adona gaire de la situació, però té uns sentiments molt forts cap a la Marta. ● Antònia i Pepa. Tenen el mateix caràcter, les dues són molt xerraires. Sempre volen assabentar-se de tot el que passa i sempre estan rient. ● Josep. És un de la família Perdigons. Tal i com el seu germà (Nando), volen ajudar al seu amo ja que es senten obligats per ell i tenen por. ● Xeixa. És un home valent, encara que no va fer res per impedir el casament. ● Nando. Igual que el seu germà (Josep), és molt covard perquè no fa el que vol sinó el que li manen, però a la vegada és bona persona i se’n penedeix de fer cas el seu amo. ● Tomàs. Al principi odiava a en Xeixa ja que el tractava de mentider pel que deia d’en Sebastià, però al saber que el que deia era cert va tornar-se de la seva part. No té un paper gaire important. ● Perruca. És un personatge que no té gaire importància a la història ja que surt molt poques vegades. També vol assabentar-se de tot el que passa, sempre hi és però mai parla. ● Mossèn. Ell també és dolent ja que és el majordom del seu amo i obeïa tot el que li manava. 10 ESPAIS I TEMPORALITAT ESPAI. Generalment, els fets en sí transcorren a “Terra Baixa”, però més concretament, la majoria de les escenes són dins la casa/ molí i algunes dins la cuina, sobretot al primer i segon acte. ACTE PRIMER ACTE SEGON ACTE TERCER TEMPORALITAT. Generalment, està situat al segle XIX. Durant tot l’acte és la tarda, però al final d’aquest es fa de nit. Des del primer acte han passat 10 dies, i durant aquest acte passa el dia sencer: comença sent al matí i acaba sent per la tarda. Des del segon acte han passat unes hores. Aquest darrer acte transcorre sencer durant la nit. SIMBOLOGIA ● Mentre que la “Terra Alta” simbolitza un món idíl·lic, pur, alegre, etc, la “Terra Baixa” es caracteritza per ser pobre, materialista i on els habitants són infeliços. ● Ell llop simbolitza a en Sebastià, ja que és un home poderós, fort, valent, mentre que el ramat simbolitza a la família Perdigons, ja que sempre fan cas del que el seu llop els hi mana. ● La sang és un símbol purificador de pecats, això es pot detectar per la ferida que es fa la Marta al braç. WEBGRAFIA (PDF Presentació Terra Baixa) https://ca.wikipedia.org/wiki/%C3%80ngel_Guimer%C3%A0_i_Jorge https://ca.wikipedia.org/wiki/Terra_baixa#Contextualitzaci%C3%B3 https://ca.wikipedia.org/wiki/Gal%C2%B7la_Plac%C3%ADdia_(%C3%80ngel _Guimer%C3%A0) https://ca.wikipedia.org/wiki/Oda_a_la_P%C3%A0tria 11