Terra baixa, resumen por capitulos, Esquemas y mapas conceptuales de Catalán

¡Descarga Terra baixa, resumen por capitulos y más Esquemas y mapas conceptuales en PDF de Catalán solo en Docsity! TERRA BAIXA 1. Context históric El títol “Terra Baixa” vol dir baixa perque está baix, peró perque també és un lloc on tot se corromp a conseqúencia de les mentides, les enveges que es tenen els personatges, etc. En la terra alta (on viu el Manelic) tot el contrari, és alta hi representa la puresa i a més a més és relaciona amb un concepte religiós (está més a prop de Déu) 2. Temes - Lluita entre el bé ¡el mal, diferencia entre terra alta ¡ baixa. + Triangle amorós entre la Marta, el Manelic ¡ el Sebastia. 3. Estructura Acte 1 Presentació dels personatges. La Marta ¡el Sebastia festegen, pero ell s'ha de casar amb una altra Através d'en Tomás, busca un marit per la Marta (en Manelic) En Manelic després de casar-se veu que la Marta no P'estima Acte 2 En Manelic només s'entén amb la Nuri, ja que tot el poble es burla d'ell. Visió diferent de la Marta cap en Manelic En Manelic vol tornar a la Terra Alta, peró veient que la Marta també volen escapar-se junts. En Sebastia ¡ el mossén els descobreixen i desterren en Manelic. DECO Tanquen a la Marta en un molí. Acte 3 Els pagesos s'adonen que no han bé recolzant en Sebastiá Do .. En Manelic torna i s'enfronta contra el Sebastia. 1 Mort el Sebastia La Marta ¡ el Manelic se'n van a Terra Alta Resum per escenes ) PRIMERACTE Escena 1: Al molí, la Pepa ¡ l'Antonia volen sostreure al Xeixa informació sobre el possible casament de la Marta. En Xeixa, peró, no es troba disposat a dir res. La Pepa menciona que es va morir el pare de la Marta, el moliner i que ara el Xeixa podria tenir-hi oportunitats per casar-se amb la molinera. Escena 2: La Nuri explica el que ha parlat amb l'ermitana: que l'ermitá (Tomás) havia anat a buscar un pastor perqué es casés amb la Marta (casament al que volen assistir la Pepa i l'Antónia) i que, l'hereu Sebastia és propietari de tot, de les terres, del molí, etc. També explica una estranya conversa que escoltá entre l'hereu Sebastia ¡ la Marta, donant-se a entendre que en Sebastia sempre seria de la Marta. Escena 3: Arriben en Josep i en Nando, que ja estan al tanto de l'assumpte grácies al Perruca (informat pel mateix ermita). Feia dies que l'hereu Sebastiáa buscava un marit a la Marta, peró no en trobava cap adequat per a ella fins que l'ermitá (Tomás) va parlar-li d'un pastor, en Manelic (qui té fama de ximple), el qual en Sebastiá ja coneixia peró no hi havia caigut. En Josep explica també que, el dia anterior, en Tomás va anar a buscar al Manelic perque es cassesin tot just a arribar, perqué no s'assabentés de res. L'Antonia es planteja evitar el casament, peró no li ho deixen fer, doncs l'hereu Sebastia és el seu amo. Apareix la Marta plorant, perú no en voler saber res de ningú. Lermitá va cap a Punxales a buscar a en Manelic. Escena 4: La Marta expressa la seva tristesa al veure's obligada a casar-se amb algú qui no estima. | també está rabiosa amb ella mateixa per no haver tingut prou esperit per posar-hi remei. Ella vol a en Sebastia. Escena 5: La Nuria, la Pepa, l'Antónia ¡ en Xeixa parlen amb l'ermitá Tomás sobre en Manelic. En Tomás desmenteix que aquest sigui un ximple, al contrari, en parla meravelles d'ell, també explica com d'enamorat está de la Marta. En Xeixa explica al Tomás que l'hereu Sebastiá va donar el molí a la Marta ¡ al seu pare (comencament del tripijoc). Per salvar el Sebastiá la seva situació, ja que tenia empanyades les hisendes ¡ els ramats ¡ els tribunals se li anaven a tirar a sobre, es casará amb una pubilla, a més el Sebastiá vol casar a la Marta amb en Manelic perque tothom no es cregui que té algo amb ella. En Tomás no s'ho creu. Escena 5: La Nuri arriba plorant al moliner. Escena 6: La Marta fa reflexionar als homes que la custodien sobre com ''han tractada. Tots surten menys la Nuri. Escena 7: La Nuri es compromet a ajudar a la Marta. Apagant la llum. Escena 8: La Nuri ajuda la Marta a fugir. Escena 9: El Sebastiá enxampa la Marta abans de que s'escapi i no la deixa sortir. Escena 10: Entra el Manelic ¡ es baralla amb el Sebastia, fins que acaba matant-lo. Escena 11: Abandonen el cadáver de l'amo ¡ el Manelic ¡ la Marta parteixen cap a Terra Alta. Manelic: “He mortal llop” Temes de Terra Baixa 1. Simbologia del llop a a El llop que ataca i mata les ovelles del ramat de qué té cura en Manelic En Manelic és capac d'enfrontar-se al llop i matar-lo amb les própies mans. Lamo Sebastiá (Pamo de tot ¡ lamo també del ramat) li donará una moneda: un duro, que quedará tacat amb la sang de la ferida d'en Manelic. Progressivament, trobarem al llarg de Pobra una identificació del llop que mata les ovelles, amb l'amo Sebastiá, que no deixa viure lliure la Marta. En el primer acte s'estableix una certa identificació de la Marta amb les ovelles per part d'en Manelic. (Podríeu exemplificar-ho?) En el primer acte, quan en Manelic arriba al poble, a la terra baixa, pregunta si no hi baixa el llop. En Xeixa li respon que prou que el veurá si no va amb compte, en referencia a lamo Sebastia. Al final del primer acte, quan la Marta ja ha indicat a en Manelic que NO han de dormir junts, la Marta es queda dormint a la cadira de la cuina-menjador, perqué no vol anar a Phabitació. Ja ha vist el llum darrere la cortina que li ha indicat la presencia de amo Sebastia. En Manelic, que no acaba d'entendre del tot la situació, peró que ja ha compres que les coses no van com seria esperable, es queda dormint també a la cuina-menjador prop de la Marta, com si estigués dormint a muntanya prop del ramat, vigilant les ovelles de Patac del llop. | acaba Pacte esmentant que “el llop no vindrá” al-ludint al perill d'algú que, en aquest cas, vol arrabassar-li la Marta. La identificació del llop amb l'amo Sebastiá culmina en la lluita cos a cos del 3r acte i la mort de lamo a mans d'en Manelic. obra acaba amb el crit victoriós ¡ alliberador d'en Manelic: “He mort el llop! He mort el llop!”, en referéncia a la mort de P'amo, el depredador de la Marta. 2. Oposició Terra baixa/terra alta a a Les dificultats d'adaptació del pastor a la terra baixa subratllen ideal de la terra alta. Oposició terra alta/terra baixa de carácter simbólic: 4 individu/massa 1 ¡ideal/realitat J esperit/materia La terra alta és lespai de l'individu lliure. Manelic és, en conseqúéencia el representant d'un món utópic, caracteritzat per la puresa i la bondat, lluny de la vida col-lectiva. Enfront d'aquesta realitat idíl-lica, hi ha lespai de la terra baixa, que és un reflex d'una societat pagesa degradada pel materialisme ¡ lexplotació. A la terra baixa hi ha un amo tiránic, uns pagesos esclavitzats i acovardits. A la terra baixa hi domina la maldat. En Manelic diu que a la terra alta no hi ha maldat, probablement perque no hi ha homes. És a dir, és 'home qui porta el mal. La fugida a la terra alta és una solució personal per a en Manelic. Les muntanyes esdevindran lVespai de la veritat, del perdó ¡ de la realització amorosa. 3. Conflicte social DECO [m Terra baixa presenta el conflicte provocat per un poder injust. En Sebastia, l'amo de tot, no fa un bon és de les seves atribucions En Sebastiá es regeix només pels seus interessos egoistes Considera que tothom ha d'obeir les seves ordres ¡ s'hi adrega molts cops de forma humiliant. Llamo té terroritzats els pagesos, que no s'atreveixen a rebel-lar-se. El conflicte que provoca la conducta d'en Sebastia no té mai una resposta col-lectiva. Lactitud de rebel-lió és individual. Només en Xeixa ¡ en Manelic s'atreveixen a dir el que pensen ¡ actuen en conseqiencia. La confrontació entre Manelic i Sebastiá és Pexpressió final del conflicte de la possessió amorosa: el pastor es revenja de l'amo i semporta la seva dona.