¡Descarga Sófocles: Vida y Obra del Gran Dramaturg Griego - Prof. Galmés y más Apuntes en PDF de Teatro solo en Docsity! En el nou sistema d’Estat de dret, en el que persisteix l’amenaça i la possibilitat de càstig, el que abans era terrible, ara és una benedicció, que ens garantitza la convivència dels homes en societat. SÒFOCLES Va néixer a Atenes, l’any 497 i morí allà mateix el 406. Això fa una vida llarga per un home que va venir al món quan Èsquil ja escrivia, és a dir, en plena democràcia. El 470-469 debutà com a dramaturg i el seu primer èxit vingué un any després, el 468 quan va obtenir la seva primera victòria. Trenta vegades participà a l’agón, obtenint 18 victòries. Mai no va quedar tercer. El seu èxit com a dramaturg, va de la mà del compromís polític d’Atenes, ja que particià políticament en les decisions preses juntament amb Pericles per a la guerra de Samos (443-442) i la primera fase de la guerra del Peloponès, que havia d’enfrontar Atenes i Esparta. També, com a dramaturg experimentat, participà en la introducció del culte al Déu Asclepi i l’erecció d’un teatre en honor seu. El dramaturg gaudí d’una gran estima entre els atenencs, i així es veu en un fragment de la comèdia Les Muses, de Frínic, de la qual només ens ha arribat un petit fragment: Feliç, Sòfocles, que després d’una llarga vida ha mort com home ditxós i just: Va tenir una bella mort, després d’haver composat moltes tragèdies hermoses i sense haver hagut de suportar mai un pesar. És essencial el fet que la guerra del Peloponès suposà una de les més grans guerres civils de l’Hèl·lade, ja que enfrontà dues regions veïnes. Les conseqüències de la guerra podem veure-les a Àiax i Antígona. Pericles i el seu cercle polític representen una democràcia lliberal i racionalista, no antireligiosa ni revolucionària, però oberta a la idea d’un progré aconseguit per la via racional i intel·lectual, superant així les velles traficions. La democràcia aspira a fer compatible la llibertat i el respecte a la llei, a l’oci cultivat i el valor militar, la igualtat dels ciutadans i les glòries als ciutadans destacats. Sòfocles col·labora amb aquest règim, però la seva visió és més tradicional: desconfia dels excessos dels individus que s’alcen massa i de l’Estat en general. Creu en els vells principis religiosos, més que en la nova sabiduria racional; te una profunda consciència de la debilitat de l’home, de la inferioritat de la saviesa. També Àiax i Antígona desenvolupen aquestes lliçons en front del poble atenenc. Per tant, Sòfocles comença per ser un fidel seguidor d’Èsquil i la seva crítica a l’heroi. 108 LES OBRES De les 123 peces de Sòfocles, se n’han conservat, com en el cas d’Èsquil, només set, de datació discutida, excepte Filoctetes (any 409) i Èdip a Colonos (401) que es representà pòstumament. Una cronologia relativa de les peces restants pot establir-se per criteris estructurals i de contingut. Sòfocles amplià considerablement les possibilitats del drama gràcies a la introducció d’un tercer actor, com ens diu Aristòtil a la Poètica. Segons l’estagirita, aquest també dominà el terreny de l’escenificació i inventà la pintura escènica (skenografia). A diferència d’Èsquil, l’element líric, ocupa un lloc certament relatiu. Només en determinades escenes senyalades pel pathos més elevat, permet fer un diàleg entre l’actor des del logeion, amb el cor. En contraposició amb el seu contemporani Eurípides, Sòfocles evita la forma d’ària (lírica-patètica), que era preferida a l’últim quart de segle, i es centra en la paraula parlada. No és d’extranyar, doncs, que el mateix Aristòtil consideri que Èdip Rei era el màxim exponent de la tragèdia, ja que el filòsof no considerava parts importants de la poesia tràgica, ni la melodia ni l’escenificació: la qualitat d’una tragèdia, no es regeix ni pels elements auditius, ni pels visuals. Diferències entre Èsquil i Sòfocles: Èsquil no utilitza pròlegs, exceptuant a l'Orestea. Els seus cors ocupen gran part de la tragèdia, tot i que despunten les necessitats agòniques i dramàtiques. L'acció és mínima, la qual resulta, encara, de l'estatisme del cor. Les obres es desenvolupaven en tres grans parts degut a aquesta inactivitat i preponderància de la paraula. Immobilisme dels personatges Sòfocles empra el pròleg per explicar els antecedents i propiciar l'acció dramàtica. El cor es personifica encara més. No té acció pròpia, però incideix en les decisions i les accions dels personatges. Supremacia de l'acció Obres concentrades sense necessitat de la trilogia. Èsquil era profundament religiós, mentre que Sòfocles és, tècnicament, quasi perfecte. Personatges variants, més humans. Creont, per exemple, fa un viatge. Dramatúrgia i idea de l’home. 109
