Texto sobre la ciudad de Empúries, Resúmenes de Latín

¡Descarga Texto sobre la ciudad de Empúries y más Resúmenes en PDF de Latín solo en Docsity! EMPÚRIES Empúries està a l’Escala, a l’Alt Empordà. Quan hi van arribar els grecs, l’any 600 aC, es van trobar amb els Indiketes, els ibers d’aquell territori. Els indiketes es dedicaven a l’agricultura, la ramaderia, la pesca, la metal·lúrgia… Els grecs hi van anar des de Focea per motius econòmics i demogràfics, però un cop allà, van decidir establir-se a la ciutat, ja que tenia les condicions adequades per a viure-hi (rius, primeres matèries, bona comunicació i situació…). Primer es van instal·lar a la Palaiàpolis (illot de Sant Martí) i més tard van construir la Neàpolis, a la costa. Els grecs van poder compartir amb els indígenes la ceràmica feta amb torn, nous teixits, tècniques de navegació, nous sistemes de construcció i noves idees i pensaments. A canvi, ells van obtenir un nou mercat i aliments bàsics. Per això, van anomenar la ciutat Emporion (mercat). Les edificacions d’aquesta ciutat eren la muralla, l’Asklepieion (temple dedicat al Déu Asclepi), el Serapieion (temple dedicat als déus Isis i Zeus Serapi), una factoria de salaons (on feien Garum), tabernae (botigues), un macellum (centre comercial), l’àgora (plaça principal), la stoa (edifici porticat a l’àgora), una basílica paleocristiana i un mosaic (dolç estar recolzat). L’any 218 aC van arribar els romans, per motius bèl·lics: volien defensar Roma dels cartaginesos, a la Segona Guerra Púnica, i Empúries estava situada en un lloc ideal per a aconseguir-ho. L’any 195 aC, un exèrcit romà dirigit per Cató va establir un campament a la banda oest d’Empúries, que anys més tard esdevingué la ciutat romana. Era una ciutat de Planta Hipodàmica, amb dos carrers principals, el Cardo Maximus i el Decumanus Maximus, i un gran fòrum. Els romans van anomenar la ciutat Emporiae (Les Empúries) després d’unir les ciutats grega i romana. A Emporiae hi van conviure la cultura grega, romana i indiketa i s’hi van parlar les tres llengües, però finalment, el llatí es va acabar imposant per sobre de les altres. La ciutat era considerada un Municipium i el seu moment de màxim esplendor va ser entre els segles I aC i I dC, però aviat van prendre més importància altres ciutats de la península, com Barcino, Gerunda i sobretot Tarraco, i la gent va preferir anar a viure allà. Per això, els pocs habitants que es van quedar a Emporiae van haver d’establir-se novament a la Palaiàpolis, el que ara coneixem com a Sant Martí d’Empúries.