Textos Hamlet Literatura 1r de carrera, Ejercicios de Literatura

¡Descarga Textos Hamlet Literatura 1r de carrera y más Ejercicios en PDF de Literatura solo en Docsity! HAMLET SHAKESPEARE, William (20172): Hamlet, dins Shakespeare. Versions a peu d'obra (trad. de Joan SELLENT). Barcelona: Biblioteca del Núvol. HAMLET: [...] Faré que aquests actors escenifiquin una cosa semblant a la mort del meu pare davant dels ulls mateixos del meu oncle. Li observaré el posat, li furgaré de viu en viu el cor. Si s*estremeix, ja sabré el que he de fer. L”esperit que vaig veure podria ser el dimoni, i el dimoni és capac d'assumir formes agradables... Sí, és possible que, veient-me tan feble i melancólic, em vulgui condemnar abusant del gran poder que té sobre aquests estats d'ánim. Vull tenir proves més sólides: 1”obra será 1'esquer per fer picar la consciéncia del rei. (11, ii; pp. 68-69) HAMLET: [...] Adapta el gest a la paraula i la paraula al gest, i sobretot procura no apartar-te de la senzillesa natural; perqué els excessos en aquest sentit queden molt lluny de la intenció del teatre, 1*objectiu del qual, tant al principi com avui, ha estat i és, per dir-ho així, posar un mirall davant de la natura: un mirall on les virtuts s”hi puguin contemplar i els vicis hi quedin retratats, i on la imatge i el perfil de "época s'hi reflecteixin fidelment. (UL ii; p. 76) HAMLET: Ara podria fer-ho fácilment: ara que resa... T ho faré ara (desembeina 1'espasa), i així ell va cap al cel... i així és com jo em venjo?... No, reflexionem... Un miserable em mata el pare i, per aixo, jo, el seu únic fill, envio el miserable al cel. Aixo fóra pagar-li un sou, no una venjanga! [..] ¿Em venjaria, doncs, si el matés mentre purga la seva ánima, quan está preparat per al viatge? No. Literatura Espasa, frena't fins a una hora més temible: quan estigui borratxo i adormit, o ple de cólera, o delectant-se en el seu llit incestuós, renegant mentre juga, o fent qualsevol acte que no tingui ni l*ombra del perdó de Déu. Fes-ho llavors, i que colpegi el cel amb els talons, i tingui l'ánima tan negra i condemnada com el mateix infern, on anirá. (UL, iii; pp. 90-91) HAMLET: .] Com em delaten tots els fets, com m”esperonen la venjanga adormida! ¿Qué és un home, si no sap ocupar la seva vida en altra cosa que menjari dormir? Una bestia, res més. Segur que Aquell qui ens va dotar de tan ample judici per sospesar el passat i el que vindra, no ens va atorgar aquest do diví de la raó perque es florís en l'apatia. [..] M'”han mort el pare i deshonrat la mare, dos fets que haurien de remoure'm la sang i la raó, i les deixo dormir, mentre, per més vergonya, veig la mort imminent de vint mil homes que, enganyats pel miratge de la fama, van a la tomba com si fos el Ilit, i lluiten per un tros de terreny on ni tan sols hi caben, un tros on no hi ha lloc ni per les tombes que amaguin els caiguts! O tinc des d'ara pensaments sanguinaris, o no caldrá que pensi. iv; pp. 105-106) REt: [...] La pudor del meu crim arriba fins al cel; porta al damunt l'estigma més vell i primitiu: matar un germá... No puc resar, no puc! Literatura I si dormint s'esborren tots els mals del cor i els mil estigmes que ha heretat la carn, quin desenllag pot ser més desitjat? Morir, dormir... dormir... i potser somiar... Sí, aquest és 1*obstacle: no saber quins somnis acompanyaran el son etern, un cop alliberats d'aquesta pell mortal, és el que ens frena i fa que concedim tan llarga vida a les calamitats. ¿Per qué aguantem, si no, l'escarni d'aquests temps, el jou dels opressors, el greuge dels superbs, les nafres d'un amor no correspost, la lentitud de la justícia, Vorgull de qui té un cárrec o el desdeny dels ineptes pel merit pacient, quan un mateix pot liquidar els seus comptes amb una simple daga? ¿Qui arrossegaria el pes d'aquest bagatge tan feixuc tota una vida de suors i planys, si no fos que el temor d'alguna cosa més enllá de la mort, aquell país inexplorat del qual no torna mai cap viatger, confon la voluntat i fa que preferim patir mals coneguts a fugir cap a uns altres que desconeixem? (UL 1; pp. 72-73) LAERTES: [...] Que s'esperi la terra! Abans la vull tornar a tenir entre els bracos. [Salta a dins de la tomba.] Tara apileu la vostra terra sobre els vius i els morts, fins que hagiu fet d'aquesta plana una muntanya més alta que el vell Pelion o que el cim celestial del blau Olimp! HAMLET: (Avancant-se.) ¿Qui és aquest que mostra un dolor tan emfátic, i amb paraules tan amargues que embruixen els planetes i els immobilitzen Literatura quan lescolten atónits? Sóc Hamlet, el danés. LAERTES: Que el diable s'emporti la teva ánima! [..] HAMLET: Penso combatre”l [Laertes] per aquesta causa fins que ja no se m'obrin les parpelles! REINA: Quina causa, fill meu? HAMLET: Jo m'estimava Ofelia. Quaranta mil germans, ni que ajuntessin tot el seu amor, no sumarien el total del meu. [-..] HAMLET: Demostra'm que faries, sang de Déu! Plorar? Combatre? Fer dejuni? Esbudellar-te? Beure glops de vinagre? Menjar-te un cocodril? Jo ho faria. ¿Has vingut aquí a ploriquejar, a reptar-me saltant dins de la seva tomba? Si et vols fer enterrar viu amb ella, jo també. (V, i; pp. 129-130) HAMLET: Ahá! Ets honesta? OFELIA: Senyor. HAMLET: Ets bella? OFELIA: Que voleu dir, senyor? HAMLET: Que, si ets honesta i bella, la teva virtut no hauria d'acceptar cap tracte amb la teva bellesa. OFELIA: ¿Que millor que la bellesa, senyor, per tenir tractes amb la virtut? HAMLET: Sí, tens raó; perque és més facil que el poder de la bellesa converteixi la virtut en alcavota que no pas que la forca de la virtut faci que la bellesa se li assembli. Aixó abans era una paradoxa, peró en aquests temps és cosa demostrada. Jo t'havia estimat. OFELIA: És cert, senyor; així m'ho vau fer creure. HAMLET: Doncs no t'ho hauries d'haver cregut; perque, per molt que empeltin de virtut la nostra vella soca, sempre quedará el regust d'abans. No t'estimava. OFELIA: Doncs encara vaig ser més enganyada. HAMLET: Vés-te'n a un convent. ¿O és que vols concebre pecadors? Jo sóc un home de virtut moderada, i tanmateix podria acusar-me d'unes coses que valdria més que la meva mare no m'hagués parit. Sóc orgullós, venjatiu, ambiciós... amb més pecats a la meva disposició que cervell per encabir-los, imaginació per donar-hi forma i temps per cometre”ls. ¿Qué hi fan, els individus de la meva especie, arrossegant-se entre la terra i el cel? Som tots uns perfectes canalles: no ten creguis ni un. Vés a un convent i queda-t'hi. Literatura (UL i; pp. 73-74) Literatura