¡Descarga TIPUS DE DISCAPACITATS y más Apuntes en PDF de Discapacidad de Aprendizaje solo en Docsity! MÒDUL 2_ TIPUS DE DISCAPACITATS Segons l’OMS (2011), la discapacitat és un fenomen complex que reflecteix una interacció entre les característiques de l’organisme humà i les característiques de la societat on viu. 1. NESE derivades de la discapacitat física 2. NESE derivades de la discapacitat intel·lectual 3. NESE derivades de la discapacitat sensorial: auditiva i visual 4. NESE derivades de la discapacitat orgànica 1. NESE derivades de la discapacitat física: Algunes idees per a la intervenció educativa des del món del lleure Les necessitats que plantegen els infants amb una discapacitat motriu poden ser molt variades, en funció de les característiques individuals. A nivell general, hauríem de tenir en compte aquests aspectes: • Adaptació dels espais en què desenvolupem les activitats (tipus de terreny, dimensions, condicions, etc.). • Adaptació dels materials a emprar a les nostres activitats (prensió, possibilitats de manipulació, moviment, etc.). • Aprofitament i optimització de totes les possibilitats físiques que tingui l’infant. Cal tenir en compte les opcions de mobilitat de l’infant, així com els mecanismes de desplaçament utilitzats. • Reconeixement, contacte i estimulació d’aquelles parts que estan atrofiades o paralitzades. • Adaptació de les eines comunicatives. 2. NESE derivades de la discapacitat intel·lectual: Algunes idees per a la intervenció educativa des del món del lleure • A l’hora de planificar haurem de prioritzar aquelles habilitats que permeten l’accés i la participació dels nostres infants amb discapacitat intel·lectual a les nostres propostes, tant pel que fa als aprenentatges, a les activitats i a les relacions. El nostre objectiu serà generar entorns significatius per als nostres participants. • Promoure situacions que afavoreixin l’autonomia, la independència, la relació, la participació i el benestar. • Fomentar estratègies que permetin planificar, realitzar i controlar tasques, així com regular i modificar la pròpia conducta. • Potenciar activitats amb marge d’èxit garantit, partint de les capacitats dels nostres participants. Utilitzem el reforç positiu per desvetllar sentiments positius i experiències significatives (es refereix a l'autosuficiència i l'autodirecció de l'individu). Es tracta que els nostres infants puguin triar, decidir i participar del seu procés d’aprenentatge. Això no implica que duem a terme propostes infantilitzades, atès que ens caldrà vetllar pels interessos dels nostres participants, sense descuidar que el fet de tenir una discapacitat intel·lectual no implica ser un “nen petit”. Fem propostes adients a les característiques dels nostres participants. • Propiciar accions que desenvolupin la competència social: és el resultat de la combinació de la conducta adaptativa, les habilitats socials i l'acceptació dels iguals (Jacobson i Mulick 1996). Exemples: activitats cooperatives, ajuda entre iguals.
