¡Descarga tony pierenkemper y más Apuntes en PDF de Historia Contemporánea solo en Docsity! Toni Pierenkemper: La industrialización en el siglo XIX, revoluciones a debate. (Anàlisi i resum dels capítols) 2n A. HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA 1.- Qui és Toni Pierenkemper? T. Pierenkemper, 17 d’octubre 1944, Wiedenbrück (Alemanya) va estudiar economia i sociologia a l’universitat de Westfälische i a la London School of Economics història econòmica i de la sociologia. Es doctorà fent una tesi que analitzava la posició dels treballs en el mercat laboral de l’Imperi. Ha publicat nombroses publicacions que tracten des d’una perspectiva històrica l’evolució econòmica d’Alemanya i Europa, els moviments obrers i camperols i en concret, com ací veiem, la Revolució Industrial a l’Europa del S.XIX. 2.- Resum dels continguts. França, a finals del segle XVIII era el país més ric d’Europa, amb la major riquesa nacional i major ingrés per capita. Però perdrà la posició en el terreny econòmic, veurà com primer Gran Bretanya, EUA i Alemanya es posicionen per davant seua. Amb l’arribada de la Industrialització i sobretot a la segona meitat del s.XIX mostrarà un retràs respecte als altres països industrializtats. L’evolució econòmica ha estat objecte de una periodització per tal de poder ordenar i classificar; en la qual es destaca un creixement del producte social des de l’any 1880 fins a finals dels 50 que sofrira un estancament de 30 anys i naixera altra fase de creixement accelerat. Aquesta periodirzació no està exenta de problemes, ja que no permet un contrast entre diferents sectors i fa una uniformització generalitzada, que com és evident, deixa molts aspectes en l’aire. En quant a l’estructuració de l’economía francesa les manufactures passaran a ser un sector important al s.XIX, adelantant-se a l’agricultura creant valor i llocs de treball. La producció industrial encara trigarà més en superar a la forta agricultura francesa, ja que no ho farà fins el començament del segle XX. Aquest sector es divideix en quatre fases de desenvolupament: a partir de 1850 hi haurà un creixement industrial textil i miner, des de 1860 fins 1880 el ferrocarril ocupa un lloc rector, fins que al 1900 hi ha un estancament que no serà superat pocs anys després no per un sector concret sino per la confluència de tots. Cal tenir en compte que hi ha diferències regionals importants, en les que al nord i al est predomina la indústria i l’oest i a l’est l’agricultura. Com veiem, estem davant d’un model d’industrialització especific i nou ja que es donen unes condicions econòmiques diferents que a altres països de renom com Bèlgica o Anglaterra; alguns trets com les males condicions dels recursos naturals, la política proteccionista vigent, falta d’un sistema de crèdit o el baix nivell de formació i productivitat són exemples d’açó. Gran Bretanya, el salt cap a la industrialització el va donar mitjançant el desenvolupament de béns d’inversió i de productes intermijos generalment, mentre que França es va concentrar en la producció de béns de consum amb els que va tindre ventaja de costos degut al major ús de la força laboral i d’uns salaris més bé baixos. Pel que fa al procés de Prusia-Alemanya cal també aclarir que les seues condicions prèvies fòren accentuadament desfavorables al començament del s.XIX pel fet de que eren territoris desiguals integrats en un mateix espai econòmic, encara que aquest retràs com ara veurem es corregirà i culminarà a la meitat del sXIX arribant al canvi de segle a superar als països pioners. A partir dels anys 1840 hi tndrà lloc un creixement relativament estable i continuat en el que les manufactures donaran un primer impuls, que amb un breu parèntesi de la revolució del 48 serà seguit d’un take off decisiu per a la industrialització, on cal remarcar el període d’expansió amb inversions i fundacions en tots els camps a l’estranger. Es farà notar una cojuntura de caràcter dèbil al començament de la dècada dels 60 però set anys després es veurà un nou auge que de nou tornarà a conduir a una época a la que els contemporanis anomenaren com Gran Depressió, però que analitzada posteriorment és innegable que no hi hagué cap baixada crítica en l’economía. De nou, una nova pujada que començava al 1890 i finalitzà cap a l’any 1913 donaría lloc a una creixent evolució de l’ingrés per capita i de les condicions de vida. Centrant-nos en els punts claus d’aquesta industrialització no es pot passar per alt la creació de l’Unió Aduanera i l’unificació de la moneda (creació del ReichsBank) per entendre aquest procés. Tot i això, cal tenir presents les diferències regionals i la idea de que els estats no s’industrialitzen de manera única i total, sino en unes poques regions en general. El potencial econòmic 1
