¡Descarga Análisis antropológico de 'Gran Torino': cultura, parentesco y racismo. - Prof. Siches y más Ejercicios en PDF de Antropología solo en Docsity! Pau Bujons Pràctica antropològica sobre el film “Gran Torino” de Clint Eastwood (2008): SINOPSI: La pel·lícula ens mostra el punt de vista de Walt Kowalski (Clint Eastwood), un veterà de la guerra de Corea (1950-1953) i obrer jubilat del sector de l’automòbil que ha enviudat recentment. La seva màxima passió és cuidar del seu tresor: un cotxe Gran Torino del 1972. Walt és un home inflexible, rondinaire i agressiu, li costa assimilar els canvis que es produeixen al seu voltant, entre ells, quedar-se sol i l’arribada de nous veïns asiàtics al barri. Tot i els seus prejudicis, distanciament i dificultats de comunicació, diverses circumstàncies faran que es vegi obligat a replantejar-los arran de la seva relació amb la família Hmong (ètnia d’origen xinès), els seus nous veïns. En conèixer la família, sobretot als joves Sue (noia) i Thao (noi), s’implica i genera una nova relació amb ells. A poc a poc esdevé un mestre i mentor de Thao que tracta d’evitar entrar d’una banda, i una mena d’avi de la Sue, una noia que representa una nova generació de dones Hmong, més obertes a la societat estatunidenca. Reflexió sobre continguts de l’assignatura: Havent visualitzat aquest film, veiem que es tracten molts temes relacionats directament o indirectament amb l’assignatura d’antropologia, el primer, un concepte que trobem només començar el film és el del parentiu, veiem com Walt ha perdut la seva dona, un dels pilars fonamentals del parentiu, i que, l’altre pilar que és el de la descendència tampoc el té, ja que, els seus dos fills, passen olímpicament d’ell, el titllen de rondinaire i a mesura que avança la trama veiem com se’l volen treure de sobre contra abans millor i els seus 4 néts mostren el mateix comportament cap al seu avi. Podríem veure aquesta relació nefasta per exemple quan la seva néta li pregunta si quan ell mori li podrà deixar en herència el preuat Gran Torino que té guardat al garatge, o aquest desinterès que demostren es veu clar en les trucades que li fa al fill. Només les fa per obtenir un benefici a canvi (quan li truca per demanar-li si té relació amb aquell home que els hi aconseguia entrades per veure partits de futbol americà. El següent aspecte que podem veure que tracta és el de la cultura, que segons Levi- Strauss “és un sistema de comunicació regit per l’intercanvi dels valors més preuats de la humanitat tals com: el llenguatge, les dones i els béns materials (sistemes econòmics)”. En el film trobem diferents cultures, la cultura dels Hmong (els veïns de Kowalski), la cultura estatunidenca (la de Walt) o la cultura afroamericana o italiana que desenvolupen un paper més secundari, es veu clarament una forta barreja cultural al mateix barri on ell resideix. Aquesta barreja cultural anteriorment esmentada, ha provocat que Walt (un home profundament americà) desenvolupi actituds xenòfobes, d’odi cap a les noves cultures o ètnies vingudes des d’un altre país. Un clar exemple d’aquestes actituds seria quan Walt anomena als seus veïns asiàtics “rollitos de primavera” o als quatre joves de color ques fiquen amb la Sue els anomena “morenos” i “negratas”. Veiem que aquestes actituds d’odi a altres cultures porten també a un procés important d’etnocentrisme definit com “el rebuig constant a un altre grup ètnic, cultura o grup social exaltant les teves pròpies creences com les millors”. Un exemple és quan Kowalski intenta ensenyar coses al petit de la família Hmong, Tao, l’ensenya a parlar com ho fa ell, a treballar... el que ell anomena “hacerte un hombre”, dient-nos indirectament que la cultura amb la qual s’ha educat (la Hmong) no és la bona, i que la correcta és la seva l’estatunidenca. Un altre aspecte que podem veure que es treballa en el film és el de l’enculturació que el definiríem com el procés d’aprenentatge que poden fer una persona, grup de persones... sobre trets culturals d’altres cultures de forma voluntària o forçada. Per aquest cas podem trobar diferents exemples, un seria quan el Walt visita la casa dels veïns Hmong i es dedica a aprendre sobre els costums (no mirar-se als ulls, no tocar el cap dels nens petits...) i les tradicions de la cultura dels veïns aquí podríem trobar l’exemple de la confessió amb el “chaman” familiar o quan es dedica a atipar-se de menjar tradicional i que el troba deliciós, més tard podrem veure una escena on les dones Hmong li porten menjar, ell primer ho rebutja, però després comenta “es mejor comer esto que cecina”. Un altre aspecte referent a la cultura que podrem veure és el que fa referència a l’endoculturació, aquest procés el definiríem com els individus joves d’un grup o d’una Mireia Campanera Bibliografia: “Gran Torino is racist and insensitive, says Hmong writer” publicado por Kevin Hoffman (http://blogs.citypages.com/blotter/2009/01/gran_torino_is.php New York Times (12 de Diciembre 2008) “Hope for a Racist, and Maybe a Country” (http://movies.nytimes.com/2008/12/12/movies/12tori.html). HARRIS, M. (1999) “La naturaleza de la cultura”. A: Introducción a la antropología general. Madrid. Alianza. Pàg. 165-182. Herald. (2006). ¿Laicismo o xenofobia? http://www.correodelorinoco.gob.ve/francia- policia-multa-y-obliga-a-una-mujer- burkini-a-desvestirse-una-playa-niza/ Bujons Pau (2020) Antropologia i història. (Apunts de classe). .
