¡Descarga Amfitrió 38: Adaptación moderna de comedia latina 'Amfitrió' de Jean Giraudoux - Prof. Ciu y más Guías, Proyectos, Investigaciones en PDF de Historia del Arte solo en Docsity! AMFITRIÓ 38 ! 1 AMFITRIÓ 38 ! 2 AMFITRIÓ 38 per humanes i utilitza l’engany per aconseguir intimar amb una dona que la seva voluntat està totalment en contra d’això.
5 AMFITRIÓ 38 ! “Els humans es pensen que els hi han robat als déus allò que creen de la terra.” Júpiter Pedro Mas és Júpiter, la seva barba, els cabells, la veu... tot ell és un Júpiter mortal català que -per a mi- fa una interpretació exel·lent del mític déu. Júpiter es distingeix pel típic vestit anglès d’home, una camisa blanca i un corbatí, impecable. Aquesta vesta el dignifica, l’espectador distingeix a Júpiter per la seva vestimenta elegant i formal. Quan Júpiter es fa passar per Amfitrió, a l’igual que el General, es posa un mono de motociclista, amb botes i casc –fent entendre que és l’armadura de guerrer–. ! XESCO PINTÓ interpreta Amfitrió, el general tebà, un home víctima de l’engany per accident. És un guerrer tebà que ha tingut victòries en la guerra i en l’amor, però desconeix el destí que li otorguen els déus. En el fons Amfitrió és un titella, un titella que no decideix res, va a la guerra contra Atenes perquè Júpiter ho provoca, la seva dona el fa anar al llit amb Leda pensant-se ella que Amfitrió és en realitat Júpiter, la seva dona tindrà un fill per adulteri... Quan Amfitrió apareix a escena, o bé és amb roba interior masculina –a les escenes de llit amb la seva estimada– o bé amb “l’armadura” (el mono, el casc i les botes de motociclista). ! J O R D I R O B L E S interpreta el paper de Mercuri, el fill de Júpiter. M e r c u r i é s e l d é u missatger dels déus, el déu de l comerç , e l mediador amb el més enllà. Júpiter li demana al seu fill si el pot ajudar a conqu is ta r e l cor d’Alcmena, la bella dona tebana muller del General Amfitrió. Mercuri com a bon fill accedeix a la petició. Per fer-ho canvia la seva aparença divina i es transforma en Sòsia. Mercuri segueix el mateix estil que Júpiter quan té forma divina. Un vestit anglès d’home amb corbatí i camisa blanca, però a diferència del seu pare, Mercuri porta unes bambes 6 AMFITRIÓ 38 que tenen ales, per representar una característica de la seva divinitat. Quan es transforma en Sòsia, canvia la vesta per una de més informal amb samarreta de ratlles vermella i blanca i una armilla. ! GUILLEM MOTOS encarna a Sòsia, el servent i esclau del General Amfitrió. És un home fidel al seu amo però molt poruc. Pateix de primera mà l’‘engany dels déus, ja que Mercuri es disfressa d’ell per poder ajudar al seu pare a aconseguir els favors d’Alcmena. Sòsia vesteix al llarg de l’obra una camisa i uns pantalons, tot ell és molt gris, negre i estirat. El seu vestuari lliga molt amb el seu caràcter servil i submisiu. ! JORDI VAQUÉ interpreta al Corneta, l’home que anuncia amb la seva trompeta als ciutadans del al poble de Tebes els discursos del General Amfitrió, d’aquí ve el nom de “el corneta”. Apareix sovint amb Sòsia i el Guerrer, ja que tots tres junts representen el poble tebà, els homes que van a la guerra, els que serveixen als seus amos, etcètera. Com ja he dit, el Corneta va al llarg de l’obra acompanyat de la seva trompeta. Porta un vestit d’home marró, una camisa verda, un barret i botes. ! TONI MAS encarna el paper del Guerrer. És un personatge que apareix quan hi ha crits de guerra. És un guerrer de l’exèrcit del General Amfitrió. El seu paper en l’obra no és transcendent, però pateix també la gran mentida que planegen i duen a terme Júpiter i Mercuri. Ell representa la força unida del poble tebà, que lluita contra Atenes sota les ordres del seu general. El guerrer vesteix una faldilla blanca amb flecs vermell (simbolitzant les típiques fa ld i l les de ls guerrers de l’època), unes espardenyes de tires i una americana de frac de color negre. ÈLIA CORRAL interpreta el paper de Eclissé, la serventa. És una dona exagerada i extravertida però submisiva envers la seva mestressa. Eclissé creu en la voluntat dels 7 AMFITRIÓ 38 ANÀLISI DEL TEMA ! L’obra tracta principalment sobre el desig i l’amor, tan arrelats a la condició humana. Tot gira entorn a aquest tema i aquest està tractat des del punt de vista d’Alcmena –com diu a la sinopsi del cartell publicitari de l’obra està tractat des del punt de vista “DONA- ALCMENA”–. La dificultat de triar entre el desig i l’amor, acceptar allò que sentim i regir-nos a l’abstinència de saciar un desig prohibit o bé iniciar una aventura i seguir els instints animals més bàsics que tenim els humans. És un tema dramàtic, la fidelitat envers l’adulteri, és una mena de pas à deux, una peça on el que importa és la relació íntima (l’amor, l’amistat..) entre les persones. És el gran tema de l’autor francès: la relació entre homes i dones, deixant de banda la forma divina dels déus i convertint-los en mortals que enganyen desitgen i lluiten per a satisfer aquests anhels. El tema secundari de l’obra segueix sent, –tal i com apareix en l’obra de Plaute– el poder dels déus, com aconsegueixen allò que volen. Júpiter enganya a la seva dona Juno pel desig de posseir una dona mortal, humana. Enganya, traeix, es transforma, fa tot el possible i impossible perquè sap que ho aconseguirà, sap que la victòria la te des del principi. La diferència que hi ha en la manera de tractar aquest tema entre Plaute i Giraudoux és que Plaute dignifica des de l’inici els déus, cap ésser humà gosa posar en perill el pla diví, en canvi, l’autor francès fa un gir en el guió i centra en Alcmena aquest punt de vista modern envers la divinitat. Ella planteja problemes al gran déu que mai abans s’havia fet.
10 AMFITRIÓ 38 CONCLUSIÓ ! Amfitrió 38 és una brillant adaptació del mite d’Alcmena. L’obra de Giraudoux canvia totalment l’eix central de l’obra i mostra una visió nova –”nova” ja que és d’inicis del segle XX– on el que importa son les relacions entre homes i dones. A pesar de que Jean Giraudoux és un autor d’una mida massa important per a una companyia novella com la que l’ha estat representant aquesta temporada, crec que, a pesar de que hi hagi actors novells –i moments de sobre-actuació–, la representació és bastant bona. Vull destacar l’actuació d’Agnès Llobet i Pedro Mas. Alcmena em va fer sentir que realment tenia un problema amb la divinitat, una lluita entre la el desig i la fe barrejats i l’amor al seu marit. I Pedro Mas, Júpiter, pel meu gust l’actor ideal per aquest paper, el seu rostre de déu de l’Olimp, de Júpiter. Fantàstic. Pel que fa a la direcció, penso que hi ha moments massa exagerats –sobretot al final de l’espectacle–, intents fracassats de fer riure a l’espectador. També hi ha incongruències al final de l'espectacle que fan difícil la comprensió i el seguiment de l’obra. ! Aquesta obra em va captar pel diàleg, ric i dinàmic que pren l’atenció del públic des del primer moment. La conversa que tenen Alcmena i Júpiter abans de que el déu entri a la cambra de la noia mem va semblar brillant, impressionant, intensa plena d’erotisme i fosca. ! ! ! ! ! 11
