Invocación: obra teatral basada en Ricard III de Shakespeare, con Rafael Durán, Guías, Proyectos, Investigaciones de Historia del Arte

¡Descarga Invocación: obra teatral basada en Ricard III de Shakespeare, con Rafael Durán y más Guías, Proyectos, Investigaciones en PDF de Historia del Arte solo en Docsity! Invocació, una obra representada a la Sala Atrium de Barcelona, és una variació lliure sobre Ricard III de Shakespeare, rei considerat cruel i deformat que va regnar dos anys a Anglaterra al segle XV i últim en la dinastia dels York, sota la direcció de Rafael Durán. En el moment en que s’entra a la sala es veu un escenari molt petit amb pocs elements però amb una gran importància en aquesta obra: dues cadires amb roba a sobre, un gong, dues corones, un caminador, un micròfon i una cadena de ferro en la qual al final hi ha un collar de cuir gruixut. El primer objecte a comentar es el collar de cuir: gràcies a ell podem saber que el paper que interpreta l’actriu és el de la reina actual, i també cal esmentar el gran simbolisme que té degut a que ens fa veure de forma abstracte l’agonia i la repressió que ha de patir a causa de l’ànsia de poder. El caminador representa la poca força i les poques ganes de viure que queden després de regnar. Les dues corones són diferents, una d’elles groga, representant la reina del moment, i l’altre grisa i mes petita, representant a l’antiga reina. El gong representa les campanes d’anunciació d’alguna noticia, una mort, un nou rei... i també un canvi de personatges. Així doncs podem dir que l’escenari és minimalista degut a que no té abundància d’atrezzo i quedant així reduït a lo essencial per a representar l’obra. Aquest fet te com a conseqüència la ressonància de les veus i dels sorolls que les actrius fan amb les cadenes o el gong. Tot això en conjunt provoca que les actrius puguin mantenir un contacte mes directe i continu amb l'espectador La sala és fosca, il·luminada només per uns petits focus, un d’ells enfocant a la cadena i un altre al gong. Amunt de l’escenari hi ha una pantalla on hi van projectant fets històrics que fan referència a l’obra. Les parets son de color negre i això crea un ambient de foscor, que immediatament s’associa amb la tristesa i el drama del tema central. L’espai escènic no varia en ningun moment de l’obra i les actrius es mouen contínuament per tot l’escenari, amb més o menys intensitat, però sempre en continu moviment. L’obra no es divideix en actes, sinó que s’utilitza el gong i el canvi de llums per a que les actrius canviïn el seu paper. Al llarg d’aquesta funció teatral trobem que nomes actuen dues actrius, Mercè Anglès i Anna Güell i cadascuna d’elles representa a dos personatges femenins. Mercè representa a Lady Anne, l’esposa del rei Ricard III i també a Elisabeth Woodville esposa de Eduard IV. Els altres dos personatges duts per l’Anna són primerament Margaret d’Anjou, vídua i antiga reina consort, i segon terme a la Duquessa de York, mare de Ricard III i Eduard IV. Podem observar que tots els personatges són femenins pro es podria considerar que també existeixen personatges secundaris abstractes que serien els personatges masculins del rei Ricard III (que al final de l’obra apareix com una veu de fons) i Eduard IV perquè són els que produeixen els patiments i Marina Puchercós Salvo Grup D1