Importancia de la atracción física en las relaciones interpersonales - Prof. Martínez, Guías, Proyectos, Investigaciones de Psicología

¡Descarga Importancia de la atracción física en las relaciones interpersonales - Prof. Martínez y más Guías, Proyectos, Investigaciones en PDF de Psicología solo en Docsity! TREBALLS PREVIS En termes generals, podríem dir que els estudis previs han arribat a descriure la importància de l’ atracció física percebuda i a inferir o concloure la seva relació amb la possibilitació d’ establir relacions sexuals o romàntiques de la següent manera: Es parla que l’ atractiu físic té un 45% de pes sobre la possibilitat de percebre una persona com a atractiva. Les actituds (compartides) té un pes d’ entre 40 i 60 % segons persones i gèneres, l’ IQ en té un 37 % i els trets de personalitat, un 15% (segons Bertram Malle). Una de les troballes més fiables al respecte és que l’ atractiu físic juga un paper poderosíssim a l’ hora de triar una parella (Hatfield & Sprecher, 1986; Jackson, 1992). Aquest poder és encara més notori per a l’ establiment de relacions casuals (d’ una nit) o de curta durada (Buss & Schmitt, 1993).. Ara bé, si es tracta de relacions romàntiques serioses, les dones també valoren molt l’ estatus social del home o el seu estat financier, en detriment de les seves característiques físiques (Buss, 1999). En un plantejament d’ aquest tipus, els homes també es fixen en l’ entesa comuna, les habilitats com a mare i la seva agradabilitat, encara que segueixen considerant més important l’ atractiu físic comparat amb les altres qualitats (Buss, 1999). Segons Cooley, Darlet i Fazio, Feingold i Langois la importància de l’ atractiu físic ve donada per , en part, pels estereotips culturals reforçats pels mass media, i per l’ altra perquè la gent atractiva sol tenir un major autoconcepte, i això va relacionat amb millors habilitats socials, menys ansietat social i menys soledat que les persones menys atractives. Altres investigadors, com Buss, Singh i Symons han justificat aquesta major possibilitat d’ establir relacions romàntiques relacionada amb el major grau d’ atracció degut, sobretot en el cas de les dones, a que el ser atractiva és una font d’ informació pels homes per al potencial de reproducció/fertilitat. A la vegada, les persones atractives, el percebre’ s com a desitades i amb més possibilitat de ser triades per establir-hi relacions correlaciona amb la disminució de la durada de les seves relacions. És la “cara fosca” de la bellesa, en paraules de Dermer and Thiel (1975). Aquest fenomen s’ ha estudiat sobretot en dones: la seva autopercepció de bellesa fa que pensin en canviar d’ home més fàcilment si el que tenen no els convenç, ja que tenen més pretendents (Alley & Hildebrandt, 1988). Per tant, el nombre de parelles sexuals també és més elevat en dones atractives (Mikach i Bailey, 1999; Stelzer, Desmond, i Price, 1987; Wiederman i Hurst, 1998). Una altre estudi sobre la bellesa en dones demostra que aquesta va correlacionada amb la major possibilitat de tenir relacions extramatriomonials o fora de la parella, de tenir encontres sexuals més variats i de començar l’ activitat sexual en edats més primerenques que les dones no-atractives (Feingold, 1992). Les dones atractives també utilitzen més estratègies per lligar amb els homes: es maquillen més o simplement miren més als homes. La fertilitat de les dones va associada a les següents característiques ( que a la vegada són percebudes per els homes com a atractives): -menys alçada que els homes -poc pèl corporal -to de veu agut -faccions arrodonides i simètriques. La proporció 0.70 de cintura respecte el cos és una característica molt desitjable en totes les cultures. La importància de la dimensió dels pits s’ ha intentat justificar de diverses maneres, cap massa convincent. El cabell llarg en les dones és bell ja que indica salut i cura; el mateix passa amb les ungles. El pes en les dones és un tema controvertit, ja que en algunes cultures (aiàtiques sobretot), les dones grassones també tenen molt d’ èxit: s’ explica perquè a l’ hora de criar un fetus tenen més greix per donar-los energia. En les cultures occidentals, el poc pes és signe d’ estatus social (encara que a vegades, el poc pes és portat fins a extrems perillosos, que també han estat àmpliament estudiats). Els homes atracitus també han de reunir una sèrie de característiques: -sobretot, que tinguin més alçada que les dones, ja que s’ associa a poder i dominància social. -demostrant el seu nivell de testosterona a través de la musculació. -generalment, amb pèl corporal, ja que també és signe de testosterona, encara que el desenvolupament cultural ha marcat etapes en les que el pèl no s’ ha vist com a atractiu. -la cura del cabell i la barba, ja que és vist per les dones com a homes amb l’ estatus socio-econòmic una mica més elevat. De totes maneres, com he dit anteriorment, per les dones també són vistes en els homes com a característiques atractives alguns trets de personalitat . Encara que no Ara bé, aquests estudis resulten allunyats del que presento en aquest treball, ja que aquest no té cap objectiu relacionat amb cap forma de patologia. Dins els estudis en aquest sentit, se’ n poden trobar de diversos tipus: - estudis que apunten cap a les diferències en autoestima corporal entre gèneres. - exploren la interrelació entre cos i personalitat (o trets de personalitat). Per exemple, un estudi efectuat per Tucker, L. A. (1984) titulat Physical attractiveness, somatotype, and the male personality conclou que els nois (encara no graduats) construeixen, en part, la seva personalitat en funció de la musculació percebuda en el seu cos, i la diferència que hi ha entre aquesta i la seva figura ideal. - investiguen la correlació amb l’ atracció corporal despertada en subjectes del sexe contrari i la major possibilitat d’ establir relacions sentimentals. Així doncs, amb objectius molt similars als del present treball. N’ exposaré els principals: a) estudi dut a terme per Singh, D. (1995). Sota el títol de “Female judgment of male attractiveness and desirability for relationships: Role of waist-to-hip ratio and financial status” trobem dos estudis que examinen la relació entre la talla de les noies (definida per la cintura) i les possibilitats que els nois les trïin com a atractives. En el 1er estudi, les noies, la talla de les quals és dins de la normal són considerades més atractives, sanes i posseedores de moltes qualitats personals. En el 2on estudi, les dones (d’ entre 18 i 69 anys) que gaudien d’un talla normal (segons els homes), tenien més possibilitats de tenir relacions de tipus social (anar a prendre un cafè) i de tipus romàntic (i per tant, de casar-se i tenir una posició social i econòmica més assegurada). Diferències més rellevants respecte el present treball: En aquests estudis de Singh, però, la mostra és adulta, i a més, no hi ha un paral.lelisme de recollida de dates del mateix tipus en quant a subjectes del sexe masculí. b) treball que tracta sobre la percepció d’ atracció per part dels altres i la relació que té aquesta atracció amb la possibilitat d’ establir relacions sentimentals, que fa investiga amb mostra adolescent dels dos sexes. Aquest estudi, avalat i publicat per la Revista Llatinoamericana de Psicologia Adolescentes es realitzà en base a una mostra de 696 subjectes, 327 noies i 396 homes , entre 11 i 16 anys, de nacionalitats Alemanya i Costa Riquense. Es demanà que avaluessin les 40 característiques possibles d’ un home i una dona ideals i es va contrastar amb uns dibuixos que aquests mateixos subjectes havien fet de la dona i l’ home ideals. Aquestes dades es van creuar amb la personalitat. En general, es trobà que els nois valoren més el físic (més els nois de Costa Rica que els alemanys, ja que aquests també valoraven aspectes maduratius) i les noies els valors socials. c) estudi portat a terme per Pedersen, E. L., Markee, N. L., & Salusso, C. J. (1994) descriu les diferències de gènere per atribuir l’atracció física. L’ estudi, titulat “Gender differences in characteristics reported to be important features of physical attractiveness” extreu com a conclusió primordial que és la forma corporal general el tret més important en quant a valorar l’ atracció física del gènere oposat, tant en nois com en noies. d) Franzoi, S. L., i Herzog, M. E. (1987) en un article que titularen “ Judging physical attractiveness: What body aspects do we use” estudiaren una mostra de 193 noies i 150 nois estudiants d’ institut. Els objectius de l’investigació eren observar la correlació entre autopercepció d’ atracció i autoestima; el mètode utilitzat per a l’ estudi fou la passació de l’ escala d’ autoestima del mateix Franzoi. Els resultats indiquen una correlació positiva entre percepció de bellesa i autoestima i a més indiquen que en el cas de les noies, la bellesa està associada al pes. Els homes tenen més actituds positives cap al seu cos que les dones. e) un estudi en una escola de Brazil fet per Adriana Dora da Fonseca i Vera Lúcia de Oliveira Gomes en que es preguntava a 42 nois i 51 noies quines qualitats havia de tenir el seu nòvio/nòvia. Les respostes (sense etiquetes donades, sinó citades per a ells matexiso), per freqüències foren: “Bonito/lindo” : 6 en quant a noies, 30 els nois “Gostoso” ( que agrada físicament): 5 noies, 6 nois Charmoso (ho podríem traduï per “adorable”: 2 noies Sensual: 5 nois Gatinho (?): 2 Alta i prima: 4 nois Altres: 2 noies, 3 nois Val a dir que com que no demanaven les investigadores cap tipus de qualitat en concret, ja fos física o de personalitat, els nois i les noies triaren amb més alta freqüència que era important que parella fos amorosa, carinyosa, comprensiva, fidel, sincera i alegre més que els trets físics. f) l’ estudi de Budge, H. S que al 1981 va demostrar que existeixen esteriotips de bellesa física en els dos sexes. Ho va estudiar fent una comparació basada en 44 dimensions físiques. També va comcloure que totes les parts del cos tenen una contribució percentual semblant a l ‘ hora de avaluar l’ atractiu físic d’ una persona.