Treball i bournout, Guías, Proyectos, Investigaciones de Psicología

¡Descarga Treball i bournout y más Guías, Proyectos, Investigaciones en PDF de Psicología solo en Docsity! Treball i bournout Treball i ocupació Treball (del llatí tripatium, tortura, patiment…): són un conjunt d’activitats humanes retribuïdes o no, productives i creatives on hi ha ús de tècniques, instruments, informació, matèries que permeten obtenir o prestar bens, productes o serveis. Aportant energia, habilitats, coneixements i obtenint compensació a canvia material, psicològica i/o social. És important parlar del treball perquè... • és un principi bàsic d’organització social • és una font d’experiències psicològiques i relacionals • és socialment pertinent en temps de crisis • l’atur és un problema social • compromet a la psicologia amb problemes socials Ocupació (Empleo): modalitat concreta de treball, en la qual hi ha dues persones en el context contractual, una és la persona contractada, el qual ven força de treball, temps, habilitats, coneixement I rendiment. I compra diners, bens i serveis. El ocupació redueix el treball al seu valor de canvi (mercaderia)ocupació. Treball domèstic no remunerat, voluntariat social i altres activitats no remunerades. 1. Estudis psicosocials • L’estudi de les conseqüències psicològiques de l’atur dóna claus sobre la significació psicològica del treball- ocupació. Riscos d’ignorar els impactes psicològics de l’atur trivialització (no importen els impactes sobre la persona) individualització (responsabilitat atribuïda a l‘aturat/ada) naturalització (cost inevitable dels cicles econòmics) (‘no busca treball, no s’esforça, no està preparat/ada…’) (‘és el preu que s’ha de pagar per el progrés econòmic…’) • Teoria de la privatització¨(Jahoda, 1982/1987): Treball-ocupació – dos tipus de funcions: • Manifestes: ingressos econòmics. • Latents: imposa una estructura temporal dia a dia. Permet contactes socials fora de la família. Uneix individus amb metes col·lectives. Defineix identitat i l’estatus social. Imposa el desenvolupament d’una activitat. La persona que es troba a l’atur manca d’aquestes 5 categories d’experiència que només proveeix el ocupació. Crítiques a la teoria de la privatització: 1. Està pensada per ser universal, que hi ha de les característiques individuals? 2. És possible accedir a les categories d’experiència que menciona la teoria a traves d’altres experiències socials. 3. Tenir una ocupació no garanteix l’accés a les categories d’experiència, depèn de les condicions de treball. • Teoria de la dissonància cognitiva: He de treballar però no trobo treball, avaluació de la pròpia situació. És una norma social, dominant i interioritzada. Inquietud, tensió psicològica. Si suport social baix, valor subjectiu de treball alt. Creences d’obtenció de treball dèbils, indefensió apressa, dificultats objectives per trobar ocupació. Problema “psicologiza”: problema social de l’atur. L’atur impacta sobre el medi social de la persona a l’atur: • Família: disminueixen els ingressos, el model patriarcal del male breadwinner com pare de la família deixa a molts homes i aturats debilitats davant de la possibilitat de no poder complir el rol prescrit. • Teixit social: baix llindar d’adaptació de condicions de treball, menor reivindicació(por a perdre el treball) i desmobilització política(individualisme). 1.1. Funcions psicosocials del treball: Socialització(secundària) Interiorització de valors, normes i rols, pautes morals i models d’interacció propis de la cultura del treball organitzacional. Respecte al/la company/a, capacitat de concentració obediència a l’autoritat, límits de la competició legítima i valor d’esforç del treball. Continuació de la socialització escolar. 2. Identitat i estatus social • Configura una autoimatge vinculada a l’exercici professional. • Contribueix a la definició de si mateix/a, identitat social. Pertinença a una categoria social reconeguda i socialment valorada. • El valor culturalment associat a una identitat laboral confereix estatus a la persona i la identitat (social) laboral integra a l’individu en la societat. Matisos sobre el treball com a font d’identitat: • El grau de centralitat de la identitat laboral en el sistema del self dependrà de: • Valoració de l’ocupació que es té. • Identificació mínima amb les tasques. • Ocupació socialment estigmatitzada. • Una persona pot... • Comprometre el seu JO en el treball(fusió). • Disfressar el seu JO per guanyar-se la vida(necessitat). • Ambigüitat de rols. espai personal o material. el treball. • Concepció del treball com una vocació amb una idea poc realista. • Fases d’evolució Entusiasme: Frustració: Estancament: Hiperactivitat o apatia: El treball exigeix però aporta beneficis, es quelcom estimulant, identificació amb l’equip i amb l’organització, un és posa els seus propis objectius. El treball es percep sense “sentit”, comença aparèixer la preocupació, negativisme, sensació de impotència, irritabilitat i augment de conflictes amb l’equip de treball com també major nº de símptomes psicosomàtics. Es comença a dubtar, es té sensació de fracàs, no es percep el resultat que es volia aconseguir, el entusiasme varia, s’actua de forma inefectiva, es contagia el “negativisme” als companys, la persona s’aïlla per protegir-se de desenganys, la salut es va perdent. Tendència a dir “si” a tot. Acceleració. Col·lapse físic, emocional que pot provocar canvi laboral. En un segon cas, desesperació, aïllament, inseguretat davant la situació laboral volent deixar la feina. • Efectes i repercussions negatives: • A la família (conflictes familiars) • En la qualitat del treball (conflictes laborals): ■ Disminueix el rendiment i la motivació. ■ Augmenta la frustració i l’actitud “no participativa”. • En les relacions interpersonals (conductes negatives): ■ S’ignoren les necessitats, sol·licituds... ■ No es dona ajuda, assistència, el servei més idoni per als altres. ■ Es tornen freds e indiferents cap als demés. • Com enfrontar el bournout: • Cuidant de “sí mateix” a més dels altres. • Accentuar els aspectes “positius”. • Conèixer-se a sí mateix. • Descans i relaxació. • Establir límits. • Vida privada. • La importància del treball d’equip. A nivell individual: • Trobar el ritme natural de treball. • Aprendre a distanciar-se dels conflictes no sobredimensionar. • Aprendre a conèixer, estimar el cos i entendre les seves senyals. • Exercici, massatge, relaxació. • Canviar d’ambient. • Cuidar l’ambient familiar i fomentar espais privats. A nivell organitzacional: • Fer prevenció als entorns laborals de tots els factors psicològics associats a la feina. • Adoptar formes més humanitzades de relacions laborals. (promoure anatomia, comunicació, clima de respecte...) 1. 2.