Treball individual de societat. LA SOSTENIBILITAT (canvi climàtic), Guías, Proyectos, Investigaciones de Psicología

¡Descarga Treball individual de societat. LA SOSTENIBILITAT (canvi climàtic) y más Guías, Proyectos, Investigaciones en PDF de Psicología solo en Docsity! TREBALL DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL Bancells Coll, Marçal Societat, Salut i Benestar- Horari M3 1r Curs, 19/12/2014 ÍNDEX: Introducció Per què sostenibilitat? La triple hèlix de la sostenibilitat Contingut Canvi climàtic i escalfament global Teoria de sistemes Relació amb els altres temes treballats a classe Discussió Barcelona Sostenible Opinió Conclusions Bibliografia INTRODUCCIÓ Per què sostenibilitat? 1 Com a tema del treball individual he escollit la Sostenibilitat, centrant-me especialment en la seva vessant més ecològica i ambiental. Des que sóc petit, he crescut amb uns valors respectuosos al medi ambient, per això em considero una persona bastant implicada en aquest àmbit. Com que sempre m’he interessat per aquest tema, l’he escollit pel meu treball individual ja que a part de la nota acadèmica que en tregui, puc donar per suposat que la informació que obtingui em serà de gran ajuda per continuar essent respectuós amb el medi ambient , donant així una segona utilitat a la recerca sobre aquest tema. Si agafem sostenibilitat com a concepte general, podríem considerar que és la manera o sistema mitjançant el qual es satisfan les necessitats actuals sense comprometre la capacitat de les generacions futures de satisfer les seves, garantint així l’equilibri entre creixement econòmic, cura del medi ambient i benestar social (el que coneixem actualment com a triple vessant/hèlix de la sostenibilitat). Cal tenir en compte que també hi ha un quart tipus de de sostenibilitat, la política. En aquest treball em centraré majoritàriament en la sostenibilitat ambiental ja que és de gran rellevància perquè està lligada tant a l’econòmica com a la social, i conseqüentment a la política. Diem que la sostenibilitat ambiental està lligada a l’econòmica i a la social ja que una situació sostenible només s’aconsegueix amb l’equilibri d’aquests aspectes. Pel que fa a la part econòmica, cal generar riquesa de forma justa, fomentant així un intercanvi de recursos equitatius entre sectors socials. D’altra banda s’ha de buscar un equilibri entre producció i consum, aprofitant els recursos i serveis sense fer-ne un abús. La part social és d’important rellevància ja que nosaltres mateixos modifiquem el lloc on vivim mitjançant les nostres accions. És necessari conviure amb la natura i respectar les diverses cultures i persones que formen part del lloc on vivim. Aportar serveis de salut, educació, feines amb salaris justos a la població. Reduir els nivells contaminació, tot i ser principalment una finalitat ambiental, ens proporciona més comoditat i satisfacció a nivell social ja que som conscients del bé que estem creant. Pel que fa a la sostenibilitat ecològica o ambiental, hem de cuidar el nostre entorn, fent ús responsable i adequat dels recursos ja que les poblacions estan en constant creixement la demanda dels recursos augmenta constantment. També cal reciclar, evitar la contaminació i utilitzar energies netes i renovables. 2 1. En primer lloc trobem un sistema homeostàtic en el qual, quan augmenta la temperatura, l’aigua s’evapora més ràpid i es creen més núvols, els quals comporten un Albedo major (l’albedo és la reflexió de qualsevol tipus de radiació). Si l’albedo de la radiació procedent del sol augmenta, la temperatura disminueix perquè es rebutgen aquestes radiacions, d’aquesta manera s’autoregula la temperatura. 2. Contràriament, quan la temperatura disminueix, la superfície gelada augmenta, i aquesta comporta un augment de l’Albedo de la superfície de la terra ja que el gel i la neu actuen com a mirall i l’energia i radiacions hi reboten. L’augment de l’Albedo de la superfície de la terra fa disminuir la temperatura de la terra, cosa que augmenta la superfície gelada, és per això que parlem d’un sistema desbordant, ja que tendeix a un creixement o disminució de la temperatura incontrolada. 3. L’altre sistema desbordant consisteix en l’augment de núvols al pujar la temperatura, cosa que afavoreix l’efecte hivernacle. L’augment de l’efecte hivernacle comporta també un augment de la temperatura al evitar que surti la calor que emet la terra, creant així un bucle que tendeix a cap a l’extrem. L’activitat dels humans té incidència en aquest últim sistema desbordant ja que l’emissió de CO2 originat per combustibles fòssils (carbó, petroli i gas) incrementa l’efecte hivernacle. En relació els altres temes treballats a classe: La globalització i l’augment de la demografia han portat la sostenibilitat a romandre en un punt crític. Per una banda, la globalització incrementa la sobreexplotació i comporta un ús inadequat dels recursos dels ecosistemes locals mentre que també comporta impactes ambientals. D’altra banda, la demografia afavoreix la globalització i fa que s’exigeixin més recursos en menys temps, i per agilitzar la producció de béns és necessari fer us d’energies que contaminen l’ecosistema i, majoritàriament, augmenten l’escalfament global. L’escalfament global és un concepte que xoca amb els altres temes treballats a classe ja que es fa difícil controlar-lo sense que surtin perjudicats aspectes com la demografia, treball i qualitat de vida. Es crea una situació irònica ja que, perquè aquests puguin créixer ara, s’augmenta l’escalfament global; però en un futur, serà aquest escalfament el que els perjudicarà ja que afecta a tota la població. Per una banda, Brazil i altres països en creixement prenen poca consciència de l’escalfament global ja que ara per ara el que els importa és millorar la seva qualitat de vida i proporcionar els serveis per l’augment de la demografia. El problema és que l’escalfament global és un problema a llarg termini que a la llarga els perjudicarà. A part del CO2 que desprenen les fàbriques a l’atmosfera, aquestes també desprenen substàncies nocives que poden anar a parar al riu i posar en perill la salut d’una població, per això cal tenir consciència i limitar les externalitats que puguin generar les empreses. 5 Pel que fa la migració, manté una relació directa amb el canvi climàtic i l’escalfament global. I és que com més escalfament global hi hagi, menys precipitacions hi hauria, cosa que podria comportar problemes de seguretat alimentària, sobretot als països pobres, que tenen menys capacitat d’adaptació a la possible pèrdua de cultius pel descens de precipitacions. Aquest fet obligaria a moltes persones a migrar cap a països més ben adaptats. El canvi climàtic durant el 2015 Aquest 2015 podrem observar com respira el planeta terra. El satèl·lit observatori que la NASA va posar en òrbita el juliol aviat començarà a donar imatges de les concentracions de CO2 a l’atmosfera i les seves fluctuacions amb els canvis d’estació: a l’estiu, les plantes absorbeixen Co2 i a l’hivern els nivells tornen a pujar. Les imatges captades per l’OCO-2 (el satèl·lit posat en òrbita) elevaran la sensació d’urgència en la lluita contra el canvi climàtic i l’escalfament global. Per això, ja s’ha firmat un acord internacional a la cimera de París, que es durà a terme el desembre del 2015, que comprometi tots els països a reduir les emissions a partir del 2020. Francisco Doblas-Reyes, un dels autors principals del grup Intergovernamental pel Canvi Climàtic (IPCC) explica que l’objectiu de l’ONU a París és evitar l’augment de 2 graus en la temperatura de la Terra. Però aquest objectiu és molt complicat d’assolir perquè no n’hi ha prou reduint emissions, cal avançar en la captació de CO2 de l’atmosfera. L’IPCC insisteix en que no és impossible, però com més triguem a reaccionar, més difícil serà i més sacrificis caldrà fer per aconseguir-ho. El desembre passat ja hi va haver una cimera a Lima (capital de Perú), on es varen fer diverses suposicions del que podria passar en cas de no posar fre al canvi climàtic. Aquestes dues imatges són extretes d’un suplement del diari ARA anomenat “Terra”, publicat el dia 3 de gener de 2015. 6 La imatge superior ens mostra les emissions de CO2 des del 1975 fins l’any 2013; podem apreciar clarament com Xina sobresurt de la mitjana, seguida per Amèrica i Europa, molt a la vora d’Índia. A la imatge de l’esquerra es mostren les suposicions que es van realitzar a la cimera de Lima. Tot i aquesta visió tant pessimista, a la cimera de Lima, Xina per fi va decidir acabar amb la divisió entre països desenvolupats i països en vies de desenvolupament: ha promès reduir emissions a patir del 2030 i avançar cap al 20% d’energies renovables. “La cimera de Lima va semblar més un simulacre de combat. Ningú va guanyar, ningú va perdre i l’honor va quedar satisfet per a tothom. Però va donar als països l’oportunitat d’escalfar els músculs i començar a entendre què vol cadascú de cara a París”, conclou Nick Mabey, director executiu del think tank londinenc E3G. DISCUSSIÓ Pel que he llegit, veig que part de la contaminació prové de països molt desenvolupats, especialment Xina. Opino que part de l’escalfament global és creat per grans empreses que tenen un índex de producció elevadíssim però que a la vegada desprenen molt de CO2 i altres gasos contaminants que afavoreixen l’escalfament global (i també el forat a la capa d’ozó). Per reduir aquesta contaminació l’estat imposa lleis legislatives i imposicions, però no són molt eficaces. Per això, una manera de disminuir la contaminació, és conscienciar la població ja que les empreses, en general, no es preocupen massa. Barcelona sostenible Cercant per pàgines de la generalitat, he trobat que donen molta importància al transport en una ciutat, centrant-se especialment en Barcelona. En les últimes dècades, la mobilitat de les persones ha augmentat de manera significativa, això ha comportat un increment de la nostra dependència del transport, cosa que produeix una gran contaminació atmosfèrica. Avui, el 7