Treball individual societat salud i benestar, Guías, Proyectos, Investigaciones de Psicología

¡Descarga Treball individual societat salud i benestar y más Guías, Proyectos, Investigaciones en PDF de Psicología solo en Docsity! 1. Introducció L’elecció d’aquest tema per el treball ha sigut a causa de la, penso, lògica rellevància que té actualment. La globalització és un fenomen, un procés per uns no existent, per d’altres completament real que, a partir de la revolució econòmica i el capitalisme s’ha fet més notable. Arribats a aquest punt, en el segle XXI l’expansió mundial de coneixement, d’estils de vida, de maneres d’entendre la mateixa i de veure’ns a nosaltres ha canviat. És per això que crec que és important tractar la globalització i els seus efectes psicològics. Especialment en aquest treball em centraré en la revolució i expansió de les tecnologies de la informació i la comunicació. Aquest repertori de tecnologies informàtiques han permès la ràpida propagació de la informació, la millor comunicació intercontinental i l’aparició d’un nou sentiment i una identitat de ciutadà global. Crec que és bo tractar aquest tema vers l’estat actual del món. Sempre hi ha hagut reivindicadors i gent que ha sortit al carrer a defensar allò que es seu; han anat apareixent moviments com els ecològics o manifestacions contra l’ús d’armes nuclears, la guerra i la fam. Tot això, es podria dir que sempre ha estat, però es des de fa ben poc que quan en un lloc del món hi havia una revolució i en pocs minuts a les antípodes d’aquest les comunitats d’allà ja se n’assabentaven i es podien unir al moviment si eren sentiments compartits. L’aparició, evolució i expansió d’aquestes tecnologies que ajuden a transmetre la informació i que ha permès una comunicació a la velocitat de la llum ha fet que els sentiments globals de justícia, d’amor i de llibertat que poden ser capdavanters en molts moviments i protestes s’agrupin mundialment. Així aquesta capacitat de comunicació global ha creat en tothom, o gairebé en tothom un canvi de visió del món i d’un mateix. La globalització a efectes psicològics, entre d’altres, ha fet que l’home, l’ésser humà se n’adoni que no està sol al món, que existeix un sentiment comú, que tots estem connectats i que es possible un canvi per la creació d’uns valors globals i justos per a tots. 2. Què és la globalització? Si es busca una mica ens n’adonarem que, de definició de globalització, n’hi ha moltes i que totes divergeixen de les altres en algun aspecte. Jennifer Mercader TresserrasLa globalització i les TICSocietat, Salut i Benestar 2 2 En general podem dir que la globalització és un procés econòmic, tecnològic, social i cultural a gran escala. Consisteix en el desenvolupament d’una comunicació i interdependència entre diferents països del món que unifiquen els seus mercats, societats i cultures a través d’una sèrie de transformacions socials, econòmiques i polítiques que els donen un caràcter global. Segons Giddens el terme globalització com ja s’ha dit no està del tot clar, tot i així, encara que no s’acabi d’entendre o de descriure amb perfecció és impossible ignorar-lo a dies d’avui. Hi ha dues visions completament diferents de la globalització. Els escèptics no l’acrediten com a fenomen actual, sinó com a un procés que ha anat ocorrent al llarg del temps i així segueix sent. D’altra banda hi ha qui defensen una globalització real que es nota a tot arreu. Especialment en l’economia ja que segons els radicals, defensors de la globalització, l’economia actual no és, per res, igual que la d’èpoques passades. Amb la globalització tot s’ha anat transformant, des de l’economia fins a l’estructura de la família. És a dir, aquesta mundialització no afecta només a gran escala, sinó que també influeix, ens n’adonem o no, en aspectes quotidians de la nostra vida com pot ser el treball o la forma de fer amics. Per Giddens la globalització no és totalment beneficiaria ja que un dels seus efectes és la occidentalització, la destrucció de cultures locals, l’aparició de marques i productes que s’expandeixen arreu del món com poden ser la Coca-Cola o els restaurants de menjà ràpid Mc Donald’s. A més d’això una de les conseqüències desavantatjoses és la notable separació entre els països desenvolupats i els no desenvolupats. Cal fer ressenya, també, en la importància , o pèrdua d’aquesta, dels Estats-nació. A partir del fenomen globalitzador en els que ens trobem submergits, per varis autors com Giddens, Bauman o M. Pineda els estats-nació dels que formem part han perdut i segueixen perdent força i poder. Molts problemes s’escapen del seu abast, les companyies globals estan fora del seu marc de poder i moltes qüestions que abracen el món en el que ara ens trobem no poden ser resoltes per aquestes institucions. Segons Giddens es necessari reconstruir-les o crear-ne de noves. 1. Efectes psicològics generals Com bé s’ha mencionat la globalització afecta a tothom ens n’adonem o no. Es podria dir que la globalització psicosocial té lloc en tres dimensions (Federico Javaloy, 2008): Jennifer Mercader TresserrasLa globalització i les TICSocietat, Salut i Benestar 2 2 D’altra banda, es troba la ciutadania exclusiva on els drets estan associats a la nacionalitat, és a dir, a la pertinència d’un determinat territori. Segons J. Habermas i el seu concepte de patriotisme constitucional la ciutadania és entesa com la dotació de cada individu a una comunitat i els drets i deures que li pertoquen respecte aquesta. Amb relació a aquest, el sociòleg T.H. Marshall també entén la ciutadania com un estat que es concedeix i que atorga el ple dret de formar part d’una comunitat. S’ha de donar importància al terme comunitat, ja que aquesta no és sinònim d’Estat. Una comunitat és més un conjunt de persones que comparteixen gustos, aficions, amics, activitats... Actualment aquesta compartició de gustos i aficions està relacionada amb Internet. Milers de persones comparteixen grups de música, llibres i interessos a través de les xarxes socials. Així el terme de comunitat dóna un salt en la globalització en la que aquesta no té res a veure amb formar part d’un mateix territori, sinó que és la compartició de gustos a través de les tecnologies de la comunicació. Això ha comportat l’aparició d’un nou tipus de ciutadà, un ciutadà digital. Partint d’aquest nou terme s’ha creat una definició i unes característiques fonamentals per formar part d’aquest concepte. S’entén per ciutadania digital aquell qui usa amb regularitat i eficàcia de forma quotidiana Internet. (Ortega, 2011) En efecte, actualment les TIC estan hiperdesenvolupades, això, com ja s’ha mencionat ha creat una nova forma de relació i participació social. Principalment s’entenia la globalització com una revolució a nivell econòmic però cada cop més és evident de l’existència d’una globalització social. (Ortega, 2011) La teoria dels Sis Graus de Separació A partir de diversos treballs des dels anys 20 fins a l’actualitat, amb èxits i fracassos s’ha arribat a demostrar que, a nivell mundial, una persona de qualsevol part del món seria capaç de contactar amb qualsevol altra amb només sis graus de separació. És a dir, si un australià volgués contactar amb mi, només li farien falta 6 persones perquè el missatge que em volgués transmetre m’arribés. Aquest “descobriment” ens ha fet veure que és una fal·làcia creure que vivim en un món separat per compartiments i que la globalització es un concepte que només afecte a les grans companyies. Amb la teoria dels Sis Graus de Separació s’ha comprovat que a més d’estar molt interconnectats aquest fenomen mundial afecta a tothom, des de les companyies de petroli fins al veí del carrer del costat. Jennifer Mercader TresserrasLa globalització i les TICSocietat, Salut i Benestar 2 2 Nova forma de veure el treball i l’oci A partir de l’exemple de la formació d’un sistema informàtic com Linux s’ha vist com l’ús de les TIC ha creat una nova forma de treballar, de veure el negoci i el temps de diversió. Mitjançant la comparació entre el Basar i la Catedral Raymond va donar a entendre el funcionament de dos estils de treball col·lectiu. Segons l’autor, en la Catedral(treballs col·lectius anteriors) el treball i l’organització és vertical, és a dir, hi ha un sistema de lideratge on cadascú fa la seva feina i no s’assabenta de la feina dels de més amunt o dels de més a sota. Es controla la informació i el poder. A diferència d’això davant la torre es troba un Basar. Aquest lloc treballa de forma molt diferent a l’anterior. En el basar cadascú porta i ven el que vol i al preu que vol. Això és comparable a l’estil de treball de Linux on hi ha una multiplicitat de punts de vista que s’incorporen a la planificació, la qual és pública. Així quan algú té una bona idea aquesta és compartida i els demés la poden acollir i desenvolupar. En aquest model de treball, a diferència de la Catedral, els errors es van veient i modificant a mesura que es treballa, durant el procés, no al final, així que la possibilitat d’un treball més ben fet i òptim augmenta ja que els errors s’han anat controlat al llarg del desenvolupament. S’ha comprovat que el reforç del treball de col·laboració que suposa compartir-ho amb els altres és una part molt important de la motivació per treballar. (Ortega, 2011) Com es pot veure aquest reforç no té res a veure amb la proximitat en que es troben els treballadors ja que tot el sistema informàtic Linux ha estat creat i segueix sent treballat a través de la xarxa on cada persona pot ser d’un lloc completament diferent del mapa geogràfic. A què s’arriba amb tot això? Ben clar és que amb la comparació de la catedral i el basar s’ha vist que l’aparició de les xarxes socials i les tecnologies de la informació han permès compartir multiplicitat d’idees i han creat una nova forma de treball, de col·laboració on tothom hi participa, on la informació és oberta i editable. Aquest mode de treball ha comportat un augment de la motivació per al treball gracies a la capacitat de poder compartir coneixements en grup. A més, s’ha vist que aquells qui treballen en aquest projecte ho fan per què volen. És a dir, en el seu cas negoci i oci no van separats sinó ben junts de la mà. Així, d’aquesta manera a través de les TIC s’ha vist que es possible l’aparició de noves formes d’afrontar el treball, la responsabilitat i la qualitat del mateix, noves formes de motivació i d’organització. (Ortega, 2011) 4. Dades Tot i que va aparèixer a finals dels seixanta i principis dels setanta, el primer estudi fet sobre Internet i els seus usuaris va ser l’any 1995. En aquell llavors hi havia 9 milions de persones Jennifer Mercader TresserrasLa globalització i les TICSocietat, Salut i Benestar 2 2 amb accés a la nova tecnologia. Només set anys després, al 2002 es va tornar a realitzar un estudi on els resultats van augmentar fins arribar a 1300 milions de persones. (Castells, 2002) En la conferència de Ginebra de la ONU, la UNCTAD va rebel·lar que en 2005 el total de la població que tenia accés a Internet era d’un 15.6%. No obstant s’ha de especificar que dins aquest percentatge més de la meitat de la població dels països desenvolupats usen aquestes tecnologies mentre que, en els països en vies de desenvolupament només un 8.5% en tenen accés. (UNCTAD, 2006) Cada cop és major el nombre de persones que tenen accés a les TIC, en particular a través de la telefonia mòbil, però aquest ús es veu limitat pels elevats preus, en particular pels pobres. Això impedeix el ple desenvolupament d’aquestes tecnologies com a forma de reduir la pobresa. (UNCTAD, Information Economic Report, 2010) A dies d’avui un informe de la UIT mostra l’increment de persones amb accés a internet a les seves llars des de 2002 fins a 2010. A principis del segle XXI hi havia, en el món desenvolupat un 35% de la població amb accés a la xarxa, en el món desenvolupat, d’altra banda, hi havia només un 4%. L’any passat es va enregistrar que actualment en el món occidental desenvolupat més de la meitat de la població, un 65.5% exactament, té internet a les seves cases i, en el món desenvolupat ha incrementat fins un 11%, són un 15.8% les cases que usen les TIC. (UIT, 2011) Si fem referència a l’ús de les TIC vers una de les xarxes socials més famoses del mon, Facebook, el mateix informe de la UIT ens mostra que aquesta pàgina web de relacions socials té, a Estats Units, 154'040'460 d’usuaris contats a l’agost del 2011, a Mèxic 28'150'240, i a Suècia 4'379'680. En la llista de 21 països Espanya no hi surt, no obstant es pot veure com en països desenvolupats com Amèrica del Nord i Suècia, hi ha un gran nombre de persones que, actualment, estan usant aquesta nova forma d’interacció social. No obstant, en una notícia del diari ADN, en l’apartat “global” es confirma que un 75% dels usuaris de Twitter i Facebook (xarxes socials d’internet) actualitzen cada dia el servei, és a dir, l’usen diàriament. 5. Discussió En relació a la literatura i a les dades proporcionades per varis informes com els de la UIT o la UNCTAD s’ha observat que l’ús de les TIC ha incrementat notablement en poc més de 15 anys. En la globalització que actualment estem experimentant i que cada cop es més normal, ens trobem diferents temes, a nivell mundial que, a partir de les TIC es poden millorar o, si més no, conèixer arreu del món. Primer de tot s’ha de mencionar el problema de l’escletxa digital. Aquesta qüestió reflexa les desigualtats tecnològiques entre els països rics i pobres. (Ishaq, 2001) Jennifer Mercader TresserrasLa globalització i les TICSocietat, Salut i Benestar 2 2 7. Bibliografia i webgrafia Llibres • Bauman, Z. (2007). Tiempos líquidos. Vivir en une época de incertidumbre. España: Tusquets. • Giddens, A. (2000). Un mundo desbocado. Los efectos de la globalización en nuestras vidas. México: Taurus. • Pol, E. I Vivas, P. (2005) Sostenibilidad y nuevas tecnologías: Contexto actual. En Vivas, P., Mora, M., Vidal, T., Rojas, J. López, O., Valera, S., Pol, S., y García, N. Ventanas en la ciudad. Observaciones sobres las urbes contemporáneas (117-159). Barcelona: Editorial UOC Webgrafia: revistes, informes, actes i articles digitals • Federico Javaloy, J. M. (2008). Hacia una psicología social de la globalización. Método, teoría e investigación en Psicología Social, 687-710 • Ortega, M. P. (2011). Nuevas formas de ciudadanía asociadas a las redes de comunicación globales: el ciudadano digital. HAOL, 163-183. • Ishaq, A. (Setembre de 2001). La brecha informàtica mundial. Recuperado el 20 de 12 de 2011, de http://www.imf.org/external/pubs/ft/fandd/spa/2001/09/pdf/ishaq.pdf • UIT. (2011). Mesuringg the Information Society. Ginebra. • UNCTAD. (17 de 11 de 2006). Alegsa. Recuperado el 20 de 12 de 2011, de http:// www.alegsa.com.ar/Actualidad/165.php Jennifer Mercader TresserrasLa globalització i les TICSocietat, Salut i Benestar 2 2 • UNCTAD. (2010). Information Economic Report. Informe sobre la economia en 2010, (pág. 1-14). Nova York i Ginebra. Jennifer Mercader TresserrasLa globalització i les TICSocietat, Salut i Benestar 2 2