¡Descarga Análisis de obras maestras de Kandinsky: Emoción y música - Prof. Furió y más Guías, Proyectos, Investigaciones en PDF de Historia del Arte solo en Docsity! Llenguantges Artístics/C1/16.11.14 “El sol convierte a Moscú en una mancha que, como una tuba frenética, hace vibrar todo el interior, el alma entera (…). El último acorde de la sinfonía es el que eleva cada uno de sus colores a su expresión paroxística y hace que toda la ciudad resuene como en el fortissimo final de una orquestra gigantesca. (…) [Traducido del alemán] La obra consta de dos elementos desde el interior y desde lo expresivo. El elemento interno, tomado individualmente, es la emoción del alma del artista. Esta emoción tiene la capacidad de provocar una emoción correspondiente básicamente en la mente del espectador.” FAERNA, José María, obras maestras KANDINSKY, ediciones polígrafa, 2005, página 50-51. DUC-ISB N 3-8228-0435-5, Kandinsky, Taschen, página 57. "Absurdo hablar, como hacía [Wassily] Kandinsky, de una pintura liberada del objeto. De lo que la pintura se ha liberado es de la ilusión de que existe más de un objeto de representación, quizá incluso de la ilusión de que ese único objeto se deja representar" (Cronin 367). Patricio Pron, El libro tachado, Prácticas de la negación, y del silencio en la crisis de la literatura.,[Webs PRISA] http://www.elboomeran.com/blog- post/539/15013/patricio-pron/el-libro-tachado-practicas-de-la-negacion-y-del- silencio-en-la-crisis-de-la-literatura-notas-2/ (Consultat el 15 de noviembre de 2014) Estem davant d’uns textos escrits per el propi Kandinski i per Samuel Beckett. El que va inspirar a Kandinski a l’hora de fer la obra, va ser la música. En aquest text que he exposat utilitza adjectius o noms musicals per descriure la seva obra i és que, des de que per primer cop va escoltar una obra mestre de 1 Wagner, va tornar a casa i només arribar va agafar el pinzell i el dibuix li sortia sol, quasi com va dir ell, que el propi Wagner va fer el seu quadre. En aquesta obra en concret, Kandinski, va sentir la necessitat al veure el seu lloc de naixement, de plasmar-ho en un sol quadre. Aquest quadre (del qual ha sigut l’únic on he trobat referència del autor) no és molt analitzat i no ha sigut un pels quals Kandinski ha estat tan ben valorat o ha passat a la història, però penso que és un bon quadre que reflecteix on viu l’artista i com se sent estant allà. Samuel Beckett, esctritor que de tots els modernistes en llengua anglesa, és qui millor representa l’atac continuat contra la tradició realista, no té gaire afinitat a la idea de Kandinski, crítica la seva manera de expressar-se, per ell, l’artista pinta allò que veu ja que és impossible d’alguna manera transmetre en un quadre una sensació o sentiment. Però si estudiem la idea de Kandinski de com es pot passar la música a art, es pot veure el sentit que en una primera impressió no es dóna. Si fem la prova, ens podem donar compte de que, quan toquem una sola tecla d’un piano i preguntem a algú “Quin color et recorda?” sense pensar-ho (a alguns els hi costa més o menys que d’altres tot s’ha de dir) et diuen un color o un altre. Amb això hi ha artistes que juguen i aconsegueixen fer tota una esfera cromàtica de colors i notes musicals. Kandinski en els seus alumnes també va fer la prova, va posar o tocar unes notes i els alumnes deien quina espècie de figura geomètrica els hi recordava o color, mentre que ell ho dibuixava i aconseguia fer una altre obra amb les sensacions dels seus propis alumnes alemanys. Per ell, la música és la millor manera espiritual d’expressar-se que té l’ésser humà, ja que, sense elements figuratius, podem moltes vegades saber com se sent una persona només escoltant una peça musical. Llavors, és cert que no es pot o és “Absurdo hablar, como hacía Kandinsky de una pintura liberada del objero” ? Penso que això demostra que no, i aquest quadre és una de les moltes proves de que aquest artista ho ha fet i s’ha guanyat el títol de “el pare del art abstracte”. 2
