treball medea, Guías, Proyectos, Investigaciones de Periodismo

¡Descarga treball medea y más Guías, Proyectos, Investigaciones en PDF de Periodismo solo en Docsity! F 0 7 8 F 0 3 6 NO IMPRIMIR AQUEST DOCUMENT F 03 6F 07 8 MICROANÀLISI D’ELEMENTS DESGLOSSATS DE L’EXPRESSIÓ AUDIOVISUAL (MEDEA) Cognoms, Nom Franco Baena, Jordi Assignatura Expressió audiovisual Curs acadèmic 2013-2014 Titulació (Marqueu amb una X la casella corresponent) X Comunicació i periodisme audiovisuals Història de l’Art Història Professor Sandro Machetti SELECCIÓ D’UN FRAGMENT DE FILM O OBRA AUDIOVISUAL Títol del film o obra audiovisual La vida es vella Títol original La vita è bella Any, director, nacionalitat del film 1997, Roberto Benigni, Itàlia Identificació de la còpia Savor Ediciones S.A., Barcelona, 2012 Durada completa de la còpia 111 minuts Ubicació del fragment en la còpia 062,21-066,45 Format de l’original 1,85 : 1 Durada del fragment 4 minuts i 24 segons Format de la còpia 1,77 : 1 Sinopsi completa del film o obra audiovisual triada .(Ajusteu-vos a l’espai disponible, màxim 7 línies) Al 1939, a punt de començar la segona guerra mundial, Guido Orefice, un alegre, divertit i carismàtic jove italià de origen jueu, arriba a la casa del seu tiet a Arezzo, un petit poble de la Toscana, amb la intenció de obrir una llibreria allà, tot i que haurà de treballar de cambrer a l’hotel del seu tiet. És a Arezzo on s’enamora de una professora anomenada Dora, però que esta promesa amb un feixista anomenat Rodolfo, tot i això en Guido aconsegueix casar-s’hi i tenir un fill amb ella, en Giosuè. El mateix dia de l’aniversari d’en Giosuè en Guido en Giosuè i el tiet d’en Guido són capturats per les SS i traslladats a un camp de concentració, la Dora, tot i no ser jueva demana anar al camp de concentració per igual. Un cop allà els separen i queden sols en Guido i el seu fill. El pare voldrà fer creure al seu fill que aquella situació que estan vivint es simplement un joc, en el qual han d’acumular punts per aconseguir un tanc autèntic. Un vell amic d’en Guido , que freqüentava l’hotel del tiet d’en Guuido, és ara un oficial de les SS que tria qui va a la càmera de gas i qui no, i aquest els proporciona un temps més de vida, durant aquest temps el pare farà de cambrer en un sopar per els oficials nazis. Una nit els presoners observen un gran rebombori que simbolitza l’arribada dels aliats al camp de concentració, malauradament els guàrdies volen acabar amb tots els presoners abans de l’arribada dels aliats. En Guido amaga amb en Giosuè, el qual pot salvar-se, i marxar amb la seva mare, ell però mor aquella nit. Sinopsi completa del fragment seleccionat .(Ajusteu-vos a l’espai disponible, màxim 7 línies) El tren que portava a tota la família al camp de concentració nazi acaba d’arribar al seu destí i la mare es separada ràpidament del homes de la família, tot seguit els guàrdies de les SS procedeixen a separar els vells dels més joves i separen el tiet. El fragment comença amb l’entrada d’en Guido i en Giosué a un dels barracons on els hi a tocat dormir. El nen es comença a desesperar ja que té gana i troba a faltar a la mare. Aquí comença el joc que intentarà mantenir el pare durant tota la pel·lícula, farà veure que aquesta dura situació és simplement un joc. Els barracons estan molt plens, troben dos lliteres i s’instal·len allà. Al seu costat habita una persona que intenta ajudar amb el pare a fer creure que allò és un simple joc, ell és en Bartolomeo. De cop i volta entren uns guàrdies del camp que busquen a alguna persona que parli alemany, el pare decidit a fer creure que aquell lloc és un simple joc s’ofereix a traduir el que diu el guàrdia, tot i que ell no sap alemany. Per fer creure que allò és un joc tradueix malament, explicant les regles d’un joc. M PV: Objectiu ANG: Contrapicat lleu PLA: Contraplà DUR= 00:02 1:05 1:06 21 TIP: Primer pla llarg PRO: Poca FOC: Llarga PV: Objectiu ANG: Picat lleu F 0 E 8 TRA: Tall RAC: Manteniment del ràcord NAT: Pla recurrent (com 19) PLA: Contraplà DUR= 00:02 1:07 1:08 22 TIP: Primer pla llarg PRO: Poca FOC: Llarga PV: Objectiu ANG: Contrapicat lleu F 0 E 8 TRA: Tall RAC: Manteniment del ràcord NAT: Pla recurrent (com 20) PLA: Contraplà DUR= 00:03 F 0 E 8T X3 Diàleg Guido/Giosuè: Giosuè, diegètic, visualitzat, in. 1:09 1:10 1:11 23 TIP: Primer pla llarg PRO: Poca FOC: Llarga PV: Objectiu ANG: Picat lleu F 0 E 8 TRA: Tall RAC: Manteniment del ràcord NAT: Pla recurrent (com 21) PLA: Contraplà DUR= 00:02 F 0 E 8T X3 Diàleg Guido/Giosuè: Guido, diegètic, visualitzat, in. 1:12 1:13 24 TIP: Pla general PRO: Mitja FOC: Mitja PV: Objectiu ANG: Horitzontal F 0 E 8 TRA: Tall RAC: Manteniment del ràcord NAT: Pla recurrent (com 8) PLA: Màster DUR= 00:06 1:14 1:15 F 0 E AT X4 Diàleg Guido/Bartolomeo: Guido, diegètic, visualitzat, in. F 0 E AGUI: Comença un diàleg entre Bartolomeo, i en Guido. En aques corrobora tot dient que l’home qu 1:16 F 0 E 8INT: En Guido continua en a lín alguna rialla molt forçada. 1:17 F 0 E 8T X4 Diàleg Guido/Bartolomeo: Bartolomeo, diegètic, visualitzat, in. 1:18 F 0 E 8EXO: Normal F 0 E 8T X4 Diàleg Guido/Bartolomeo: Guido, diegètic, visualitzat, in. 1:19 25 TIP: Pla mig PRO: Mitja FOC: Mitja PV: Objectiu ANG: Horitzontal F 0 E 8 TRA: Tall RAC: Manteniment del ràcord NAT: Pla recurrent (com 15) PLA: Màster DUR= 00:05 F 0 E 9T X4 Diàleg Guido/Bartolomeo. 1:20 1:21 1:22 1:23 1:24 26 TIP: Pla mig curt PRO: Mitja FOC: Mitja PV: Objectiu ANG: Contrapicat F 0 E 8 TRA: Tall RAC: Manteniment del ràcord NAT: Pla recurrent (com 14) PLA: Aproximació DUR= 00:02 1:25 F 0 E 8T X3 Diàleg Guido/Giosuè: Guido, diegètic, visualitzat, in. F 0 E 8INT: La interpretació d’en Barto mínimament feliç, amb un movim 1:26 27 TIP: Pla mig PRO: Mitja FOC: Mitja PV: Objectiu ANG: Horitzontal F 0 E 8 TRA: Tall RAC: Manteniment del ràcord NAT: Pla recurrent (com 25) PLA: Màster DUR= 00:09 1:27 1:28 1:29 1:30 1:31 F 0 E 9T X3 Diàleg Guido/Giosuè. 1:32 F 0 E AINT: Desplaçament al pla F 0 E AF 0 E 9SOR6 Obertura de porta: Extradiegètic, acusmàtic, off. F 0 E 8EFE i INT: L’efecte sonor de l’o instantani d’en Guido , que reacc des del principi però que no pot m 1:33 TIP: Pla mig americà PRO: Mitja FOC: Mitja PV: Objectiu ANG: Horitzontal F 0 E 9INT: Desplaçament al pla F 0 E AT X5 Diàleg Soldats (Alemany)/Presoners: Diegètic, acusmàtic, fora de camp. 1:34 F 0 E 9SOR2 Rebombori. F 0 E 8T X5 Diàleg Soldats (Alemany)/Presoners: Diegètic, visualitzat, in. 1:35 28 TIP: Pla general PRO: Molta FOC: Curta PV: Subjectiu ANG: Horitzontal F 0 E 8 TRA: Tall RAC: Manteniment del ràcord NAT: Pla nou PLA: Màster DUR= 00:05 F 0 E 8DIS i FOT: Per primera vegada provoca que, de nou, la il·luminac guàrdies i tornem a veure la font 1:36 F 0 E 8GUI: Els soldats que entren al b poder traduir les normes del cam 1:37 1:38 1:39 F 0 E 9T X5 Diàleg Soldats (Alemany)/Presoners 1:40 29 TIP: Pla mig curt PRO: Mitja FOC: Mitja PV: Objectiu F 0 E 8 TRA: Tall RAC: Manteniment del ràcord NAT: Pla nou PLA: Màster F 0 E AT X6 Diàleg Guido/Bartolomeo: Guido, diegètic, visualitzat, in. F 0 E 8FOT: Tornant a invertir la càme captada des de l’esquena de la c F 0 E 8GUI: En Guido demana amb en estan buscant a alguna persona q ANG: Horitzontal DUR= 00:04 del camp. 1:41 F 0 E 8T X6 Diàleg Guido/Bartolomeo: Bartolomeo, diegètic, visualitzat, in. 1:42 1:43 1:44 30 TIP: Primer pla llarg PRO: Poca FOC: Llarga PV: Objectiu ANG: Horitzontal F 0 E 8 TRA: Tall RAC: Manteniment del ràcord NAT: Pla nou PLA: Detall DUR= 00:02 1:45 1:46 31 TIP: Pla mig curt PRO: Mitja FOC: Mitja PV: Objectiu ANG: Horitzontal F 0 E 8 TRA: Tall RAC: Manteniment del ràcord NAT: Pla recurrent (com 29) PLA: Màster DUR= 00:02 F 0 E 8INT: En Guido pretén donar el s normes del camp erròniament, pe d’un joc. La seva expressió facial pot morir en l’intent, però està dis 1:47 1:48 32 TIP: Pla americà PRO: Mitja FOC: Mitja PV: Objectiu ANG: Horitzontal F 0 E 8 TRA: Tall RAC: Manteniment del ràcord NAT: Pla nou PLA: Aproximació DUR= 00:02 F 0 E 8INT: Els soldats convençuts de 1:49 F 0 E ASOR1 Passes: Diegètic, acusmàtic, fora de camp. 1:50 33 TIP: Pla mig curt PRO: Mitja FOC: Mitja PV: Objectiu ANG: Horitzontal F 0 E 8 TRA: Tall RAC: Manteniment del ràcord NAT: Pla recurrent (com 31) PLA: Màster DUR= 00:04 F 0 E 9T X6 Diàleg Guido/Bartolomeo: Guido, diegètic, visualitzat, in. F 0 E 8GUI i INT: En Bartolomeo, tot e conscient del que li pot passar si capa la posició dels soldats. En B dirà en Guido. 1:51 F 0 E ASOR7 Moviment del llit: Diegètic, visualitzat, in. 1:52 F 0 E 9SOR7 Moviment llit. 1:53 1:54 34 TIP: Pla general PRO: Molta FOC: Curta PV: Subjectiu ANG: Horitzontal F 0 E 8 TRA: Tall RAC: Manteniment del ràcord NAT: Pla recurrent (com28) PLA: Màster DUR= 00:02 F 0 E 8SOR1 Passes: Diegètic, visualitzat, in. F 0 E 8FOT: La il·luminació torna a ser la font. 1:55 1:56 35 TIP: Pla americà PRO: Mitja FOC: Mitja PV: Objectiu ANG: Horitzontal F 0 E 8 TRA: Tall RAC: Manteniment del ràcord NAT: Pla nou PLA: Màster DUR= 00:08 1:57 F 0 E 9SOR1 Passes. F 0 E AT X7 Diàleg Soldats/Guido/Presoners: Soldats, diegètic, visualitzat, in. F 0 E 8GUI: Comença un llarg diàleg e diuen les normes del camp de co fer creure al seu fill que allò és un correctament a l’Italià, la resta de F 0 E 8INT: Els soldats estan amb un p està atemorit per si se’n adonen q molt important que intenta dissim 1:58 1:59 2:00 F 0 E 8T X7 Diàleg Soldats/Guido/Presoners: Guido, diegètic, visualitzat, in. 2:01 2:02 F 0 E 8T X7 Diàleg Soldats/Guido/Presoners: Soldats, diegètic, visualitzat, in. 2:03 2:04 36 TIP: Pla general PRO: Molta FOC: Curta PV: Subjectiu ANG: Horitzontal F 0 E 8EXO: Poc F 0 E 8 TRA: Tall RAC: Manteniment del ràcord NAT: Pla nou PLA: Màster DUR= 00:02 F 0 E 8T X7 Diàleg Soldats/Guido/Presoners: Soldats, diegètic, acusmàtic, fora de camp. F 0 E 8FOT: La il·luminació passa a se F 0 E 8INT: La interpretació dels preso mentida sense entendre res. 2:05 F 0 E 8T X7 Diàleg Soldats/Guido/Presoners: Soldats, diegètic, visualitzat, in. 2:06 37 TIP: Pla americà PRO: Mitja FOC: Mitja PV: Objectiu ANG: Horitzontal F 0 E 8 TRA: Tall RAC: Manteniment del ràcord NAT: Pla recurrent (com 35) PLA: Màster DUR= 00:07 F 0 E 8FOT: La il·luminació és com la F 0 E 8INT: La interpretació dels solda a tenir un posat molt més relaxat. 2:07 F 0 E 8T X7 Diàleg Soldats/Guido/Presoners: Guido, diegètic, visualitzat, in. 2:08 2:09 2:10 F 0 E 8T X7 Diàleg Soldats/Guido/Presoners: Soldats, diegètic, visualitzat, in. 2:11 F 0 E 8T X7 Diàleg Soldats/Guido/Presoners: Guido, diegètic, visualitzat, in. 2:12 2:13 38 TIP: Pla general curt PRO: Mitja FOC: Mitja PV: Objectiu ANG: Horitzontal F 0 E 8 TRA: Tall RAC: Manteniment del ràcord NAT: Pla nou PLA: Màster DUR= 00:02 F 0 E 8T X7 Diàleg Soldats/Guido/Presoners: Soldats, diegètic, acusmàtic, fora de camp. F 0 E 8FOT: La il·luminació passa a se F 0 E 8INT: Sentin les primeres paraul atenta mirada protectora d’en Bar 2:14 2:15 39 TIP: Pla mig PRO: Mitja FOC: Mitja F 0 E 8EXO: Normal F 0 E 8 TRA: Tall RAC: Manteniment del ràcord NAT: Pla nou F 0 E 8INT: La resta de presoners del traduint en Guido, se sent un peti PV: Objectiu ANG: Horitzontal PLA: Màster DUR= 00:02 2:16 F 0 E AF 0 E 9SOR2 Rebombori: Diegètic, ambient. 2:17 40 TIP: Pla americà PRO: Mitja FOC: Mitja PV: Objectiu ANG: Horitzontal F 0 E 8 TRA: Tall RAC: Manteniment del ràcord NAT: Pla recurrent (com 37) PLA: Màster DUR= 00:12 F 0 E 8T X7 Diàleg Soldats/Guido/Presoners: Soldats, diegètic, visualitzat, in. F 0 E 8FOT: La il·luminació és com la F 0 E 8INT: La interpretació dels solda adoptat un posa molt més calmat 2:18 2:19 2:20 2:21 F 0 E 8T X7 Diàleg Soldats/Guido/Presoners: Guido, diegètic, visualitzat, in. 2:22 2:23 2:24 2:25 2:26 2:27 2:28 2:29 41 TIP: Pla general curt PRO: Mitja FOC: Mitja PV: Objectiu ANG: Horitzontal F 0 E 8 TRA: Tall RAC: Manteniment del ràcord NAT: Pla recurrent (com 38) PLA: Màster DUR= 00:02 F 0 E 8T X7 Diàleg Soldats/Guido/Presoners: Soldats, diegètic, acusmàtic, fora de camp. F 0 E 8FOT: La il·luminació passa a se F 0 E 8INT: El nen assumeix que aque que les paraules del pare li ha do mofa que ha fet el pare. 2:30 2:31 42 TIP: Pla mig PRO: Mitja FOC: Mitja PV: Objectiu ANG: Horitzontal F 0 E 8EXO: Poc F 0 E 8 TRA: Tall RAC: Manteniment del ràcord NAT: Pla nou PLA: Màster DUR= 00:03 F 0 E 8INT: Es repeteix la reacció dels de presos. 2:32 2:33 2:34 43 TIP: Pla mig curt PRO: Poca FOC: Llarga PV: Objectiu ANG: Horitzontal F 0 E 8 TRA: Tall RAC: Manteniment del ràcord NAT: Pla nou PLA: Aproximació DUR= 00:06 F 0 E 8T X7 Diàleg Soldats/Guido/Presoners: Soldats, diegètic, visualitzat, in. F 0 E 8FOT: La il·luminació és com la F 0 E 8INT: La interpretació dels solda adoptat un posa molt més calmat 2:35 F 0 E 8T X7 Diàleg Soldats/Guido/Presoners: Guido, diegètic, viualitzat, in. 2:36 2:37 2:38 2:39 2:40 44 TIP: Pla americà PRO: Poca FOC: Llarga PV: Objectiu ANG: Horitzontal F 0 E 8 TRA: Tall RAC: Manteniment del ràcord NAT: Pla nou PLA: Aproximació DUR= 00:03 F 0 E 8T X7 Diàleg Soldats/Guido/Presoners: Soldats, diegètic, acusmàtic, fora de camp. F 0 E 8FOT: La il·luminació passa a se F 0 E 8INT: El nen escolta un discurs, encara té molt respecte pels guàr 2:41 2:42 2:43 45 TIP: Pla mig curt PRO: Poca FOC: Llarga PV: Objectiu ANG: Horitzontal F 0 E 8 TRA: Tall RAC: Manteniment del ràcord NAT: Pla recurrent (com43) PLA: Aproximació DUR= 00:28 F 0 E 8T X7 Diàleg Soldats/Guido/Presoners: Soldats, diegètic, visualitzat, in. F 0 E 8FOT: La il·luminació és com la F 0 E 8GUI: El guió del pare és ara mé diàleg a les regles del joc. 2:44 2:45 2:46 2:47 2:48 2:49 2:50 2:51 2:52 2:53 2:54 F 0 E 8T X7 Diàleg Soldats/Guido/Presoners: Guido, diegètic, visualitzat, in. 2:55 2:56 2:57 2:58 2:59 3:00 3:01 3:02 3:03 3:04 3:05 3:06 4:24 F 0 E 9T X8 Diàleg Guido/Giosuè. F 0 E 9SOR2 Rebombori CONCLUSIONS Enquadrament / Espai. Resum i valoració (Ajusteu-vos a l’espai disponible, màxim 15 línies) La seqüència s’articula sobre plans molt repetitius a causa dels llargs diàlegs que es mostren en ella, el primer diàleg predomina el primer pla llarg (del 9 al 27) plans que ens serveixen per saber de a prop les sensacions o sentiments dels personatges, fan que sentim els personatges més a prop de l’espectador. Amb alguns petits matisos com el del pla general (24) plans que ens recorden la situació del lloc on esta transcorrent l’acció o algun altres matisos com els plans mitjos (14,15,26,26,27) són plans utilitzats bàsicament per presentar nous personatges, com en Barolomeo, o per posar en contacte directa la conversa entre en Guido i en Giosuè. Al llarg de la conversa entre els soldats i el pare els enquadraments es repeteixen de manera reiterativa, utilitzant gairebé la majoria de vegades plans americans i plans mitjos, que interactuen simultàniament enfocant el diàleg entre els soldats i en Guido i els espectadors d’aquest diàleg, els altres presos del barracó, focalitzant la majoria de plans amb en Giosué, d’aquesta manera es pretén donar una visió allunyada de la realitat, de la mateixa manera que en Guido dona una explicació allunyada de la realitat. S’utilitzen relativament pocs plans generals, principalment són utilitzats per presentar un espai nou o un punt de vista que no s’havia vist abans (1,3,7,24,28,36). La profunditat de camp va lligada amb l’escala del tipus d’enquadrament, al igual que la distancia focal, els enquadres més grans la profunditat de camp és més gran i la distancia focal és menor, doncs en els enquadres d’escala menor, com el primer pla llarg, molt utilitzat al primer diàleg llarg, la profunditat de camp és petita i la focal utilitzada és més gran. D’aquesta manera quan pretén donar a conèixer una situació nova, ho fa amb plans generals i amb molta profunditat, perquè es pugui observar clarament l’espai, en canvi quan pretén focalitzar en un personatge l’evadeix de la resta utilitzant una profunditat de camp menor. Pel que fa al punt de vista predominen els punts de vista objectius, com a vista des de l’exterior de la imatge, mostren simplement el que es representa a les imatges i deixant que l’espectador tingui un paper fonamental en la visió de l’escena, hi ha però quatre plans on el punt de vista és subjectiu, on ens mostra la mirada dels propis personatges, aquests moment són moments molt tensos al llarg de la seqüència, moments molt impactants, com per exemple l’arribada dels dos protagonistes de l’escena al barracó (3) la arribada dels soldats al barracó (28,34) o la mirada del pare quan està a costat dels soldats i vigila el seu fill (36) són imatges molt fortes amb una gran expressió. Pel que respecta a l’angulació dels plans hi ha força diversitat, interactuen força els contrapicats i els picats, tot i que moltes vegades de forma lleu, com per exemple el diàleg entre en Guido i en Giosuè, utilitza el contrapicat i el picat lleus, perquè el pare queda més enfonsat que el nen que està assentat al llit, bàsicament pretén mostrar una imatge més real. També s’utilitzen contrapicats quan mostren amb en Bartolomeo que es troba assentat a una llitera molt més alta i des del punt de vista dels dos protagonistes queda molt elevat (14). Moviment / Temps. Resum i valoració (Ajusteu-vos a l’espai disponible, màxim 15 línies) Els moviments exògens d’aquesta seqüència són molt limitats, a causa sobretot de la profunda decepció i percepció de la realitat que adquireixen els dos protagonistes, on podem apreciar força moviment durant el primer pla, però que es veu rebutjat per el segon pla on frenen en sec per observar el que serà la seva casa durant uns dies horribles que no oblidaran mai de les seves vides. La percepció d’una mort molt propera i d’un gran desgast físic i psicològic dels presos que porten més temps allà al barracó vivint els provoca una preocupació immensa que fa que s’alenteixin els moviments exògens dels personatges degut a la situació del moment, són uns moviment que oscil·len bàsicament entre normal i poc moviment. Els apartats on el pare dialoga amb els soldats i fa les traduccions falses podem observar grans gesticulacions per part del pare, gesticulacions que donen i aporten més moviment a la seqüència (del 39 al 41) malgrat això el moviment exogen és molt pobre durant tota l’escena. La manca de moviment exogen també recau amb el guió de la seqüència, ja que bona part de la seqüència podem observar dos diàlegs molt importants per el desenvolupament de la pel·lícula, però que són dos diàlegs on els personatges resulten immòbils, el primer per causes de preocupació i neguit per part d’en Guido i en Giosuè, i el segon per el respecta de la situació que ofereixen els soldats amb un posat molt ferma i sabent el que comporta mentir les ordres dels soldats. Durant el llarg de la seqüència la majoria de plans i escenes es van grabar amb càmeres fixes o amb trípode, això provoca que hi hagi una gran manca de moviments endògens, també s’ha de tenir en compte els diàlegs immòbils que ocupen bona part de la seqüència. El pla 59 mostra una petita panoràmica que segueix el camí d’en Guido fins apropar-se al seu fill, una panoràmica molt lenta de 6 segons conforma el moviment endogen de la seqüència. Un espai tant reduït com és el barracó representa una gran barrera per la realització de moviments, tot i que la situació i el rerefons psicològic de les imatges ajuden a representar uns moviments exògens reduït, al igual que la representació de moviment endògens, molt difícils de realitzar en espais reduïts. Muntatge / Espai-Temps. Resum i valoració (Ajusteu-vos a l’espai disponible, màxim 15 línies) Tota la seqüència s’articula amb una estructura molt ben determinada que segueix un eix de direcció únic amb una transició de plans que manté el raccord durant tot el fragment. L’estructura de la seqüència és de un muntatge continu amb una transició entre plans molt fluida i amb una continuïtat espai-temps entre un pla i el següent, persegueix bàsicament assegurar l’eficàcia i la precisió del discurs. La seqüència persegueix una funció narrativa del tipus de muntatge lineal, que proposa una linealitat espai-temps al llarg de la representació del fragment. La transició entre plans és de tall durant tot la escena, ja que és una escena amb tensió i molt freqüentada per diàlegs molt ràpids i la transició del tall és el més idoni per aquests casos, on es vol transmetre i mostrar uns fets que van passar a la vida real i ho pretenen fer de manera real, sense retocs ni sense edicions extres digitals. La naturalesa dels plans es molt diversa ja que se’ns presenten molts plans i punts de vista i enquadraments diferents, però alhora la repetició de plans a causa dels diàlegs provoca que la majoria siguin plans recurrents, uns plans recurrents que pretenen recrear un diàleg de la manera més real possible, pretén donar una visió molt propera de la realitat a l’espectador interactuant amb plans repetits però de durada molt petita. Pel que fa al tipus de pla entrant observem una gran diversitat que s’adequa al moment de cada situació i el que pretén mostrar a l’espectador. Utilitza plans màster o de situació sobretot quan ens vol mostrar un pla general nou o una nova situació, un petit canvi en el guió, per exemple quan pretén mostrat l’entrada dels soldats alemanys al barracó (pla 28) o quan ens presenta per primer cop l’interior del barracó (pla 3). Cada cop que es vol acostar amb un personatge, mostrar-lo més proper o focalitzar una mica l’escena amb ell utilitza el pla d’aproximació, com en els casos que se’ns mostra un nou personatge (pla 14) El més utilitzat, de nou a causa dels llargs diàlegs que hi ha en aquest fragment és el contraplà, provocat per les respostes o contestacions dels diàlegs. El pla detall no és gaire utilitzat, només s’utilitza exclusivament, en aquest cas, per mostrar el moviment detallat de cerca d’un soldat realitzat amb el moviment del seu cap i dels seus ulls. La majoria de la durada dels plans oscil·la entre 2, 3 o 4 segons són uns plans molt ràpids que mostren petits diàlegs o que mostren diferents punts de vista en un diàleg, també hi ha alguna escena de més durada, sobretot a la part del diàleg a tres bandes entre els soldats, en Guido i els altres presos del camp de concentració. A causa del poc moviment i de les càmeres fixes trobem molt pocs diferents tipus de muntatges interns al pla, el més comú és el del desplaçament en el pla (7,27,59) són desplaçament molt ràpids d’algun dels personatges que fa que canvií l’enquadrament en un mateix pla, poc habituals a causa del poc moviment exogen d’aquest fragment. So. Resum i valoració (Ajusteu-vos a l’espai disponible, màxim 15 línies) Els elements sonors tenen una gran importància durant els primers plans de la seqüència, ja que podem escoltar una barreja de sorolls i música molt marcats que marquen els primers compassos del que serà el resultat de la seqüència. La música juga una paper molt important al llarg de la pel·lícula, el compositor Nicola Piovani va guanyar un Oscar a la millor banda sonora gracies al seu treball realitzat a La vita è bella l’any 1998.La música instrumental d’aquest fragment és molt lenta amb tonalitats greus, reflexa d’aquesta manera una certa tristesa i temor, uns sentiments que es multipliquen quan veuen l’interior del barracó. El fragment marca dos sorolls importants, a part de la musica, durant el pla 1, el soroll de les passes (SOR1) i el soroll d’un rebombori que es manifesta com a soroll ambient i que es repeteix al llarg de la seqüència (SOR2). El soroll de les passes ens aproxima a la realitat del moment, mentre que el rebombori constant ens fa reflexionar sobre el neguit és com un símbol del nerviosisme constant i de la tensió de la situació. Durant el pla 1 també podem sentir el SOR3, que és un crit en Alemany que dona ordres, un crit molt autoritari que marca des del principi qui té controlada la situació. La realitat a la que ens vol transportar aquesta seqüència fa que i hagi molts més elements de text i sorolls diegètics, ja que pretén mostrar i recrear una realitat històrica i a més es basa molt del diàleg com a recurs, com a excepció i a la música que sentim els tres primers plans. En l’apartat de la identificació de la font que emet l’efecte sonor hi trobem primerament un ús molt reiteratiu del so visualitzat, el qual podem anar veient d’on surt el soroll o les paraules d’un personatge, sobre tot queda molt reflectit amb el diàleg entre el pare i el fill que mostra cada cop d’on surt la font originaria del so, d’aquesta manera les expressions i els moviments dels personatges donen una força emotiva molt més gran al discurs. Per altra banda durant el diàleg a tres bandes entre els soldats, el pare i els presoners podem observar que hi ha diferents sons acusmàtics, ja que vol que es reflecteixin les percepcions i com afecten de les paraules d’en Guido amb la resta dels presos, pretén deixar veure les diferents reaccions d’aquests i sobretot focalitzant amb el fill. De nou la voluntat de recreació e la realitat i els diàlegs provoquen que la majoria de tipologies de so siguin IN i FORA DE CAMP, són tipologies que van estretament lligades amb l’apartat anterior de la identificació de l font sonora, els sons acusmàtics són normalment FORA DE CAMP (pla 54) i els sons visualitzat solen ser IN (pla 43) però també trobem visualitzats que són sons AMBIENT (SOR2) i alguns que són OFF (MUS1). La majoria de diàlegs es conformen per alimentar la mentida que sorgeix amb el TEX1, el diàleg entre el pare i el fill a partir d’aquest moment intervenen nous personatges i apareixen nous diàlegs (TEX4) entre en Guido i en Bartolomeo per exemple o el diàleg a tres bandes que ocupa bona part de la seqüència (TEX7). La majoria de sorolls són sorolls quotidians com l’obertura d’una porta (SOR5/6) les passes d’una persona (SOR1) o el moviment del llit (SOR7) sorolls d’un àmbit molt quotidià que mostra una escena purament real. Elements Profílmics / Posada en escena. Resum i valoració (Ajusteu-vos a l’espai disponible, màxim 15 línies) Pel que fa al temps de l’acció , sabem que és durant la tarda, ho sabem per la insistència del fill a causa de la seva gana, i diu que vol berenar, doncs es pot suposar que es tracta de la tarda. Pel que fa a l’any en que transcorre la seqüència és el 1945, a finals de la segona guerra mundial, perquè la pel·lícula projecta una estada de poques setmanes al camp i finalitza amb l’arribada de les tropes aliades al camp de concentració. L’escena es va recrear en un barracó d’un camp de concentració utilitzat durant la segona guerra mundial, el simple fet de que aquesta escena es rodés en un espai tant limitat provoca un joc repetitiu amb la fotografia, però també mostra una manca de disseny pel que fa a l’espai utilitzat, un disseny que s’utilitza més amb tècniques de vestuari o atrezzo. Pel que fa a la fotografia és important observar la il·luminació i la font lumínica de l’escena, ja que hi ha dos grans contrapunts, el de la il·luminació rebuda des de l’esquena dels personatges, escenes com les de Guido i els soldats durant el seu diàleg i la rebuda des del davant dels personatges, que són escenes com les del diàleg entre n Giosuè i el seu fill. La música és un element molt utilitzat durant tota la pel·lícula, un element que repeteix la seva banda sonora creada per Nicola Piovani, el qual un any després de l’estrena de la pel·lícula guanyaria l’oscar a la millor banda sonora, la banda sonora e coneguda per l’alegria que després amb els primers compassos de la pel·lícula, però en aquest cas hi ha un canvi de tonalitat i de ritme que ens marca l’entrada a un punt negatiu de la pel·lícula, és l’entrada a un canvi total respecte al que ja havíem vist fins ara de la pel·lícula, a partir d’aquest moment la tensió és molt més gran i els nivells de drama augmenten. Tant els efectes visuals com els apartats de disseny es representen al principi de la seqüència, els efectes sonors són molt rellevant als primers tres plans on un seguit d’elements sonors ens ajuden a descriure els sentiments i la tensió viscuda pels personatges, pel que fa al disseny hi ha una gran diferència molt marcada per els presos que acaben d’arribar i els que ja estan al camp des de fa un temps, que són uns presos molt deteriorats i molt desgastats físicament i psicològicament, serveix de contrapunt els uns dels altres, els més novells poden observar el seu futur amb la imatge dels altres presos. Un altre efecte sonor molt utilitzat durant tota la seqüència és el d’un rebombori constant que representa la tensió i el neguit que es viu per moltes de les persones que habiten en aquell barracó. Els elements profilmics del guió i de la interpretació estan estretament lligats, ja que es tracta de una mena d’estímul resposta, on el guió expressa una cosa que es interpretada per els personatges al mateix temps o al cap d’uns segons.