Didáctica en educación primaria: aprendizaje, tecnología y desafíos. - Prof. Campillo, Guías, Proyectos, Investigaciones de Ciencias de la Educación

¡Descarga Didáctica en educación primaria: aprendizaje, tecnología y desafíos. - Prof. Campillo y más Guías, Proyectos, Investigaciones en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity! Núria Serrano Grup 7A Treball de síntesi. Processos de l’educació 1. Què és la didàctica? La didàctica és la branca de la pedagogia que s’encarrega de cercar mètodes i tècniques per millorar l’ensenyament. A més, la didàctica s’encarrega de seleccionar els recursos per a cada situació que es pot donar dins de l’aula. La didàctica ha d’anar canviant i evolucionant, no pot ser mai estàtica, ja que ha d’adaptar-se del moment i la situació de l’escola. 2. Aproximació a la didàctica La didàctica no és… que l’alumne “vomiti” tota la informació que el mestre ha donat sense haver una assimilació dels continguts. La didàctica tampoc és... Pensar que els recursos ho poden solucionar tot, ja que per molts coneixements que tingui un mestre i recursos al seu abast hi ha situacions dintre de l’aula que no es poden solucionar sempre amb els coneixements teòrics de la didàctica. A l’educació primària que jo he rebut la didàctica es va caracteritzar per... un aprenentatge amb atribució de sentit, mitjançant el treball per projectes amb grup, on la mestra s’interessava pels nostres interessos i inquietuds per portar a terme les activitats o els treballs, on apreníem els verbs mitjançant jocs, on aprendre era divertit alhora que eficaç ja que tots els continguts que vaig aprendre en aquella etapa no els he oblidat mai. El mestre no era el transmissor de coneixement sinó que nosaltres treballàvem en grup ajudant-nos els uns als altres i la mestra era qui ens donava les guies per poder continuar amb el treball i el suport quan teníem qualsevol dubte. Crec que la didàctica serveix per... guiar als docents a l’hora d’ensenyar als seus alumnes. Dona una sèrie de tècniques i recursos que poden contribuir a fer arribar els coneixements als alumnes d’una forma adequada per a la seva assimilació, a resoldre situacions que es puguin viure a les aules i a saber conviure amb els alumnes a l’aula. 3. El repte de l’escola del s. XXI L’educació primària que he rebut la meva escola es va caracteritzar per… com ja he esmentat anteriorment era una escola que no la podria definir com lliure però sí que treballàvem els continguts que havíem de treballar a través d’un tema que per nosaltres fos interessant, no era una educació autoritària sinó d’ajuda entre tots, inclosos els mestres i era una educació on es gaudia aprenent. L’ escola del segle XXI no hauria de ser... un lloc autoritari, on els alumnes tinguin por i aprenguin només per la por a les conseqüències. L’escola tampoc... hauria de ser un lloc on els alumnes no gaudeixin de l’aprenentatge. Crec que l’escola serveix per... aprendre, aprendre en tots els sentits. Per una banda aprendre els continguts necessaris segons l’etapa i d’altra banda ha de ser un lloc on aprendre a conviure i a ser persones. L’escola és una entitat fonamental pel desenvolupament integral dels infant i es dona molt menys valor del que mereix. 4. Perspectives actuals Al film “Ser y tenir” es veu una aula d’una petita localitat francesa on els alumnes han de desplaçar-se molt per poder anar a l’escola. El film ens mostra diferents moments on el mestre realitza una metodologia que personalment considero que és molt adient, deixa als alumnes treballar autònomament, amb una guia de treball però ho fan ells sols. A més, el mestre respecta el ritme individual de cada alumne i fins que tots no han acabat no corregeix i no dóna per finalitzada la tasca. També destacaria un factor que em sembla molt important en el procés d’aprenentatge i és que els infants poden pensar i reflexionar lliurement no se’ls imposa cap pensament, sempre respectant el pensament de cadascú. La manera de treballar d’aquest mestre em recorda bastant a l’educació que vaig rebre a primària i és el mateix model que m’agradaria seguir com a mestra amb els meus alumnes. Per mi el paper del mestre és el de guiar als infants en el seu procés d’aprenentatge, ha de proporcionar estímuls i recursos però alhora deixar la llibertat de treball i de pensament de cada infant. 5. Perspectives del model d’escola L’educació personalitzada i l’atenció a la diversitat estan molt presents dintre de les escoles. L’escola procura atendre als infants de manera personalitzada amb plans individualitzats per als infants que ho necessitin per les seves característiques. Crec que és un pas cap endavant reconèixer la diversitat a les aules i que tots els infants no tenen les mateixes capacitats o Argentina: Ginés Del Castillo, Emilio Urruti, Carlos Wernicke, Marisa Docampo. Colòmbia: William Rodriguez, Vicky Colbert, Carlos Jimenez, Pablo Lipnizky. Xile: Carlos M. Calvo, Fernando Jorquera, Ferdy Womper. Equador: Jose A Solónzano, José M Vacacela. 8. I per finalitzar... Per què vull ser mestre? Vull ser mestre per aportar el meu gra de sorra al sistema educatiu, se que jo sola no podré fer massa però almenys a les aules on treballi si podré canviar les coses que no funcionen del sistema educatiu actual. Des de petita m’he sentit molt afortunada pels mestres que he tingut i des de petita he volgut ser mestra per transmetre el que em van transmetre a mi, la il·lusió per aprendre, i que els meus alumnes gaudeixin amb l’aprenentatge. A més, m’agradaria deixar records inesborrables en els meus alumnes com a mi m’han deixat la majoria de professors per la seva bona tasca. Vull animar als meus alumnes a arribar el més lluny possible, a que no es rendeixin mai, vull que creguin en ells perquè jo sempre creuré en ells, vull que sàpiguen que poden arribar tan lluny com vulguin ja que penso que aquestes són unes de les funcions principals d’un mestre. Vull formar part d’un canvi, d’una generació de persones que volem canviar el sistema educatiu, que està començant a canviar però que requereix més canvis, vull implicar-me en el canvi tant com pugui ja que aquesta etapa, juntament amb la d’infantil, que són les que més m’agraden són les etapes segons el meu criteri més importants ja que es formen persones, amb els seus valors, les seves creences i tot el que aprenguin durant aquesta etapa ho portaran sempre amb ells. Què crec que m’aporta l’actual sistema d’estudis? L’actual sistema d’estudis sincerament no m’aporta gaire. Estic aprenent moltes coses és cert, però no com m’agradaria aprendre-les, no les entenc com m’agradaria i no puc reflexionar com hauria de fer-ho, almenys no en totes les assignatures. Els professors a la universitat parlen de l’escola nova, de les noves metodologies d’aula, de tenir en compte a les persones, però a l’hora de la pràctica la majoria d’assignatures són classes presencials on el professor s’ha preparat el seu discurs el diu, els alumnes anotem i això és el que hem d’estudiar per l’examen i poder aprovar l’assignatura. A més, hi ha molt poc tracte individual amb el professor cosa que fa que tots siguem iguals i que no es tinguin en compte les dificultats de cada persona o les circumstancies personals. Per tant, no entenc perquè prediquen amb un discurs que després ni ells mateixos porten a la pràctica. Per tant, penso que una carrera tan enriquidora com ha de ser la de mestra, és una carrera teòrica que no deixa pas a reflexionar o donar el teu punt de vista. I què crec que puc aportar quan sigui mestre? Vull ser una mestra compromesa amb els meus alumnes, que sàpiguen que poden comptar amb mi sempre que ho necessitin, com van fer amb mi els meus mestres. Puc aportar il·lusió per ensenyar i això transformar-ho en els meus alumnes en il·lusió per aprendre, en gaudir sobretot gaudir aprenent, ja que això és un factor que si s’aprèn ho portes tota la vida i així aprendre, que és una cosa que hem de fer tota la vida, ho farem amb ganes i gaudirem de l’aprenentatge. Creuré en els meus alumnes i els estimaré a cadascun per alguna cosa, buscaré en cadascun d’ells una virtut i així els faré creure i confiar en ells mateixos i en els altres, perquè entenguin la diversitat de persones que hi ha, però també que cadascú és diferent i cadascú aportem a la resta alguna cosa positiva. Webgrafia www.definicion.de www.youtube.es