¡Descarga Treball sobre Macbeth y más Guías, Proyectos, Investigaciones en PDF de Historia del Arte solo en Docsity! Fonaments de les Arts Escèniques Oscar Ruano de la Cruz Enric Ciurans DNI: 53297998Y 29/10/12 NiUB: 16168552 MCBTH (Macbeth), William Shakespeare Adaptació d'Àlex Rigola Descripció de l’escenari L'escenari era a la italiana. La decoració canviava entre el primer i el segon acte. En el primer, consistía en tot d'abets disposats al voltant d'una caseta d'acampada, una butaca, un sofà i un micròfon. A part d'això, també incloïa petits objectes amb els que els actors interactuaven o portaven amb ells, com gots i màscares. Certament, tot l'escenari estava replet de detalls, però la manera de tractar-los o la seva funció donava a l'ambient un caire auster i extrany. En el segon acte, que va durar uns 20 minuts, el canvi era radical. El fons obscur i els abets donaven pas a una estància enmarcada per parets de tela blanca i un bassal de sang enmig de la sala. Em va donar la sensació de que, sobre tot en el context de la obra, el canvi sobtat de decorats feia referència al punt de vista amb el que haviem de veure l'acció dramàtica. Primerament, des de l'exterior, com els espectadors que érem. A la segona part, des de dintre dels personatges, veient la seva situació desenfrenada i malaltissa, i la gravetat de la situació, fins al final de la obra. Jo vaig agafar butaques centrades, però la visibilitat haguès estat bona des de quasi qualsevol punt de la sala. A més, els seients de darrere no perdien visibilitat: el sòl estava inclinat el suficient com per no haber d'aixecar el cap per mirar per sobre del de davant. 1 Interpretació dels actors Personalment, crec que la interpretació dels actors destaca sobre tot (i passant de llarg la genial traducció) per la veu. L'entonació donava en moments molt remarcables una sensació de gravetat molt profunda. Destaco, entre d'altres, els xiuxiueijos de les tres bruixes al principi, quan auguren a Macbeth el seu destí, i el crit de Macduff quan assassinen el rei. En la segona part, aquestes veus perden una mica d'expresivitat, essent quasi totes elles murmuris utilitzant el micròfon, doncs representa que les veus únicament sonen en el cap de Macbeth. A part d'això, els moviments i gestos dels actors, en especial de Lady Macbeth i el mateix Macbeth, eren d'un to tranquil i natural, esquitxat de moments de nerviosisme mol marcats. Els personatges voltaven d'un costat a l'altre de l'escenari, s'assentaven en el sofà, romanien drets o s'agenollaven. El discurs era constant, però també hi havien moments de silenci. Els personatges no sempre tenien contacte visual entre ells en parlar, però això en cap moment portava a la confusió. La legibilitat era bona, permetent a l'espectador captar fàcilment el fil de la trama. Però els elements decoratius com les màscares o els globus trencaven tant amb l'escena que de vegades feia preguntar que pretenia en realitat el director amb aquests ítems, i distreia una mica de la historia. He llegit la obra de shakspeare de primera mà, i he vist la òpera de Verdi, i alguna obra i película del mateix tema, però cap tan curta com aquesta versió. S'ha de reconèixer el bon treball de síntesi en quant a la trama. És cert que omet algún personatge o moments de la obra original, però el resultat segueix essent igualment impressionant. Manté un ordre cronològic contínu que la obra original no té, facilitant el seguiment a l'espectador. En algunes converses es pot apreciar de seguida la intenció d'un segon sentit en les frases, o la correlació del que diuen amb l'actualitat: la atemporalitat d'algunes qüestions. 2
