Treball terra baixa, Apuntes de Lengua y Literatura

¡Descarga Treball terra baixa y más Apuntes en PDF de Lengua y Literatura solo en Docsity! 1 1.Contextualització . Busqueu una breu biografia de l’autor i situeu-lo dins un moviment concret. A quin gènere teatral pertany l’obra ? Justifiqueu-ho . Àngel Guimerà, va néixer a Santa Cruz de Tenerife, al 1845, i va morir a Barcelona al 1924. Fou dramaturg i poeta, va escriure poesia, prosa i teatre. Com a dramaturg ocupa un lloc important a la història del teatre teatre català modern. Si bé, en els seus inicis Guimerà, va demostrar preferència per a la tragèdia romàntica, els seus pensaments teatrals es van mostrar gradualment al drama realista contemporani. Forma part del moviment realista. L’obra Terra Baixa és un drama, ja que la història que explica es trista però amb alguns elements còmics, els quals fa que al cap i a la fi, la història no sigui del trot tràgica. 2. Argument . Escriviu el resum de l’argument en un màxim de 80 paraules . En un poble català, s’hi estava preparant un casament entre Marta, la molinera, i en Manelic, un pagès de cabres. Els quals va prometre en Sebastià, l’amo dels terrenys on vivia Marta. Ella no està d’acord amb el casament. Es casen, i poc a poc, Marta, li va agafant estima, i en Manelic li proposar de marxar. L’Amo no hi està d’acord, s’enfrenta dos cops al Manelic, al primer guanya ell, i al segon, no en surt viu. Al final marxen. 3. Estructura . Resumiu cada escena en 2-3 línies . Després feu un quadre sinòptic dels tres actes fent atenció a la introducció , el nus i el desenllaç . Primer Acte Escena I Introducció La Pepa, l’Antònia i en Xeixa, parlen sobre la Marta i el seu compromís, aleshores passen a parlar de com els hi anat a elles amorosament parlant. Escena II Arriba la Nuri i amb els anteriors personatges parlen de l’herència que té en Sebastià i sobre el casament que ja s’està preparant a l’ermita. També enraonen sobre la relació estranya entre Sebastià i Marta Escena III Continuen parlant sobre el casament que l’amo ha preparat a Marta. Aquesta, enfadada, fa fora als poblerins que estan a casa seva xafardejant. Escena IV Monòleg de Marta, on reconeix que no vol casar-se però que havia de fer cas a en Sebastià perquè aquest no la pegues. Al final, dona a entendre, que cedeix però sense gaires ànims Escena V En Tomàs i en Xeixa parlen sobre el casament i en Tomàs, per les diferents contestacions que dona en Xeixa, insinua que ell no hi està d’acord perquè té algun sentiment cap a Marta ( En xeixa, no en Tomàs) 2 Escena VI En Manelic, arriba i els hi explica la història de com va conèixer a Sebastià, en Tomàs i el que va pensar en conèixer i quedar promès amb Marta Escena VII Arriba en Sebastià, el qual fa sortir a Marta per tal de que parli amb en Manelic. Ella no està d’acord en casar-s’hi i diu que li fa fàstic en Manelic Escena VIII En Sebastià parla amb Marta per fer-la entrar en raó i que baixi per tal de poder-se casar amb en Manelic. I explica que per tal de poder agradar al seu oncle, havia de casar-la i així no quedar-se sense herència i poder pagar els seus deutes. Escena IX Els diferents personatges es preparen per al casament, per altre banda, els homes, estan preparant en Manelic, el qual no vol mudar-se i per l’altre banda les dones, la Marta i la Nuri estan parlant a l’altre habitació Escena X En Sebastià fa fora en Xeixa, ja que creu que la seva actitud no és la correcte. A resposta d’això, en Xeixa confessa al Tomàs que en Sebastià i la Marta estan amistançats ( són amants) i es veuen d’amagades. Escena XI En Tomàs, en saber la realitat, intenta per tots els medis que és cancel·lí el casament, però amb tot l’esforç, no pot impedir-la Escena XII En Manelic i Marta estan a casa parlant de com ell va aconseguir la seva primera moneda,tot i que només parla ell, perquè a ella encara li desagrada. Després d’això, Marta envia sol en Manelic cap a la seva habitació. Acte Segon (10 dies després) Nus Escena I En Manelic i la Nuri estant parlant i a la Nuri se li escapa que la gent va dient coses sobre ell, dient que Pobre Manelic!. Ella a intent investigar però que com és petita no li han dit mai res. Escena II Els dos van cap el Molí on està la Marta, aquesta fa fora de casa a la Nuri, la qual no vol marxar, la pobre ho acaba fent plorant. En Manelic, confessa, indirectament, que ell n’és conscient de que la Marta, la seva dona, no se l’estima. 5 per casualitat a la Terra Baixa d'en Sebastià, i són acollits pel poble, començant a treballar al molí. La Marta es deixa dur per en Sebastià des de ben petita, quan arriba al poble, i davant d'ell es mostra feble. Sap ser amable i dòcil per una part, i agressiva per l'altre. Primer no aguanta a en Manelic i li fa fàstic, mentre que posteriorment, pel seu caràcter innocent i bondadós comparat al d'en Sebastià, se n'enamora, i vol fugir amb ell a la Terra Alta. Manelic : És una persona innocent, amb trets i instints animals. Arriba de la terra alta a la terra baixa per casar−se amb la Marta, la noia amb qui sempre havia somniat. El seu casament, és un engany, i de ser el que més desitjava en aquest món passa a ser una tortura que l'empeny a tornar a la Terra Alta. Sebastià: En Sebastià és l'amo de tot. El poder el converteix en una persona egoista i que pensa solament per ell mateix. Estima la Marta des de que ella va arribar de nena, però no s'hi pot casar per què està arruïnat i necessita una pubilla que li aporti molts guanys. Tomàs: Té molta estima a en Manelic, se'l sent com a fill, i per això sent molta ràbia quan s'adona de l’engany i se'n sent part culpable per no haver−se'n adonat abans. Nuri: Germana petita de les Perdigones. La Marta se l'estima molt i li fa de germana gran. És l'objecte de burles i al mateix temps representa l'única persona decent del poble. Mossèn: Majordom d'en Sebastià, totalment obedient a ell. Xeixa: Només surt al començament, ja és l'única persona que planta cara al Sebastià, marxant del poble. Pagesos i pageses : Dins d'aquest grup hi podríem considerar en Nando, en Josep, la Pepa, l'Antònia i el Perruca. Josep i Nando: Aquest parell també son bastant xafarders i ajuden a les seves germanes a fer qualsevol cosa per poder xafardejar. 5. Llenguatge . Vocabulari personal dels mots o expressions que no conegueu . Pareu atenció als monòlegs que apareixen i a les rondalles que s’expliquen . Feu-ne un resum abraonar Tirar-se a sobre. aconhortar Conhortar, aconformar, resignar (forma col·loquial). amistançat, -ada Amant. amoixar Acariciar, amanyagar. angúnia Inquietud, ànsia, sofriment. àpala! Apa! Va! (dialectalisme). avenir-se Compenetrar-se. baladrejar Cridar, alçar la veu. 6 barb Peix d'aigua dolça. bassada Quantitat d'aigua suficient (a la bassa) per moure el molí. belar Fer bels, fer el seu crit les ovelles. bo! Interjecció usada per a aturar els cavalls. botre Saltar, fer salts. bregar Lluitar. brètol Pocavergonya. bum-bum Rumor, rebombori. cabàs Estri d'espart amb dues nanses per a dur menjar; senalla. cabdell Bolic de fil o de llana debanat. cana Mesura de longitud que feia vuit pams. cap Tirar pel cap que vulguis: fer el que vulguis. captar Demanar almoina, demanar caritat. casori Casament (forma col·loquial). cingle Precipici, espadat, penya-segat. clenxinar-se Fer-se la clenxa, pentinar-se. còdol Pedra de riu ben arrodonida. confondre Fer avergonyir. consumir Desesperar. cruixir Cansar molt, baldar. currucato Presumit (castellanisme). daina Mena de cérvol (molt ràpid). daixonses Mot comodí per indicar qualsevol cosa. damnar Condemnar. Enfurismar. delera Deler, passió, ganes. Déu Bé de Déu: gran quantitat. Déu Déu hi faci més que nosaltres: ja no s'hi pot fer res. 7 Déu Déu vos guard. Salutació d'arribada. doctrina Catequesi. Classe de religió on s'ensenya el catecisme. empaitar Anar al darrere d'algú. empolainar-se Arreglar-se, posar-se elegant. enclusa Bloc de ferro sobre el qual es treballa el metall a cops de mall. engiponar Manegar, arreglar a corre-cuita (sentit figurat). engreixar Donar molt de gust (forma col·loquial). ensinistrar Ensenyar. ensopir-se Emmandrir-se, endormiscar-se. entrebanc Problema. era Espai aplanat on es batia el bat. ermità, -ana Qui viu en una ermita i en té cura. esbravar-se Desfogar-se. escarnir Imitar en to de burla. escaure Anar bé, posar-se bé. esclafar Aixafar. esclafir Fer el soroll sec de les xurriaques, d'un dret, d'una rialla... esclofollar Treure la clova de les nous, la tavella dels llegums. escorranc Còrrec, excavació produïda per l'aigua de la pluja. escorxar Matar i treure la pell. esgavellar Espatllar, desballestar. espanyar Forçar un pany. espetarrellar Coure amb foc guspirejant (dialectalisme). espigar-se Fer-se gran (sentit figurat). espinyar-se Quedar-se sense el que es desitjava. estudi Escola. expressions Salutacions, records. 10 resclosa Paret al llit d'un riu per a desviar l'aigua cap un canal, molí... roent Calent fins al punt de tornar-se lluminós. rost Pendent, baixada. ruc Ase. saltador Estar al saltador: estar a punt de començar una cosa difícil. samarra Peça de vestir que abriga la part superior del cos. sanglotar Plorar amb sanglots, amb sospirs. sopluig Aixopluc, lloc a cobert de la pluja. sordejar No sentir-hi prou bé. tafanerot, -a Qui vol descobrir el que no li importa. terral Que ve de terra. tocar Fer tocar campanes: mostrar la seva alegria. tolit, -ida Invàlid. toll Bassal. tomb Volta. totxorrot, Totxo, curt, bona fe. trapasser, -a Tafaner, entremaliat. trenc Esquinçament de la pell. trescar Caminar, treballar afanyosament. tripijocEmbolic, escàndol. udol Crit del llop. unglejar Clavar les ungles. urc Orgull. veiam Vegem, a veure (forma col·loquial). ves Veges, mira. vió Llista o ratlla de color diferent. xuclador Remolí que atreu cap al fons. 11 xup, -a Trist (dialectalisme). 6. Símbols de l’obra . Pareu atenció i , després de documentar-vos , relacioneu el moviment amb la ideologia de l’autor i els seus condicionants biogràfics . Per culpa d’accions de la seva infantesa, com va ser néixer abans del casament dels seus pares, que es mudes als 8 anys a Catalunya o ser fill mestís, fa que a les diferents obres que va escriure, s’hi poguessin veure els reflexos aquests ‘’traumes’’ viscuts, en els seu personatges. Per exemple, en Marta vol mostrar el fet de no tenir un passat clar i una família normal, en aquest cas, no sabem qui es el pare biològic i la mare se li mor molt d’hora. Una altre cosa que afecta dels seus condicionants biològics es la concepció del món tant i com ho feia Rousseau, el qual pensava que l’home és bo per naturalesa i el fet de viure en societat civilitzada fa que les persones es corompeixin, el qual aquest cop ho relaciona amb la terra alta ( el fet de viure a la natura, més aïllat, a la muntanya) i terra baixa ( el qual ho representa en la manera de viure en societat i que fa que les persones siguin dolentes) En Manelic, que viu sol a la muntanya, personifica la bondat natural de l'home, el qual forma part de la Terra Alta, mentre que els habitants de la terra baixa, on hi ha pobles i ciutats, estan corromputs. 7. Escriviu 10 afirmacions sobre l’obra (veritables o falses ) i indiqueu-ne la resposta correcta al costat (V/F) 1- En Manelic, al principi no s’estimava a la Marta i només es casa amb ella per ajudar al seu amic Sebastià Fals 2- La Marta era viuda Fals 3- La Nuri és el personatge més jove de l’obra Vertader 4- En Xeixa marxa del poble perquè sap la veritat i s’enfronta a en Sebastià Vertader 5- En Josep i Nando són germans Vertader 6- En mossèn marxa al final de l’obra juntament amb la Marta i en Manelic Fals 7- En Manelic i la Marta tenen un fill Fals 8- La Nuri és qui fa el pla perquè la Marta pugi fugir Vertader 9- Quan era petita, la Marta, formava part d’una família burgesa que la va abandonar perquè no l’estimaven Fals 10- En algun moment de l’obra, en Manelic fa servir el símbol de ‘’llop’’ per referir-se a en Sebastià Verdader 8. Biografia/Webgràfia · Diccionari -> Diccionaris.cat https://www.diccionaris.cat/ Diccionari. Cat http://www.diccionari.cat/ · Llibre Terra baixa -> Editorial: Educaula62, Àngel Guimerà amb estudi preliminar, propostes de treball i de comentaris de text per Anton Carbonell