Treball Terra Baixa Angel Guimerà, Resúmenes de Catalán

¡Descarga Treball Terra Baixa Angel Guimerà y más Resúmenes en PDF de Catalán solo en Docsity! Clara Gómez Miró 2n batxillerat C TERRA BAIXA ÀNGEL GUIMERÀ 1.Quina relació hi ha entre la Marta i el Sebastià? Què sent la Marta per ell? La relació entre en Sebastià i la Marta és la mostra principal del poder absolut que exerceix l’amo sobre tothom En el cas de la Marta reitera en nombroses ocasions la possessió que hi exerceix, amb l’ús abundant dels possessius: has sigut meva, i ets meva, i seràs meva! La Marta veu al Sebastià com un home tirànic i volent, al qual li té por. En aquest sentit, Marta és una dona humiliada, reprimida i sotmesa; al principi de la obra, quan Marta no accepta el casament que se li ha preparat amb el pagés, sembla ser que aquesta estima al seu amo, o hi ha una mostra d’afecte o amor d’ella en vers a ell, cosa que evolucionarà al llarg de l’obra. En canvi, Sebastià sent amor profund cap a la Marta: No t’ho he dit jo sempre que t’estimava a tu més que a tot lo del món, i que t’estimaria sempre, sempre? li diu abans del casament. L’amor d’en Sebastià és un amor que implica propietat i possessió, que obliga a Marta a correspondre’l. El sentiment per ella, per tant és molt clar i fort, i la seva possissió també. Però per contra, el nus de l’obra, es desenvolupa al voltant d’un casament que resulta una paròdia per a en Sebastià. Aquest la casa a la Marta, la seva amistançada amb un pagès que resulta a primera vista un babau innocent per tal d’acabar amb els rumors de la relació entre l’amo i aquesta. A l’acte I, escena VIII, en Sebastià diu a la Marta: ¿Que no saps tu de cert que si no entre diners a la casa les tinc totes perdudes, les hisendes? ¿No t’ho he dit cent vegades que no me la daran, la pubilla Sala, que no es pensin que tu i jo ja no som res, Marta? (...) Que si ara tu et cases tot s’arreglarà i podré treure les hipoteques i els embargs que hi ha sobre els massos i terra. És per això que quan busca un espos per la Marta, s’encarrega de que aquest no li agradi, com reconeix a l’acte I, escena VIII: Que et fa fàstic, el Manelic? (...) Sí, eh? Doncs això és lo que jo vui. I no t’ho penses pas l’alegria que em dones! Tu et penses que si t’agradés jo t’hi faria casar, amb aquest home? Encara que em costés la hisenda i la vida no t’hi casaries! Ell vol que la Marta sigui seva tot i que ella es casi amb un altre home. Clara Gómez Miró 2n batxillerat C En Sebastià és un dels personatges de l’obra que roman completament pla: no evoluciona psicològicament en cap moment. La seva arrogància i sentiment de superioritat no canvi en cap moment de l’obra. Al segon acte es dona el moment clau per tal d’entendre a la perfecció la història que hi ha entre en Sebastià i la Marta, i tot es remet als seus origens. Es tracta d’una conversa entre aquesta i en Tomàs; ella li explica com va néixer amb una mare cega i sense pare, a la ciutat de Barcelona. Ens explica que provenia d’una família molt pobre i que elles dues es posaven a les escales d’una esglèsia amb la mà estirada per tal de demanar caritat. És així com coneixen un home, que aviat passarà a ser el seu pare, quan la mare mor, i decideixen marxar de la ciutat en busca de feina, i accidentalment acaben a la vila d’en Sebastià. La Marta explica textualment a l’acte II, escena IV: I van voler que ballés, i vaig ballar de qualsevol manera perquè no ens traiessin, que encara plovia. I quan més ballava jo més reia la gent, menos l’amo, que em mirava, em mirava! I jo em deia: pobra de mi (...) Després me va agafar pel cos i va preguntar al pare què volia. El pare li va respondre que una caritat (...) Ell me va asseure a sobre els seus genolls, que jo tenia catorze anys, i el Sebastià ja potser trenta… I… d’aquell dia va venir que al pare el va fer moliner. I a mi… fins ara… Per tant, queda palès que la relació entre en Sebstià i la Marta és una simple forma d’aprofitar-se sexualment d’ella, mentre ella s’hi deixa, al no tenir cap altra forma de trobar un lloc on viure, i un treball per poder menjar. Així, la Marta passa a ser una dona sotmesa als interessos d’en Sebastià, tot i que aquest li faci por. Podem veure clarament en la relació d’aquests dos personatges un clar abús sexual de l’amo cap a la Marta, en ser aquest superior i exercir poder absolut sobre ella. Podem assegurar, per tant, que la Marta rep maltractament psicològic per part d’en Sebastià; per una banda, sent gratitud de l’amo per haver-la acollit, però per l’altre, veu que aquesta relació sentimental no és correcta. És per tant una relació de possessió amorosa. Una altra forma de veure-ho és que aquesta relació és un reflex de l’opressió que pot arribar a exercir un home sobre un grup de persones que es troben sota les seves ordres dins una societat conservadora. 2. Quina relació hi ha entre la Marta i en Manelic? Per què canvia la percepció Clara Gómez Miró 2n batxillerat C 3. Relaciona el títol de l’obra amb els temes que hi apareixen. Per què es diu Terra Baixa? La contraposició entre la Terra Alta i la Terra Baixa plasma un mite existent en l’època de l’autor. Guimerà creia en una terra mítica catalana, un paradís terrenal que identificava amb el món rural. En la mitologia grega correspondria a la regió de l’Arcàdia. És d’aquesta manera com es presenten dos mons oposats i és aquesta probablement la simbologia més representativa de la obra. La Terra Alta representa un lloc incorrupte, pur, sense malícia, ideal, etc. En definitiva, és una representació de tot allò que és bo per la naturalesa. Aquest és l’espai de l’individu lliure, solitari, amb capacitat d’iniciativa, conscient del lloc que ocupa al món, amb una certa espiritualitat i una percepció poètica original. Àngel Guimerà posa com a representació d’aquest món el camp. No sorprèn per tant, que l’únic representant de la Terra Alta que apareix a la obra sigui en Manelic, un pastor innocent, humil i vulnerable. Aquest viu en un món utòpic, caracteritzat per la puresa i la bondat, lluny de la vida col·lectiva; és una realitat idil·lica. El propi Manelic en una frase de l’obra descriu com és el seu món: Si més no, ací baix, Marta, que el cel s’ha enterbolit amb lo baf de tantes misèries (...) anem-hi, sí, que allà es perdona tot; no és com aquí abaix, on tot se corromp. Quin fàstic. Que allà dalt, Marta, fins els cossos en la neu se conserven: ves que faran les ànimes. És així, com a mesura que avança l’obra la Terra Alta es converteix també en l’espai de la veritat, del perdó i de la realització amorosa dels dos amants. Lluny de la societat cruel. En contraposició amb la Terra Alta trobem la Terra Baixa, que en canvi, plasma tot allò que és dolent, corrupte, maliciós, insensible i materialista, en definitiva, totes les coses malvades per l’home. Per tal de representar-ho, l’autor tria la vila i la gran part dels personatges, que són cruels, enganyen i es burlen d’en Manelic. Aquest lloc és el reflex d’una societat pagesa degradada pel materialisme i l’explotació. Una societat formada per un amo tirànic i uns pagesos esclavitzats i acovardits. En aquesta regna la maldat i la mesquinesa. En l’àmbit de la Terra Baixa trobem fins i tot una referència a la ciutat de Barcelona, la qual Marta anomena una ciutat encara més baixa que aquesta: de la vora de la mar. Gràcies al monòleg que fa Marta al acte II, escena IV, es deixa entreveure que Barcelona és un lloc on regna la misèria i la pobresa, i per tant, és efectivament, una terra encara més baixa que el petit poblet Clara Gómez Miró 2n batxillerat C on es troben. A l’acte II, escena I, en Manelic confessa a la Nuri el que és per ell la Terra Baixa: El món de la Terra Baixa és dolent, i prou: que no ho era, no, el de la muntanya. Sinó que potser no ho era perquè all`dalt no hi havia homes. Manelic, en aquest fragment, deixa veure el missatge que ens vol fer arribar l’autor: la Terra Baixa està corrompuda per la presència d’homes. Són els homes els que creen la maldat al món, no les terres. És la forma de l’autor de fer referència a la gent insensible i malvada del món. Això es torna a deixar veure quan Marta diu: Si jo lo que vull és anar-me’n amb lo meu marit, amun, amunt, sempre muntanya amunt, fins allà on no trobem gent que se’n riga de nosaltres! 4. Explica tots els símbols de l’obra. La obra de Terra Baixa es troba carregada de simbolismes. El simbolisme principal, però, és la distincció entre la Terra Alta i la Terra Baixa, com a contrast del bé i del mal, tal i com s’explica en la pregunta anterior. En un segon pla, trobem que aquesta és una obra carregada de símbols referents als animals. El pastor s’ha criat entre animals i això suposa una referència constant quan parla. En primer lloc, el símbol del llop, que és mencionat pel Manelic; aquest, desde el principi de la obra, explica històries de com ell a la muntanya anava a la caça del llop, ja que aquest es menjava les seves ovelles quan vivia a la Terra Alta. Per tant, el llop és vist com quelcom dolent, malvat i salvatge. En una escena, Manelic li explica a la Marta com ell una nit a la muntanya va matar el llop, fent referència al final de la obra quan mata a Sebastià tot cridant: He mort el llop! Aquesta és la darrera frase de l’obra. D’aquesta manera, podem observar com en Sebastià representa la maldat que es veia reflexada en el símbol del llop: potser en Manelic parlava del llop com a metàfora del propi Sebastià. El duro i la sang tenen un paper important també com a simbolisme de l’obra, ja que representen els dos sistemes de valors contraposats entre la Terra Alta i la Terra Baixa. El duro representa la terra baixa, fent referència a la llei de la propietat. En canvi, la sang defineix la llei de la terra alta, i és per això que cal que la Marta sagni en el moment de la revelació de l’amor, una sang que té una funció redemptora i que propicia que es trenqui el lligam que té amb Sebastià i esborra l’ordre simbòlic que representa. Per a la Marta, la sang que vessa representa la purificació, el perdó dels pecats Clara Gómez Miró 2n batxillerat C comesos, quelcom que l’allibera del Sebastià, i és així, purificada, que pot ser estimada i estimar. També la sang és un símbol de violència, ira o venjança en algunes escenes entre en Sebastià i en Manelic. Cal tenir present que l’eix de tota aquesta simbologia és el pastor, que protegeix l’ovella (Marta) del llop (Sebastià) tal i com s’anuncia amb la història que explica en Manelic al primer acte. Per altra banda, ja des del principi de l’obra en Sebastià tria per la Marta un marit que fos ben bèstia, referint-se a en Manelic. Bèstia adquireix una connotació negativa al llarg de l’obra; és per això que en Sebastià es refereix a ell, en molts casos, com a una bestiota. Els pagesos del poble són comparats amb els bens, les cabres i finalment els gossos de l’amo. Amb aquesta comparació, l’autor vol remarcar el paper dels pagesos de l’obra, que tot i estar oprimits i explotats pel seu amo el segueixen i obeeixen sempre, sota qualsevol circumstància. No és fins al final de la obra que alguns d’ells es penedeixen d’haver obeit al seu amo i haver tractat a en Manelic de la manera que l’havien tractat. Altres comparacions de personatges amb animals, es donen quan en Tomàs creu que el Xeixa l’enganya, i l’anomena escorpí o quan en Sebastià tracta de ganso a Perruca i de granoteta de pluja a la Marta. Sebastià en l’obra Terra baixa reflexa la malversació del poder per part de l’antagonista. El mot amo no és només el que més es repeteix, sinó que és el que més por produeix entre els personatges, com un ésser absolut que tot ho té, que tot ho pot i a tothom: Com que ell és l’amo de tu, i de mi, i de l’ermità, i de la Marta . Guimerà reflecteix en la figura de Sebastià el poder del cacic, que governa despòticament sobre coses i persones. El paper de la Nuri té també un simbolisme interessant. Aquesta representa la bondat i la innocència d’un nen dins la Terra Baixa. Aquesta és una de les úniques que no ha estat contaminada per la maldat de la Terra Baixa. En Xeixa pren el símbol d’inconformisme en front de l’amo. És l’únic de la Terra Baixa que distingeix el que està bé del que no, i és per això que abandona la vila. En Tomàs, per altra banda, és garant de la tradició i representa la bondat. No és casual que ho sigui, ja que és l’ermità qui apropa a les muntanyes, a l’Arcàdia d’en Manelic. L’aigua, és un element present tant en l’anunci de l’arribada de la Marta com en la Clara Gómez Miró 2n batxillerat C defensen el català que ara es parla. El fet de que la localització de l’acció sigui a la terra baixa de Catalunya i que es desenvolupi en un temps contemporani a l’època de l’autor. A més a més, els personatges que apareixen pertanyen bàsicament a classes baixes i l’abús de poder constant de l’amo dels homes, recorden la tradició realista. Finalment, com s’ha esmentat anteriorment, el determinisme que rodeja el personatge de la Marta, els esdeveniments que l’han dut a la seva degradació com a persona recorden al naturalisme; és el propi Tomàs qui diu: Que t’han fet tornar dolenta, pobreta, no ho eres; ni ho ets, vaja, de dolenta! Pel que fa al transcurs del nus de l’obra, es pot observar un cert paral·lelisme entre Terra Baixa, Maria Rosa i La filla del mar. En aquestes tres obres s’exposa un plantejament i el drama es va condensant fins al tercer acte, amb l’explosió dels conflices acumulats. Els personatges principals són apassionats i provoquen un seguit d’actes violents que acaben amb la mort d’un d’ells. A més a més, aquestes tres obres plantegen un problema de possessió amorosa que arriba a una situació limit en el seu desenllaç. Aquest conflicte va acompanyat d’altres, com ara el de la possessió econòmica, la discriminació econòmica o racial. Els personatges marginats, per Guimerà són els que impulsen la necessitat de canvi en la societat que es troben. Els marginats tenen en comú la falta de la mare o haver-la perduda ben aviat, cosa que comporta deficiències en la seva personalitat. Això provoca un desajust interior que implica una situació d’inferioritat, de marginació i, de retruc, de contrast amb la societat; tot plegat l’empeny cap a l’enfrontament contra aquesta societat que el rebutja. L’ésser marginat, doncs, ho és no per pròpia voluntat, sinó perquè és una càrrega que li ve imposada. En Marcó (En Pólvora), en Jaume (La festa del blat) o la Marta (Terra baixa) són exclosos de la societat, no pas per culpa seva, sinó perquè són orfes o ho van ser de ben petits i van haver d’obrir-se camí tot sols. És a dir, no van tenir la guia i el caliu familiars que els haguessin possibilitat la integració total a la societat. Aquesta carència els fa ser una presa fàcil per als portadors del mal. D’alguna manera, el marginat reacciona. Sempre, però, de forma fatal. És una constant en el teatre de Guimerà aquesta associació permanent entre marginació, noblesa de caràcter i violència. Una agressivitat que és fruit de la desempara que ha patit el personatge i que, alhora, ha provocat la incorrecta assimilació de les idees rebudes o haver caigut en el parany dels homes malvats. En el fons, però, sorgeix finalment la noblesa gràcies a l’ajuda Clara Gómez Miró 2n batxillerat C de l’amor. La persona estimada suplirà la falta de la figura materna, i quan això s’esdevingui totes les contradiccions, tots els odis, seran esborrats. La idea que sura en aquest retrobament és que tot el mal va sorgir de la falta de caliu matern, doncs bé, un cop superada aquesta carència tot torna a la normalitat desitjada. 6. Explica les característiques d’estil que trobeu a l’obra. El registre que podem observar a l’obra és col·loquial, ja que tota l’acció es desenvolupa entre personatges de classe baixa, que viuen al camp, sense accés a la cultura ni a l’educació, i per tant, amb uns coneixements de llengua mínims i tradicionals. En l’obra ho podem veure reflexat en l’ús de paraules col·loquials, entre altres diminutius, augmentatius o despectius, i en l’abundància de castellanismes col·loquials. A més, apareixen freqüentment formes dialectals populars. Pel que fa al lèxic, l’autor recurreix a la derivació de mots de caràcter intensificador, buscant convertir la forma de parlar dels personatges en una forma brusca i barroera. El camp semàntic que predomina al llarg de la obra és referent a elements del camp, de la muntanya i del món pastoral. A més a més, apareixen certs elements de vocabulari o gramaticals de la parla de l’època. En quant a les formes verbals utilitzades, predomina el pretèrit perfet perifràstic, que era considerat no literari en l’època d’Àngel Guimerà; a més a més, apareixen moltes frases interrogatives i exclamatives que en cap cas responen a un registre culte, acompanyades de certes interjeccions. A més a més, abunda la repetició innecessària de certs termes, que tenen una funció reiterativa del terme en qüestió. Aquestes sovint es donen en forma d’anàfora. Per altra banda, en ser una obra de teatre apareixen nombroses frases inacabades, degut a la intervenció d’altres personatges o a la intencionalitat de l’autor de suggerir certes coses que acaben quedant en l’aire. Precisament pel fet de ser una obra teatral, abunden les característiques propies del llenguatge oral. Per exemple, l’ús de locucions o dites populars de l’època. Àngel Guimerà, dramaturg molt influenciat amb la força de la renaixença, deixa entreveure en les seves obres certs elements propis de la tradició romàntica i de la tradició realista. Per una banda, pel que fa a la tradició romàntica, Guimerà crea el mite de la Terra Alta, contraposada a la realitat corrupta de la Terra Baixa o com Clara Gómez Miró 2n batxillerat C l’al·legoria del llop, que comença ser la salvatgina contra la qual lluita en Manelic a la muntanya i acaba personificant-se en Sebastià. A més a més, la influència poètica en molts dels monòlegs d’en Manelic parlant de les seves il·lusions a la Terra Alta. Podem veure aquestes característiques també en altres obres de Guimerà. 7. Elabora una opinió crítica d’aquesta obra. Sense cap mena de dubte, ens trobem davant d’una de les millors obres de la literatura catalana, d’Àngel Guimerà, un dels millors dramaturgs en la llengua catalana. És tracta, doncs, d’una obra completa, que abarca a la perfecció diversos temes tan diferents com són la degradació de la societat davant l’èxode rural i la industrialització, el maltractament psicològic i físic envers les dones, l’abús sexual, l’explotació dels grans amos als seus treballadors, entre molts altres. En la meva opinió, el dramaturg aconsegueix plasmar en aquesta obra plena de simbologies d’una manera molt subtil la contraposició entre els dos móns guimerans: la Terra Alta enfront de la Terra Baixa. Per altra banda, és un drama de caire social que no deixa indiferent a ningú. El seu caràcter reivindicatiu i de denúncia són els que fan alhora que sigui una obra amb un rerefons interessant pel lector. Representa a la perfecció un món rural i una societat cruel i les diferents relacions de poder injustes que es donen entre els personatges. És per això que els personatges, en la meva opinió, juguen un paper clau per tal de que es desenvolupi l’obra. Tots ells tenen un rol marcat dins de l’obra i fan una funció, per tal de que els lectors segueixin el fil de la representació i entenguin la simbologia de l’obra. Finalment, crec que és necessari destacar la importància que juga el paper de l’evolució de la Marta, que gràcies a l’amor consegueix valorar-se i trencar amb la seva submissió. Tot i així, considero que Guimerà podria haver donat un enfoc diferent a l’evolució de la Marta, per tal de que no fos necessària l’aparició d’un home per tal de poder trencar amb la relació tòxica en que viu. En conclusió, es tracta d’un clàssic de la literatura catalana i de la renaixença, on Guimerà aconsegueix transmetre totes les seves idees a través d’una acció entretinguda i interessant.