¡Descarga UB-Societat, Salut i BenestarIntroducció a la globalització i preguntes Dr. Jordi Col y más Exámenes en PDF de Psicología solo en Docsity! UB-Societat, Salut i Benestar Introducció a la globalització i preguntes Dr. Jordi Colobrans Dept. Sociologia i anàlisi de les organitzacions Fac. Economia i Empresa, UB 1 1 Imatge procedent de http://management22.wordpress.com/2011/05/09/chapter-16-corporations/9194547-globalization- globe-with-different-association-terms-wordcloud-vector-illustration/ Parlar de globalització La globalització és el terme que a partir dels anys 60 economistes, polítics i sociòlegs, i posteriorment periodistes i crítics comencen a fer servir per parlar de l’estat del desenvolupament econòmic al planeta terra. Als anys 80 aquest terme ja forma part de l’imaginari col.lectiu (l’espai mediàtic) i és interpretat en un doble sentit: de forma normalitzada i integrada per part dels promotors, animadors i partidaris de la globalització i de forma apocalíptica pels seus crítics, detractors i disconformes. Què hi ha darrera de la globalització? El fenomen de la globalització està relacionat amb tres elements: l’economia de mercat, les narratives de la democràcia i la cultura capitalista. D’una banda, els països desenvolupats han estat capaços de crear uns nous instruments de modernització i generació de riquesa anomenats empreses multinacionals. Per assolir aquest objectiu produeixen i comercialitzen bens de consum i/o serveis a gran escala. Aquí, gran escala, significa, potencialment tots aquells territoris de la geografia del planeta terra on hi ha suficients condicions com per assegurar l'obertura de nous mercats i l’èxit del seu negocis. En segon lloc, el fenomen de la globalització també està relacionat amb la progressiva creació d’institucions d’abast mundial que, després de la II guerra mundial, van ser impulsades pels països desenvolupats per organitzar el nou ordre mundial i garantir la propietat, els drets humans i el lliure mercat. En aquest context, els països desenvolupats van assumir la tasca de fomentar el desenvolupament al món amb la doble intenció d’incrementar la seva qualitat de vida i benestar. Aquí, “qualitat de vida” s’ha d’entendre en relació a la progressiva oferta de productes de consum disponibles en un mercat global i en una situació de lliure mercat. El terme “benestar” s’ha d’interpretar a partir del benentès que una millora de la salut, de l’educació i de la seguretat entre la població hauria de garantir la prosperitat dels estats nació, és a dir, el treball i el consum. Si això era així, i el model funcionava, s’hauria d’entrar en un cicle virtuós de pau, prosperitat i progrés que, idealment, permetria el progressiu enriquiment, millora de qualitat de vida i benestar “al món”. Però qui és el món? Pensar en termes d’un “món globalitzat” era quelcom nou en la historia de la civilització humana. Els diferents països s’haurien d’acostumar a pensar en termes de viure en un “món globalitzat” i adaptar-se a les noves condicions que comportava la progressiva globalització econòmica, social i cultural dels estats nacions del món i dels seus ciutadans. Globalitzar el món, però, té conseqüències: apareixen noves institucions a la vegada que institucions i ordres anteriors es veuen desplaçats, substituïts o debilitats davant del nou ordre emergent. La globalització, doncs, és un procés complex que està canviant (redefinint) la manera de fer, de ser, d’estar i de tenir de les persones, les famílies, les comunitats, els estats i les unions d’estats. És a dir, la globalització està canvia la cultura i la societat.
